Cardenal
De Viquip??dia
Un cardenal ??s un clergue que ocupa el segon lloc jer??rquic de l'Esgl??sia Cat??lica, immediatament despr??s del papa, que ??s qui el nomena en unes cerim??nies anomenades ???consistoris p??blics???. Els cardenals constitueixen el Sacre Col??legi Cardenalici, ??rgan peculiar al qual correspon l'elecci?? del Summe Pont??fex en cas de mort o de ren??ncia de l'anterior. En circumst??ncies ordin??ries els cardenals assisteixen de forma col??legiada el papa quan aquest els convoca per a tractar q??estions de m??xima import??ncia, o b?? de forma individual a trav??s dels diversos c??rrecs que ostenten o dels oficis que exerceixen. Entre aquestes tasques ordin??ries hi ha el govern de determinades di??cesis, la gesti?? dels principals organismes de la C??ria Romana, l'administraci?? de la Santa Seu i la Ciutat del Vatic??.
El mot cardenal prov?? del llat?? cardo, que vol dir eix o frontissa, cosa que defineix amb exactitud el seu paper central i de gran rellev??ncia dins de l'Esgl??sia.
At??s que origin??riament els cardenals eren els clergues m??s destacats de la di??cesi de Roma, cada un d'ells ostenta un bisbat sufragani d'aquesta (anomenat ???suburbicari???, etimol??gicament ???per dessota del de la ciutat???), o un t??tol de prevere o una diaconia de determinats temples romans que gaudeixen d'aquest privilegi. S??n exceptuats d'aquesta norma els patriarques de les Esgl??sies Orientals fidels als Primat Rom??, els quals tenen com a t??tol llur respectiva seu patriarcal.
Les m??ximes jerarquies del Sacre Col??legi Cardenalici s??n el deg?? i el vice-deg?? (vegi???s ???Cardenals bisbes???, ordre al qual pertanyen), el camarleng (encarregat de gestionar els afers ordinaris en per??ode de sede vacante, cardenal designat dins de qualsevol ordre) i el protodiaca (vegi???s ???Cardenals diaques???). El Sacre Col??legi tamb?? disposa d'un secretari i d'un tresorer, els quals tanmateix no han de ser necess??riament cardenals.
La dignitat de cardenal ??s vital??cia, amb independ??ncia de les circumst??ncies personals del titular. Naturalment hi pot haver dimissi??, per?? aquestes s??n rar??ssimes (la darrera va ser la de Louis Billot, S.J., creat el 1911 cardenal diaca de Santa Maria in Via Lata i que el 1927 va renunciar al cardenalat per discrep??ncies amb el papa Pius XI). M??s infreq??ent encara ??s que un cardenal sigui desposse??t de la dignitat: el darrer fou Louis-Ren??-Edouard de Rohan-Gu??men??e, bisbe coadjuntor d'Estrasburg, creat cardenal del t??tol de Santa Maria in Traspontina el 1778 i destitu??t vuit anys despr??s com a conseq??enci?? del fam??s affaire del collaret de la reina Maria Antonieta de Fran??a.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
Els primers cardenals dels quals hom t?? not??cia pertanyen al pontificat del papa sant Alexandre I (105ca.-115ca.), per b?? que llurs funcions en aquell temps resten indeterminades. El que est?? provat ??s que aleshores l'elecci?? de papa era efectuada per tots els clergues de Roma i no nom??s pels cardenals. No fou fins al papat de Nicolau II (Constituci?? Apost??lica In nomine Domini de 1059) que el dret d'elecci?? fou reservat als cardenals romans i precisament als que eren bisbes. L???any 1179 el papa Alexandre III (Constituci?? Apost??lica Licet de vitanda discordia) estengu?? aquest dret a tots els cardenals, fossin d'on fossin, i tant si eren bisbes com no. El papa beat Gregori X va fixar la majoria de dos ter??os dels cardenals per a que un papa fos elegit (Constituci?? Apost??lica Ubi periculum de 1274). Aquestes dues darreres disposicions s??n tothora vigents, per b?? que refoses en la normativa actual.
