Belgrad

De Viquip??dia

Belgrad ??????????????
Bandera	Escut
Pa??s	Rep??blica de S??rbia
??rea	359,96 km??
Poblaci??	1.281.801[1]
Densitat	488,42
Gentilici	belgradenc/-a
Alcalde	Nenad Bogdanovi?? (Partit Dem??crata)
P??gina web	http://www.beograd.org.yu/
Situaci?? de la ciutat de Belgrad, S??rbia

Belgrad ( pronunciaci?? (?)), (en serbi: ??????????????/Beograd), ??s la capital de S??rbia i la ciutat m??s gran de la Rep??blica de S??rbia. Els primers assentaments en el territori de Belgrad van apar??ixer en la cultura prehist??rica Vincha al voltant de l'any 4800 AC. Al segle III AC en el territori de Belgrad s'hi van assentar els celtes i m??s tard, els romans van fundar la ciutat de Singidunum.^[2][3]. Els primers documents on consta el nom eslau Beligrad (una variant de Beograd, que vol dir Ciutat Blanca) datan de l'any 878. Primer va ser la capital de Regne de Sirmium serbi al 1284; a partir de 1403, vas ser la capital del Despotat de S??rbia; despr??s del Principat de S??rbia que es va convertir en el Regne de S??rbia al 1882, aix?? com de diferents variacions estatals de Iugosl??via (1918 - 2003) i de la Confederaci?? de S??rbia i Montenegro (2003 - 2006)^[4].

Belgrad jeu a la desembocadura dels rius Sava i Danubi on s'uneix a la Plana pan??nica y Pen??nsula Balc??nica. Al nord, limita amb la prov??ncia de Vojvodina (districtes de Srem, Central Banat  i Sud Banat) a l'est amb el districte Podunavlje, al sudest amb el districte ??umadija, al sud-oest amb el districte Kolubara, i a l'oest amb Ma??va. Consta de 17 municipis, dels quals 10 s??n urbans i 7 suburbans. Segons l'??ltim cens del 2002, l'??rea metropolitana t?? 1.281.801^[1], ??s la capital i ciutat m??s gran en el territori de la ex-Iugosl??via, i ??s la quarta ciutat dels Balcans, despr??s de Istambul, Atenes i Bucarest.

Belgrad t?? l'estatus d'unitat territorial especial a S??rbia, amb el seu propi govern aut??nom^[5] Est?? dividit en 17 municipis amb els seus propis consells locals^[6]. Belgrad ocupa el 3.6% de la Rep??blica de S??rbia, i el 21% de la poblaci?? s??rbia (sense la prov??ncia del Kosovo), viu a la ciutat^[7] ??s el centre de comer??, cultura, educaci?? i ci??ncies de la Rep??blica S??rbia.

Taula de continguts 1 Geografia de Belgrad 1.1 Clima 2 Hist??ria 2.1 Edat Mitjana 2.2 La conquesta otomana 2.3 Despr??s de la independ??ncia 2.4 Primera Guerra Mundial 2.5 Segona Guerra Mundial 2.6 Despr??s de la guerra 2.7 Hist??ria moderna 3 Govern i pol??tica 3.1 Municipis 4 Demografia 5 Economia 6 Cultura 6.1 Museus de Belgrad 6.2 Educaci?? 6.3 Vida nocturna 6.4 Esports 6.5 Turisme 6.6 Mitjans Comunicaci?? 6.7 Arquitectura 7 Transport 8 Miscel??l??nia 8.1 Noms al llarg de la hist??ria 9 Cooperaci?? internacional i condecoracions 10 Enlla??os externs 11 Refer??ncies

[edita] Geografia de Belgrad

Les coordenades de Belgrad s??n 44??49'14" Nord 20??27'44" Est i la seva altura mitjana sobre el nivell del mar ??s de 116.75 m. La part m??s antiga de la ciutat, Kalemegdan, est?? a la vora dreta dels rius Sava i Danubi. Al mateix temps que la ciutat anava creixent, s'anava estenent per les dues vores del riu Sava, aix?? que, avui hi tenim els municipis Nou Belgrad i Zemun que es troben a la vora esquerra del Sava. L'??rea urbana de la ciutat abasta els 359.96 km?? i la metropolitana 3222.68 km??. Belgrad, com moltes altres ciutats, es considera el creuament entre l'Est i l'Oest, l'Orient i l'Occident ^[8].

[edita] Clima

El clima de Belgrad ??s continental moderat. La mitjana anual de la temperatura ??s de 11.7??C. El m??s calor??s ??s el mes de juliol amb una mitjana de 22.1??C. No obstant, durant 31 dies la temperatura supera els 30??C i 95 dies quan la temperatura supera els 25??C. Les precipitacions s??n de 700 mm anuals. La mitjana de les hores de sol anual ??s de 2.096. Els mesos amb m??s sol s??n juliol i agost amb una mitjana de 10 hores de sol a diari, mentre que els mesos de desembre i gener s??n els m??s foscos, amb una mitjana de 2-2.3 hores de sol a diari^[9].

[edita] Hist??ria

La cultura de Vincha existia a o a prop del territori de Belgrad i dominava als Balcans fa uns 7000 anys^[2]. A partir del segle III a.d. hi va haver un assentament celta i m??s tard un de rom?? (Singidunum) a la regi??, que va a passar a mans de l'Imperi Bizant??^[3].

