Brussel·les

De Viquipèdia

Bruxelles-ville/Brussel-stad


(En detall)	(En detall)

Localització

L'Ajuntament a la Grand-Place de Bruxelles

País
• Regió
• Comunitat
• Província
• Districte

Bèlgica
Brussel·les-Capital
Francòfona/Flandes
-
Brussel·les

Gentilici

brussel·lès

Superfície

32,61 km²

Altitud

n/d

Població (01/01/2006)
• Densitat

144,784 hab.
4,44 hab/km²

Coordenades

50° 50′ N, 04° 21′ ECoordenades: 50° 50′ N, 04° 21′ E

Dirigents:
• Burgmestre:

Freddy Thielemans

Majoria política

PS - Ecolo

cdH - Groen!

Escons
LB
PS
Ecolo
cdH-CD&V
Vlaams Belang
Groen!
VU&ID
UDB

47
16
13
9
4
2
1
1
1

Piràmide d'edats
– 0–17 anys
– 18–64 anys
– >65 anys

(01/01/2004)
22,20%
64,32%
13,48%

Estrangers

28,93 (01/01/2004)

Taxa d'atur

23,9% (01/01/2006)

Zona telefònica

Web

www.brucity.be

Brussel·les (Bruxelles [bʀysɛl] en francès, Brussel en neerlandès i Brüssel en alemany) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.

Amb Brussel·les hom fa referència a tres ens diferents:

una de les tres regions de Bèlgica (que tenen cert nivell d'autonomia),
el conjunt dels 19 municipis (commune en francès, gemeente en neerlandès), i
un d'aquests 19 municipis.

[edita] Capital de la regió i de l'Estat

Brussel·les comprén una aglomeració urbana de la qual n'és capital, per la qual cosa aquest topònim pot fer referència també a la Regió de Brussel·les-Capital. El municipi de Brussel·les (en francès : Bruxelles-Ville o Ville de Bruxelles ; en neerlandès : Stad Brussel) al qual es refereix aquest article, és un dels 19 municipis que formen la regió. Compta amb una població de 144.784 habitants front als més d'un milió del conjunt de la regió. L'àrea metropolitana reuneix uns 2.090.000 d'habitants. [1]

Només el municipi de Brussel·les abans esmentat té l'estatut de capital del regne de Bèlgica, d'acord amb l'article 194 de la Constitució. Tot i que diverses institucions federals es troben de facto en altres municipis de la regió brussel·lesa, sols Brussel·les ciutat té atorgat el títol de capital de l'Estat. És important distingir-la, tot plegat, de la Regió de Brussel·les-Capital que és una regió de propi dret, tal com Valònia i Flandes,

La ciutat és la seu de les institucions de Flandes i a més capital de les comunitats lingüístiques francesa i neerlandesa.

[edita] Situació geogràfica

Brussel·les ocupa una situació relativament central a Bèlgica, més propera al terç septentrional. En sentit de les agulles del rellotge, dista 90 km. del mar del Nord, 55 de la frontera sud dels Països Baixos, 115 de l'alemanya, 160 de la luxemburguesa i poc més de 60 de la francesa. Es troba aliniada parcialment amb el riu Zenne i els canals Brussel·les Charleroi i Brussel·les-Escalda, en un punt d'encreuament de grans línies d'importància internacional.

L'aeroport internacional més proper es troba a la regió flamenca al municipi de Zaventem al nord-est de la ciutat.

[edita] Situació lingüística

Article principal: Situació lingüística a Bèlgica

La llengua vehicular a Brussel·les va ser la varietat brabançona del neerlandès fins les primeries del segle XX. Hores d'ara, tots els municipis de la regió brussel·lesa són oficialment bilingües, però la població autòctona fa servir majoritàriament el francès (85-90%, "lingua franca" de Brussel·les) front a un 10-15% de natius neerlandòfons o plenament bilingües.

Cal recordar que Brussel·les es troba envoltada pel Brabant Flamenc, la qual cosa afavoreix que durant hores d'oficina i en manifestacions culturals el nombre de neerlandòfons sigui molt significatiu.