El prestigi del cardenalat al llarg dels temps i la seva capacitat d'influ??ncia en la C??ria Romana van fer d'aquesta dignitat un honor molt cobejat, i determinades fam??lies el van gaireb?? patrimonialitzar. Tamb?? van sovintejar t??tols de cardenal entre els fadristerns de las grans fam??lies nobili??ries, com a honor i alhora com a vinculaci?? d'elles amb la Santa Seu. Igualment la distribuci?? d'aquest honor per part dels papes entre llur parentela el van fer instrument preferent del ???nepotisme???. Per tant podem parlar d'aut??ntiques ???dinasties??? de cardenals, com ara els Orsini i els Colonna de Roma, els Farnese de Parma, els Este de Ferrara, els Medici de Flor??ncia, els Caracciolo de N??pols, els Borja de X??tiva o els Rohan d'Estrasburg.
Pel que fa a les activitats ordin??ries dels cardenals i tamb?? a llur facultat electora, en segles successius ells esdevingueren instruments de la pol??tica exterior de la Santa Seu i tamb?? de les principals pot??ncies cat??liques. Molts papes nomenaren cardenals a personalitats rellevants de determinats pa??sos per tal que influ??ssin favorablement en els afers d'aquests, i alhora els estats for??aven la promoci?? al cardenalat de personatges propis que poguessin influir en les decisions de la Santa Seu i en l'elecci?? dels futurs papes. Exemples de cardenals destacad??ssims en la pol??tica dels estats cat??lics han estat Alberoni a Espanya, Richelieu i Mazzarino a Franca i Wolsey a Anglaterra. En dates tan tardanes com el conclave de 1903 encara hi havia cardenals que, tot obe??nt instruccions de les autoritats de llur pa??s d'origen, vetaven obertament l'elecci?? a papa d'un cardenal determinat.
La condici?? de cardenal ??s una categor??a simplement d'honor i jerarquia atorgat discrecionalment pel papa, per?? totalment aliena al Sagrament de l'Orde. De fet, antigament sovintejaven cardenals que ni tan sols eren sacerdots: el darrer d'aquests fou Teodulfo Mertel, cardenal diaca de Sant'Eustachio i m??s tard de San Lorenzo in Damaso i protodiaca, que fou nomenat el 1858 i mor?? el 1899 sense haver rebut mai l'ordenaci?? sacerdotal.
El nombre de cardenals ha estat molt variable al llarg de la hist??ria.
[edita] El cardenalat actual
D???acord amb el vigent Codi de Dret Can??nic de 1983 (canon 351.1), els promoguts al cardenalats han de ser homes, lliurement triats pel Summe Pont??fex, que hagin rebut l'orde de presbiteriat i que s???hagin distingit notablement en doctrina, bons costums, pietat i prud??ncia en la gesti?? de llurs afers. El mateix canon afegeix: ???Els qui encara no siguin bisbes, han de rebre la consagraci?? episcopal???. ??s compet??ncia del papa, tanmateix, eximir d'aquesta obligaci?? quan hi hagin motius de pes: ??s el cas d'Albert Vanhoye, S.J., un prestigi??s biblista belga, que l'any 2006 va ser creat cardenal diaca de Santa Maria della Mercede e Sant???Adriano a Villa Albani pel papa Benet XVI i immediatament eximit de la consagraci?? episcopal per raons d'edat i de salut.
A m??s dels cardenals proclamats, el papa pot nomenar cardenals secrets o in pectore, en llat?? ???en el pit???. Els cardenals reservats in pectore s??n aquells el nomenament dels quals por causar greus problemes, fins i tot repres??lies, a ells mateixos, a llur comunitat o a les relacions internacionals entre la Santa Seu i els respectius pa??sos. ??s possible que ni ells mateixos s??piguen que han estat nomenats. Donat cas que canvi??n les circumst??ncies que havien aconsellat la reserva, els cardenals in pectore poden ser proclamats p??blicament i aleshores conserven l'ordre de prelaci?? que els corresponia d'acord amb el consistori en el qual van ser creats.
