Parma

De Viquipèdia

Parma és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma. Té una població de uns 180.000 habitants. El comú té una superfície de 260 km2.

Taula de continguts 1 Història 2 Comtes de Parma 3 Senyors de Parma 4 Ducs de Parma 4.1 Finastia dels Farnesi 4.2 Dinastia dels Borbó-Parma 4.3 Dinastia dels Habsburg 4.4 Dinastia dels Borbó-Parma 4.5 Governs napoleònics 4.6 Dinastia dels Habsburg 4.7 Dinastia dels Borbó-Parma 4.8 Aspirants 5 Personatges famosos de Parma

[edita] Història

Parma fou una ciutat de la Gàl·lia Cispadana, a la via Emília a la vora d'un rierol anomenat també Parma. Es possible que fos un llogaret dels gals però no va tenir importància fins l'establiment de la colònia romana el 183 aC.

Es esmentada el 176 aC como a quarter general del procònsol C. Claudius. Fou una ciutat prospera i important però molt poc esmentada en relació a esdeveniments històrics.

Al període de les guerres civils va prendre part a favor del partit senatorial contra Marc Antoni i aquest la va ocupar i saquejar (43 aC). Sota August va rebre un nou cos de colons i es esmentada a les inscripcions com Colonia Julia Augusta.

Va romandre ciutat important durant l'imperi. El 377 la població s'havia reduït i Gracià i va establir una colònia de gots. El 451 fou saquejada per Àtila.

Va passar a Odoacre i als ostrogots i fou destruïda per Tòtila durant la guerra Gòtica. Vers el 540 va passar als bizantins i inclosa a l'exarcat de Ravenna sota el nom de Crisòpolis (Chrysopolis, Ciutat Daurada) fins que el 569 va caure en mans dels llombards. Des el 774 fou possessió dels francs i administrada per un comte, i fou inclosa en el Regne d'Itàlia el segle IX. El poder comtal va passar als bisbes nominals feudataris del Sacre Imperi a partir del 1115 i després del 1140 es va començar a afermar el poder de la comuna a la que ja el bisbe havia confiat alguns poders el 1106. El 1167 va ingressar a la Lliga Llombarda.

Després de la pau de Constança del 1183, hi van haver guerres amb les veïnes comunes de Reggio, Piacenza i Cremona, amb les que es disputava el control de la via comercial pel riu Po. Ciutat normalment gibel·lina, el juny de 1247 es van imposar els güelfs encapçalats per la família Rossi. Les forces de Frederic II la van assetjar però foren derrotats a la batalla de Parma el 18 de febrer de 1248.

Al segle XIII els caps familiars van ostentar poders senyorials sota el càrrec de podestà o de capità. El 1344 Azzo de Correggio, va vendre la ciutat a Obizzo III d'Este, senyor de Mòdena, que la va revendre el 1346 a Lluc Visconti, senyor de Milà.

L'estat milanès la va conservar fins el 1511 però sota la família Terzi es va fer independent breument (1404-1409); els Sforza la van recuperar pel Milanesat (1440-1449) a través de les famílies feudals dels Pallavicini, Rossi, Landi, Sanvitale i Correggio que van senyorejar diversos feus i castells que casi foren estats independents (com el Landi a la vall del Taro, el Pallavicini a Busseto i Solignano, o els Rossi a San Secondo).

En el Congres de Màntua de 1511 es va acordar restituir el Milanesat als Visconti però segregant Parma i Piacenza que passarien al Papa que en va prendre possessió el 1512.

El Papa Pau III (Alexandre Farnesi) va erigir Parma i Plasència en ducat pel seu fill natural Pere Lluís Farnesi. La dinastia dels Farnesi va conservar el ducat fins el 1731 a la mort del darrer mascle de la família Antoni Farnesi (1679-1731, governà del 1727 al 1731). El poder dels senyors feudals va anar minvant progressivament; el 1588 foren eliminats els Pallavicini; el 1612 Bàrbar Sanseverino fou executat junt amb sis altres nobles acusats de conspirar contra el duc; i el 1682 foren derrotats els Landi.

Vegeu Ducat de Parma

El ducat va passar a la casa de Borbó. El 1802 va caure en poder de França i va rebre el nom de Parme, esdevenint capital del departament del Taro. El 1808 Plasència fou erigida en ducat per Charles-François Lebrun, duc de Plaisance. La restauració va arribar el 1814 i el 1815 el Congrés de Viena en va establir les directius. Maria Lluïsa el va governar fins a la seva mort el 1847 en que tal com s'havia establert va passar altre cop als borbons. La dinastia fou deposada el 15 de setembre de 1859 i el 1860 es va proclamar la unió al Regne de Sardenya.