[edita] Edat Mitjana

Singidunum va patir nombroses invasions - huns, s??rmates, ostrogots i ??vars avnas de l'arribada del eslaus al voltant de l'any 630 a.d.. El mateix nom de "Beograd" es diu per primera vegada l'any 878, durant el Primer Imperi B??lgar. Durant uns quatre segles, la ciutat se la disputen Bizanci, el Regne d'Hongria i el Primer Imperi B??lgar^[10]. Finalment va passar a mans dels governants serbis com la part del Regne de Sirmia al 1824. El primer rei serbi que va governar Belgrad va ser Stefan Dragutin (1276-1282), i el rei del Regne de Sirmia, que el va rebre com a regal del seu sogre, el rei hongar??s Ladislao IV d'Hongria^[11]

Despr??s de grans p??rdues a la Batalla de Maritza al 1371, i despr??s la Batalla del Kosovo al 1389, l'Imperi Serbi va comen??ar a esfondre's, sent el sud de l'imperi conquistat per l'otomans^[12][13]. Malgrat aix??, el nord va resistir en la forma de Despotat de S??rbia, amb Belgrad com a capital. La ciutat va ressorgir durant el govern del d??spota Stefan Lazarevi??, el fill del fam??s governador serbi que va predre la vida a la Batalla del Kosovo knez Lazar Hrebeljanovi??. Les antigues muralles, castells, ports, i esgl??sies van ser refor??ats, el que va ajudar a no rendirse davant dels turcs durant 70 anys m??s. Per aquell temps, Belgrad era una esp??cie de refugi per els pobles balc??nics que fugien del control otom??. Es creu que a la ciutat hi vivien d'entre 40.000 a 50.000 persones. Durant el regnat de ??ura?? Brankovi?? la major part del territori del Despotat va caure en mans dels otomans, per?? Belgrad s?? que va demanar ajuda al Regne d'Hongria^[11]. Tant mateix, els otomans havien de conquerir Belgrad perqu?? representava un obstacle en el seu avens cap a l'Europa Central. Van atacar Belgrad al 1456 el que va donar pas al fam??s Tancat de Belgrad, on l'ex??rcit cristi?? sota el comandament de Janos Hunyadi que va defensar amb ??xit a la ciutat de l'atac otom??^[14].

[edita] La conquesta otomana

Liderats per Solim?? el Magn??fic, els turcs otomans van conquerir Belgrad el 28 d'agost de 1521. La ciutat va ser cremada i saquejada, i els turcs seguien avan??ant lliurement cap a l'Europa Occidental, amena??ant el Sacre Imperi Rom??nogerm??nic, el que va donar lloc a un primer Setge de Viena al 1529. Belgrat es va convertir en sanjak (en turc:districte), i durant els seg??ents 150 anys va ser una ciutat tranquil??la i pac??fica. Van venir molts comerciants de Dubrovnik, de Ven??cia, de Gr??cia i d'??ustria, aix?? com artesans: armenis, turcs i gitanos. Renovada i amb un nou aspecte que vas ser brindat per l'arquitectura oriental, Belgrad es va convertir en el punt de connexi?? entre les rutes d'Orient i Occident. El m??s gran apogeu que Belgrad va assolir en el segle XVIII sota el domini dels turcs. Es creu que per aquell temps, a la ciutat hi vivien unes 100.000 persones^[15] Durant tot aquest temps, va ser afectada en major o menor mesura per diferents esdeveniments. Va ser afectada per la resurrecci?? s??rbia m??s gran contra l'ocupaci?? otomana al 1594 (Insurrecci?? de Banat). Els turcs, en sufocar la rebeli??, van castigar la poblaci?? cristiana cremant les esgl??sies i les rel??quies de Sant Sava en el plat de Vra??ar, lloc on ara es troba el temple ortodox m??s gran dels Balcans, el Temple de San Sava. Aquest lloc es va escollir per la construcci?? del temple per commemorar aquest fet en els temps moderns^[16]

A finals del segle XVII, Belgrad va ser v??ctima d'una plaga, que juntament amb les rebel??lions dels gen??ssers va contribuir bastant a la estagnaci?? de la ciutat. Despr??s de 167 anys, Belgrad es va convertir una vegada m??s en un camp de batalla en les guerres turc-austr??aques. Al llarg d'aquestes , Belgrad va ser ocupada pels Austrohongaresos tres vegades (1688-1690, 1717-1739, 1789-1791), per?? cada vegada va ser r??pidament represa pels turcs^[15]. Durant aquest per??ode, la ciutat va estar afectada per dues Grans Migracions S??rbies, en les quals centenars de milers de serbis, liderats per els seus patriarques, es van retirar juntament amb els austr??acs a l'Imperi d'Habsburg al 1690 i 1737-39, establint-se en el territoris de Vojvodina i Eslav??nia modernas^[17]. Durant la Primera Insurrecci?? S??rbia, els serbis van prendre la ciutat al 1806, i la van governar fins el 1813, quan la van reprendre els turcs^[18]. Al 1817, Belgrad es va convert?? en la capital de la entitat aut??noma, el Principat de S??rbia (excepte el per??ode 1818-1841, quan Kragujevac va ser la capital del pa??s)^[19].

[edita] Despr??s de la independ??ncia

Despr??s de la retirada dels ??ltims turcs al 1867, el Pr??ncep Mihailo Obrenovi?? va traslladar la capital de Kragujevac a Belgrad. Quan a l'any 1878 independitzant-se completament dels turcs, S??rbia es va transformar en el Regne de S??rbia i Belgrad experimentava un desenvolupament vertigin??s, tornant a ser el punt de creuament als Balcans^[18][20]. Tot i aix??, malgrat la inauguraci?? del ferrocarril a Ni??, la segona ciutat m??s important del pa??s, S??rbia es va quedar en un pa??s principalment agrari, i a l'any 1900. Belgrad nom??s tenia 69.100 habitants^[21]. D'altra banda, fins al 1905, la poblaci?? havia augmentat a mes de 80.000 i amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial al 1914, el n??mero d'habitants a Belgrad sobrepassava la xifra de 100.000, sense Zemun, que per aquells temps pertanyia a l'Imperi Austrohongar??s^[22][23]

Auguste i Louis Lumi??re, els primers directores de cine, van celebrar la primera presentaci?? de pel??licules als Balcans i a Europa Central a Belgrad, al juny de 18896. El mateix any, Johann Strauss II va celebrar un concert a la ciutat.

