Escala pitagòrica
De Viquipèdia
L' escala pitagòrica va ser construïda pels pitagòrics quan van descobrir la consonància i la relació matemàtica senzilla entre la quinta i l'octava. L'escala pitagòrica de set notes té les freqüències següents:
Si es fa la freqüència del so de Do igual a 1, s'obté:
- Do: 1
- Re: 9/8=1,125
- Mi: 81/64=1,266
- Fa: 4/3=1,333
- Sol: 3/2=1,5
- La: 27/16=1,6875
- Si: 243/126=1,898
- Do: 2
Les notes de l'escala pitagòrica tenen freqüències de la forma: 
,
on n i m son nombres sencers.
L' escala pitagòrica té alguns problemes. Per començar alguns intervals no són consonants. Per exemple entre el Do i el Mi no hi ha una tercera major: (5/4). En segon lloc no hi ha cap parell de nombres sencers n, i m, pels que: 
, per la qual cosa un Do no té mai el doble exacte de la freqüència del do anterior. En ocasions les notes són molt properes al múltiples simples de les notes més baixes. Per exemple, cada 12 notes, un Si # 
, és molt semblant a 27 = 128, per la qual cosa entre el Si # i el Do només hi ha una coma pitagòrica, és a dir:
Els problemes de l'escala pitagòrica, de l'escala justa, i d'altres creades en el segles XVII, i el XVIII no son massa greus si s'utilitza per executar una obra que no canvia de tonalitat. Els músics barrocs volien donar més esplendor a la seva música. Volien canviar de tonalitat durant la mateixa obra, per aixó van haver de crear l'escala temperada.