A la segona guerra mundial els aliats van entrar a Parma el 25 d'abril de 1945.

[edita] Comtes de Parma

• Suppone I 807-835
• Adalgis I 835- ?
• Suppone II vers 850
• Adalgis II 882-911
• Adalbert 911- ?
• Radald vers 925
• Manfred 931-967
• Bernard 967- ?
• Guiu vers 990
• Bernat 998-1037
• Bonifaci de Toscana 1037-1051
• Arduí 1051-1073
• Ubert I 1073-1095
• Ubert II 1095
• Albert Giberti 1095-1101
• Gibert Giberti 1101-1111
• Matilde de Canossa o de Toscana 1111-1115
• Bisbes, i progressivament la comuna 1115-1303 (la comuna adquireix poder a partir del 1140)

[edita] Senyors de Parma

• Gibert da Correggio 1303-1311
• Guiu Cocconato gener a abril de 1311
• Franceschino Malaspina abril a setembre de 1311
• Falcone Enrici 1311
• Gibert da Correggio 1303-1311
• Giberto (segona vegada) 1311-1316
• Gianquirico San Vitale 1316-1322
• Marsilio Rossi 1322-1326
• Passerino Torriani 1326-1328
• Roland Rossi 1328-1329
• Marsilio Rossi (segona vegada) 1329-1331
• Castellino Beccaria 1331-1333
• Mateu da Sommo 1333-1335
• Albert della Scala 1335-1341
• Azzo da Correggio 1341-1344
• Obizzo III d'Este (senyor de Ferrara 1344-1352) 1344-1346
• A Milà 1346-1512 (fou República independent 1404-1409)
• Al Papa 1512-1545

[edita] Ducs de Parma

[edita] Finastia dels Farnesi

• Pere Lluís I de Parma (1545 1547).
• Octavi I de Parma (1547 - 1586).
• Alexandre I de Parma (1586 - 1592).
• Ranuccio I de Parma (1592 - 1622)
• Odoardo I de Parma (1622 - 1646)
• Ranuccio II de Parma (1646 - 1694).
• Francesc I de Parma (1694 - 1727).
• Antoni I de Parma (1727 - 1731).

[edita] Dinastia dels Borbó-Parma

• Carles I de Parma (1731 - 1735).

[edita] Dinastia dels Habsburg

• Carles II de Parma (1735 - 1740).
• Maria Teresa I d'Àustria (1740 - 1748).

[edita] Dinastia dels Borbó-Parma

• Felip I de Parma (1748 - 1765).
• Ferran I de Parma (1765 - 1802).
• Lluís I d'Etrúria (1802 - 1803).

[edita] Governs napoleònics

• Jean-Jacques de Cambacérès, duc de Parma. (1808 - 1814).
• Charles-François Lebrun, duc de Piacenza. (1808 - 1814).

[edita] Dinastia dels Habsburg

• Maria Lluïsa I de Parma (1814 - 1847).

[edita] Dinastia dels Borbó-Parma

• Carles II de Parma o Carles Lluís (1847 - 1848).
• Carles III de Parma (1848 - 1854).
• Robert I de Parma (1854 - 1907), deposat 1859.
• Al Regne de Sardenya 1859, després Regne d'Itàlia.

[edita] Aspirants

• Enric de Parma (1907 - 1939).
• Josep de Parma (1939 - 1950).
• Elies de Parma (1950 - 1959).
• Robert de Parma (1959 - 1974).
• Xavier de Parma (1974 - 1977).
• Carles Hug de Parma (1977).

[edita] Personatges famosos de Parma

• Francesco Mazzola, 'Il Parmigianino', pintor
• Sisto Badalocchio, pintor
• Alessandro Araldi, pintor
• Michelangelo Anselmi, pintor (no nascut a la ciutat)
• Giovanni Maria Francesco Rondani, pintor
• Girolamo Mazzola Bedoli, pintor
• Filippo Mazzola, pintor
• Antonio da Correggio (Antonio Allegri), pintor (nascut a Correggio)
• Benedetto Antelami
• Giacomo Zanguidi ( Bertoia)
• Josep Antoni Parma
• Giovanni Federico Bonzagni
• Amadeo Bocchi
• Bartolomeo Schedoni
• Giambattista Bodoni, tipògraf
• Charles Ponzi
• Ferdinando Paer, compositor
• Giuseppe Verdi, compositor
• Arturo Toscanini
• Bernardo Bertolucci, director de cinema
• Giovannino Guareschi, escriptor
• Cassius Parmensis, poeta

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parma