Nota
De Viquipèdia
En la música, una nota és cada unitat de una freqüència determinada a la que se li ha donat un nom, o una representació gràfica de la freqüència en un sistema de notació, i a vegades la seva durada, o alguna de les seves circumstàncies específiques, d'aquesta manera hom pot parlar de “la segona nota de Happy Birthday”, per exemple. El sentit general i especific són lliurament mesclats pels músics, això pot ser en un principi desconcertant: “les primeres dues notes de Happy Birthday són la mateixa nota”, vol dir, “els dos primers sons de Happy Bithday tenen la mateixa freqüència." Així una nota es pot definir segons la convenció musical o segons la seva freqüència, per exemple el la4 o A4 (segons el sistema anglès) té una freqüència de 440 hertz, o vibracions per segon, segons l'afinació estàndard, o 444 herz, segons l'afinació de cambra. Generalment es considera que una nota musical va associada a una durada, si bé el concepte original només feia referència a la freqüència acústica. La simbologia i la notació, des de el segle XI, defineix el to de la nota associat a un valor temporal, en fraccions: 1/1, 1/2, 1/4, 1/8, etc., o altres alteracions de la durada.
Els noms de les notes musicals deriven del popular poema religiós Ut queant laxis de l'edat mitjana:
- UT queant laxis
- RE sonare fibris
- MI ra gestorum
- FA muli tuorum
- SOL ve polluti
- LA bii reatum
El monjo Guido d'Arezzo desenvolupà una aproximació a la notació actual assignant els noms actuals a les notes, i la notació de 4 línies, en lloc de una sola com es feia anteriorment.
Cap al segle XVI es va afegir la nota musical SI, i en el segle XVIII es canvià el nom de UT per DO (del llatí Dominus: Senyor). També dins aquest procés s'afegí una cinquena línia, amb la qual cosa es va arribar el que coneixem com a pentagrama.
Aquest exemple mostra una escala en do major, ascendent i descendent, amb notes anomenades negres, d'una durada de 1/4.
En el cas de l'esmentada escala major de Do, les notes son les següents:
- Do Re Mi Fa Sol La Si, segons el sistema de notació musical llatí, i
- C D E F G A B, segons el sistema de notació musical anglès. En el sistema alemany la B es substitueix per una H.
Les set notes esmentades formen l'escala diatònica. A aquestes notes hi podem afegir cinc notes (escala pentatònica). La suma de les notes de l'escala diatònica i l'escala pentatònica és l'anomenada escala cromàtica (12 notes). A l'escala cromàtica només hi ha una diferència d'un semitò entre cada parell de notes seguides.
Per escriure les 12 notes de l'escala diatònica, les 7 notes esmentades han de ser modificades per una alteració, que pot figurar a l'armadura, o en el curs del passatge.
A l'escala cromàtica, entre el Do i el Re hi ha una diferència de un to, el to es divideix en dos semitons, o en quatre cromes. Del Re al Mi hi ha un to, del Mi al Fa un semitò només, del Fa al Sol hi ha un to, del Sol al La hi ha també un to, i del La al Si hi ha un to, del Si al Do de la següent octava només hi ha un semitò. Una nota es pot baixar un semitò amb un bemoll (b), d'aquesta manera un Reb es el mateix que un Do#, debut a que la diesi (#) puja les notes un semitò. Segons com es fan aquestes alteracions de les notes podem parlar de to major, i to menor.
[edita] Valor de les notes
| Nota | Silenci | Nom | Valor |
|---|---|---|---|
 |
 |
rodona | 4 negres |
 |
 |
blanca | 2 negres |
 |
 |
negra | 1 negra |
 |
 |
corxera | 1/2 negra |
 |
 |
semicorxera | 1/4 negra |
 |
 |
fusa | 1/8 negra |
 |
 |
semifusa | 1/16 negra |
[edita] Vegeu
 Portal de la música - Terminologia musical
|