[edita] Primera Guerra Mundial

A la Primera Guerra Mundial, els monitors de l'Imperi Austrohongar??s van bombardejar Belgrad el 29 de juliol de 1914, i va ser presa el 30 de novembre per l'ex??rcit austrohongar??s sota el comandament d'Oskar Potiorek. Va ser represa el 15 de desembre del mateix any per les tropes s??rbies sota el comandament del mariscal Radomir Putnik. El 9 d'octubre del 1915, Belgrad va caure en mans de les tropes alemanyes i austrohongareses sota el comandament del Mariscal de Camp August von Mackensen, despr??s d'una llarga batalla entre el 6 i el 9 d'octubre, quan gran part de la ciutat va patir molts danys. La ciutat va ser alliberada per les tropes serbies i franceses el 5 de novembre del 1918, sota el comandament del Mariscal Louis Franchet d'Esop??rey i d'Pr??ncep Alexander de S??rbia.

Despr??s de la guerra, Belgrad va experimentar un r??pid desenvolupament i la modernitzaci?? significativa com a capital del Regne de Iugosl??via, durant els anys 20 i els 30. El n??mero d'habitants va augmentar a 239.000 (al 1931, Zemun incl??s, que abans formava part del territori autrohongar??s), i 320.000 fins al 1940: el percentatge de la mitjana de creixement entre el 1921 i el 1948 va ser d'un 4,08 anual.^[23]. Al 1927, es va inaugurar el primer aeroport de Belgrad, i al 1929, la primera radio-emissora va comen??ar a emetre el programa. Al 1935, es va inaugurar el pont del Danubi entre Belgrad i Pan??evo.

[edita] Segona Guerra Mundial

El 25 de mar?? de 1941, el govern del regent, Pr??ncep Pavle va signar el Pacte Tripartit (en serbi: Trojni pakt), sumant-se a les Pot??ncies de l'Eix en un intent de quedar-se fora del conflicte de la Segona Guerra Mundial. El 27 de mar??, el poble es va manifestar pels carrers amb el lema "Millor guerra que pacte!", i l'exercit va organitzar el cop d'estat, liderat pel comandant de les Forces A??ries, el general Du??an Simovi??, qui va proclamar al rei Petar major d'edat i capa?? de regnar (tenia 17 anys). Com a c??stig, el 6 d'abril del 1941, Belgrad va ser bombardejada per la Luftwaffe alemanya: van morir milers de persones (segons s'estima, entre 5.000 i 17.500^[24]). Es va cremar la Biblioteca Nacional amb 300.000 manuscrits i llibres de l'Edat Mitjana, m??s de 1.300 manuscrits datats entre el segle XII i el XVIII^[24]. Iugosl??via va ser enva??da i destru??da per les forces alemanyes, italianes, hongareses i b??lgares, i les parts occidentals van ser incorporades en estat titella nazi, Estat Independent de Cro??cia.

Durant l'estiu i la tardor del 1941, com a repres??lia a alguns atacs de guerrilla, els alemanys van efectuar diverses massacres als ciutadans de Belgrad; en particular, als membres de la comunitat jueva de Belgrad van ser la meta de afusellaments massius per ordre del general Franz B??hme, el governador militar de S??rbia de les forces de Wehrmacht. B??hme va introduir la norma de afusellament de 100 serbis i jueus per cada alemany mort. Belgrat va ser la seu del govern titella del general Milan Nedi?? durant la Segona Guerra Mundial.

La ciutat va ser bombardejada per segona vegada del 16-17 d'abril del 1944 pels Aliats, en el que van morir unes 1.600 persones. Tant aquest com el bombardeig aleman del 1941, van succeir el dia de la Setmana Santa ortodoxa. No obstant, gran part de la ciutat va quedar sota l'ocupaci?? alemanya fins el 20 d'octubre del 1944, quan va ser alliberada pels partisans iugoslaus comunistes i l'Ex??rcit Roig. El 29 de novembre del 1945, el mariscal Josip Broz Tito va proclamar la Rep??blica Federal Socialista de Iugosl??via a Belgrad. El coronel Dra??a Mihailovi?? vas ser jutjat i executat a Belgrad al 1946.

Durant la Segona Guerra Mundial, Belgrad va perdre uns 50.000 habitants, i va patir una destrucci?? i uns danys materials incalculables^[20].

[edita] Despr??s de la guerra

En el per??ode de postguerra, Belgrad creixia rapidament com la capital de la nova Iugosl??via, desenvolupant-se com el centre industrial del pa??s^[20]. Al 1958, la primera cadena de televisi?? estatal va comen??ar a emetre el programa. Al 1961, es va celebrar el Congr??s dels pa??sos no-alineats, amb Tito com a president del Congr??s.

Al 1968, van tenir lloc les manifestacions estudiantils m??s grans contra Tito, i com a resultat hi van haver diferents enfrontaments violents entre els estudiants i la policia.

Al 1972, Belgrad va ser l'epicentre de l'??ltim gran brot de verola a Europa, que es va poder controlar posant la gent en quarantena i amb vacunes massives^[25]

[edita] Hist??ria moderna

El 9 de mar?? del 1991, hi van haver les manifestacions masives contra el r??gim de Slobodan Milo??evi?? sota el lideratge de Vuk Dra??kovi??. ^[26]. Van morir dues persones, 203 van resultar ferides i 108 detingudes^[27]. Segons les valoracions dels mitjans de comunicaci??, aquell dia van assistir a les manifestacions entre 100.000 i 150.000 persones. El r??gim va fer sortir els tancs al carrer per restaurar l'ordre^[28][29].

