??tila
De Viquip??dia
| ??tila | ||
|---|---|---|
| Rei dels huns | ||
 |
||
| Regne | 434 ??? 453 | |
| Naixement | 406 aprox. | |
| Defunci?? | 453 | |
| Predecessor | Bleda i Ruas | |
| Successor | Ellak | |
| Pare | Mundzuk | |
??tila (406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del segle V. Va bastir l'imperi m??s gran del seu temps, que s'extenia des de l'Europa Central fins al Mar Negre, i des del Danubi al Mar B??ltic. Durant el seu regnat va ser un dels enemics m??s temuts per part dels imperis romans occidental i oriental: va envair els balcans dues vegades -posant setge a Constantinoble el segon cop-, va marxar a trav??s de G??l??lia on fins que el van aturar a la Batalla dels Camps Catal??unics, i va fer fugir l'emperador occidental Valentini?? III de la seva capital de Ravenna el 452.
Tot i que el seu imperi va desintegrar-se amb la seva mort, va esdevenir una figura llegend??ria a la hist??ria d'Europa. ??s recordat com el paradigma de crueltat i brutalitat, atribu??nt-li el sobrenom de "l'Assot de D??u". Es deia que per on passava el seu cavall no hi tornava a creixer l'herba. Aquesta visi?? contrasta amb altres fonts que el mostren com un rei gran i noble. T?? papers destacats en tres sagues n??rdiques.
Taula de continguts |
[edita] Or??gens
L'origen dels huns europeus ha estat objecte de debat durant segles, per?? es pot afirmar que el consens general ??s que eren una confederaci?? de tribus euroasi??tiques i europees. Van comen??ar a apar??ixer a Europa al segle IV, i assoliren superioritat militar respecte els seus adversaris (sovint m??s educats i de cultura superior) gr??cies a la seva disposici?? pel combat, sorprenent mobilitat, i armes com l'arc dels huns.
No es disposa d'informaci?? sobre la joventut d'??tila. Apareix per primer cop als registres hist??rics quan esdev?? Rei dels Huns de forma conjunta amb el seu germ?? Bleda. Tamb?? es desconeixen les seves creences si b?? es caracteritz?? per demostrar poc o cap respecte envers les religions locals o el cristianisme.
[edita] Sobirania compartida
Entorn l'any 432 els huns van quedar units sota el rei Ruas. La seva mort el 434 va deixar els seus nebots Bleda i ??tila (fills del seu germ?? Mundzuk) amb el poder sobre totes les tribus dels huns. Al moment de la seva ascensi?? els huns estaven negociant amb els enviats de l'emperador bizant?? Teodosi II sobre l'entrega d'algunes tribus renegades que s'havien refugiat dins de l'Imperi Bizant??. L'any seg??ent ??tila i Bleda es van trobar amb la delegaci?? imperial a la ciutat de Margus (actual Po??arevac) i, tots muntats a cavall d'acord amb els costums huns, van negociar un acord favorable: els romans no tan sols van retornar les tribus fugitives, sin?? que tamb?? van doblar el tribut de 350 lliures d'or romanes, van obrir les fronteres als mercaders huns, i van pagar un rescat de vuit s??lids per cada presoner rom??. Satisfets amb el tractat, els huns van retornar cap casa, amb l'objectiu de consolidar el seu imperi. Teodosi va aprofitar per refor??ar les muralles de Constantinoble, constru??r el primer mur mar??tim, i fortificar les posicions a les fronteres al curs del Danubi.
Els Huns es van mantenir fora de la vista dels romans durant els seg??ents cinc anys en que van intentar envair l'Imperi Persa. Una derrota a Arm??nia va fer que abandonessin aquesta iniciativa i tornessin dirigir la vista a Europa. El 440 van reapar??ixer a les fronteres de l'Imperi Rom?? atacant mercaders a la riba nord del Danubi que havia quedat fixada pel tractat. ??tila i Breda van amena??ar en declarar la guerra, argumentant que els romans no havien complert la seva part del tracte i que el bisbe de Margus havia creuat el Danubi per profanar les tombes reials huns. Van creuar el el Danubi i van arrasar els forts i ciutat il??liris a la riba sud, incloent-hi -segons l'historiador Priscus - Vimancium, que era la ciutat dels moesians a Il??l??ria. El seu avan?? va comen??ar a Margus, on mentre els romans discutien la possibilitat d'entregar el bisbe origen de la disputa, aquest va desertar als huns i els va ajudar a prendre la ciutat.
