Nota

De Viquip??dia

En la m??sica, una nota ??s cada unitat de una freq????ncia determinada a la que se li ha donat un nom, o una representaci?? gr??fica de la freq????ncia en un sistema de notaci??, i a vegades la seva durada, o alguna de les seves circumst??ncies espec??fiques, d'aquesta manera hom pot parlar de ???la segona nota de Happy Birthday???, per exemple. El sentit general i especific s??n lliurament mesclats pels m??sics, aix?? pot ser en un principi desconcertant: ???les primeres dues notes de Happy Birthday s??n la mateixa nota???, vol dir, ???els dos primers sons de Happy Bithday tenen la mateixa freq????ncia." Aix?? una nota es pot definir segons la convenci?? musical o segons la seva freq????ncia, per exemple el la4 o A4 (segons el sistema angl??s) t?? una freq????ncia de 440 hertz, o vibracions per segon, segons l'afinaci?? est??ndard, o 444 herz, segons l'afinaci?? de cambra. Generalment es considera que una nota musical va associada a una durada, si b?? el concepte original nom??s feia refer??ncia a la freq????ncia ac??stica. La simbologia i la notaci??, des de el segle XI, defineix el to de la nota associat a un valor temporal, en fraccions: 1/1, 1/2, 1/4, 1/8, etc., o altres alteracions de la durada.

Els noms de les notes musicals deriven del popular poema religi??s Ut queant laxis de l'edat mitjana:

UT queant laxis

RE sonare fibris

MI ra gestorum

FA muli tuorum

SOL ve polluti

LA bii reatum

El monjo Guido d'Arezzo desenvolup?? una aproximaci?? a la notaci?? actual assignant els noms actuals a les notes, i la notaci?? de 4 l??nies, en lloc de una sola com es feia anteriorment.

Cap al segle XVI es va afegir la nota musical SI, i en el segle XVIII es canvi?? el nom de UT per DO (del llat?? Dominus: Senyor). Tamb?? dins aquest proc??s s'afeg?? una cinquena l??nia, amb la qual cosa es va arribar el que coneixem com a pentagrama.

Aquest exemple mostra una escala en do major, ascendent i descendent, amb notes anomenades negres, d'una durada de 1/4.

En el cas de l'esmentada escala major de Do, les notes son les seg??ents:

Do Re Mi Fa Sol La Si, segons el sistema de notaci?? musical llat??, i
C D E F G A B, segons el sistema de notaci?? musical angl??s. En el sistema alemany la B es substitueix per una H.

Les set notes esmentades formen l'escala diat??nica. A aquestes notes hi podem afegir cinc notes (escala pentat??nica). La suma de les notes de l'escala diat??nica i l'escala pentat??nica ??s l'anomenada escala crom??tica (12 notes). A l'escala crom??tica nom??s hi ha una difer??ncia d'un semit?? entre cada parell de notes seguides.

Per escriure les 12 notes de l'escala diat??nica, les 7 notes esmentades han de ser modificades per una alteraci??, que pot figurar a l'armadura, o en el curs del passatge.

A l'escala crom??tica, entre el Do i el Re hi ha una difer??ncia de un to, el to es divideix en dos semitons, o en quatre cromes. Del Re al Mi hi ha un to, del Mi al Fa un semit?? nom??s, del Fa al Sol hi ha un to, del Sol al La hi ha tamb?? un to, i del La al Si hi ha un to, del Si al Do de la seg??ent octava nom??s hi ha un semit??. Una nota es pot baixar un semit?? amb un bemoll (_b), d'aquesta manera un Re_b es el mateix que un Do_#, debut a que la diesi (_#) puja les notes un semit??. Segons com es fan aquestes alteracions de les notes podem parlar de to major, i to menor.