Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Arturo Toscanini - Viquip??dia

Arturo Toscanini

De Viquip??dia

Arturo Toscanini (25 de mar?? de 1867 - 16 de gener de 1957) va ser un director d'orquestra itali??. ??s considerat per molts cr??tics, m??sics i molta de l'audi??ncia que escolta m??sica cl??ssica, com el director m??s important de la seva ??poca. Era c??lebre per la seva intensitat brillant, el seu perfeccionisme inquiet, la seva o??da fenomenal i la seva mem??ria fotogr??fica que li donaven un domini extraordinari d'un ampli repertori d'obres per a orquestra i ??peres. Aquestes capacitats li van permetre de fer indicacions molt precises sobre com interpretar la partitura, fent aportacions en llocs que havien passat per alt als altres directors.[1]

Taula de continguts

[edita] Primers anys

Toscanini va n??ixer a Parma, Emilia-Romagna , i va guanyar una beca al conservatori de m??sica local, on estudi?? violoncel. Form?? part de l'orquestra d'una companyia d'??pera amb la qual visit?? Am??rica del Sud el 1886. En la representaci?? d'Aida a Rio de Janeiro, el director de l'orquestra va ser esbroncat per l'audi??ncia i va ser obligat a marxar. Encara que no tenia cap experi??ncia com a director, van demanar a Toscanini que assum??s la direcci??, i realitz?? una magn??fica interpretaci?? completament de mem??ria. Aix??, a l'edat de 19 anys, comen???? la seva carrera com a director.

El 1887 Toscanini participava, des del seu lloc en la secci?? de violoncels, en l'estrena mundial de l'Otello de Verdi a La Scala, sota la supervisi?? del compositor. Verdi, que habitualment es queixava que els directors mai no semblaven interessats en tenir en compte les seves indicacions a les partitures, va quedar impressionat pels informes d'Arrigo Boito sobre la manera d'interpretar la partitura de Toscanini, i el mateix pass?? quan Toscanini va fer consultes a Verdi, fent-li suggeriments sobre un ritardando on no estava escrit. Verdi va comentar que nom??s un veritable m??sic hauria sentit la necessitat de fer aquell ritardando.

La reputaci?? del jove m??sic com un director d'??pera amb una autoritat i habilitat inusual van anar substituint la seva carrera de violoncelista. En la d??cada seg??ent consolid?? la seva carrera a It??lia, i dirig?? les estrenes mundials del La Boh??me de Puccini i Pagliacci de Leoncavallo. El 1896 dirig?? el seu primer concert simf??nic, amb obres de Schubert, Brahms, Txaikovski i Wagner, a Tor??. El 1898 va ser director resident a La Scala de Mil?? on hi va estar fins al 1908, tot i que m??s endavant va retornar en diverses ocasions durant els anys 20. Dirig?? l'Orquestra de La Scala en una gira de concerts pels Estats Units durant 1920 i 1921 i va ser durant aquella gira que Toscanini va realitzar els seus primers enregistraments.

[edita] Projecci?? internacional

Fora d'It??lia dirig??, des 1908 fins 1915, la Metropolitan Opera de Nova York i des de 1926 fins 1936, l'Orquestra Filharm??nica de Nova York. Amb aquesta darrera orquestra l'any 1930 va fer una gira per Europa en la que tant ell com l'orquestra van ser aclamats per cr??tics i audi??ncies. Tamb?? amb aquesta orquestra van actuar al Festival de Bayreuth (1930-1931) i aix?? Toscanini va ser el primer director no alemany en dirigir en aquest prestigi??s festival.

Dirig?? al Festival de Salzburg (1934-1937) i tamb?? en el concert inaugural (1936) de l'Orquestra Simf??nica de Palestina (actualment, Orquestra Filharm??nica d'Israel) a Tel Aviv, amb actuacions posteriors a Jerusalem, Haifa, El Caire i Alexandria.

