Escala diatònica
De Viquipèdia
Una escala diatònica (de la paraula grega diatonikos) és una escala musical de 7 notes, separades per 5 tons i 2 semitons. Les 7 notes es corresponen a les tecles blanques del piano. La vuitena nota torna a ser la primera, però més aguda. Dins del solfeig, les 7 síl·labes que representen cada grau de l'escala són "Do - Re - Mi - Fa - Sol - La - Si".
Les escales diatòniques són l'estructura fonamental de la tradició musical europea. Tot i això són fruit de l'evolució dels coneixements d'acústica de l'escola pitagòrica. Els seus membres van construir un aparell, anomenat Monocordi, format per vàries cordes. La llargària de cada corda era el que produia diferents sons. Van descobrir que a partir d'una freqüència f es podien definir els següents valors:
- Octava: Quan una corda era la meitat d'una altra, el so es repetia, però molt més agut.
- Cinquena: Si la corda era 2 / 3 de la inicial, el so era 3 / 2 el de l'original. El salt es correspon a 5 tecles blanques del piano.
- Quarta: Quan la corda era 3 / 4 parts més petita que l'original, la freqüència resultant era de la proporció de 4 / 3.
L'estudi de freqüències de cadascuna de les notes permet obtenir la següent taula de correspondències:
| align="center" | Freqüència | Nota | |
| Tònica | f | Do |
| Segona | 9 / 8 * f | Re |
| Tercera | 81 / 64 * f | Mi |
| Quarta | 4 / 3 * f | Fa |
| Cinquena | 3 / 2 * f | Sol |
| Sisena | 27 / 16 * f | La |
| Setena | 243 / 128 * f | Si |
| Octava | 2 * f | Do |
