[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Anderlecht - Viquipèdia

Anderlecht

De Viquipèdia

Anderlecht
Escut Anderlecht Bandera Anderlecht
(En detall) (En detall)
Localització
Localització Anderlecht
País
• Regió
• Comunitat
• Província
• Districte
Bèlgica
Brussel·les-Capital
Francòfona
(hors province)
Bruxelles-Capitale
Gentilici Anderlechtois(e)
Superfície 17,74 km²
Altitud n/d
Població (01/01/2006)
  • Densitat
96,011 hab.
5,41 hab/km²
Coordenades 50° 50′ N, 04° 18′ ECoordenades: 50° 50′ N, 04° 18′ E
Dirigents:
• Burgmestre:

Jacques Simonet (MR-FDF)
Majoria política MR-FDF-Ecolo
Anderl-CD&V
Escons
MR-FDF
PS-sp.a
Ecolo
Vlaams Belang
Anderl-CD&V
cdH
43
15
14
7
3
3
1
Piràmide d'edats
– 0–17 anys
– 18–64 anys
– >65 anys
(01/01/2004)
22,76%
59,98%
17,26%
Estrangers 22.157 (01/07/2005)
Taxa d'atur 23,9% (01/01/2006)
Zona telefònica 02
Web


Anderlecht és una ciutat de Bèlgica, situada en la Regió de Brussel·les-Capital. Té una extensió de 97 kilòmetres quadrats i una població de 96.000 habitants.

Limita amb els municipis de Brussel·les, Dilbeek, Forest, Molenbeek-Saint-Jean, Sint-Pieters-Leeuw i Saint-Gilles.

Té l'estatut de municipi bilingüe, com els altres 18 de la Regió. El 21,3 % de la població es estrangera.

Taula de continguts

[edita] Història

Hi ha evidències que el municipi fou habitat ja en l'edat de pedra, tot i que el nom de la vila no apareixerà per primer cop fins el 1047. Aleshores, quatre viles ocuparen el territori actual: Anderlecht, Cureghem, Aa i Neerpede.

Durant la baixa Edat Mitjana s'hi va construir la colegiata gòtica Saints-Pierre-et-Guidon, aixecada sobre una cripta romana. El 1521 hi passà alguns mesos l'humanista Erasme de Rotterdam, hostatjat per uns monjos de la localitat.

El 1791 Dumoriez hi va batre els austriacs. Durant el segle XIX es va engrandir mercè l'expansió urbana i industrial de Brussel·les (barri obrer de La Roue), i després de la Segona Guerra Mundial ha augmentat fortament la població. Quan es va decidir la regionalització de Bèlgica el 1981, va formar part de la Regió de Brussel·les Capital.

[edita] Curiositats

El municipi és famós pel seu equip de futbol, RSC Anderlecht, que ha guanyat 28 vegades el campionat de lliga de Bèlgica i ha participat sovint a competicions europees. Fou rival del F.C Barcelona en dues finals de la Recopa d'Europa.

Endemés del futbol, és important el Musée bruxellois de la gueuze (Museu Brussel·lenc de la Cervesa), creat el 1900, que elabora cervesa de manera artesana, i un Museu de la Xina, on hi ha nombrosos objectes de col·lecció.

[edita] Personalitats del municipi

  • Maurice Carême, poeta mort a Anderlecht.
  • Albert Huybrechts, músic mort a Anderlecht.
  • Ivan Paduart, jazzman, nascut Anderlecht el 1967.
  • Régine, cantora nascuta a Anderlecht el 1929, coneguda per la cançó la Grande Zoa
  • Philippe Thys nascut a la vila el 1890, primer ciclista belga que participà 3 cops al Tour de France
  • Guy d'Anderlecht (+ 1012), anomenat "le pauvre d'Anderlecht" , sant que celebra la festa el 12 de setembre. És patró de la Col·legiata dels Saints Pierre i Guidon d'Anderlecht.

[edita] Agermanaments

[edita] Enllaços externs


Bandera de la Regió de Brussel·les-Capital Els 19 municipis bilingües de la Regió de Brussel·les-Capital Bandera de la Regió de Brussel·les-Capital

Anderlecht • Auderghem • Berchem-Sainte-Agathe • Brussel·les • Etterbeek • Evere • Forest • Ganshoren • Ixelles • Jette • Koekelberg • Molenbeek-Saint-Jean • Saint-Gilles • Saint-Josse-ten-Noode • Schaerbeek • Uccle • Watermael-Boitsfort • Woluwe-Saint-Lambert • Woluwe-Saint-Pierre

Vegeu també : Bèlgica • Regions de Bèlgica • Municipis de Bèlgica


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Anderlecht