Felip III de Borgonya
De Viquipèdia
Felip III de Borgonya el Bo ( Dijon 1396 - Bruges 1467 ), duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Nasqué el 31 de juliol de 1396 a Dijon sent fill del duc Joan I de Borgonya i la seva esposa Margarida de Baviera-Straubing. Era nét per línia paterna de Felip II de Borgonya i Margarida III de Flandes, i per línia materna d'Albert I d'Holanda.
[edita] Núpcies i descendents
Es prometé el 28 de gener de 1405 amb Miquela de Valois, filla del rei Carles VI de França. El matrimoni, però, no es realitzà fins el juny 1409 a París. D'aquesta unió no tingueren fills.
Es casà, en segones núpcies, el 30 de novembre de 1424 a Moulins-les-Engelbert amb Bonna d'Artois, filla del comte Felip d'Artois-Eu. D'aquesta unió no tingueren fills.
Es casà, en tercers núpcies, el 7 de gener de 1430 a Bruges amb Isabel de Portugal, filla del rei Joan I de Portugal i Felipa de Lancaster. D'aquesta unió tingueren tres fills:
- l'infant Antoni de Borgonya (1430-1432, comte de Charolais
- l'infant Josep de Borgonya (1432), comte de Charolais
- l'infant Carles I de Borgonya (1433-1477), duc de Borgonya
[edita] Aliança amb Anglaterra
Felip III va esdevenir duc de Borgonya i de les demès possessions a la mort del seu pare el 1419, assassinat a mans del delfí i futur rei Carles VII de França.
L'any següent Felip III s'alià amb Enric V d'Anglaterra pel Tractat de Troyes, i es declarà enemic del rei francès. El 1423 l'aliança s'enfortí pel casament de la seva germana Anna de Borgonya amb Joan de Bedford, regent del rei anglès durant les seves estades a França.
El 1430 les tropes de Felip III van capturar a la donzella Joana d'Arc, que fou transferida a les tropes angleses i que organitzaren el seu procès judicial acusada d'heretgia. L'aliança amb Anglaterra es trencà el 1435 quan Felip III atacà el port marítim de Calais, en mans angleses, i pel posterior Tractat d'Arràs, pel qual Felip III reconegué Carles VII com legítim sobirà de França. El 1439 es tornà a rebel·lar contra el rei francès i donà suport a la revolta nobiliar de la Pragueria.
[edita] Principat de Lieja
L'unió personal entre Borgonya i les Disset Províncies era trencada geogràficament pel principat de Lieja que formava un entrebanc a la contiguïtat del territori entre els països baixos i els països alts. Com que era un principat bisbal, no era possible adquirir-ne el control per unes núpcies geo-estratègiques, Felip, doncs va influenciar el papa Calixte II per que nominès el seu nebot, Lluís de Borbó com príncep-bisbe al 1456. Aquesta nominació no va gaire agradar als liegesos que van revoltar-se vàries vegades, fins que el successor de Felip III, Carles I, va destruir tota la ciutat al 1468.
| Precedit per: Joan I Sense Por |
Duc de Borgonya Comte de Flandes, Artois i Borgonya 1419–1467 |
Succeït per: Carles I el Temerari |
| Precedit per: Felip de Saint-Pol |
Duc de Brabant i Limburg 1430–1467 |