Si el papa mor abans que un cardenal in pectore hagi estat proclamat, el cardenalat expira. Aix?? s???esdevingu?? a la mort de Joan Pau II el 2005: poc abans havia creat un cardenal in pectore el nom del qual romania secret. Hom va especular molt que el testament del papa inclo??a el nom d'aquest cardenal, per?? no va ser aix?? i el m??s probable ??s que mai no s???arribi a saber qui havia rebut aquest honor, per b?? que determinades fonts especulin amb el nom d'Anton Li Duan, bisbe de Xian (Rep??blica Popular de la Xina). Per contra, el darrer cardenal in pectore que posteriorment va ser proclamat ??s J??nis Pujats, arquebisbe de Riga, Let??nia, creat en el consistori de 1998 (en ple proc??s d'independ??ncia de les rep??bliques b??ltiques de la Uni?? Sovi??tica) i mantingut en secret fins al de 2001, quan aleshores se li assign?? el t??tol de Santa Silvia.
En el terreny civil, els cardenals que fixen la resid??ncia a la ciutat de Roma reben autom??ticament la ciutadania i el passaport de la Ciutat del Vatic??.
[edita] Ordres cardenalicis
Segons el vigent Codi de Dret Can??nic (canon 350.1, 2 i 3), el Sacre Col??legi Cardenalici es distribueix en tres ordres:
- L???ordre episcopal: Cardenals bisbes i Patriarques de les Esgl??sies Orientals.
- L???ordre presbiterial: Cardenals preveres o de t??tol.
- L???ordre diaconal: Cardenals diaques.
Com ja ha estat dit, en el moment de proclamar-lo en consistori, el papa confereix a cada cardenal un bisbat suburbicari???, un ???t??tol??? o una ???diaconia??? que corresponen a determinades esgl??sies romanes que gaudeixen d'aquest privilegi. D???acord amb el canon 350.5, mitjan??ant opci?? expressada en consistori p??blic i amb el vist-i-plau del papa els cardenals que pertanyen a l'ordre presbiterial poden passar d'un t??tol a un altre (cas del cardenal Carlo Furno, que el 2005 va rebre el t??tol de Sacro Cuore di Cristo Re i que l'any seg??ent el canvi?? pel de Sant???Onofrio), i els de l'ordre diaconal poden passar d'una diaconia a una altra (cas menys freq??ent; el darrer va ser Pietro Palazzini, l'any 1977 creat cardenal diaca de San Pier Damiani in Monte San Paolo i que l'any seg??ent va optar per la diaconia de San Girolamo della Carit??).
De semblant manera, els cardenals que hagin rom??s deu anys en l'ordre diaconal, poden optar per passar a l'ordre presbiterial. ??s el cas de l'espanyol Eduardo Mart??nez Somalo, creat el 1988 cardenal diaca de Santo Nome di Ges?? i que el 1999 opt?? per esdevenir cardenal prevere i la seva diaconia va ser elevada a t??tol pro illa vice (nom??s per aquell cop).
Per a ingressar en l'orde dels cardenals bisbes o per a poder canviar de seu suburbic??ria cal una decisi?? expressa del papa. No ??s gens freq??ent que siguin creats cardenals bisbes ex novo, sin?? que la pr??ctica habitual ??s que aquests siguin promoguts entre els que ja pertanyen a l'ordre presbiterial.