Teodosi havia deixat les defenses del riu despotegides per respondre a la captura de Cartago per part del v??ndal Genseric al 440 i la invasi?? d'??rm??nia del sass??nida Yazdegerd II el 441. Aix?? va deixar a ??tila i Breda un pas lliure a trav??s d'Il??l??ria fins als Balcans, que van envair el 441. L'ex??rcit dels huns, un cop saquejades Margus i Viminacium, va prendre Singidunum (actual Belgrad) i Sirmium abans d'aturar-se. Tot seguit hi hagu?? una treva que Teodosi va aprofitar per fer tornar les seves tropes del nord d'??frica i encunyar una nova emissi?? de moneda per finan??ar les operacions contra els huns. Un cop fetes les preparacions, va considerar que estava en condicions de rebutjar les exig??ncies dels reis dels huns.
??tila i Breda van respondre reprenent la seva campanya el 443. Atacant a trav??s del Danubi, van fer caure els centres militars de Ratiara i van assetjar amb ??xit la ciutat de Naissus (actual Ni??) amb ariets i torres m??bils (av??os militats que eren nous pels huns). Van proseguir la campanya prenent Sercica (Sofia), Philippopolis (Plovdiv), and Arcadiopolis. Van derrotar les forces romanes a les portes de Constantinople i tan sols van aturar-se per la manca de l'equipament necessari per posar setge a la ciutat i les seves imponents muralles. Teodosi va admetre la derrotai va enviar l'oficial de la cort Anatoli per negociar les condicions de pau, que van acabar sent m??s dures que l'anterior tractat: l'Emperador va accedir a entregar 6.000 lliures romanes d'or com a penalitzaci?? per haver desobe??t els termes del tractat durant l'invasi??, el tribut anual es va triplicar arribant a 2.100 lliures romanes d'or, i el rescat per cada rom?? presoner va pujar a 12 s??lids.
Amb les seves demandes satisfetes, els reis huns es van retirar altre cop cap a l'interiro del seu imperi. D'acord amb Jordanes (que es basa en Priscus), en algun moment durant la pau que segu?? a la retirada de Bizanci (probablement al voltant del 445) Bleda va morir (a mans del seu germ??, segons les fotns cl??ssiques), i ??tila va prendre el tro en solitari. Un cop va ser l'??nic rei dels huns, va dirigir la seva gent cap a l'Imperi Rom?? Occidental.
[edita] Monarca ??nic
El 447 ??tila va cavalcar de nou a trav??s de Moesia. L'ex??rcit rom?? sota les ordres del magistrat got Arnegisclus va enfrontar-s'hi al riu Vid i va ser derrotat, tot i que va acosneguir d'infligir importants baixes. Tanmateix, els huns van quedar sense oposici?? i van saquejar a trav??s dels Balcans arribant fins i tot a Thermopylae. La mateixa Constantinoble es va salvar per la intervenci?? del prefecte Flavius Constantinus que va organtozar la reconstrucci?? de les muralles que havien estat enderrocades per un terratr??mol, i, en alguns indrets, va fer construir una segona l??nea de fortificaci??. Es conserva una cr??nica de la invasi??:
- La naci?? b??rbara dels huns, que habitava Tr??cia, es va tornar tan gran que m??s d'un centenar de ciutats van ser capturades i Constantinople va estar a punt de perilla i molts homes van fugir-ne. i van haver-hi tants assassinats i vessaments de sang que els morts no podien ser comptats. Ai, que prengueren esgl??sies i monastirs i occiren monjos i donzelles en gran nombre.
- ??? Callinicus, a la seva Vida de Sant Hypatius
"Quan arrib?? el vespre, s'encengueren les torxes, i dos b??rbars van presentar-se savant d'??tila i cantaren can??ons que havien composat, honorant les seves vict??ries i grans proeses en la guerra. Els comensals els miraren, i alguns s'alegraren amb les can??ons, a altres se'ls encengueren els cors al recordar les guerres, per?? altres es posaren a plorar: aquells amb els cossos debilitats pel temps i els esperits a punt per reposar."
