Àvars
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre el poble àvar del Daguestan. Per als avars eurasiàtics, vegeu Àvars eurasiàtics. |
| Àvars (МагIарулал) |
|
|---|---|
| Població total | 757,100 [1] |
| Regions amb població significativa | Rússia (principalment Daguestan), Azerbaitjan, Geòrgia |
| Llengua | Àvar, rus |
| Religió | Islamisme sunnita |
| Grups humans relacionats | Caucasians del nord-oest |
Els àvars són un poble del Caucas que viu principalment al Daguestan. Són de religió musulmana sunnita xafïta, i el seu nom prové de l’àzeri avarali (“rodamón”), però ells s’anomenen a si mateixos maarulal. Ocupen els districtes de Buynarsk i Khasavjurt (Daguestan), però també n’hi ha a Bilokani i Zatakali (Azerbaitjan), i a les conques dels rius Koysu d’Andi, Koysu Avar, Kara Koysu i Tleyserukh.
L’Avaristan ocupa la part muntanyenca i poc accessible del Daguestan Central, on encara es dediquen a la ramaderia trashumant de xais, i a les valls, de petits horticultors en terrasses. L’artesanat tradicional és molt desenvolupat: teixit de llana, tapissat, treball de coure (auls de Yosetli i Chichiali), cuir, orfebreria i fusta (auls d’Untsukul i Betsada), ferreteria artística (auls Sagratl’, Golotl’ i Kakhib). La industrialització s’inicià el 1936.
Pretenen haver estat islamitzats pels àrabs. Segons una tradició llegendària, l’islam havia estat introduït per l’emir Abu Muslim a Khudzak, on encara es mostra la seva tomba i la seva espasa. Realment, la tradició el confon amb Abu Maslama, qui hauria arribat al país en el segle XI.
- Per la llengua àvar, vegeu: Àvar