Un cas de carrera completa en el cardenalat ??s la del nigeri?? Francis Arinze: el 1985 va ser creat cardenal diaca de S. Giovanni della Pigna; passats deu anys, el 1996 va optar per l'ordre presbiterial i la seva diaconia fou elevada a t??tol pro illa vice; finalment, el 2005 fou promogut a l'ordre episcopal i li fou atorgada la seu suburbic??ria de Velletri-Segni.
[edita] Cardenals bisbes
S??n els de rang superior dins del Sacre Col??legi Cardenalici. At??s que, tal com est?? prescrit, tots els cardenals han de ser bisbes (llevat de l'exempci?? esmentada), el t??tol de ???cardenal bisbe??? nom??s vol dir que el titular ostenta un dels set bisbats anomenats suburbicaris, o b?? (canon 350.3) que ??s un patriarca de les Esgl??sies Orientals d'obedi??ncia romana (en nombre indeterminat).
Les set seus suburbic??ries, per ordre de prelaci??, s??n: Ostia, Velletri-Segni, Frascati, Porto-Santa Rufina, Albano, Palestrina i Sabina-Poggio Mirteto. El fet que un cardenal ostenti una d'aquestes di??cesis no comporta que algunes d'elles no tinguin un bisbe propi dotat de potestat ordin??ria de r??gim. Les seus suburbic??ries s??n set per?? els cardenals bisbes nom??s s??n sis; aix?? ??s degut al fet que el cardenal deg?? del Sacre Col??legi Cardenalici assumeix el bisbat d'Ostia tot retenint el que tenia anteriorment. Els patriarques de les Esgl??sies Orientals que avui dia (novembre 2007) s??n cardenals i per tant pertanyen a l'orde episcopal s??n els d'Antioquia de ritu maronita, d'Antioquia de ritu siri??, d'Alexandria de ritu copte i de Babil??nia de ritu caldeu.
El cardenal deg??, la m??xima autoritat del Sacre Col??legi per b?? que en qualitat de primus inter pares, ??s elegit per i entre els cardenals bisbes. Entre les seves atribucions hi ha l'ordenaci?? episcopal del papa elegit, cas que aquest no fos bisbe (aix?? succe?? per darrera vegada el 1831, quan el cardenal Mauro Cappellari, que nom??s era sacerdot, va ser elegit papa amb el nom de Gregori XVI). El deg?? ??s assistit per un vice-deg?? i l'elecci?? d'ambd??s ha de ser confirmada pel papa (canon 352.2). Ambd??s c??rrecs, si no hi ha promoci?? o ren??ncia, son vitalicis: cas de promoci?? ??s Angelo Sodano, cardenal bisbe d'Albano i elegit vice-deg?? el 2002 i que el 2005 a pass?? a ser deg?? com a conseq????ncia de l'elecci?? a papa del fins aleshores titular (Josep Ratzinger, Benet XVI). Per contra, el 2002 el cardenal deg?? Bernardin Gantin va fer vuitanta anys, i tot i que res no li ho obligava, va renunciar al deganat del Sacre Col??legi i se???n torn?? al seu Benin natal.
Actualment (abril 2007) el cardenal deg?? ??s l'esmentat Angelo Sodano, i el vice-deg?? el franc??s Roger Etchegaray, cardenal bisbe de Porto-Santa Rufina.
El deg?? i el vice-deg?? s??n els ??nics cardenals que obligat??riament han de residir a la ciutat de Roma (canon 352.4).