[edita] L'Orquestra Simf??nica de la NBC

L'any 1937, a causa del feixisme itali?? i el nazisme alemany, als quals s'oposava fermament, Toscanini marx?? als Estats Units, on es volia crear l'Orquestra Simf??nica de la NBC. Dirig?? el primer concert el 25 de desembre de 1937, en l'Estudi 8-H de la NBC, en el Rockefeller Center de Nova York. Un dels problemes va ser l'ac??stica de la sala que era molt seca; finalment, el 1939 es va aconseguir millorar la sonoritat de l'estudi incrementant la reverberaci??.

Toscanini va ser criticat molt sovint per deixar de banda la m??sica de compositors dels Estats Units. Tot i haver-hi una part de ra??, tamb?? cal recordar que el 1938 dirig?? les estrenes mundials de dues obres de Samuel Barber: lAdagio per a cordes i lAssaig per a orquestra n??mero 1. El 1945 enregistraren en el Carnegie Hall la Gran Suite de Cany?? de Ferde Grofe i Un americ?? a Par??s de George Gershwin. Tamb?? cal destacar l'enregistrament per a la r??dio de diverses obres de compositors americans com la Rhapsody in blue de Gershwin, amb Benny Goodman al clarinet.

El 1940, realitz?? una gira per Am??rica del Sud. Poc despr??s aparegueren desacords amb la NBC que finalment es resolgueren i continu?? dirigint l'orquestra. La novetat va ser que Leopold Stokowski s'incorpor?? com a director convidat.

L'estiu de 1950, Toscanini realitz?? una gran gira mundial amb l'orquestra. A causa de la seva intensa activitat divulgadora amb emissions radiof??niques, gires i molts enregistraments, se l'ha considerat el primer director "superstar" dels mitjans de comunicaci?? moderns.

Els concerts de la NBC continuaren realitzant-se b??sicament a l'Estudi 8-H fins al 1950, any en que es traslladaren al Carnegie Hall. La darrera emissi?? radiof??nica va realitzar-se en aquesta sala de concerts el 4 d'abril de 1954 oferint un programa amb m??sica de Wagner. Durant aquest concert Toscanini va patir un lapse de mem??ria provocat per un atac d'isqu??mia cerebral transit??ria. Mai m??s va tornar a dirigir en p??blic. El juny del mateix any va participar en els seus darrers enregistraments interpretant, per q??estions comercials, fragments de dues ??peres de Verdi.

Toscanini tenia 87 anys quan es va retirar. La NBC Symphony es reorganitz?? i canvi?? el nom com a Symphony of the Air, fent diverses actuacions i enregistraments, fins la seva dissoluci?? el 1963.

[edita] Anys finals

Amb l'ajuda del seu fill Walter, Toscanini va passar els seus darrers anys editant cintes i transcripcions de les seves actuacions amb la orquestra de la NBC. Els enregistraments "aprovats" van ser editats per RCA Victor, que tamb?? ha proporcionat els seus enregistraments amb l'Orquestra de La Scala, l'Orquestra Filharm??nica de Nova York, i l'Orquestra de Filad??lfia. Els seus enregistraments amb l'Orquestra Simf??nica de la BBC van ser editats per EMI. Les dues companyies tamb?? han editat en CD enregistraments no autoritzats per Toscanini. Entre aquests cal destacar les dues darreres emissions radiof??niques estereof??niques amb la NBC.

Va morir a Nova York el 16 de gener de 1957, a l'edat de 89 anys; el seu cos va retornar a It??lia on fou enterrat al Cimitero Monumentale de Mil??. El 1987 se li atorgava a t??tol p??stum el Grammy Lifetime Achievement Award.

[edita] Toscanini i els cr??tics

Durant la seva carrera, Toscanini va ser virtualment idolatrat pels cr??tics, aix?? com pels companys m??sics i del p??blic. Gaudia de la classe d'aclamaci?? cr??tica que pocs m??sics han tingut. El novembre de 1947, des de la revista Time se'l proposava com l'Home de l'Any.[2]

Durant els darrers anys, tanmateix, ha aparegut una nova generaci?? de cr??tics, que mai el van escoltar dirigir en viu, que han realitzat una important cr??tica revisionista. Aquests cr??tics afirmen que Toscanini ??s un director sobreestimat, que sovint insultava a membres de les seves orquestres i era el responsable de realitzar actuacions dures i emocionalment est??rils.