Despr??s del suposat frau en les eleccions locals, es van celebrar manifestacions di??ries entre el novembre del 1996 i el febrer del 1997 contra el r??gim de Slobodan Milo??evi??.^[30]. Aquestes manifestacions van donar el seu fruit - Zoran ??in??i?? es va convertir en alcalde de Belgrad, el primer alcalde en 50 anys que no havia format part de la Lliga Comunista de Iugosl??via o a la seva branca el Partit Socialista de S??rbia. ^[31].

El 24 de marzo de 1999, una vegada m??s, Belgrad va ser bombardejada, i aquest cop, per les forces de l'OTAN. Aquest bombardeig formava part de la Guerra del Kosovo del [[1999]. La ciutat va patir danys importants. Els objectius, entre d'altres, van ser els edificis dels Ministeris d'Assumptes Interns, l'edifici de l'Estat Major, l'edifici de la Radio-Televisi?? de S??rbia (on van morir 16 t??cnics), diferents hospitals, l'Hotel Iugosl??via, la Torre U????e, la Torre de la Televisi?? a Avala i l'ambaixada Xinesa^[32].

Despr??s de les eleccions del 2000, a Belgrad hi van haver les m??s grans manifestacions de la hist??ria de la S??rbia moderna, amb la participaci?? de m??s de mig mili?? de persones (estimacions de la policia: 80.000, m??s d'un mili??, segons Misha Glenny, que van portar al derrocament del poder de Slobodan Milo??evi?? el 5 d'octubre.^[33][34].

[edita] Govern i pol??tica

Belgrad t?? l'estatus de la unitat territorial especial a S??rbia, amb el seu propi govern aut??nom de la ciutat^[5] Actualment, l'alcalde de Belgrad ??s Nenad Bogdanovi??, membre del Partit Dem??crata. Va ser escollit al 2004. El primer alcalde de Belgrad escollit democr??ticament en tota la hist??ria moderna va ser Dr. Zoran ??in??i??, escollit al 1996.

El territori de Belgrad est?? dividit en 17 municipis, cada un amb el seu pr??pi consell local^[6]

[edita] Municipis

La ciutat est?? dividida en 17 municipis, dels quals 10 tenen l'estatus de "municipi urb??", i 7 de "municipi suburb??". Els municipis suburbans tenen un poder m??s ampli, principalment en els camps de construcci??, plans urban??stics, i previsi?? p??blica^[6]. La majoria dels municipis estan situats a la riba sud dels rius Sava i Danubi, a la regi?? de ??umadija. Tres dels municipis (Zamun, Novi Beograd i Sur??in) estan ubicats a la riba nord del riu Sava, ala regi?? de Srem, mentre que el municipi de Palilula est?? situat a les dos ribes del riu Danubi, a les regions de ??umadija i Banat.

Nom	Superf??cie (km??)	Poblaci?? (1991)	Poblaci?? (2002)	Urb??/Suburb??
Barajevo	213	20.846	24.641	Suburb??
??ukarica	156	150.257	168.508	Urb??
Grocka	289	65.735	75.466	Suburb??
Lazarevac	384	57.848	58.511	Suburb??
Mladenovac	339	54.517	52.490	Suburb??
Novi Beograd	41	218.633	217.773	Urb??
Obrenovac	411	67.654	70.975	Suburb??
Palilula	451	150.208	155.902	Urb??
Rakovica	31	96.300	99.000	Urb??
Savski Venac	14	45.961	42.505	Urb??
Sopot, Serbia	271	19.977	20.390	Suburb??
Stari Grad	5	68.552	55.543	Urb??
Sur??in	Part del municipi de Zemun fins el 2004			Suburb??
Vo??dovac	148	156.373	151.768	Urb??
Vra??ar	3	67.438	58.386	Urb??
Zemun Sur??in incl??s	438	176.158	191.645	Urb??
Zvezdara	32	135.694	132.621	Urb??
TOTAL	3227	1,552,151	1,576,124	n/a
Font: Oficina d'Estad??stica de la Rep??blica de S??rbia[7]

[edita] Demografia

Segons l'??ltim cens del 2002, Belgrad compta amb 1.576.124 habitants, dels quals 1.417.187 es van declarar serbis, 22.161 es van declarar iugoslaus, 21.190 montenegrins, 19.191 com a romanesos, 10.381 com a croats, 8.372 com a macedonis, i 4.617 com a musulmans.^[35]

Tot i que a Belgrad hi ha diferents comunitats religioses, la m??s nombrosa ??s l'Esgl??sia Ortodoxa S??rbia, amb uns 1.429.170 creients. L'Islam ??s la segona religi?? m??s nombrosa, amb uns 20.366 creients, la tercera ??s l'Esgl??sia Cat??lica amb uns 16.305 creients. Abans de la Segona Guerra Mundial, Belgrad tenia una nombrosa comunitat jueva, per?? amb l'ocupaci?? nazi i l'emigraci?? subseq??ent a Israel, el nombre va caure a 415. Tamb?? hi ha 3.796 protestants a la ciutat.^[36].

A part dels seus habitants naturals, Belgrad es la llar de molts serbis de tota la ex-Iugosl??via, que van venir a buscar una vida millor, o fugien com a refugiats de la guerra i la neteja ??tnica^[37]. Extra oficialment - i tenint en compte el gran nombre de serbis refugiats de Cro??cia, B??snia i Hercegovina i Kosovo, els estudiants i la gent comptada en censos en les seves pr??pies citats - la poblaci?? sobrepassava els 2 milions de persones.

A Belgrad tamb?? hi vivien molts estrangers. A partir del anys 90, es va formar una comunitat significant de ciutadans xinesos. El Novi Beograd, Blok 70 ??s conegut com el barri xin??s^[38][39]. Tamb?? hi ha molts ??rabs, els que van venir a estudiar als anys 70 i 80, i que es van quedar formant fam??lies a la ciutat^[40][41]. Molts d'ells s??n naturals de S??ria, Jord??nia o Iraq.

