Carles VI de França

De Viquipèdia

Carles VI de França el Ben Estimat o el Boig ( París 1368 - íd. 1422 ), rei de França (1380-1422).

Taula de continguts

1 Orígens familiars
2 Núpcies i descendents
3 Ascens a la corona
4 Guerra dels Cent Anys

[edita] Orígens familiars

Fill cinqué del rei Carles V de França i la seva esposa Joana de Borbó, nasqué a la cort francesa de París el 3 de desembre de 1368. Per línia paterna era nét de Joan II de França i Bonna de Luxemburg, i per línia materna del duc Pere I de Borbó i Isabel de Valois.

[edita] Núpcies i descendents

El 17 de juliol de 1385 es casà a Amiens amb Elisabet de Baviera, filla d'Esteve III de Baviera i Taddea Visconti. D'aquesta unió nasqueren:

el príncep Carles de França (1386), delfí de Viennois
la princesa Joana de França (1388–1390)
la princesa Isabel de Valois (1389–1409), casada el 1396 amb Ricard II d'Anglaterra i el 1406 amb el duc Carles I d'Orleans
la princesa Joana de Valois (1391–1433), casada el 1397 amb el duc Joan VI de Bretanya
el príncep Carles de França (1392–1401), delfí de Viennois
la princesa Maria de França (1393–1438), abadessa
la princesa Miquela de Valois (1395–1422), casada el 1409 amb el duc Felip III de Borgonya
el príncep Lluís de Valois (1397–1415), delfí de Viennois
el príncep Joan de Torena (1398–1417), , delfí de Viennois, casat el 1415 amb la comtessa Jacqueline d'Hainault
la princesa Caterina de Valois (1401–1437), casada el 1420 amb Enric V d'Anglaterra i el 1429 amb Owen Tudor
el príncep Carles VII de França (1403–1461), rei de França
la princesa Felipa de Valois (1407)

[edita] Ascens a la corona

Couronnement de Charles VI à Reims (Coronació de Carles VI a Reims). Miniatura del segle XIV

A la mort del seu pare el 1380 fou coronat rei a la catedral de Reims a l'edat de 12 anys. Com el seu pare, l'inici del regnat fou emprés amb enegeria. La seva minoria d'edat comportà lluitens internes frances pel poder entre els seus parents els ducs d'Anjou, Borgonya, Berry i Borbó. El 1388 amb l'ajuda del seu germà Lluís I d'Orleans va eludir la regència del seu oncle, el duc Felip II de Borgonya.

El 1392 va patir un greu ataca de bogeria, els quals ja havien mostrat la seva mare i ascendents maternals, per la qual cosa va caure sota el poder del seu germà Lluís I d'Orleans i oncle Felip II de Borgonya.

Lluís d'Orlenas va morir assassinat el 1407 per odres de Joan I de Borgonya, fill de Felip II de Borgonya al qual havia succeit el 1404. A partir d'aquell moment tota França estigué dividida en dos partits: els Armagnac, partidaris del duc d'Orleans, i els Borgonyons, partidaris del duc de Borgonya.

[edita] Guerra dels Cent Anys

El rei Enric V d'Anglaterra, casat amb la germana de Carles VI, es va aliar amb els Borgonyons i continuà amb la Guerra dels Cent Anys. El 25 d'octubre de 1415 derrotà l'exèrcit francès a la Batalla d'Azincourt. El 1420 el Tractat de Troyes Carles VI es veure obligat a acceptar Enric V com a successor, desheretant el seus fills i reconeixent-los com il·legítims.

El 22 d'octubre de 1422 morí Carles VI mentre Enric V d'Anglaterra morí dos mesos abans. A partir d'aquell moment foren proclamats reis de França Enric VI d'Anglaterra i Carles VII de França. L'ajuda de Joana d'Arc permetrà al delfí Carles VII ser coronat rei el 17 de juliol de 1429.

Precedit per:
Carles V el Prudent

Rei de França
1380–1422

Succeït per:
Carles VII el Victoriòs

Cronologia dels reis de França, reis dels Francesos i emperadors dels Francesos
del 987 a 1870

₉₈₇

₉₉₆

₁₀₃₁

₁₀₆₀

₁₁₀₈

₁₁₃₇

₁₁₈₀

₁₂₂₃