??tila va demanar, com a condici?? per a la pau, que els romans continuessin pagant el tribut en or i que evacuessin la franja de terra que s'estenia fins a tres-centes milles a l'est de Singidunum (actual Belgrad) i fins a cent milles al sud del Danubi. Les negociacions es van alalrgar durant uns tres anys. L'historiador Priscus va ser enviat com a emissari a la cort d'??tila el 448, i els fragments dels seus informes conservats per Jordanes constitueixen la millor font sobre ??tila vivint entre les seves nombroses esposis, el seu buf?? escita, i el seu nan moro, mostrant-se sense vanitat ni ornamentacions enmig de l'esplendor de la seva cort:
- Un ??pat lux??s, servit en un plat de plata, s'havia preparat per nosaltres i els convidats b??rbars, per?? ??tila tan sols va menjar carn en una plata de fusta. En tota la resta, tamb??, es va mostrar moderat; la seva copa era de fusta, mentre que als convidats se'ls oferia calzes d'or i plata. El seu vestit, tamb??, era ben simple, destacant tan sols per netedat. Ni l'espasa que duia al costat, ni els lla??os del seu cal??at escita, ni la brida del seu cavall eren ornamentats com els de la resta d'escites, que duien or o gemmes o qualsevol cosa costosa.
"El terra de l'habitaci?? estava cobert amb catifes de llana per caminar-hi per sobre", destaca Priscus.
Durant aquests tres anys, d'acord amb la llegenda recopilada per Jordanes, ??tila va descobrir ???l'Espasa de Mart???:
- ???L???historiador Priscus narra que es descobr?? sota les seg??ents circumst??ncies: ???Quan cert pastor vei?? un vedell del seu ramat sagnant i sense con??ixer la causa de la ferida, va seguir el rastre de sang i al final arrib?? a una espasa que sobresortia enmig de l'herba. Excav?? i se l'endugu?? per presentar-la a ??tila. Ell s???alegr?? del present, i mostrant-se ambici??s, pens?? que havia estat designat governador del m??n sencer, i que a trav??s de l'Espasa de Mart la supremacia en totes les guerres li era assegurada.???
- ??? Jordanes, L???origen i fets dels gots cap. XXXV
[edita] Expedici?? a l'oest
L???any 450 ??tila va proclamar la seva intenci?? d'atacar el poder??s regne visig??tic de Tolosa, mitjan??ant una alian??a amb l'Emperador Valentini?? III. Fins aleshores havia mantingut bones relacions amb l'Imperi Rom?? d'Occident i el seu governador de facto Flavi Aeci. Aeci havia pasat un breu exili entre els huns el 433, i les tropes que ??tila li havia proporcionat contra els gots i burgundis l'havien ajudat a obtenir el t??tol honorari de mag??ster militium a l'Occident. Els obsequis i esfor??os diplom??tics de Geiseric, que s???oposava i temia als visigots, tamb?? van poder influir als plans d'??tila.
Per?? la germana de Valentini?? Hon??ria, per tal d'escapar del seu prometatge for????s amb un senador rom??, va enviar al Rei dels Huns una crida d'auxili (i el seu anell de comprom??s) la primavera del 450. Tot i que ??s possible que Hon??ria no pretengu??s fer una proposta de matrimoni, ??tila ho interpret?? com a tal. Va acceptar, demanant la meitat de l'imperi occidental com a dot. Quan Valentini?? va descobrir la trama, tan sols la intercessi?? de la seva mare Ga??la Plac??dia el va conv??ncer d'exiliar la seva germana en lloc d'executar-la. Tamb?? va enviar una carta a ??tila negant categ??ricament la legitimitat de la proposta de matrimoni. De tota manera, ??tila va enviar una ambaixada a Ravenna per proclamar la inoc??ncia d'Hon??ria , la legitimitat de la proposta, i les seves intencions de reclamar els seus drets.
Mentrestant el rei dels francs salians va morir i les disputes entre els seus dos fills van distanciar ??tila i Aeci; mentre ??tila donava suport al fill gran, Aeci era favorable al m??s jove. Va reunir els seus vassalls (g??pides, ostrogots, rugis, estirs, h??ruls, turingis, alans i burgundis entre d'altres) i va iniciar la seva marxa cap a l'oest. El 451 va arribar a B??lgica amb un ex??rcit que Jordanes exagera fins a mig mili?? d'homes. J.B. Bury creu que la intenci?? d'??tila al marxar cap a l'oest era la d'estendre el seu regne (que ja era el m??s gran del continent) a trav??s de la G??l??lia fins a l'Oce?? Atl??ntic
El 7 d'Abril va prendre Metz, i Aeci va mobilitzar tropes d'entre els francs, borgonyesos i celtes per oposar-s???hi. Una ambaixada d'Avitus, i el continu avan?? d'??tila cap a occident, van conv??ncer el rei visigot Teodoric I d'aliar-se amb els romans. L???ex??rcit conjunt va arribar a Orleans avan??ant-se a ??tila, aturant el seu avan??. Aeci va perseguir els huns i els ex??rcits van trobar-se a les afores de Ch??lons-en-Champagne, on tingu?? lloc la Batalla dels Camps Catal??unics. La batalla, que tradicionalment s???ha considerat com una vict??ria de l'alian??a romano-goda, va acabar amb la mort de Teodoric, els huns retirant-se en desbandada, i la imatge d'invencibilitat d'??tila desacreditada. Va ser l'??ltima vict??ria en nom de l'Imperi Rom?? d'Occident. L???alian??a amb els visigots no va trigar a dissoldre???s.
