Bèlgica

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Eendracht maakt macht
L'union fait la force
(«La Unió fa la força» en neerlandès i francès respectivament)

Idiomes oficials holandès i francès

Capital Brussel·les
50°50' N, 4°20' E

Ciutat més gran Brussel·les

Govern

Rei
Primer Ministre

Monarquia constitucional
parlamentària
Albert II
Yves Leterme

Superfície
- Total
- Aigua (%) 30.528 km² (136è)
0,82% (250km²)

Població
- Estimació juliol 2006
- Cens juliol 2006
- Densitat 10.541.893 (77è)
10.541.893¹
345,32 hab/km² (17è)

Moneda Euro² (EUR)

Fus horari
- Estiu (DST) CET (UTC+1)
Si, CET* (UTC+2)

Independència
Declarada
Reconeguda dels Països Baixos
el 1830
el 1839

Himne nacional

La Brabançonne

Domini internet .be

Codi telefònic +32

Gentilici Belga (masculí i femení)

¹ Direcció General d'Estadística (francès)

² Francs belgues fins el 2002.

Bèlgica (België en neerlandès, Beldjike en való, Belgique en francès, Belgien en alemany) és un país de l'Europa occidental, membre de la Unió Europea des de la fundació d'aquesta. Limita al nord amb els Països Baixos, a l'est amb Alemanya i el Gran Ducat de Luxemburg, al sud amb França i a l'oest amb el Mar del Nord. Els seus habitants s'anomenen belgues i culturalment hi podem distingir els flamencs, (+/- 60% de la població, de llengua neerlandesa habitant principalment a Flandes ), els francòfons (+/- 40% de la població, dels quals un 80% són valons i un 20% brussel·lencs francòfons), els de parla alemanya (menys d'un 1% de la població, a la província de Lieja, a la frontera amb Alemanya) i els de parla valona.

[edita] Història

Article principal: Història de Bèlgica

La història de Bèlgica comença el 1830 quan la part meridional del Regne Unit dels Països Baixos va decidir després de la revolució belga d'expulsar les tropes neerlandesos i de declarar la independència. Abans, aquest territori mai no va estar un estat. El territori geogràfic feia part de vàries feus, comtats, ducats, i altres senyories que a poc a poc es van reunir en una unió personal de les Disset Províncies, els Països Baixos espanyols, els Països Baixos austríacs, possessions successives - amb fronteres molt variables - del ducat de Borgonya, d'Espanya i d'Àustria. Aquesta federació política no era l'expressió de la voluntat del poble, però el resultat de matrimonis estratègics dels sobirans.

Les fronteres actuals van començar a traçar-se al segle XVI després de la Guerra dels Vuitanta Anys, l'adveniment del protestantisme i la independència d'Espanya de la República de les Set Províncies Unides. Sociològicament, les Terres de la Generalitat catòliques, feien part del 'sud', la República les va ocupar per a protegir-se contra els espanyols i els francesos. Fins al 1795, la República sempre va mantenir ciutats fortificades al territori espanyol i després austríac. Era durant segles un territori de ningú i de tothom, camp de batalla preferit de gairebé totes les cases reials d'Europa.

Abans 1830 els mots Belgium, bèlgic, bèlgica van tenir vàries significacions de vegades molt allunyades del territori actual (vegeu Països Baixos (Topònim)).

Les fronteres definitives es van fixar el 1839 amb el tractat de Londres (1839) i el 1919 amb el Tractat de Versalles quan els cantons d'Eupen, Malmedy i Sankt-Vith es van annexar de l'Imperi alemany.

Com que no es pot parlar de Bèlgica en el sentit contemporani abans 1831, la història anterior és troba la història dels estats que posseïen el territori.

L'estat de 1830 era unitari, segons el model jacobí francès. A poc a poc, els belgues de parla neerlandesa - i desprès del 1919 - els de parla alemanya es van emancipar. El moviment való, per raons econòmiques, també va demanar més autonomia. Després de vàries reformes d'estat, l'esta va evolucionar fins a l'estat federal contemporani, tres nivells de govern: federal, comunitari i regional. En traçar la frontera lingüística del 1963, es va crear una nova frontera política, a través de les fronteres històriques dels comtats i ducats antics.

[edita] Política

Article principal: Política de Bèlgica

Bèlgica és un estat federal i una monarquia constitucional, de la qual Albert II n’és rei en l'actualitat.