[edita] Economia

Belgrad ??s la part econ??micament m??s desenvolupada de S??rbia. M??s del 30% del PIB de S??rbia es genera a la ciutat, en la qual tamb?? es troba el 30% de la poblaci?? amb feina.^[42]. L'economia de la ciutat ha experimentat un creixement r??pid a partir del 2000. Durant els anys 90, la ciutat (igual que tot el pa??s) va estar greument afectada per la crisis econ??mica provocada per les sancions imposades per la comunitat internacional. La hiperinflaci?? tremenda del dinar iugoslau tamb?? va destruir l'economia de la ciutat. Per?? amb el derrocament de Slobodan Milo??evi?? al 2000, les sancions van ser suprimides, cosa que suposava una nova etapa per l'economia de la ciutat, com tamb?? per tot el pa??s.

El Banc Nacional de S??rbia est?? ubicat a la ciutat, igual que les altres companyies importants com Jat Airways, Telekom Srbija, Telenor S??rbia, Delta Holding, Soci??t?? G??n??rale, Japan Tobacco, y moltes m??s.^[43][44].

Segons les ??ltimes estad??stiques de mar?? del 2007, la mitjana d'un salari brut mensual a Belgrad ??s de 46.048 dinars serbis (al voltant de ???565 (euros) o $770 (d??lars), i la mitjana d'un salari net mensual a Belgrat ??s al voltant de 33.079 dinars serbis (???405 o $555), el que representa un dels salaris m??s alts en tota S??rbia^[45].

[edita] Cultura

Belgrad ??s cada any l'amfitri?? de molts esdeveniments culturals com el FEST (Festival de Cinema de Belgrad), el BITEF (Festival de Teatre de Belgrad), el BELEF (Festival d'Estiu de Belgrad), el BEMUS (Festival de m??sica de Belgrad), la Fira del llibre de Belgrad, i la Fira de la Cervesa de Belgrad^[46]. Molts escriptors famosos vivien i encara viuen a Belgrad - Branislav Nu??i??, Milo?? Crnjanski, Borislav Peki??, Milorad Pavi?? i Me??a Selimovi??^[47][48][49]. Tamb??, el guanyador del Premio Nobel, Ivo Andri??, vivia i treballava a Belgrad, on va escriure la seva novel??la mundialment famosa, Un pont sobre el Drina^[50].

Gran part de la ind??stria cinematogr??fica de S??rbia es troba a Belgrad. Una de les pel??licules m??s famoses que el 1995 va guanyar la Palma d'Or a Cannes, "Underground" d'Emir Kusturica, es va rodar en aquesta ciutat.

Als anys 80, Belgrad va ser tamb?? un dels centres de la New Wave iugoslava: VIS Idoli, Ekatarina Velika i ??arlo Akrobata s??n nom??s uns quants grups que venien de Belgrad. Altres grups de rock famosos eren Riblja ??orba, Bajaga i instruktori, etc.^[51]. En el temps de la antiga Iugosl??via, Belgrad tamb?? va ser el centre de la m??sica coneguda com "turbofolk", i una de les representants m??s conegudes ??s Ceca Ra??natovi??. Actualment, Belgrad ??s el centre del hip hop serbi, amb representants tan destacats com Beogradski Sindikat, ??kabo, Mar??elo^[52][53].

La cultura del teatre est?? bastant desenvolupada a Belgrad. Existeixen nombrosos teatres, dels quals el m??s important ??s el Teatre Nacional, juntament amb el Teatre de Drama Iugoslau, el Teatre Zvezdara. i l'Atelje 212. L'Acad??mia de les Ci??ncies i les Arts de S??rbia tamb?? estan a Belgrad, aix?? com la Biblioteca Nacional de S??rbia.

A Belgrad, tamb?? s'hi troben moltes institucions culturals estrangeres. com per exemple, l'Institut Cervantes, el Goethe-Institut i el Centre Culturel Fran??ais que estan a la rambla principal de Belgrad, al carrer Knez Mihajlova. Altres centres culturals s??n l'American Corner, el Forum de Cultura Austr??aca (alem??n:??sterreichischen Kulturforums), el British Council, el Centre de Cultura i Ciencies Rus (ruso:???????????????????? ?????????? ?????????? ?? ????????????????), l'Institut de Confuci, el Centro Cultural Canadenc, l'Instituto Cultural Itali?? (italiano:Istituto Italiano di Cultura), i el Centre Cultural de la Rep??blica Isl??mica d'Iran.

Amb la vict??ria de la representant s??rbia Marija ??erifovi?? en la Eurovisi?? 2007, Belgrad ser?? l'amfitriona del proper certamen^[54].

[edita] Museus de Belgrad

El museu m??s prestigi??s a Belgrad ??s el Museu Nacional, fundat al 1844. Acul una col??lecci?? de m??s de 400.000 objectes d'exposici??, incloent obres mestres estrangeres. El fam??s evangeli de Mirslav forma part de la col??lecci?? d'aquest museu^[55].

El Museu Militar de Belgrad ??s bastant popular entre els turistes estrangers, en part per les restes del F-117 abatut per les forces antia??ries iugoslaves durant el bombardeig de l'OTAN al 1999, per?? tamb?? ??s popular per les m??s de 25.000 peces exposades, de les quals, algunes daten del per??ode de l'Imperi Rom??^[56][57].

Un altre museu similar ??s el Museu de l'Aviaci?? Iugoslava, on hi ha m??s de 200 avions, dels quals, uns 50 estan exposat. Alguns dels exemplars que aquest museu guarda, s??n ??nics en la seva esp??cie, com per exemple el Fiat G.50. Aquest museu tamb?? cont?? restes de l'avi?? estatunidenc de l'OTAN abatut ^[58].

