Carles V de Fran??a

De Viquip??dia

Est??tua de Carles V de Fran??a

Carles V de Fran??a el Prudent ( Vincennes 1337 - Beaut??-sur-Marne 1380 ), regent de Fran??a (1356-1360) i rei de Fran??a (1364-1380).

Taula de continguts

1 Or??gens familiars
2 N??pcies i descendents
3 Tractat de Bretigny
4 Ascens al tron
5 Gran Cisma d'Occident

[edita] Or??gens familiars

Fill gran de Joan II de Fran??a i la seva primera esposa Bonna de Luxemburg, nasqu?? el 21 de gener de 1337. Era n??t per l??nia paterna de Felip VI de Fran??a i Joana de Borgonya, i per l??nia materna de Joan I de Luxemburg i Elisabet de Boh??mia.

Fou el primer membre de la monarquia francesa a rebre el t??tol de delf??, a partir d'aquell moment reservat als hereus de la corona.

[edita] N??pcies i descendents

Es cas?? el 8 d'abril de 1350 a Tain-en-Viennois amb Joana de Borb??, filla de Pere I de Borb?? i Isabel de Valois. D'aquesta uni?? nasquren:

la princesa Joana de Fran??a (1357-1360)
el pr??ncep Joan de Fran??a (1359-1364)
la princesa Bonna de Fran??a (1360)
el pr??ncep Joan de Fran??a (1366)
el pr??ncep Carles VI de Fran??a (1368-1422), rei de Fran??a
la princesa Maria de Fran??a (1370-1377)
el pr??ncep Llu??s I d'Orleans (1372-1407), duc d'Orleans
la princesa Isabel de Fran??a (1373-1378)
la princesa Caterina de Fran??a (1378-1388)

[edita] Tractat de Bretigny

Va accedir a la corona despr??s de la captura del seu pare per part dels anglesos el 1356 durant la Guerra dels Cent Anys. Durant el captiveri d'aquest Carles fou nomenat regent fins la seva tornada. Joan II fou fet presoner durant la Batalla de Poitiers pel Pr??ncep Negre, fill d'Eduard III d'Anglaterra.

Pel Tractat de Bretigny del 8 de maig de 1360 Joan II fou alliberat amb la condici?? de cedir l'Aquit??nia i la Gascunya a Anglaterra aix?? com de pagar un rescat de tres milions d'escuts. Al seu retorn el rei es trob?? a un pr??ncep Carles molt abatut, amb la mort consequtiva de dos dels seus fills aix?? com ell mateix malalt, segons les especulacions degut a alung intent d'assassinar el pr??ncep amb ars??nic.

Joan II torn?? a assumir el poder per?? va mostrar maneres ineficaces de governar. Aix?? mateix no va poder aconseguir la quantitat demanada pel seu rescat, per la qual cosa torn?? a ser fert presoner i enviat a Londres, on mor?? el 8 d'abril de 1364.

[edita] Ascens al tron

Carles fou coronat rei a la catedral de Reims el mateix any 1364. Al necessitar diners per poder continuar amb la guerra es va veure obligat a convocar els Estats Generals. Aquest organisme es va negar a obe??r el rei, per la qual cosa aquest va demanar ajuda a les prov??ncies, que li van donar suport, confian??a i els diners que necessitava. La ciutat de Par??s es revolt?? per?? Carles V aconsegu?? sufocar la rebel??li?? i va tornar a tenir Fran??a sota la seva autoritat reial.

Carles V va aconseguir expulsar els invasors anglesos dels territoris cedits per Fran??a. Contra la tradici?? de relativa autonomia dels feus francesos es va reservar, en exclusiva, el privilegi d'extendre t??tols nobiliaris i acunyar diners. D'aquesta manera va aconseguir augmentar notablement la riquesa del regne franc??s, alliberant-se de la depend??ncia dels nobles i el poble.

Particip?? activament el la Guerra Civil castellana, en la qual s'enfrontaren Pere I de Castella i el seu germ?? Enric de Trast??mara. L'ajut franc??s an?? a parar a Enric mentre els anglesos donaven suport a Pere.

El rei franc??s va morir el 16 de setembre de 1380 al castell de Beaut??-sur-Marne, i fou enterrata a la Catedral de Saint-Denis.

[edita] Gran Cisma d'Occident

El 1376 el papa Gregori XI tement una p??rdua dels estats del Papat, decidia moure la seva cort de nou a Roma despr??s de gaireb?? 70 anys a Aviny??. Carles V, esperant mantenir influ??ncia francesa sobre la Santa Seu va intentar persuadir el papa Gregori de romandre a Fran??a, discutint que "Roma ??s a qualsevol lloc on el papa ??s". El papa Gregori, per??, ho rebutj??.

Aquest va morir el mar?? de 1378. Quan els cardenals van reunir-se per a escollir un successor, una multitud romana, adonats que els propers a la universitat francesa volien escollir un nou papa franc??s que portaria el Papat de nou a Aviny??, va envoltar el Vatic?? i va exigir l'elecci?? d'un rom??. El 9 d'abril els cardenals van escollir Bartolomeo Prigamo, arquebisbe de Bari, el qual adoptaria el nom d'Urb?? VI. El nou papa va alienar r??pidament als seus cardenals criticant els seus vicis, limitant les ??rees on podrien rebre renda, aix?? com el sistema d'elecci?? d'aquests. Els cardenals francesos van sortir de Roma a l'estiu i van delcarar inv??lida l'elecci?? d'Urb?? VI a causa de la intimidaci?? de la multitud romana, una ra?? que no havia estat citada a l'hora de l'elecci??, i van escollir el cardenal Robert de Ginebra com a papa amb el nom de Climent VII.

Els cardenals francesos es van moure r??pidament per a aconseguir l'ajuda de Carles V. La facultat de teologia de la Universitat de Par??s va aconsellar Carles V no prendre una decisi?? precipitada, per?? ell va recon??ixer Climent com a papa el novembre i va prohibir qualsevol obedi??ncia a Urb??. L'ajuda del rei franc??s va permetre la subsist??ncia de Climent i va conduir Europa al Gran Cisma d'Occident que la dividiria durant quaranta anys.

Precedit per: Joan II el Bo com a rei	Regent de Fran??a 1356???1360	Succe??t per: Joan II el Bo com a rei
Precedit per: Joan II el Bo	Rei de Fran??a 1364???1380	Succe??t per: Carles VI el Boig