Comtat de Flandes

De Viquipèdia

Graafschap Vlaanderen

Capitals	Bruges, Gant i Lilla
Creació	862 Comtat reial, feu de França 1302 independència de França
Integració	1384 Unió personal dels ducs de Borgonya 1512 Província dels Països Baixos espanyols 1713 Província dels Països Baixos austríacs 1790 Estat dels Estats Units bèlgics
Dissolució	1794 Invasió francesa
Llengües	Neerlandès, Francès

El Comtat de Flandes va originar-se al segle IX com feu del rei de França: un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie. Les fronteres van canviar-se fins a la seva supressió a la revolució francesa al 1795. Des del segle XI el comtat va adquirir possessions a la ribera dreta de l'Escalda, feu del Sacre Imperi Romanogermànic anomenat Flandes Imperial (‘Rijks-Vlaanderen').

Bruges i Gant n'eren les capitals històriques, Lilla era la capital de Flandria Gallica o Flandes de parla francesa. Després de guerres successives, el comtat va perdre més d'un terç del territori als reis de França. L'actual Flandes francès, part dels departaments del Nord i del Pas de Calais, no coincideix gaire amb Flandria Gallica com que té una part de parla neerlandesa, ara reduïda al Westhoek.

[edita] Uns comtes

El rei de França va donar Flandes Reial al primer comte Balduí I de Flandes anomenat «amb el braç de ferro» des del any 862. Volia crear així un para-xocs entre el seu regne i els invasors del Nord o els Víkings. El comtat va conèixer un primer auge al segle XII sota el comte Felip d'Alsàcia quan l'indústria de la llana floria. Molts mercats coberts (lakenhalle) i torres de vila (belforts) s'han construït a aquesta època.

L'any 1278 amb l'adveniment del comte Guiu de Dampierre el comtat passà a la casa de Dampierre. Després del casament de Margareta de Male amb Felip II de Borgonya, dit Felip l'Atrevit al 1369, passà sota la dominació de la casa de Valois, mestres del Ducat de Borgonya.

Quan Maria de Borgonya morí al 1482 el comtat passà a son espòs Maximilià d'Àustria de la família dels Habsburg. Son fill, Felip I de Castella, anomenat també Felip el Bell va esdevenir comte, i el comtat feia part de les Disset Províncies reunit amb el ducat de Borgonya. D'aquest temps data la denominació «països baixos» (encara no era un nom d'un estat) en contrast amb els «països alts» de Borgonya. Les Disset Províncies van esdevenir una unió personal: el sobirà era al mateix temps comte de Flandes, duc de Brabant, comte d'Holanda etcètera.

[edita] El protestantisme i l'escissió dels Països Baixos

L'adveniment del protestantisme, començat a Steenvoorde al 1566 va ser l'inici de la Guerra dels Vuitanta Anys i finalment a l'escissió de les Disset Províncies amb la creació de la República de les Set Províncies Unides. Aquestes set van formar el nucli del futur regne dels Països Baixos del nord. Molts intel·lectuals, empresaris i artistes flamencs van fugir a les províncies del nord més tolerants i oberts al món que la teocràcia de la casa de Castella que conduïa un persecució amarga amb l'ajut de una Inquisició feroç de tots que tenien idees diferents de l'ortodòxia ultramuntana. Aquest moviment massiu d'emigració va ser l'inici d'un període negre de pobresa i de decadència. Amb l'extinció de la branca castellana dels Habsburg, Flandes va tornar als austríacs.

[edita] La fi d'un comtat gairebé mil·lenari

Mentrestant, els reis de França que somiaven de fronteres naturals rossegaven a la frontera sud del comtat, fins que la delimitació definitiva es va fixar al 1678 amb el tractat de Nimega. La República de les Set Províncies Unides va ocupar la riba esquerra de l'estuari de l'Escalda. Aquesta part, Flandes Zelandès va esdevenir una Terra de la Generalitat. El 1795, França va envair i annexar tot el comtat, comprès Flandes Zelandès. Era la fi d'un comtat gairebé mil·lenari. Després de la desfeta de Napoleó a Waterloo el territori amb les fronteres de 1678 va fer part del Regne Unit dels Països Baixos i des del 1830 del regne de Bèlgica, reconegut definitivament després del Tractat de Londres (1839).

[edita] Genealogia

• Balduí I Braç de Ferro 861-879
  • Balduí II el Calb 879-918
    • Arnold I el Vell, 918-965
      • Balduí III (associat) 158-961
        • Arnold II el Jove 965-989
          • Balduí IV el Barbut 989-1028
            • Balduí V el Pietós 1028-1067
              • Robert I el Frisó 1071-1093
                • Robert II de Flandes, 1093-1111
                • Adela de Flandes, casada amb Carles I de Dinamarca, comtessa 1119-1127 ^[1]
              • Balduí VI, comte de Flandes (1067-1070) I d'Hainaut (1067-1070)
                • Arnold III del Desgraciat, comte de Flandes i Hainaut 1070-1071
                • Balduí II d'Hainaut 1070-1099
                  • Balduí III d'Hainaut 1099-1120
                    • Balduí IV d'Hainaut 1120-1171, casat amb Alix de Namur ^[2]
                      • Baldui V d'Hainaut 1171-1195 i I de Namur, 1189-1195, casat amb Margarita de Flandes
                  • Balduí VII de Flandes, 1111-1119

