Ducat de Brabant
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre el ducat històric. Per a altres significats, vegeu «Brabant (desambiguació)». |
i les fronteres belgo-neerlandeses actuals
El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut. Les ciutats principals són Brussel·les, Anvers, Mechelen, Lovaina, 's Hertogenbosch i Breda.
Taula de continguts |
[edita] Història
L'any 1085 (o 86 el feu imperial passà al comte Enric III de Lovaina. Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic dit Barbaroja va crear el títol hereditari de duc de Brabant al 1183. Barbaroja va atorgar-lo per a la primera vegada a Enric I de Brabant. Era un territori més petit entre els rius Zenne i Dender, els ducs van eixamplar-lo progressivament. Jofré I de Lovaina, duc de Brabant va afegir el Marquesat d'Antwerpen, el 1106. Des de aleshores, el marquesat va esdevenir una unió personal del duc de Brabant. El 1200, Breda (Països Baixos) es va integrar al marquesat i doncs al ducat.
El Ducat de Brabant adquirí el País de Dalhem al 1244. Després de la seva victòria a la Batalla de Woeringen al 1288, s'afegí el ducat de Limburg i la senyoria de 's Hertogenrade i finalment i el País de Valkenburg al 1347, propietats «enllà del Mosa» vist des de la capital del ducat. El 1354, el duc Joan III de Brabant va atorgar una carta de llibertats als ciutadans del seu feu. El 1430, el duc Felip III de Borgonya va inheritar els ducats de Limburg; els Països enllà del Mosa i el Brabant. Des d'aleshores, el ducat va fer part de l'unió personal de les Disset Províncies.
Després de 1549 serà un dels Països Baixos espanyols i des del 1713 austríacs. La república de les Set Províncies Unides va ocupar la part septentrional que va esdevenir una terra de la Generalitat (que des del 1815 esdevindrà la província del Brabant septentrional. El 1795, França va annexionar el ducat que esdevindrà el Departament del Dyle i el Departament dels dos Nethes.
Després del Congrés de Viena i el Tractat de París (1815), el ducat es va integrar al Regne Unit dels Països Baixos.
El 1830 la part meridional va passar a Bèlgica.
[edita] Llista de ducs
[edita] Dinastia dels Idulfings, comtes de Lovaina
- Lambert I de Lovaina 1003-1015
- Enric I de Lovaina 1015-1038
- Otó de Lovaina 1038-1041
- Lambert II de Lovaina 1041-1062
- Enric II de Lovaina 1062-1079
- Enric III de Lovaina 1079-1095
- Godofreu el Barbut 1095-1139 (1106 duc de Baixa Lorena)
- Godofreu II 1139-1142
- Godofrey III el Nen 1142-1186
- Enric I el Pietós de Brabant 1186-1235
- Enric II el Magnànim 1235-1248
- Enric III de Brabant 1248-1261
- Enric IV de Brabant 1261-1267
- Joan I de Brabant 1267-1294
- Joan II de Brabant 1294-1312
- Joan III de Brabant 1312-1355
- Joana 1355-1404
- Wenceslao de Luxemburg, consort
- Margarita 1404-1405 (comtessa de Flandes i duquesa de Luxemburg)
- Felip II de Borgonya, consort
[edita] Dinastia borgonyona
- Antoni de Borgonya, duc de Brabant 1405-1415
- Joan IV de Brabant 1415-1427
- Felip I de Brabant 1427-1429
- Felip II de Brabant 1429-1467 (duc de Borgonya)
- Carles I de Brabant 1467-1477 (III de Borgonya)
- Maria 1477-1482
- Maximilià d'Àustria, consort
- Felip III de Brabant 1482-1506 (duc de Borgonya, Felip I de Castella)
- Carles II 1506-1555 (duc de Borgonya, Carles I de Castella i Catalunya-Aragó)
- Països Baixos Espanyols
- Felip IV de Brabant 1555-1598 (Felip II de Castella i I de Catalunya Aragó)
- Isabel Clara Eugenia 1598-1621
- Albert d'Àustria 1598-1621
- Felip V de Brabant 1621-1665 (Felip IV de Castella i II de Catalunya Aragó)
- Carles III de Brabant 1665-1700 (Carles II de Castella i Catalunya-Aragó)
- Felip VI de Brabant 1700-1714 (Felip V de Castella i IV de Catalunya-Aragó)
- Països Baixos Austriacs 1714-1795
- A França 1795-1815
- Països Baixos 1815
 |
Les Disset Províncies | .svg/50px-Banner_of_the_Holy_Roman_Emperor_(after_1400).svg.png){kind=small} |
|---|---|---|
|
vegeu també: Països Baixos (Toponímia) |
||
