Comtat de Namur

De Viquipèdia

El Comtat de Namur a les Disset Províncies (1559-1608).

El comtat de Namur era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el ducat de Brabant i el comtat d'Hainaut. Les ciutats principals són Namur, Charleroi, Givet, Bouvines, Marienbourg i Fleurus.

[edita] Història

La ciutadella de Namur
capital del comtat

. El primer comte esmentat es Berenguer de Lommne que governava a Namur vers el 899 i durant no menys de 32 anys del segle X. El 1189 va passar a la casa d'Hainaut unida a la de Flandes. El 1212 va entrar el primer comte de la casa de Courtenay. El 1238 fou ocupat per França. Va retornar a la casa de Flandes i Hainaut el 1257. El 1430, el comte Joan III va vendre el comtat a Felip III de Borgonya el Bo qui l'integrà a les Disset Províncies. Després de 1549 sarà un dels Països Baixos espanyols i des del 1713 austríacs. Entre 1659 i 1678 França conquerí la zona meridional amb les ciutats Charleroi, Givet, Bouvines i Marienbourg. El 1795, França va annexionar la resta que esdevindrà el Departament de Sambre i Mosa.

Després del Congrés de Viena i el Tractat de París (1815) es va integrar al Regne Unit dels Països Baixos i el 1830 a Bèlgica. Les dos estats van mantenir la divisió administrativa francesa, tot i canviar el nom en Província de Namur. El territori de la província no coincideix amb el de l'antic comtat.

[edita] Llista de comtes

• Berenguer de Lomne 899-932
• Robert I 932-974 (fill)
• Albert I 974-1011 (fill)
• Robert II 1011-1018 (fill)
• Albert II 1018-1037 (fill)
• Albert III 1037-1105 (fill)
• Godofred 1105-1139 (fill)
• Enric I el Cec (Enric IV de Luxemburg) 1139-1196 ^[1]
• Alix de Namur (germana) casada amb Balduí IV d'Hainaut ^[2]
• Balduí I, (Balduí V d'Hainaut) 1189-1195, casat amb Margarita de Flandes
• Felip I el Noble (fill) 1195-1212
• Violant de Namur (germana) 1212-1216, casada amb Pere de Courtenay
• Felip II de Courtenay (fill) 12126-1226
• Enric de Courtenay o Enric I de Namur (germà) 1226-1228
• Robert de Courtenay (germà) +1228
• Margarita Sibil·la 1228-1237
• Balduí II de Courtenay, emperador (Balduí II de Namur) 1237-1238 (germà de Margarita Sibil·la)
• Al rei Lluís el Sant de França 1238-1248
• Al imperi 1248
• Joan d'Avesnes 1248-1256
• Enric de Luxemburg o Enric II de Namur 1256-1257
• Joan I de Namur 1257-1331 ^[3]
• Joan II de Namur (fill) 1331-1335
• Guiu I de Namur (germà) 1335-1336
• Felip III de Namur (germà) 1336-1337
• Guillem I de Namur el Ric (fill) 1337-1391
• Guillem II de Namur (fill) 1391-1418
• Joan III de Namur (germà) 1418-1430, el va vendre
• Felip III de Borgonya i IV de Namur, 1430-1467
• Carles el Temerari, duc de Borgonya, duc de Brabant, duc de Güeldres (1472-1477), duc de Limburg, duc de Lothier, duc de Luxemburg, comte de Zutphen (1472-1477), d'Artois, de Borgoña, del Charollais, de Flandes, d'Hainaut, d'Holanda, de Macon, i de Zelanda, i marqués de Namur 1467-1477
• Maria de Borgonya, casada amb Maximilià I d'Àustria, hereva de Carles el Temerari, 1477-1482
• Felip el Bell 1482-1506, casat amb Joana la Boja, reina de Castella, filla i hereva de Ferran el Catòlic i d'Isabel la Catòlica

[edita] Genealogia

La branca de Felip el Noble i de la seva germana Violant de Namur es va extingir a la següent generació i l'emperador Balduí II, darrer representant de la nissaga, va assolir el títol; el 1248 va retornar al Sacro Imperi Romano-Germànic, i poc després, el 1257, i Namur va retornar a la branca major (Flandes i Hainaut).

• Baldui IX de Flandes (Balduí I emperador llatí), comte de Flandes i Hainaut 1195-1205, emperador 1204-1205
  • • Joana de Flandes, comtessa de Flandes i Hainaut 1206-1244, casada amb Ferran de Portugal, i amb Tomàs de Savoia
    • Margarita II de Flandes, comtessa 1244-1280, casada amb Guillem de Dampierre
      • Guiu I de Dampierre, comte de Flandes i Hainaut 1280-1305 (associat 1255-1280)
        • Robert III de Dampierre, comte de Flandes i Hainaut 1305-1322
          • Lluís, comte de Nevers i Rethel
            • Lluís I de Flandes > comtes de Flandes, Hainaut, Nevers i Rethel
        • Joan I de Namur 1257-1331
          • Joan II de Namur 1331-1335
          • Guiu I de Namur 1335-1336
          • Felip III de Namur 1336-1337
            • Guillem I de Namur el Ric 1337-1391
              • Guillem II de Namur 1391-1418
              • Joan III de Namur 1418-1421
• Enric I de Flandes, regent de Flandes (1195-1216) i emperador (1205-1216)
• Felip I el Noble, comte de Namur 1195-1212
• Violant de Namur, comtessa de Namur 1212-1216, casada amb Pere I de Courtenay
  • Felip II de Courtenay 1216-1226
  • Enric de Courtenay (o Enric I de Namur) 1226-1228
  • Robert de Courtenay (+1228)
  • Margarita Sibil·la, 1228-1337
  • Balduí II, emperador llatí 1228-1261, comte de Namur 1237-1238 (1238 ocupació francesa)

[edita] Notes

1. ↑ era fill d'Ermesenda i net de Conrat I de Luxemburg; quan va morir el seu cosí Conrat II de Luxemburg, l'emperador li va concedir aquest comtat el 1136: tambe va heretar els comtats de La Roche i de Durbuy
2. ↑ el 1172 Enric I va prometre l'herència de comtat a la seva germana Alix i al fill d'aquesta Balduí però després se'n va fer enrera; finalment Alix va heretar nominalment el comtat de Namur de son germà Enric IV de Luxemburg el Cec, que no tenia descendents masculins, el 1189, després d'un arranjament pel qual una filla, Ermessenda, rebria els comtats de La Roche i Durbuy, i Luxemburg tornaria a l'Imperi, però Namur era reconegut a Balduí per dret matern
3. ↑ pel seu parentiu vegeu la genealogia

	Les Disset Províncies
Comtat d'Artois • Flandes • Les castellanies de Lilla, Douai i Orchies • Tournai i el Tournèsis • Senyoria de Mechelen • Namur • Hainaut • Zelanda • Holanda • Brabant • Marquesat d'Anvers • Limburg • Països enllà del Mosa • Luxemburg • senyoria d'Utrecht • Frísia • Gueldre • Zutphen • Groningen • senyoria Overijssel (amb Drenthe, Lingen, Wedde i Westerwolde) vegeu també: Països Baixos (Toponímia)