D'altra banda, l'anglès, que no disposa d'estatut oficial, és la llengua més emprada a les institucions europees, a l'OTAN i un gran nombre d'empreses privades amb seu a Brussel·les. Hi conviu amb destacades comunitats que tenen com a llengua materna l'àrab, el turc, l'italià, el polonès, el grec, l'espanyol, entre d'altres.

[edita] Economia

La ciutat és un nucli industrial i un centre comercial, administratiu, cultural i de comunicacions de primer ordre, no solament de Bèlgica, sinó també d'Europa. La ciutat baixa o nucli, a la vall del riu, i antic barri residencial i industrial, és el centre administratiu i comercial; els sectors oriental i septentrional són principalment industrials; els sectors occidental i meridional són constituïts predominantment pels barris residencials del segle XIX, i té tot un cinturó de municipis agregats, que formen l'àrea residencial suburbana. En el camp industrial, destaquen la indústria tèxtil, alimentària, d'articles de luxe, química i metal·lúrgica.

[edita] Institucions

Brussel·les és la seu de las tres institucions principals de la Unió Europea: la Comissió Europea, el Consell de la Unió Europea i el Parlament Europeu (però les sessions plenàries també es realitzen a Estrasburg). Per aquestes raons Brussel·les esta considerada oficiosament com la capital de la Unió Europea. També és seu de govern de Bèlgica, de la Borsa i de nombroses organitzacions i organismes internacionals: quarter general de l'OTAN, comitè de les regions de la Unió Europea, Confederació Internacional de Sindicats Lliures i Confederació Mundial del Treball i d'altres. També és un centre d'ensenyament superior, ja que és seu de la Université Libre de Bruxelles, fundada l'any 1834; de la Vrije Universiteit Brussel, del 1970; de la Faculté Universitaire de Théologie Protestante de Bruxelles, del 1942; i de les Facultés Universitaires Saint-Louis, del 1858, i Universitaire Faculteit en Sint-Aloysius, fundada el 1968.

[edita] Història

La ciutat ja era coneguda des del final del segle VII, però no adquirí veritable importància fins que, al segle XI, els comtes de Lovaina en feren llur residència. Per la seva situació a la ruta Bruges-Colònia, al segle XII es convertí en un gran centre comercial, de manera que en el segle XIII ingressà a la Hansa. La ciutat obtingué el 1229 una carta d'autonomia del duc de Brabant Enric I.

Una sèrie de revoltes de menestrals obligaren a modificar la carta el 1425; la nova carta, que precisava els poders del patriciat i de les corporacions, estigué en vigor fins el 1795. Al segle XV fou capital del Brabant i, després de la seva annexió a la casa de Borgonya, dels Països Baixos. També fou capital del domini espanyol i acollí Guillem d'Orange (1577), però l'any següent es convertí en seu dels partidaris de la unió amb la corona espanyola. Fou capital dels Països Baixos austríacs del 1714 al 1789, i del regne de Bèlgica des del 1830. També fou ocupada per les tropes alemanyes durant la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial.

Poc temps abans de la independència, Brussel·les era una ciutat demogràficament de parla flamenca (la noblesa i els funcionaris francoparlants constituïen només una tercera part de la població), però culturalment era francoparlant, ja que el flamenc era la parla de les classes populars. Al final del segle XX, però, més de 85-90% dels habitants eren francoparlants i menys d'un 10-15%, flamencs.

Per tal de resoldre l'estatut de Brussel·les, un dels problemes clau de la qüestió lingüística belga, ja que era una de les reivindicacions històriques dels nacionalistes flamencs, la legislació establí, amb les disposicions legals del 1970 i el 1981, un estatut bilingüe per a l'aglomeració de la ciutat (els 19 municipis), que s'ha conservat malgrat les protestes dels nacionalistes flamencs el 1995 en entrar en vigor la reforma constitucional dels Accords de la Saint-Michel que de fet convertia Bèlgica en un estat federal (1993), amb Brussel·les i 19 municipis annexos com una de les tres regions (Regió de Brussel·les-Capital).