[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Uigurs - Viquipèdia

Uigurs

De Viquipèdia

Uigur
Bandera dels uigurs
Població total 8.4 millions (cens 2000)
Regions amb població significativa Xina / Xinjiang, Kazakhstan, Kirguizistan, Uzbekistan, Mongòlia, Turquia, Rússia
Llengua uigur
Religió Islamisme sunnita
Grups humans relacionats Usbecs, altres pobles turcs

Els Uigurs (uigur: ئۇيغۇر; Xinès simplificat: 维吾尔; Xinès tradicional: 維吾爾; pinyin: Wéiwú'ěr; turc:Uygur) es una de les 56 nacionalitats oficialment reconegudes, formada per 8.4 millions d'individus segons el cens del 2000. Endemés, segons el cens soviètic del 1989, hi havia 262.000 més a l'antiga URSS, uns 75.000 a Pakistan, Aràbia, Europa i EUA, 3.000 a Afganistan, un miler a Mongòlia i uns 500 a Turquia. A Kirguizistan són concentrats a Naryn, on hi tenen l’Organització de la Llibertat Uigur i el Centre Cultural Ittipak (Unió), suspè uns mesos el 1996. També tenen un Departament d'Uigur a la Universitat de Bishqeq.

[edita] Activitats polítiques

Poc se sap de l’existència de partits polítics a Xinjiang, llevat del Partit del Turquestan Oriental, actiu a començament dels 90 i que va efectuar alguns actes terroristes; comptava amb el suport de les ètnies musulamnes del Xinjianj, igual que l’altre més conegut, el Partit Reformista Islàmic. També hi ha un Front d'Alliberament Uygur, independentista i nacionalista, partidari de la “descolonització” i de la fi de l’espoli per part dels xinesos. Els exiliats, però, han estat força actius, i s’han fundat les següents associacions:

  • A Munic, Congrés Nacional d'Uiguristan, d’Enver Can; East Turkstan Union in Europe, d’Asgar Can, creat el 1999; East Turkestan Information Center, d’Abduljelil Karakash.
  • A Turquia, East Turkestan Foundation, de Mehmete Riza Bekin a Estambul; East Turkestan Culture and Soldiarity Association d'Abubekir Türksoy, a Kayseri.
  • A la resta d’Europa, East Turkestan Association de Faruk Sadikov, a Estocolm; Belgium Uyghur Association, de Sultan Ehmet, a Brussel·les, l’Uyghur House de Shahelil, a Holanda.
  • A Rússia, l’Uyghur Association, de Serip Hajè, a Moscou.
  • Als EUA, l’Uyghur American Association, de Turdi, a Washington, la Canadian Uyghur Association, de Mehmetjan Tohti.
  • A Austràlia, l’Australia Turkestan Association, d’Ahmet Igamberdi.
  • A Kazakhstan, la Nozugum Foundation, de Dilberim Samsakova, Kazakhstan Regional Uyghur (ittipak) Organisation, de Khahriman Gojamberdi i la Uyghuristan Freedom Association, de Sabit Abdurahman.
  • A Kirguizistan, la Kyrghyztan Uyghur Unity (Ittipak) Association, de Rozimehmet Abdulnbakiev i el Bishkek Human Rights Committee, de Tursun Islam.

També hi ha alguns grups armats, com el Sharq azat Turkistan (Organització d'Alliberament de Turquestan Oriental, ETLO), fundat el 30 de juny del 2002, i que ha fet alguns atacs a oficines diplomàtiques xineses a Kirguziistan. Se l'ha acusat de formar part de la xarxa d'Al Qaeda, com el Moviment Islàmic de Turquestan Oriental (ETIM), fundat el 1990 i dirigit per Hassan Makhsum, mort el 2003 al Pakistan.

Mapa de la situació dels iugurs i altres minories a la província xinesa de Xinjiang
Mapa de la situació dels iugurs i altres minories a la província xinesa de Xinjiang

[edita] Lectures

  • [1]Li Tang “A History of Uighur Religious Conversions

(5th - 16th Centuries)” ARI Working Paper, No. 44, June 2005, http://www.ari.nus.edu.sg/docs/wps/wps05_044.pdf.

  • [2] Peter Golden, An Introduction to the History of the Turkic Peoples (Wiesbaden: Harrassowitz, 1992): 94.
  • [3]Sima Qian, Shiji [Records of the Historian] Vol. 110: Xiongnu; and Ban Gu, Han Shu [History of the Han Dynasty], Vol. 94: Xiongnu.
  • [4] Jiu Tangshu, Vol. 206: Huigu.
  • [5]Weishu Vol.130: Gaoche.
  • Findley, Carter Vaughn. 2005. The Turks in World History. Oxford University Press. ISBN 0-19-516770-8; 0-19-517726-6 (pbk.)
  • Mackerras, Colin. Ed. and trans. 1972. The Uighur Empire according to the T'ang Dynastic Histories: a study in Sino-Uyghur relations 744–840. University of South Carolina Press. ISBN 0-87249-279-6
  • Rall, Ted. "Silk Road to Ruin: Is Central Asia the New Middle East?" New York: NBM Publishing, 2006.
  • Millward, James A. and Nabijan Tursun, "Political History and Strategies of Control, 1884–1978" in Xinjiang: China's Muslim Borderland (ISBN 0-7656-1318-2).
  • Rudelson, Justin Ben-Adam, Oasis identities: Uyghur nationalism along China's Silk Road, New York: Columbia University Press, 1997.

[edita] Enllaços externs



Membres de l'UNPO Bandera de l'UNPO


Europa
Abkhàzia | Baixkortostan | Escània | Gagaúsia | Grec d'Albània| Hongaresos de Romania | Íngria | República Txetxena d'Itxkèria | Komi | Kosovo Kosovo | Kumyks| Mari El| Sandjak | Tàtars de Crimea | Txuvàixia
Àsia
Aceh | Ahwazi| Assiris | Azerbaidjan Meridional| Balutxistan Occidental | Buriàtia | Chin | Chittagong Hill Tracts | Kayah | Khalistan | Kurdistan| Moluques del Sud | Mon | Nagaland | Papua Occidental | Shan | Sindh | Tibet | Turcmans de l'Iraq| Tuva | Turquestan Oriental
Àfrica
Cabinda | Camerun del Sud | Massai| Ogoni Oromo Rehoboth Basters | Somaliland | Twa | Venda| Zanzíbar
Amèrica
Maputxe | Sioux
Oceania
Aborígens australians | Imatge:Flag of Bougainville aliasd.svg Illa de Bougainville