El [[Museu etnogr??fic de Belgrad], fundat el 1901, cont?? m??s de 150.000 peces d'exposicions que demostren la cultura urbana i rural dels Balcans, especialment dels pa??sos de la ex-Iugoslavia^[59]. El Museu d'Art Contemporani de Belgrad t?? la col??lecci?? de m??s de 8.540 obres d'art fetes a Iugosl??via des del 1900^[60]. El Museu de Nikola Tesla, fundat el 1952, guarda objectes personals de Nikola Tesla, l'inventor i cient??fic que va donar nom a la unitat Tesla. T?? uns 160.000 documents originals i 5.700 objectes d'un altre mena^[61].

Un altre museu important de Belgrad ??s el Museu de Vuk i Dosiej, que forma part del Museu Nacional, i que demostra las vides, les obres i el llegat de Vuk Stefanovi?? Karad??i??, el reformador de la llengua s??rbia i Dositej Obradovi??, el primer Ministre d'educaci?? de S??rbia^[62].

Tamb?? hi ha el Museu d'Art Afric??, fundat en els dies de solidaritat amb els pa??sos en desenvolupament africans.

[edita] Educaci??

Belgrad t?? dues universitats estatals i diferents institucions d'educaci?? superior. La Universitat de Belgrad, amb uns 70.000 estudiants^[63], t?? les seves arrels en el Liceu fundat el 1808^[64] i a l'Escola Gran fundada al 1863^[65]. ??s una de les institucions m??s antigues del pa??s, donat que la instituci?? m??s antiga ??s l'Escola de Mestres a Subotica, que va ser fundada l'any 1689.

Tamb?? existeixen 195 escoles d'educaci?? prim??ria, i 85 d'educaci?? secund??ria. De les 195 escoles prim??ries, 162 son regulars, 14 especials, 15 d'art i 4 per adults. El sistema d'educaci?? secundaria compta amb 51 escoles professionals, 21 escoles d'orientaci?? universit??ria, 15 d'art i 500 edificis en 1.100.000 km??^[66].

[edita] Vida nocturna

Belgrad t?? la reputaci?? d'una ciutat amb una vida nocturna vibrant, amb gran quantitat de bars, restaurants, discoteques i bars musicals que estan oberts fins la matinada, i que estan situats per tota la ciutat. A part del centre, la zona m??s caracter??stica de la vida nocturna a Belgrad son les "barcasses" (en serbi: splavovi) - discoteques, bars i restaurants allotjats en els vaixells ancorats al llarg de les ribes del Sava i el Danubi.^[67][68][69].

Molts visitants de cap de setmana, especialment de B??snia i Hercegovina, Cro??cia i Eslov??nia, consideren a Belgrad com una ciutat m??s metr??polis que les seves pr??pies capitals, donat que a Belgrad hi troben, com diuen, l'ambient amist??s, fant??stics bars i discoteques, copes barates i abs??ncia de dificultats ling????stiques, i tamb?? de les restriccions legislatives de la vida nocturna^[70][71].

Entre els clubs alternatius, en destaca, des de fa molt temps, l'Academija, el club dels estudiants d'arts, que es troba a l'edifici de la Facultat de Belles Arts al carrer Knez Mihajlova, i el KST (en serbi:Klub Studenata Tehnike), el club dels estudiants de enginyeria el??ctrica, que es troba al soterrani de l'edifici de la mateixa facultat^[72][73]. Un dels llocs m??s famosos entre els diferents esdeveniments alternatius de la ciutat, ??s l'SKC - Studentski kulturni centar (Centre cultural estudiantil), que es troba al costat del gratacel m??s alt de Belgrad, i un dels s??mbols de la ciutat, la torre Beogra??anka. L'SKC ??s on tenen lloc molts concerts de grups estrangers, per?? tamb?? hi ha exposicions d'art debats p??blics i discusions^[74].

Un altre tipus d'oci, una mica m??s tradicional, acompanyat per la m??sica tradicional t??pica dels nuclis urbans del nord de S??rbia, ??s la anomenada "starogradska muzika" (que m??s o menys vol dir la m??sica urbana antiga) es pot trobar a "Skadarlija", la part antiga de la ciutat, on es reunien els poetes i artistes del segle 19, i que en aquell temps va ser un barri bohemi. Tot el carrer central, Skadar, ha conservat el mateix aspecte que tenia en el segle 19, juntament amb les voreres de pedra i les cases de l'??poca. All?? s'hi pot trobar els restaurants m??s antics i tradicionals de la ciutat anomenats "kafana", on es poden assaborir els diferents plats t??pics de la gastronomia s??rbia^[75]. Una de les "kafanes" m??s antigues de la ciutat, que encara guarda l'ambient dels temps bohemis de Skadarlija, es Znak pitanja^[76]. En el mateix carrer, tamb?? hi ha l'edifici de la f??brica de cervesa m??s antiga de Belgrad, fundada durant la primera mitat del segle 19.^[77].

[edita] Esports

Belgrad t??, al voltant de mil instal??lacions esportives, on moltes d'elles van acollir tot tipus d'esdeveniments esportius^[78].

En els ??ltims anys, Belgrad va ser amfitriona de diferents esdeveniments importants, com l'Eurobasket 2005, el Campionat europeu de voleibol, 2005, i el Campionat europeu de Waterpolo, 2006. La ciutat tamb?? acollir?? el Festival Ol??mpic de Joventut d'Europa al 2007, aix?? com la Universiada al 2009, on va guanyar a la ciutat mexicana de Monterrey, i a la polonesa, Pozna??^[79]

Belgrad tamb?? va ser candidata per l'organitzaci?? dels Jocs Ol??mpics al 1992, quan la guanyadora va ser Barcelona, i en els Jocs Ol??mpics al 1996, quan va guanyar Atlanta^[80][81].