El federalisme és aplicat a Bèlgica sota una forma molt específica, havent tanmateix certes característiques de confederació, com les dobles majories necessàries per als canvis constitucionals. Per contra, també posseeix caràcters unitaris com la justícia, la defensa, les finances públiques encara competència de l'Estat en més d'un 80%, o l'organització de la Seguretat Social (excepte alguns aspectes organitzats per a les comunitats).

El sistema polític belga és sovint presentat com una “particràcia”, on els caps de les tres famílies tradicionals (socialistes, lliberals i catòlics) mantenen una gran influència en la gestió del país i de les entitats federades (Regions i Comunitats) malgrat l'escissió que van experimentar als anys 60 les tres famílies en dues vessants lingüístiques i de l'ascens de partits Verds (Groen i Ecolo) i d'Ultradreta (Front Nacional, Vlaams Blok) durant el darrer decenni. Les tensions de l'últim mig segle entre la població flamenca (de parla neerlandesa) al nord, i la francòfona (Valònia i Brussel·les) al sud, han comportat nombroses modificacions de la Constitució atorgant a les Regions i Comunitats un major reconeixement i una autonomia creixent.

Aquestes modificacions de la Constitució han comportat la creació d'un gran nombre d'entitats governamentals:

Estat federal
Comunitats de Bèlgica
- Comunitat Flamenca (Vlaamse Gemeenschap) posteriorment fusionada amb la resta d'institucions de la regió flamenca
- Comunitat Francesa de Bèlgica (Communauté française de Belgique ou Communaté Wallonie-Bruxelles)
- Comunitat Germanòfona de Bèlgica (Deutschsprachige Gemeinschaft), amb competències als cantons de l'est de Valònia
Regions de Bèlgica
- Regió de Brussel·les-Capital ( Région de Bruxelles Capitale - Brussels hoofdstedelijk Gewest), incloent Brussel·les i comunes adjacents
- Regió Flamenca (Vlaams Gewest)
- Regió Valona (Région Wallone)

La regió Flamenca no es correspon gaire al Comtat de Flandes de l'edat mitjana, que incloïa territoris actualment a França (Flandes francès) i als Països Baixos (Flandes zelandès). A més la Regió Flamenca incorpora els territoris de parla neerlandesa de l'antic ducat de Brabant i les bones viles de parla neerlandesa del Principat de Lieja. Per la seva part la Regió Valona incorpora les bones viles de parla francesa del Principat de Lieja, els comtat de Namur i la part septentrionala del comtat d'Hainaut, el Brabant való i la part septentrional del Luxemburg. La regió brussel·lenca es limita a la ciutat de Brussel·les (majoritàriament francòfona) i les 18 municipis de l'aglomeració. Tota la regió s'assenta al centre de l'antic ducat de Brabant.

Els flamencs que preferien la simplicitat, van immediatament fusionar les seves institucions. Paradoxalment la seu de la regió-comunitat flamenca és a Brussel·les, fora de la Regió Flamenca (però amb competències “comunitàries” sobre el 20% de població neerlandòfona) com reivindicació de Brussel·les com a territori flamenc.

Els francòfons mantenen ambdues institucions, amb certes friccions entre elles i entre els valons i els brussel·lencs francòfons. Els membres del parlament de la Comunitat francesa de Bèlgica són directament triats entre els parlamentaris valons i capitalins francòfons reduint així el nombre global de parlamentaris, per alleujament del contribuent.

El poder federal és en mans del Primer ministre i el seu govern. Hi ha gran tradició de pactes i coalicions, donada la dispersió de partits en famílies i comunitats lingüístiques. Actualment Guy Verhofstadt encapçala una amplia coalició de lliberals flamencs (VLD) i valons (MR) i socialistes flamencs (SP.A) i valons (PS) des de les eleccions de juny de 2003. Anteriorment la coalició de govern la formaven fins a sis partits, incloent els Verds valons (Écolo) i flamencs (Agalev), deixant a la família cristiana d'ambdós costats (CVP i PSC) sola a l'oposició. El 2001, el CVP va canviar-se el nom per a esdevenir CD&V (Demòcrates cristians i flamencs) mentrestant l'any 2002 el PSC va tombar la c de cristiana per esdevenir CDH (Centre democràtic i humanista). Era la primera vegada dès dels orígens de l'estat que al sud no havia cap partit oficialment religiós.

