Violoncel
De Viquipèdia
El violoncel (de vegades abreujat cello, abreviatura italiana) és un instrument de corda. Té quatre cordes La Re Sol Do i es toca amb un arquet que està fet de pèls de cua de cavall. El violoncel és un dels instruments de l'orquestra. El músic que el toca és denominat violoncel·lista o, simplement, violoncel.
La forma més utilitzada —encara que no estigui acceptada oficialment - és la paraula italiana violoncello (pronunciada com l'italià: "violontxel·lo"). En italià també és abreviada: cello (txel·lo).
Tradicionalment és considerat l'instrument que més s'assembla a la veu humana. Al llarg de la història de la música s'han composat moltes obres per a violoncel degut a la seva gran importància dins del panorama musical al ser, aquest un instrument bàsic en moltes formacions instrumentals.
Taula de continguts |
[edita] Descripció
[edita] Generalitats
Les parts del violoncel són pràcticament les mateixes que les de la resta d'instruments de corda fregada. La caixa de ressonància, o cos del violoncel, està formada per una tapa superior, una tapa inferior i una "faixa", que és una secció de fusta que uneix les dues tapes, creant una caixa buida. A l'interior d'aquest cos es troba el bastidor, que és una estructura de reforç per a les tapes i serveix per a controlar la vibració, i l'ànima, una barreta transversal de fusta uneix les dues tapes del violoncel a la part mitjana, i serveix per a que el violoncel entri en ressonància amb les cordes.
A la tapa superior, s'hi troben dos orificis per on hi surt el so, anomenats "efes" (per la seva forma semblant a aquesta lletra). Als dos costats del cos hi ha dues escotadures, que tenen una forma còncava als dos costats del cos, que en permeten la seva millor subjecció de l'instrument amb els genolls, i, sobretot, permet que hi passi l'arc i no topi amb el cos quan es toquen les cordes més laterals, en aquest cas, el do i el la. És al voltant d'aquesta caixa on es troben la resta d'estructures.
Començant des de dalt, primer es troba el cap (amb la voluta i el claviller, on hi estan inserides les clavilles que serveixen per a subjectar les cordes, el màstil i el diapasó (sense "trastes", com tots els instruments de la família del violí, a diferència de la guitarra). Des de la meitat de l'instrument, es troba el pont i una mica a sota del cordal (que aguanta les cordes i ajuda a afinar el violoncel ja que es troben allà incloses les claus, petites peces metàl·liques amb la mateixa funció de les clavilles).
A la seva part inferior encaixat el botó, d'on hi surt la pica, una peça metàl·lica la funció de la qual és subjectar l'instrument al terra i regular-ne la seva alçada per a la comoditat del violoncel·lista.
Encara que la mida estàndard professional del violoncel és el de 4/4, existeixen instruments d'altres mides més petits, com 3/4, 1/2, 1/4 o 7/8. Els violoncels barrocs són més petits que els moderns.
[edita] Pont
El pont és una peça de fusta situada cap a la meitat superior del violoncel i sobre la qual si recolzen les quatre cordes. Ha d'estar en posició perpendicular al pla del violoncel i a la mateixa distància de les efes. No està enganxat ni clavat a la tapa, sinó que és subjectat gràcies a la pressió que exerceixen les cordes. La seva part superior està corbada, fet que fa que les quatre cordes al llarg del màstil i el diapasó no es trobin al mateix pla. Els ponts dels violoncel·listes barrocs eren més petits i tenien la part superior molt menys corba, el que feia que totes les cordes estiguessin al mateix pla. El principal inconvenient d'això és que al tocar una corda, podrien tocar-se sense voler les cordes adjacents.
[edita] Matemàtica al violoncel
Si ens fixem en la distancia que hi ha des de el cap del violoncel al pont i del pont a l'inici de la pica, veiem que s'assembla a un quadrat d'or. A part, els armònics respecten una proporció entre si:
2/1,3/1, 4/1...