[edita] Dinastia d'Alsàcia

• Thierry d'Alsàcia, comte de Flandes 1128-1168
  • Felip I d'Alsàcia 1168-1191, casat amb Isabel de Vermandois i Valois
  • Margarita I de Flandes, comtessa 1191-1194, casada amb Balduí V d'Hainaut i I de Namur

[edita] Flandes, Hainaut i Namur

• Margarita I de Flandes, casada amb Balduí V d'Hainaut i I de Namur
  • Balduí IX de Flandes (Balduí I emperador llatí), comte de Flandes i Hainaut 1195-1205, emperador 1204-1205
    • Joana de Flandes, comtessa de Flandes i Hainaut 1206-1244, casada amb Ferran de Portugal, i amb Tomàs de Savoia
    • Margarita II de Flandes, comtessa 1244-1280, casada amb Guillem de Dampierre
      • Guiu I de Dampierre, comte 1280-1305 (associat 1255-1280)
        • Robert III de Dampierre, comte 1305-1322
          • Lluís, comte de Nevers i Rethel
            • Lluís I de Flandes comte de Flandes i Hainaut i comte de Nevers i Rethel 1322-1346
              • Lluís II de Flandes, comte, 1346-1384
                • Margarita III de Flandes (Margarita II d'Artois i Borgonya, comtessa també de Nevers i Rethel), comtessa 1384-1404, casada amb Felip II de Borgonya (Felip l'Agosserat) 1384-1404 (+1405)
                  • Joan I Sense Por, duc de Borgonya, comte d'Artois, comte de Borgonya, comte de Flandes, comte de Nevers (que va cedir al seu germà Felip II el 1384), comte de Rethel (que va cedir al seu fill Antoni el 1493), i altres títols, 1404-1419
                    • Felip III de Borgonya (va afegir nombrosos estats als Països Baixos), 1419-1467
                      • Carles el Temerari, duc de Borgonya, duc de Brabant, duc de Güeldres (1472-1477), duc de Limburg, duc de Lothier, duc de Luxemburg, comte de Zutphen (1472-1477), d'Artois, de Borgoña, del Charollais, de Flandes, d'Hainaut, d'Holanda, de Macon, i de Zelanda, i marqués de Namur 1467-1477
                        • Maria de Borgonya, casada amb Maximilià I d'Àustria, hereva de Carles el Temerari, 1477-1482
                          • Felip el Bell 1482-1506, casat amb Joana la Boja, reina de Castella, filla i hereva de Ferran el Catòlic i d'Isabel la Catòlica ^[3]
  • Enric I de Flandes, regent de Flandes (1195-1216) i emperador (1205-1216)
  • Felip I el Noble, comte de Namur 1195-1212
  • Violant de Namur, comtessa de Namur 1212-1216, casada amb Pere I de Courtenay > comtes de Namur

[edita] Flandes contemporani

Avui Flandes és el nom de la regió autònoma de parla neerlandesa à Bèlgica de la qual només les províncies Flandes Occidental i Flandes Oriental eren parts del territori del comtat històric.

[edita] Notes

1. ↑ França va imposar al comte Guillem de Normandia, 1127-1128, i després a Thierry d'Alsàcia, 1028-1068 que va fundar la dinastia d'Alsàcia
2. ↑ Alix va heretar el comtat de Namur de son germà Enric IV de Luxemburg el Cec, que no tenia descendents masculins, el 1189, després d'un arranjament pel qual una filla, Ermessenda, rebria els comtats de La Roche i Durbuy, i Luxemburg tornaria a l'Imperi, però Namur era reconegut a Balduí
3. ↑ la llei sàlica a Aragó no permetia regnar a les dones: per tant Joana no podia regnar i la corona hauria passat a Felip però quan Joana i Felip es van casar el 1506, Ferran el Catòlic encara era viu; va tractar de tenir un fill mascle per presevar la independència del seu regne però no ho va aconseguir; Joana va ser nominal reina de Castella fins el 1555, pero Carles, fill de Joana i Felip, i net de Ferran, va heretar a aquest darrer quan va morir el 1516; de fet, per la incapacitat de la mare, va rebre també l'administració de Castella pel testament de Ferran, i li va ser reconegut el títol reial a Aragó el 1517 i a Castella el 1518

[edita] Lligams externs

• Mapa (900-1350)
• L'expansió francesa a Flandes

	Les Disset Províncies
Comtat d'Artois • Flandes • Les castellanies de Lilla, Douai i Orchies • Tournai i el Tournèsis • Senyoria de Mechelen • Namur • Hainaut • Zelanda • Holanda • Brabant • Marquesat d'Anvers • Limburg • Països enllà del Mosa • Luxemburg • senyoria d'Utrecht • Frísia • Gueldre • Zutphen • Groningen • senyoria Overijssel (amb Drenthe, Lingen, Wedde i Westerwolde) vegeu també: Països Baixos (Toponímia)