[edita] Cardenals preveres o de t??tol
S??n els cardenals als quals hom ha assignat el t??tol d'un temple parroquial rom??. Tradicionalment es tracta de l'ordre m??s nombr??s, puix que a ell solen pert??nyer els cardenals que amb r??gim ordinari regeixen o han regit les di??cesis m??s importants del m??n. Com a exemples actuals (novembre 2007), Jorge Liberato Urosa Sabino, arquebisbe de Caracas, Vene??uela, ??s cardenal del t??tol de Santa Maria ai Monti; Nicholas Cheong Jin-Suk, arquebisbe de Se??l, Corea del Sud, ??s cardenal del t??tol de Santa Maria di Lourdes a Boccea, o Andr?? Vingt-Trois, arquebisbe de Par??s, Fran??a, ??s cardenal del t??tol de San Luigi dei Francesi. Els tres t??tols corresponen a parr??quies realment existents a la ciutat de Roma, tot i que, pel que fa als cardenals, nom??s siguin honor??fics. De fet, m??s enll?? d'un determinat patrocini o d'un lloc protocolari, els cardenals preveres no tenen cap potestat de r??gim sobre les parr??quies de les quals s??n titulars; fins i tot tenen prohibit immiscir-se en els afers ordinaris d'elles (canon 357.1).
Per b?? que primer de tot hom valora la qualitat personal del candidat, quan es tracta de crear cardenals preveres o de t??tol, el papa recorre preferentment a criteris de representaci?? geogr??fica. ??s a dir, al m??n hi ha determinades di??cesis el bisbe de les quals ha de ser cardenal ???per for??a???, ja sigui per la import??ncia intr??nseca de la ciutat o perqu?? comporten la representaci?? de tot un pa??s. Mitjan??ant aquesta norma no escrita, formen part del Sacre Col??legi Cardenalici bisbes de les m??s diverses nacionalitats, de forma que aix?? hom d??na contingut i mostra fefaent de la universalitat de l'Esgl??sia Cat??lica.
Dintre de l'ordre dels preveres, t?? una relativa import??ncia l'anomenat cardenal protoprete (el primer dels preveres), per b?? que avui dia nom??s se li reconeix el dret de pr??dica en el conclave i encara nom??s si hi ha una situaci?? d'impasse en l'elecci??.
[edita] Cardenals diaques
S??n aquells que han rebut la diaconia (ordre eclesi??stic immediatament inferior al sacerdoci) de determinats temples romans que disposen d'aquest privilegi. Solen ser adscrits a l'ordre diaconal els cardenals que no ostenten cap jurisdicci?? episcopal ordin??ria, sin?? que ocupen llocs prominents a la C??ria Romana o b?? que hom els ha volgut distingir com a reconeixement d'una traject??ria personal al servei de l'Esgl??sia. En s??n exemples, a m??s del ja esmentat cardenal Vanhoye, el pare Roberto Tucci, S.J., cardenal diaca de Sant???Ignazio di Loiola a Campo Marzio, que va ser molts anys director de R??dio Vaticana, o b?? el cardenal catal??, Anselm Maria Albareda i Ramoneda, O.S.B., monjo de Montserrat, que va ser arxiver i director de la Biblioteca Vaticana i que el 1962 fou creat cardenal diaca de Sant???Apollinare alle Terme Neroniane-Alessandrine.
Entre els cardenals diaques destaca el protodiaca (etimol??gicament ???el primer dels diaques???, ??s a dir, el m??s antic d'aquest ordre cardenalici. El protodiaca ??s l'encarregat de comunicar p??blicament qui ha estat elegit papa i quin nom vol adoptar per al seu pontificat. Tamb?? ??s compet??ncia seva la coronaci?? (imposici?? del ???pal??li???) dels nous arquebisbes metropolitans, cosa que inclou al nou papa en la seva condici?? primada de bisbe de Roma. En el cas de la darrera ascensi?? al soli pontifici, la de Benet XVI l'any 2005, la proclamaci?? i la coronaci?? van recaure en l'aleshores protodiaca, el xil?? Jorge Arturo Medina Est??vez, cardenal diaca de San Saba. Actualment (mar?? de 2008) ho ??s l'itali?? Agostino Cacciavillan, cardenal diaca de Ss. Angeli Custodi a Citt?? Giardino.