La ciutat ??s la llar de dos dels clubs m??s famosos de S??rbia - l'Estrella Roja i FK Partizan, aix?? com els estadis dels respectius clubs - La Marakana, estadi de l'Estrella Roja, i l'Estadi del Partizan^[82] Arena i el Hala Pionir s??n dos centre poliesportius on hi tenen lloc partits de b??squet^[83][84], mentre que al centre poliesportiu Ta??majdan es fa servir per partits de waterpolo

Ada Ciganlija ??s el complex exterior d'oci i esports m??s gran de Belgrad. Anteriorment era una illa en mig del riu Sava, ara est?? connectat amb la riba, formant un llac artificial en el riu. Les platges d'Ada Ciganlija s??n el lloc on els belgradencs es van a refrescar i a descansar durant els estius calorosos. Hi ha 7 kil??metres de platja juntament amb les instal??lacions esportives on es practiquen diferents esports, com golf, futbol, b??squet, voleibol, rugby, beisbol, i tenis^[85]. Tamb?? es poden practicar els esports extrems, com el bungee, l'esqu?? aqu??tic i el paintballing^[86]. Tamb?? hi ha molts llocs on es pot practicar el ciclisme, o fer grans passejades per la natura, o fer joging^[87][88].

[edita] Turisme

A partir del 2000, amb la renovacions diplom??tiques amb l'Europa Occidental i els Estats Units, a Belgrad s'hi torna a notar la pres??ncia de turistes estrangers, absents des de les Guerres iugoslaves, dels noranta. La Organitzaci?? del Turisme de Belgrad (TOB) ??s la organitzaci?? oficial que promociona Belgrad com a dest?? tur??stic.

Els barris i edificis hist??rics de Belgrad s??n les principals atraccions de la ciutat. Entre altres, hi ha: Skadarlija, Museu Nacional de S??rbia, Teatre Nacional, Zemun, la Pla??a Nikola Pa??i??, la Pla??a Terazije, la Pla??a dels Estudiantes, the Kalemegdan, el Carrer Knez Mihailova, el Parlament de S??rbia, el Temple de Sant Sava, i el Palau Antic. A m??s, existeixen molts parcs, monuments, museus, bars, restaurants i botigues; a les dues vores del Sava el Mausoleu de l'Heroi Desconegut a Avala (obra d'Ivan Me??trovi??), Mausoleu de Tito, conegut tamb?? com a Ku??a cve??a (Casa de Flores). Els parcs Top??ider i Ko??utnjak s??n molt populars, especialment entre els turistes de les rep??bliques ex-iugoslaves.

Darrerament el nombre de turistes joves, en especial de Cro??cia, Eslov??nia i B??snia i Hercegovina, v??nen a Belgrad a passar el cap de setmana i gaudir de la seva vida nocturna^[70][71].

[edita] Mitjans Comunicaci??

Belgrad ??s el centre medi??tic m??s important de S??rbia. La ciutat ??s la llar de les cadenes de televisi?? l??ders, com Radio-Televisi?? de S??rbia (RTS), que est?? en proc??s de transformaci?? en un medi d'informaci?? p??blico^[89]. La discogr??fica de la RTS, la PGP RTS, tamb?? es troba a Belgrad^[90]. La cadena de televisi?? m??s popular ??s la multinacional s??rbia RTV Pink, coneguda pels seus programes d'entreteniment, i ??s considerada per molts de baixa qualitat i sensacionalista. Hi ha una altra cadena de televisi?? i r??dio molt popular de car??cter "progressista" ??s B92, que t?? televisi??, r??dio, una discogr??fica i l'editorial, aix?? com la web m??s visitada i popular de l'internet en serbi.^[91][92]. Altres cadenes de televisi?? s??n Ko??ava i TV Avala, i d'altres que nom??s cobreixen el territori de Belgrad, com Studio B, TV Politika. Tamb?? es poder veure altres canals especialitzats: SOS channel (esports), Metropolis (m??sica), Art TV (art), Cinemania (pel??l??cules), i Happy TV (programes infantils).

Els diaris m??s llegits que es publiquen a Belgrad s??n Politika, Ve??ernje novosti, Blic, Glas javnosti, i Sportski ??urnal. Altres diaris i revistes s??n: Press, Borba, Danas, i Kurir. Tamb?? hi ha premsa gratu??ta - 24 sata que es va fundar al 2006. Dues revistes de not??cies m??s populars son NIN i Vreme, que es publiquen a Belgrad.

[edita] Arquitectura

Hi ha parts de Belgrad que tenen diferents tipus d'arquitectura, des del centre de Zemun amb la seva t??pica arquitectura de l'centroeuropea^[93] fins a un disseny m??s modern de Novi Beograd. Al centre de Belgrad, els edificis m??s antics que van sobreviure a tants bombardejos i destruccions al llarg de la hist??ria de la ciutat, s??n els edificis del segle 19.^[94].

L'estructura p??blica m??s antiga de Belgrad ??s una turbe turca no descrita, mentre que la casa m??s antiga ??s una modesta casa de fang a Dor??ol, de finals del segle XVIII.^[95] La influ??ncia occidental va arribar al segle XIX, quan la ciutat va patir una transformaci?? completa des d'un poble oriental a l'arquitectura contempor??nia del moment, amb influ??ncies del neoclassicisme, romanticisme i l'art acad??mic. Els arquitectes serbis van extreure aquest desenvolupament dels edificis estrangers al segle XIX, produint els edificis del Teatre Nacional de Belgrad, el Vell Palau de Belgrad, La Catedral Saborna Crkva i despr??s, a inicis del segle XX, l'Assemblea Nacional de S??rbia i el Museu Nacional de S??rbia, amb influ??ncies d'art nouveau.^[94] Elements d'arquitectura Neo-Byzantina estan presents en edificis com la Fundaci?? Vuk, el vell edifici de correus del carrer Kospova, i l'arquitectura sacra, com L'Esgl??sia de Sant Marc a Belgrad (basada en el monestir Gra??anica), i el Temple de Sant Sava.^[94]