L'Estat federal té les competències dels afers d'interès nacional, com la defensa i part dels afers internacionals, la seguretat social, l'economia, les telecomunicacions i nombroses competències federalitzades parcialment, com la recerca científica o l'ensenyament (fixa edat de educació obligatòria, homologació de títols, etc.)

Els governs de cada comunitat - francesa, flamenca o germanòfona - són responsables dels assumptes lligats a la persona i la llengua. Són responsables de la cultura, l'educació (escoles, biblioteques, teatres, audiovisual...), la recerca i formació, la sanitat (només medicina preventiva), la joventut, l'esport i les relacions internacionals culturals (des de 1996)

Els governs regionals - Flandes, Valònia i Brussel·les-Capital - s'ocupen en exclusiva d'afers territorials i econòmics com transports, sanitat, política territorial, medi ambient, energia, habitatge, agricultura, indústria, turisme i comerç exterior.

Les Comunitats i les Regions duen també a terme les Relacions Internacionals en les matèries de la seva competència (excepte en el capítol d'ajuda al tercer món) representant-se fins i tot als consells de ministres de la Unió Europea.

A més, brussel·lencs de parla francesa i neerlandesa tenen les seves respectives institucions polítiques i administratives, la COCOF (Comissió Comunitària Francòfona) i la VGC (Vlaamse Gemeenschapscommisie). Les matèries culturals bi-comunitàries, és a dir, que no poden atribuir-se a una sola comunitat lingüística (com el Teatre de la Moneda, el Museu d'Art Modern i Contemporani, el Jardí Botànic de Meise) són gestionades per la CCC-GGC (Commission communautaire commune - Gemeenschappelijke Gemeenschapscommissie).

D'aquesta manera, una escola de Brussel·les, com a institució pedagògica, dependrà de la Comunitat Francesa si l'escola és francòfona, o de la Flamenca si utilitzen la llengua neerlandesa, tant pel que fa als salaris com dels programes educatius. És un compromís complex, però que permet una cohabitació pacífica de les dues cultures principals del país. Evidentment es produeixen paradoxes com l'existència d'un ministre d'agricultura a la Regió de Brussel·les, amb competències sobre només 17 explotacions.

[edita] Províncies

Article principal: províncies de Bèlgica

Les províncies representen un nivell polític intermedi poc conegut per la mateixa població. Bèlgica, a excepció de la regió de Brussel·les, que no disposa d'institucions provincials tret d'un governador ‘sense província’, es divideix en deu províncies, que depenen directament de les regions:

Flandes
- Anvers (Antwerpen), amb capital a Anvers
- Brabant Flamenc (Vlaams Brabant), amb capital a Lovaina (Leuven)
- Flandes Oriental (Oost Vlaanderen), amb capital a Gant (Gent)
- Flandes Occidental (West Vlaanderen), amb capital a Bruges (Brugge)
- Limburg, amb capital a Hasselt
Valònia
- Brabant Való (Brabant Wallon), amb capital a Wavre
- Hainaut, amb capital a Mons
- Lieja (Liège), amb capital a Lieja
- Luxemburg (Luxembourg), amb capital a Arlon
- Namur, amb capital a Namur

[edita] Geografia

Article principal: Geografia de Bèlgica

Mapa de Bèlgica (en anglès)

Fronteres terrestres : 1 385 km (França 620 km; Països Baixos 450 km; Alemanya 167 km; Luxemburg 148 km)
Litoral : 66 km
Extrems d'altitud : 0 m > + 694 m

Tot i ésser majoritàriament pla, el territori esdevé ràpidament força ondulat i forestal a mida que ens apropem a la meitat sud del país (les Ardenes) Els rius principals de país, tots desembocant a la Mar del Nord que drenen el país són:

el Mosa (Meuse / Maas) i els seus afluents com l'Ourthe o la Sambre a l'est, on es desenvolupà la indústria pesada i les conques carboníferes. El Mosa i la Sambre són navegables i una de les principals vies de comunicació de Valònia amb el mar, via el canal Albert, que duu de Lieja a Anvers o directament Mosa avall per territori neerlandès.

l'Escalda (Escaut / Schelde) drenant l'oest de Bèlgica, en l'estuari del qual se situa el port d'Anvers, el segon més important d'Europa darrera Rotterdam.

L'IJzer, riu curt amb una conca d' únicament el 5% del territori, a Flandes Oriental. És l'únic que desemboca a la costa belga.