[edita] L???elecci?? papal
L???elecci?? del papa t?? com a base legal el Codi de Dret Can??nic vigent (c??nons 332, 349 i 350) i immediatament la Constituci?? Apost??lica Universi Dominici Gregis promulgada pel papa Joan Pau II el 22 de febrer de 1996. Mitjan??ant motu proprio de l'11 de juny de 2007 el papa Benet XVI ha matisat aquesta darrera Constituci?? Apost??lica en el sentit que sempre ha de prevaldre la majoria de dos ter??os per a l'elecci?? papal, per b?? que a partir de la 34a votaci?? hi pot haver ballottage entre els dos candidats m??s ben situats, als quals els ??s sostret el dret de sufragi actiu.
En virtut de tota aquesta legislaci??, l'elecci?? de papa t?? lloc en l'anomenat "conclave" (mot que podria ser tradu??t ???amb pany i clau???), assemblea secreta a la qual prenen part exclusivament els cardenals electors en un nombre m??xim de cent vint. L???esmentada constituci?? apost??lica limita el dret d'elecci?? als cardenals que el dia de la mort o ren??ncia del papa no hagin complit els vuitanta anys d'edat (norma vigent des del motu proprio de Pau VI Ingravescentem aetatem de 1970).
Aquest dret ??s actiu, per?? no pas, o no necess??riament, passiu. En efecte, i contr??riament a all?? que hom sovint pensa i escriu, enlloc no diu que l'elegit papa hagi de ser cardenal; ??s m??s, la legislaci?? preveu, per exemple, qu?? cal fer si l'elecci?? recau en alg?? que ni tan sols sigui bisbe, o b?? que estigui lluny de Roma. Ara b??, la for??a del costum ??s la que s???ha imposat: amb posterioritat a l'elecci?? d'Urb?? VI (1378-1389), tots els papes pr??viament han estat cardenals.
Aquesta exclusivitat, de iure o de facto, provoca que la proclamaci?? dels cardenals sigui sempre finalista, ??s a dir, que quan el papa nomena un cardenal m??s o menys est?? tra??ant el cam?? que conduir?? a l'elecci?? del seu successor. Antigament aquesta teleologia havia estat fins i tot escandalosa, quan m??s d'un papa veia que se li acostava la mort i procedia a nomenar un nombre de cardenals que result??s determinant per a l'elecci?? del successor. Els romans anomenaven ir??nicament aquest grupet il giovane collegio.
De tota manera, volguda o no, la tria d'una determinada persona per a fer-lo cardenal comporta sempre el finalisme, encara que no sigui premeditat. Aix?? es fa evident en els casos de pontificats llargs: en el moment de la mort de Joan Pau II hi havia 183 cardenals, dels quals nom??s 117 eren electors a causa de l'exclusi?? per edat esmentada. D???aquests 117 n???hi hagu?? dos que no assistiren al conclave per motius de salut. Doncs b??, dels 115 finalment reunits nom??s 2 no havien estat nomenats pel papa difunt, i aquesta aclaparadora majoria mostrava ben clarament quin havia estat el cam?? suggerit amb vista a qui havia de ser el seu successor. Tanmateix hi hagu?? sorpresa, perqu?? l'elegit, Joseph Ratzinger, era precisament un d'aquells dos: havia estat fet cardenal per Pau VI el 1977, per b?? que en el pontificat seg??ent havia fet una fulgurant carrera des de l'arquebisbat de Munic-Freising fins a les m??s altes inst??ncies de la C??ria Romana.
[edita] H??bits i her??ldica dels cardenals
L???h??bit dels cardenals ??s el propi dels bisbes, per?? caracteritzat pel color vermell p??rpura en ribets, bonet i faixa, i en tota la sotana en les cerim??nies solemnes. Per aix?? sovint se???ls anomena ???purpurats???. Es diferencien dels simples bisbes perqu?? en l'h??bit d'aquests predomina el color vermell lil??s i no el porpra.
Els cardenals timbren llur escut her??ldic (el que ja posse??en com a bisbes) amb un capell del qual pengen a cada costat quinze borles en cinc ordres, tot de gules.