[edita] Invasi?? d'It??lia i mort
??tila va tornar el 452 per tornar a reclamar el seu matrimoni amb Hon??ria, envaint i assolant It??lia al seu pas. Com a resultat d'aquests atacs es va fundar la ciutat de Ven??cia, quan els habitants de les planes del Po van refugiar-se a la llacuna veneciana. El seu ex??rcit va saquejar nombroses ciutats i va arrasar completament Aquileia. Narra la llegenda que es va fer construir un castell al capdamunt del tur?? al nord d'Aquileia per poder contemplar la ciutat mentre cremava, fundant aix?? la ciutat d'Udine, on encara s'hi pot trobar el castell. Valentini?? va fugir de Ravenna a Roma, i Aeci no disposava de prou forces per presentar batalla. Tanmateix, va aconseguir de dificultar i alentir l'avan?? d'??tila. Finalment el Rei dels Huns es va aturar al Po, on va rebre una ambaixada on hi anaven el prefecte Trigetius, el c??nsol Aviennus, i el Papa Lle?? I. Despr??s de la trobada, ??tila va girar cua i es va endur el seu ex??rcit d'It??lia, sense haver aconseguit ni la m?? d'Hon??ria ni els territoris desitjats.
S'han plantejat diverses hip??tesis per la retirada d'??tila. Les plagues i la fam que coincidiren amb la seva invasi?? havien pogut fer debilitar el seu ex??rcit. Tamb?? ??s possible que les tropes que el nou emperador bizant?? Marci?? havia enviat a trav??s del Danubi li haguessin fet replantejar-se la conquesta. Priscus proposa que ??tila temia la fi d'Alaric, que havia mort poc despr??s de saquejar Roma el 410, de forma supersticiosa. Pr??sper d'Aquit??nia escrigu?? un relat immortalitzat pel quadre de Rafael en el que el Papa, ajudat per Sant Pere i Sant Pau, el convencia d'oblidar-se de la ciutat.
Fossin quins fossin els motius, ??tila va marxar d'It??lia i va tornar al seu palau a l'altra banda del Danubi. Des d'all??, va planificar un nou atac a Constantinoble per reclamar el tribut que Marci?? ja no pagava (Marci?? era el successor de Teodosi i havia deixat de pagar el tribut a finals del 450, quan ??tila estava ocupat a l'Oest). Per?? ??tila va morir durant els primer mesos del 453. El relat de Priscus explica que la nit despr??s de la festa en que es celebrava el casament d'??tila amb la bella i jove Ildico (si no est?? corromput, el nom suggereix un origen got) va patir una severa hemorr??gia nassal que el va dessagnar. Una versi?? alternativa suggereix que mor?? arran d'una hemorr??gia interna arran d'una borratxera.
Una altra hist??ria sobre la seva mort, escrita 80 anys despr??s dels esdeveniments pel cronista rom?? Comte Marcelinus, diu que ?????tila, Rei dels Huns i saquejador de les prov??ncies d'Europa, va ser apunyalat per la m?? de la seva esposa.??? La Saga volsunga i la Po??tica Edda tamb?? diuen que el rei Atli (??tila) va morir a mans de la seva esposa Gudrun. La majoria dels estudiosos consideren aquests relats simples faules rom??ntiques preferint la versi?? contempor??nia de Priscus. De tota manera, la narraci?? ???oficial??? de Priscus ha estat objecte de noves investigacions per part de Michael A. Babcock que basant-se de un detallat an??lisis filol??gic conclou que la mort natural suggerida per Priscus encobreix que la darrera la mort d'??tila i havia la influ??ncia pol??tica de l'emperador Marci?? de l'Imperi Rom?? d'Orient.
Els soldats d'??tila, a l'assabentar-se de la seva mort, van tallar-se els cabells i es punxaven amb les seves pr??pies espases perqu??, diu Jordanes, ???el m??s gran dels guerrer no havia de ser plorat amb lamentacions femenines ni ll??grimes, sin?? amb la sang dels seus homes.??? Els seus genets van galopar en cercles al voltant de la tenda de seda on hi havia el cos d'??tila, cantant lamentacions. Diu la llegenda que se???l va enterrar en un ta??t amb tres capes fetes d'or, plata i ferro, acompanyat de botins de les seves conquistes. Els seus homes van desviar el curs del Tisza per que el ta??t qued??s enterrat sota el curs del riu, i tots els que en coneixien la ubicaci?? exacta van ser executats per conservar-ne el secret.