El clima és suau, temperat i humit, amb temperatures mitjanes de 25°C a l'estiu i de 7,2°C a l'hivern. Les temperatures extremes són -12,2°C i +32,2°C.

[edita] Economia

Article principal: Economia de Bèlgica

Forma part juntament amb els Països Baixos i Luxemburg del Benelux.

[edita] Demografia

Article principal: Llista de municipis de Bèlgica per població

Població: 10 541 893 habitants (juliol de 2006). 0-19 anys: 23,11 %; 20-64 anys: 59,68 %; + 65 anys: 17,21 %
Densitat: 345,32 hab/km²
Esperança de vida dels homes: 76,47 anys (2004)
Esperança de vida de les dones 82,36 anys (2004)
Taxa de creixement de la pob.: 0,66 % (juliol de 2006)
Taxa de natalitat: 10,74 ‰ (2001)
Taxa de mortalitat: 10,25 ‰ (2002)
Taxa de mortalitat infantil: 4,7 ‰ (2001)
Taxa de fecunditat: 1,6 fills/dona (2001)
Taxa de migració: 0,97 ‰ (2001)

La població es composa de tres grups lingüístics:

els flamencs de parla neerlandesa (+/- 60% de la població, vivint a les regions flamenca i de Brussel·les.
els francòfons (valons i brussel·lencs francòfons, junts +/- 40%)
els germanòfons (unes 70.000 persones, menys de 1%), molt localitzats a els cantons fronterers amb Alemanya (Eupen, Malmédy, Saint-Vith)

Independentment d'aquesta diferència lingüística, es troben petites minories com els jueu que s'instal·laren fa més de cinc segles a Anvers i que continuen essent una comunitat fonamental de la ciutat pel seu tracte amb els diamants, malgrat que actualment s'en trobin més a Brussel·les.

Geogràficament i culturalment, Bèlgica se situa al centre d'Europa, i durant els últims mil·lenis, ha rebut les influències del tots els pobles i cultures que hi han passat, esdevenint una barreja de cultures celta, romana, francesa, neerlandesa, espanyola i austríaca

Té la segona densitat de població més gran d'Europa, després de la dels Països Baixos, força dispersa per tot el país, especialment a la rodalia de Brussel·les i a la plana flamenca. Per contra la regió sud-est, les Ardenes, és poc poblada.

Bèlgica compta amb tres llengües oficials: el neerlandès, el francès i l'alemany. L'anglès és una llengua força utilitzada sobretot al món dels negocis, les comunicacions i les institucions públiques i seus d'organismes internacionals. Brussel·les, amb un estatus oficial de bilingüisme, és majoritàriament francòfona (80%), malgrat la llengua original és el “patuès” brussel·lenc (d'arrel germànica). El francès ha estat la llengua de l'administració, noblesa i burgesia des dels temps dels espanyols i els Habsburg. Des de la independència belga, el francès també és parlat pels flamencs “afrancesats”, dels valons i francesos que hi anaren a viure, i més recentment dels barris sorgits de la immigració (especialment de França, Espanya, el Magrib i Turquia). A l'inici, els fundadors del 1830 volien “un país, una religió, una llengua” - la francesa - però aquest projecte monolingüistic no va reeixir. Els flamencs van començar poc després a reivindicar més drets i poc a poc van obtindre nous equilibratges que van conduir a l'actual estat federal. La primera universitat neerlandesa només va obrir a Gant al 1930, 100 anys després de l'independència.

Un gran nombre de flamencs es descriuen primer com a flamencs, després com a belgues i per últim com europeus. Pels brussel·lencs francòfons, el sentiment “belga en primer lloc” sembla ser majoritari. Mentre que entre els valons, el sentiment “belga” sembla recular en profit del sentiment “való”, degut als problemes comunitaris recurrents que ha experimentat Bèlgica durant els últims quaranta anys malgrat la progressiva federalització. El rei proposa cada any un “federalisme d'unió” que és lluny d'acomplir-se ja que els problemes perduren.

