Senyoria de Mechelen

De Viquipèdia

Fins al 1795, la Senyoria de Mechelen era un petit estat independent compost de la ciutat de Mechelen i uns pobles veïns. Al 910 va ser afegit al principat de Lieja però de fet era governat per a la casa de Berthout contra la voluntat dels prínceps-bisbes. Vàries vegades, el ducat de Brabant va intentar d'annexionar el territori menut, però sense èxit definitu. El 1333, el príncep Adolf II de la Marck va cedir el feu al comtat de Flandes. Nogensmenys, el feu mai no va totalment integrar-se a Flandes. És la rao perquè la senyoria tenia un representant als estats generals i estava considerada com una de les Disset Províncies. Tot i ésser un estat, sovint va ser governat en unió personal amb altres províncies. Aquesta unió va acquerir un caràcter permanent el 1549 quan la pragmàtica sanció va declarar les Disset Províncies indivisibles.

Carles I de Borgonya hi establí el seu del tribunal suprem, anomenat parlament de Mechelen el 1473. Margarida d'Àustria; que preferia una justícia centralitzada, va abolir-lo el 1477. El 1504, Felip I de Castella va tornar a instaurar-lo. Sota la pressió del rei de França al qual no li agradava la competència amb el Parlament de París, canvià el nom en Gran Consell de Mechelen.

En establir-hi la seva residència, la gobernadora Margarida d'Àustria en va fer per un temps la capital de les Disset Províncies. El 1559, Felip II de Castella va establir-hi i la seu de l'arquebisbat de Mechelen. Aquesta subdivisió va romandre fins al 1961 quan es va dividir en l'Arquebisbat de Mechelen-Brussel·les i un nou Bisbat d'Anvers.

Les estats de la senyoria eren un del partits que el 1790 van fundar els efímers Estats Units bèlgics. El 1795, França va envair i annexionar el territori que serà des d'aleshores una part del Departament dels dos Netes.

Després del Congrés de Viena i el Tractat de París (1815), la senyoria es va integrar al Regne Unit dels Països Baixos i el 1830 al regne de Bèlgica.

[edita] Geografia

• la ciutat Mechelen intra muros
• els nuclis extra muros Nekkerspoel i Nieuwland
• els pobles Hever, Muizen, Hombeek, Leest en Heffen
• l'enclavat Heist-op-den-Berg i Gestel

	Les Disset Províncies
Comtat d'Artois • Flandes • Les castellanies de Lilla, Douai i Orchies • Tournai i el Tournèsis • Senyoria de Mechelen • Namur • Hainaut • Zelanda • Holanda • Brabant • Marquesat d'Anvers • Limburg • Països enllà del Mosa • Luxemburg • senyoria d'Utrecht • Frísia • Gueldre • Zutphen • Groningen • senyoria Overijssel (amb Drenthe, Lingen, Wedde i Westerwolde) vegeu també: Països Baixos (Toponímia)