Segons Harvey Sachs, Mortimer Frank, i B.H. Haggin, aquest tipus de cr??tica es fonamenta, en part, en suposicions falses i informaci?? err??nia. Frank, en seu llibre sobre Toscanini, The NBC Years, refuta bastant durament aquest revisionisme [3], i assenyala l'autor Joseph Horowitz, autor de Understanding Toscanini, com el principal culpable. Frank afirma que aquest fenomen ha influ??t en els oients m??s joves i cr??tics i, com a conseq????ncia, la reputaci??, extraordin??riament alta en vida del director, ha patit una decad??ncia.

Al contrari, Joseph Horowitz afirma que els que mantenen viva la llegenda sobre Toscanini s??n membres d'un "culte Toscanini", idea que Frank tampoc refusa. Alguns cr??tics, entre els que destaca Virgil Thomson, han atacat Toscanini per no dedicar prou atenci?? al "repertori modern"; tamb?? Joseph Horowitz s'afegeix a aquest tipus de cr??tica. Els que el defensen afirmen que aix?? no ??s del tot cert i destaquen l'alta estimaci?? que Toscanini tenia per compositors com Claude Debussy.

[edita] Estrenes destacades

[edita] Fonts documentals

[edita] Notes als enregistraments

  • Enregistraments i comentaris a RCA Victor i RCA Victrola
  • Enregistraments i comentaris a Seraphim
  • Enregistraments de l'Arturo Toscanini Society
  • V??deos a RCA
  • Discografia

[edita] Refer??ncies

  1. ??? Harvey Sachs, Toscanini
  2. ??? http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,887730,00.html
  3. ??? http://www.klassi.net/new_reviews/opus30/

[edita] Llibres i articles

  • Antek, Samuel (autor), Hupka, Robert (fotograf): This Was Toscanini, New York: Vanguard Press, 1963 (assaigs per un m??sic de la NBC Symphony que toc?? sota la direcci?? de Toscanini, amb fotos de la part final de la seva carrera).
  • Frank, Mortimer H.: Arturo Toscanini: The NBC Years, New York: Amadeus Press, 2002. (Cr??tiues dels escrits de Joseph Horowitz i altres revisionistes. Llista completa i an??lisi de les actuacions de la NBC Symphony sota Toscanini i altres directors.)
  • Haggin, B. H.: Arturo Toscanini: Contemporary Recollections of the Maestro, New York: Da Capo Press, 1989 (reimpressi?? de Conversations with Toscanini i The Toscanini Musicians Knew).
  • Horowitz, Joseph: Understanding Toscanini, New York: Knopf, 1987 (a revisionist treatment, attacking Toscanini's legacy).
  • Marek, George R.: Toscanini, New York: Atheneum , 1975. ISBN 0-689-10655-6 (Contains some factual errors corrected by Sachs.)
  • Matthews, Denis: Arturo Toscanini. New York: Hippocrene, 1982. ISBN 0-88254-657-0 (inclou discografia)
  • O'Connell, Charles: The Other Side of the Record. New York: A.A. Knopf, 1947. (Una revisi?? comentada dels enregistraments de Toscanini)
  • Sachs, Harvey: Toscanini, New York: Da Capo Press, 1978 ISBN 0-306-80137-X (considerada la biografia de refer??ncia).
  • Sachs, Harvey: Reflections on Toscanini, New York: Prima Publishing, 1993. (Assajos sobre la vida de Toscanini i la seva influ??ncia)
  • Sachs, Harvey, ed.: The Letters of Arturo Toscanini, New York: Knopf, 2003.
  • Taubman, Howard: The Maestro: The Life of Arturo Toscanini, New York: Simon and Schuster, 1951.
  • Teachout, Terry: Toscanini Lives, Commentary Magazine, July/August 2002

[edita] Enlla??os externs

Precedit per:
'		 Director musical de La Scala de Mil??
1898???1908		 Succe??t per:
Tullio Serafin
Precedit per:
Tullio Serafin		 Director musical de La Scala de Mil??
1921???1929		 Succe??t per:
Victor de Sabata