Els seus fills Ellak (l'hereu designat), Dengizich, i Ernakh van lluitar per l'her??ncia, especialment pel repartiment dels reis vassalls que correspondrien a cada germ??. Enfrontats i dividits, van ser derrotats a la Batalla de Nedao pels Ostrogots i G??pids liderats per Ardaric, a qui havien ferit l'orgull tractant-lo a ell i a la seva gent com a ramats per repartir.
Coneixem noms i fets de nombrosos fills i familiars d'??tila, per?? aviat les fonts geneal??giques s???esgoten i no sembla existir manera de seguir la l??nia de descendents d'??tila. Aix?? no ha impedit a molt genealogistes d'intentar de reconstruir-les fent ??tila avantpassat de diversos governants medievals. Un dels parentius m??s cre??bles ??s el dels tsars de Bulg??ria. Una altra idea estesa, tot i que sense confirmar, presenta ??tila com a descendent de Carlemany.
[edita] Aparen??a, personalitat i nom
No ha sobreviscut cap font prim??ria que descrigui l'aspecte d'??tila. Es conserva un text del pol??mic historiador Jordanes on afirma que Priscus va descriure ??tila com a ???curt d'estatura, amb espatlla ampla i cap gros; els seus ulls eren petits, la seva barba prima i espolsada de gris, i tenia el nas xato i la pell colrada.
??tila ??s conegut a la hist??ria i tradici?? occidentals com el sinistre ???Assot de D??u??? i el seu nom ha esdevingut sin??nim de crueltat i barbarisme. Aquests aspectes poden haver contribu??t a crear confusi?? entre ell i d'altres senyors guerrers de les estepes com Genguis Khan o Tamerl??. Tots son tinguts per cruels, astuts, sanguinaris i amants del saqueig i la batalla. En realitat la seva personalitat probablement fou m??s complexa. Els huns del temps d'??tila feia temps que rebien influences de la civilitzaci?? romana, principalment a trav??s dels foederti de la frontera, de manera que durant l'ambaixada de Teodosi el 448 Priscus ja podia identificar dos lleng??es entre els huns: el [[llengua g??tica|g??tic] i l'h??nic, apart del grec i llat?? que coneixien alguns. Priscus tamb?? explica la seva trobada amb un presoner rom?? oriental que ja havia assimilat completament la forma de vida dels huns i que no tenia cap desig de tornar al seu pa??s d'origen, i les descripcions de l'historiador bizant?? de la humilitat i simplicitat d'??tila no amaguen la seva admiraci??.
L???origen del nom d'??tila no es coneix amb certesa. Els ling??istes historiadors creuen que el nom ??s g??tic (o g??pid), provenint del mot ?????????atta????????? (???pare???) i el sufix diminutiu ????????????ila?????????. ??ttila no era un nom estrany a l'Europa Central, i els textos hist??rics mostren abundants exemples de persones anteriors amb el mateix nom. El nom de Bleda tamb?? sembla tenir or??gens g??tics.
El nom d'??tila t?? nombroses variants: Atili i Atle en escandinau, ??tla, Attle i Atlee en angl??s antic, Etele i Attila en hongar??s, i Etzel en alemany modern
[edita] Representacions en la ficci??
??tila ha estat presentat de diverses maneres, a vegades com un monarca noble i d'altres com un b??rbar cruel.
- En l'??pica germ??nica, l'Etzel del Cant dels Nibelungs apareix com un aliat noble i gener??s, mentre que l'Atli de la Saga Volsunga i l'Edda Po??tica ??s un personatge cruel.
- A l'obra de Dant coneguda com La Divina Com??dia, ??tila est?? empresonat al set?? cercle de l'Infern, submergit en un riu de sang bullent, i se l'anomena ???l'Assot de la Terra???. Dant tamb?? l'acusa de la destrucci?? de Flor??ncia, tot i que aix?? ??s un error de l'autor que el confon amb el guerrer Ostrogot Totila
- ??s el protagonista de l'??pera Attila de Giuseppe Verdi, on tot i que mostra alguns trets positius, ??s assassinat pels italians que havia subjugat.
| Precedit per: Ruas |
Rei dels Huns 434-453 (amb Bleda fins el 444) |
Succe??t per: Ellak |