[edita] Cultura

Article principal: Cultura de Bèlgica

Bèlgica és reconeguda principalment per:

la pintura : primitius flamencs(Jan Van Eyck, Petrus Christus), Van der Weyden, surrealisme (Magritte)
la música: els polifonistes flamencs (Adriaan Willaert, Pierre Phalèse, Orlando Lasso, Tielman Susato…), els cantautors contemporanis Will Tura, Pierre Rapsat, Clouseau, Claude Semal i la música Dance/Techno.
l'arquitectura: “Art Nouveau” (Victor Horta, Paul Hankar)
el còmic: Hergé (Tintin), André Franquin (Spirou), Jigé (Valhardi), Morris (Lucky Luck) i molts d'altres
literatura francesa: el gènere fantàstic (Georges Eekhoud, Franz Hellens, Thomas Owen, Jean Ray, Marcel Thiry, Jacques Sternberg)
literatura neerlandesa: Joost van den Vondel, Hendrik Conscience, Stijn Streuvels, Willem Elsschot, Hugo Claus i Tom Lanoye
la cervesa : més de 400 tipus diferents, com les famoses cerveses d'abadia ‘trappistes’, blanques o de fermentació natural (gueuze) i cerveses de temporada (Nadal…)
la gastronomia: els musclos amb patates fregides, el conill amb prunes i a la cervesa, les croquettes (de patata), les frites (típiques patates, fregides dos cops), els esparrecs blancs ‘a la flamenca’, el waterzooi…
la prestigiosa xocolata (pralines): Neuhaus, Galler, Godiva, Léonidas i petits artesans
els esportistes: Tennis(Kim Clijsters,Justine Henin-Hardenne,Sabine Appelmans), Tennis de taula, Equitació, Hoquei sobre herba, Ciclisme (Eddie Merckx,Philippe Thys)

[edita] Festes i dies festius

Data	Nom	Comentaris
1 de gener	Cap d'any
Data mòbil	Setmana Santa
Data mòbil	Dilluns de Pasqua
1 de maig	Dia del Treball
6è dijous desprès de Pasqua	Ascensió
7è diumenge desprès de Pasqua	Pentecostes
7è dilluns després de Pasqua.	Dilluns de Pentecostes
11 de juliol	Commemoració de la Batalla dels Esperons d'or	Festa de la Comunitat Flamenca
21 de juliol	Diada nacional	Jurament i discurs de Leopold I^er al 1831
15 d'agost	Assumpció
27 de setembre	Commemoració dels Dies de Setembre de 1830	Festa de la Comunitat Francesa
1 de novembre	Tots Sants
11 de novembre	Armistici	Armistici de 1918 (Primera Guerra Mundial)
15 de novembre	Dia de la dinastia	Dia de Sant Leopold (primer rei dels belgues)
25 de desembre	Nadal

[edita] Ensenyament

Principals universitats belgues (oferint la major part d'especialitats):

Universitats francòfones
- UCL, Université Catolique de Louvain (Ottignies - Louvain-la-Neuve)
- ULB, Université Libre de Bruxelles(Brussel·les)
- ULg, Université de Liège(Lieja)
- FUSAGx, Facultés Universitaires Agronomes de Gembloux Gembloux
Universitats flamenques
- VUB, Vrije Universiteit Brussel(Brussel·les)
- KUL, Katholieke Universiteit Leuven(Lovaina)
- UGent, Universiteit Gent(Gant)
- UA, Universiteit Antwerpen(Anvers)
- UH, Universiteit Hasselt(Diepenbeek)

[edita] Altres Dades

Línies de telèfon : 4,769 milions (1997) ;
Telèfons mòbils : 974 km²494 (1997) ;
Aparells de ràdio : 8,075 milions (1997) ;
Aparells de televisió : 4,72 milions (1997) ;
Usuaris d'Internet : 2,7 milions (2000) ;
Carreteres: 145 774 km (116 182 km asfaltades) (1999) ;
Ferrocarril : 3 437 km (1998)
Vies navegables : 2 043 km
Aeroports: 42 (24 amb pistes asfaltades) (2000).

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Bèlgica

Portals de les institucions

Portal UE	Unió Europea (UE)
Estats membre: Alemanya \| Àustria \| Bèlgica \| Bulgària \| Dinamarca \| Eslovàquia \| Eslovènia \| Espanya \| Estònia \| Finlàndia \| França \| Grècia \| Hongria \| Irlanda \| Itàlia \| Letònia \| Lituània \| Luxemburg \| Malta \| Països Baixos \| Polònia \| Portugal \| Regne Unit \| Romania \| Suècia \| República Txeca \| Xipre
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Croàcia \| Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: República de Macedònia (FYROM)
Estats potencialment candidats: Albània \| Bòsnia i Hercegovina \| Kosovo \| Montenegro \| Sèrbia