Durant el per??ode de dominaci?? comunista, molts condominis van ser constru??ts r??pidament i a molt baix cost per acollir el gran flux migratori de gent del camp que venien de la Segona Guerra Mundial, algunes vegades amb resultats com l'arquitectura brutalista dels blokovi (blocs) de Nova Belgrad; una tend??ncia surrealista que va dominar breument, tenint com a resultat edificis com el Sal?? Sindical del Comer?? de Belgrad.^[94] De totes maneres, a mitjans dels cinquanta, les tend??ncies modernistes van prevaler i encara dominen l'arquitectura a Belgrad.^[94]

[edita] Transport

Belgrad t?? un sistema de transport p??blic extensiu, basant-se en els autob??sos (118 l??nies urbanes i m??s de 300 l??nies suburbanes), tramvies (12 l??nies), i troleib??s (8 l??nies)^[96] Els sistema de transport p??blic est?? administrat per la Companyia de transport p??blic de Belgrad (GSP Beograd) i SP Lasta, amb cooperaci?? amb algunes companyies privades en diferents rutes d'autobusos. Belgrad tamb?? t?? la xarxa de ferrocarril regional, Beovoz, que est?? administrada per Ferrocarrils Serbis^[97] La principal estaci?? de trens connecta Belgrad amb altres capitals europees, aix?? com amb altres ciutats a S??rbia. Malgrat aix??, ??s m??s popular viatjar amb l'autocar, i Belgrad te connexions di??ries d'autocars que es dirigeixen a un gran n??mero de ciutats tant a S??rbia, com a l'estranger. El sistema d'autopistes d??na un acc??s f??cil a Novi Sad al nord, Ni?? al sur i Zagreb, la capital de Cro??cia, a l'oest. La ciutat est?? situada a la conflu??ncia de dos rius grans, el Danubi i el Sava, aix?? que Belgrad tamb?? t?? molts ponts. Els dos m??s importants son El Pont de Branko, i el Gazela. Els dos connecten al centre de la ciutat amb Nou Belgrad. El Port de Belgrad, que est?? al Danubi, permet tr??fic fluvial^[98].

Belgrad tamb?? t?? l'aeroport - Aeroport Nikola Tesla, Belgrad (IATA:BEG) a pocs kil??metres del centre de la ciutat. A l'any 1986, quan vivia els seus millors moments, gaireb?? 3 milions de passatgers hi passen. Durant els anys 90, degut a la situaci?? pol??tica del pa??s, aquest n??mero va caure de manera dr??stica^[99] Seguint el desenvolupament que va tenir lloc a partir del 2000, el n??mero de passatgers va augmentar fins a dos millons al 2004/2005^[100] Al 2006, 2 milions de passatgers van passar per l'aeroport Nikola Tesla fins mitjans de novembre.^[101]

[edita] Miscel??l??nia

[edita] Noms al llarg de la hist??ria

Nom	Notes
Singid??n(on)	Es d??ia aix?? per la tribu dels Scordisci; d??n(on) que vol dir 'allotjament, recinte'; 279 aC
Singid??num	Els romans van conquerir la ciutat i van romanitzar el nom celta
Beograd, ??????????????	Nom eslau, es va dir per primera vegada al 878 com Beligrad a la carta del Papa Juan VIII a Boris de Bulgaria, que vol dir "Ciutat blanca / fortalesa blanca".
Alba Graeca	Traducci?? llat??
Alba Bulgarica	Nom llat?? sota el comandament b??lgar
Feh??rv??r	Traducci?? hongar??s
Wei??enburg y Griechisch Wei??enburg	Traducci?? alemany
Castelbianco	Traducci?? itali??
Nandoralba	A l'Hongria de l'edat mitjana fins al segle XIV
N??ndorfeh??rv??r	A l'Hongria de l'edat mitjana
Landorfeh??rv??r	A l'Hongria de l'edat mitjana
Veligradon	Nom bizant??
Veligradi, ??????????????????	Nom grec
Dar Ul Jihad	Nom otom??, que vol dir Estatge de la Guerra
Belgrat	Nom turc
????????????	Nom ??rab

[edita] Cooperaci?? internacional i condecoracions

Belgrad est?? agermanada amb les seg??ents ciutats^[102]

Chicago, Illinois, USA - des de juny, 2005 Coventry, Anglaterra, Regne Unit, des de 1957 Lahore, Pakistan - des de 2007[103] Tel Aviv-Yafo, Israel[104]

Altres formes de cooperaci?? que existeixen entre les seg??ents ciutats:

Atenes, Gr??cia (Acord de Cooperaci?? i Amista, novembre de 1966) Banja Luka, B??snia i Hercegovina (Acord de Cooperaci??, 2005) Beijing, Xina (Acord de Cooperaci??, octubre de 1980) Berlin, Alemanya ( Acord de Cooperaci?? y Amistat, novembre de 1978) D??sseldorf, Alemanya (Acord de Cooperaci??, febrer de 2004) K??ev, Ucra??na (Acord de Cooperaci??, maig de 2002) Madrid (Acord de Cooperaci??, maig de 2001) Mil??, It??lia (memor??ndum sobre l'Acord, El programa ciutat a ciutat, novembre de 2000) Moscou, R??ssia (Programa de Cooperaci?? 2003/2004, desembre de 2002) Roma, It??lia (Acord de Cooperaci?? i Amistat, octubre de 1971)

Cartes d'Intent firmades amb altres capitals de les rep??bliques ex-iugoslaves:

Ljubljana, Eslov??nia (octubre de 2003) (firmada juntament amb Zagreb) Skopje, Rep??blica de Maced??nia (juny de 2006) Zagreb, Cro??cia (octubre de 2003) (firmada juntament amb Ljubljana)

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Belgrad

• City of Belgrade Official Website
• Tourist Organization of Belgrade
• City of Belgrade Secretariat for Environmental Protection
• Architecture of Belgrade
• BeoBuild (Construction projects)
• Mediavel Belgrade - belgradexv.com

[edita] Refer??ncies