Àvars eurasiàtics

De Viquipèdia

Els àvars eurasiàtics eren un poble nòmada d'Euràsia que va aparèixer a Europa Central i Oriental en el segle VI. Històricament se'ls coneix com a àvars, encara que els bizantins els anomenaven "pseudoàvars". El historiador bizantí Teofilacte Simocatta distingeix dos grups d'àvars, els verdaders o juan-juan, que van dominar Mongòlia al segle V i al 552 en foren expulsats pels Turcs Orientals (Tou kiue), fins llavors els seus vassalls. Es Teofilacte qui anomena falsos àvars (pseudàvars) als àvars medievals.

Aquestos estarien formats per dues hordes. Els uar o war (del que derivaria el nom avar) i els khuni o kunni (potser huns) anomenats pels bizantins uarkhonitai; els bizantins els consideraven dos tribus dels ogor (uigurs) però això no és possible ja que els uigurs eren turcs i els àvars eurasiàtics eren mongols. Per tant es possible pensar que es tractaria dels mateixos juan-juan, clarament mongols, i la distinció entre "verdaders àvars" i "pseudoàvars", únicament derivada de la font bizantina esmentada, seria doncs errònia. Si no eren els mateixos juan-juan ^[1] , els àvars emigrats a Europa serien una part dels huns heftalites, desposseïts dels seus dominis a Transoxiana, l'Ili i Bactriana el 565 pels Turcs Orientals.

La seva llengua, extingida, era d'arrels túrquiques. Una fracció del poble va emigrar al Caucas hi es troben establerts actualment al Daguestan, i el seu territori s'anomena Avaristan. Vegeu "àvars"

Diverses troballes de l'art avar, força semblants a les trobades a l'Ordos datades a l'època dels xiongnu, dels juan-juan i dels turcs orientals, s'han excavat a Hongria, destacant les troballes fetes a Keszthély, Csuny i Nemesvolgy, Pahipuszta, Csongrad i Szentes, Szilogyi-Somlio, Dunapentele, Ullö i Kiskörös. Es pensa que foren els àvars els que van introduir a Europa l'ús de les abraçadores.

Per la seva història vegeu khanat àvar