Zenne
De Viquipèdia
|
||||
|---|---|---|---|---|
 |
||||
| Llargada | 103 km | |||
| Altitud del naixement | 123 m | |||
| Cabal mitjà | m³/s | |||
| Àrea conca | 1164 km² | |||
| Naixement | Naast | |||
| Desembocadura | el Dijle a Heffen | |||
| Territoris de la conca | Bèlgica | |||
| Riu - Hidrologia - Rius del món | ||||
El Zenne (en francès Senne) és un afluent del Dijle que neix a Naast, un nucli del muncipi Soignies de la província de Brabant Való a Bèlgica. En confluir amb el Dijle i el Nete forma el Rupel, un afluent de l'Escalda.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
La conca del Zenne cobre uns 1164 km².
Les localitats regades pel riu són Naast, Soignies, Horrues, Steenkerke (Steenkerque), Rebecq, Quenast, Tubize, Lembeek, Halle, Buizingen, Lot, Beersel, Ruisbroek, Drogenbos, Vorst, Anderlecht, Sint-Gillis-Obbrussel, Brussel·les, Sint-Jans-Molenbeek, Laken, Schaarbeek, Neder-Over-Heembeek, Evere, Haren, Vilvoorde, Eppegem, Weerde, Zemst, Hombeek, Leest, fins al Zennegat a Heffen.
Des de Tubize passa paral·lelment al canal Brussel·les-Charleroi i des de Brussel·les al canal Brusel·les-Escalda. Desprès de Vilvoorde, el riu segueix el moviment de la marea que l'Escalda porta terra endins.
[edita] Història
El riu va tenir un paper important als origens de les ciutats de Brusel·les, Halle, Soignies, Vilvoorde. El seu nom es troba en molts topònims: Soignies (més clar al nom neerlandès Zinnik), Zuun, Sennette, Zemst i la selva Zoniënwoud (forêt de Soignes). Des l'edat mitjana s'havia atorgat a la senyoria de Mechelen de cobrar un peatge a Heffen, que no va agradar gaire a la ciutat de Brusel·les que depenia del riu per al seu comerç. Després de l'obertura del Willebroekse vaart, a la segona meitat del segle XVI, l'importància del Zenne va començar a minvar, fins que al segle XIX va esdevenir una canalització oberta per a les aigües contaminades.
Va perdre molt del seu brillantor al segle XIX quan la contaminació industrial, la poca higiena i unes epidèmies van condemnar-lo a una vida soterrània a molts trams del seu curs. Després de grans obres del 1867 al 1871, el riu corria colgadament sota el grans bulevards centrals de Brussel·les. De 1931 a 1955, van desviar-lo una segona vegada fora del centre. Des de l'any 1975, l'obra per a la construcció de la futura línia 3 va utilitzar l'antic llit del riu. Soignies el colgarà en dues fase (1896 i 1933), Vilvoorde i Halle entre 1933 i 1955.
[edita] Ecologia
El riu era un dels més contaminats de la conca de l'Escalda. Fins al març 2007, quan l'estació de depuració de Buda va obrir-se, totes les aigües residuals de l'aglomeració de més d'un milió d'habitants, s'evacuaven sense tractament al riu. Al 2008 una segona estació s'inaugurarà al Brabant Való. A l'agost 2007 per a la primera vegada després d'un segle i mitg, uns peixos van tornar.
Aquesta evolució positiva ompleix el cor de l'associació cívica SenneZenne que espera que un dia aviat el riu tornarà a l'aire, el que va inspirar el poeta-escriptor flamenco-brussel·lenc Geert van Istendael a unes poesies. Es diuen vojos del Zenne (Zennezotten o Fous de la Senne) i organitzen activats educatives, turístiques o lúdiques.
[edita] Afluents
- Maalbeek (Grimbergen)
- Woluwe (Vilvoorde)
- Molenbeek (Laken)
- Neerpedebeek (Anderlecht)
- Zuunbeek (Sint-Pieters-Leeuw)
- Geleytsbeek (Drogenbos)
- Linkebeek (Drogenbos)
- Molenbeek (Lot)
- Sennette (Soignies)
- Brainette (Steenkerke)
- Gageolle (Soignies)
Per a la construcció del canal Brussel·les-Charleroi dos afluents del riu van detornar-se del seu curs natural i desemboquen des d'aleshores al canal:
- Thines
- Samme
