A cappella

De Viquip??dia

Cont?? arxius de so
	M??s info

La m??sica a cappella ??s un estil de m??sica vocal o cant sense acompanyament instrumental o una pe??a prevista per a ser interpretada d'aquesta forma. A cappella ??s una paraula italiana per a designar (m??sica) com a la capella; aix?? es refereix al fet que a les esgl??sies cristianes s'hi cantava sense acompanyament instrumental durant els primers centenars d'anys d'exist??ncia. De vegades es deletreja malament com a capella, que ??s derivat del vocable llat?? (tot i que en llat?? capella vol dir cabra petita), o de vegades acapella.

Taula de continguts

1 Tradicions religioses de cant a cappella
2 L'a cappella modern
3 Emular instruments
4 Alguns grups que canten a cappella
5 Enlla??os d'??udio
6 Enlla??os externs
7 Refer??ncies

[edita] Tradicions religioses de cant a cappella

La m??sica a cappella originalment era, i segueix sent en certa manera, utilitzat a la m??sica religiosa. El cant gregori?? ??s un exemple de cant a cappella, aix?? com a la majoria m??sica vocal sagrada del Renaixement. Els madrigals, fins el seu desenvolupament al primer barroc en que es comen??a a interpretar amb acompanyament instrumental, ??s freq??entment una forma a cappella.

[edita] Cristianisme

Esgl??sies cristianes actuals que condueixen els seus serveis religiosos sense acompanyament musical incloeixen els Amish, els Antics Baptistes Regulars, els Baptistes Primitius, els Germans de Plymouth, la majoria d'Esgl??sies de la congregaci?? de les Esgl??sies de Crist, els Antics Germans Baptistes Alemanys, alguns Esgl??sies Prebisterianes exclussivament psalm??diques i l'Esgl??sia Ortodoxa de l'est. Molts Mennonistes tamb?? realitzen els seus serveis sense instruments. L'Arpa Sagrada, un tipus de m??sica religiosa folkl??rica, ??s un estil de cant religi??s a cappella, per?? ??s m??s utilitzat a convencions i trobades de cant que no pas a les pr??pies esgl??sies.

Aquest estil va comen??ar a desenvolupar-se a Europa al voltant del finals de 1400; les primeres obres eren sovint identificades amb Josquin Desprez. Les primeres a cappellas' semblen haver estat acompanyades d'instruments, encara que aquests instruments doblaven la veu dels cantants i no eren independents. Cap el segle XV l'estil va ser desenvolupat completament; Les obres Palestrina s??n considerats exemples excel??lents. Despr??s de Palestrina, la cantata va comen??ar a ocupar el lloc de la m??sica a cappella.^[1]

[edita] Judaisme

Els serveis religiosos tradicionals del judaisme no incloeixen instruments musicals. La utilitzaci?? d'instruments est?? tradicionalment prohibida durant el Shabat com a precauci?? contra els int??rprets que vulguin reparar els seus instrumens, cosa prohibida aquells dies. (La prohibici?? ha estat relaxada a moltes Reformes i algunes congregacions conservadores.) De forma similar, quan families jueves o corals grans canten can??ons tradicionals de Shabat conegudes com a zemirot, fora del context formal dels serveis religiosos, normalment ho fan a cappella, i les celebracions de Mitzvah Bar i Bat del Shabat de vegades proporcionen entreteniment amb grups corals a cappella. A m??s, molts jueus consideren que el periode de 49 dies de l'Omer entre Passover i Shavuot ha de ser una ??poca de semi-penit??ncia on la m??sica instrumental no ??s permesa. Aix?? ha condu??t a una tradici?? del cant a cappella de vegades conegut a com m??sica sefirah.^[2]

[edita] Islam

Alguns musulmans han adoptat la forma de m??sica a cappella des que l'Islam tradicional prohib??s l'utilitzaci?? d'instruments excepte alguna percussi?? b??sica. Les obres a cappella musulmanes s??n anomenades anasheed

[edita] L'a cappella modern

Actualment el terme s'aplica a m??sics o grups vocals que interpreten les seves obres sense cap acompanyament instrumental, encara que ho poden acompanyar emulant la sonoritat dels instruments amb les seves veus, micr??fons i efectes electroac??stics.

Els King Singers van ser acreditats amb inter??s promocional en una actuaci?? a cappella dels anys 60. La m??sica a cappella va aconseguir una nova renaixen??a a partir del final dels anys 80, estimulada pels ??xits de can??ons gravades per artistes com The Manhattan Transfer, Bobby McFerrin i Boys II Men. Aquesta situaci?? va convertir-se en un est??mul per a les universitats, que van veure n??ixer una gran quantitat de conjunts vocals universitaris. El m??s antic de tots els existents ??s The Whiffenpoofs de la Universitat de Yale, entre els quals el 1909 s'hi trobava Cole Porter.

Altres moviments importants derivats de l'a cappella modern incloen el Barbershop o el doo-wop. L'a cappella actual inlou moltes bandes i grups que afegeixen percussi?? vocal o beatboxing per a crear efectes de so de pop/rock. Existeien, a m??s, molts remanents de la m??sica a cappella a la m??sica cristiana.

Els arranjaments de m??sica pop per a petits conjunts a cappella incloen normalment una veu cantant a la melodia principal, un cantant a la l??nia de baix r??tmic i la resta de veus contribuint a l'acompanyament polif??nic.

A cappella pot ser descrit tamb?? com la utilitzaci?? nom??s de les pistes d'una gravaci?? multipista instrumental i vocal, per a ser remesclada o gravada a discs de vinil per a DJs. Alguns artistes de vegades treuen al mercat can??ons de les seves gravacions m??s populars que els fans poden remesclar. Un exemple ??s el de Danger Mouse, que va remesclar el The Black Album de Jay-Z amb el The White Album dels Beatles, creant el The Grey Album.

El creixent inter??s que provoca l'a cappella modern (particularment els grups universitaris) pot ser vist a la gran quantitat de competicions com l'International Championship of Collegiate A Cappella i Varsity Vocals, ambd??s grups membres del Contemporary A Cappella Society. Aquest estil no est?? reservat nom??s a interpretacions en directe; trobem centenars de gravacions al mercat d'obres nom??s interpretades a cappella produ??des al llarg de la passada d??cada. El desembre de 2006, el Recorded A Cappella Review Board (RARB) havia comptabilitzat m??s de 660 ??lbums des de 1994, i el seu f??rum de discussi?? t?? m??s de 900 usuaris i 19.000 articles.

[edita] Emular instruments

Les persones no sempre diuen exactament paraules mentre canten a capella; de vegades poden intentar emular la instrumentaci?? reprodu??nt la melodia amb els seus acord vocals. Per exemple, "Twilight Zone" de 2 Unlimited era cantada a cappella com a instrumentaci?? a la com??dia de televisi?? Thompkins Square. Un altre exemple fam??s d'emular instrumentaci?? a trav??s del cant ??s el tema per a la s??rie La Fam??lia Adams. Grups com Vocal Sampling o Undivided intenten emular sons llatins a trav??s del cant a cappella. L'artista vocal Bobby McFerrin ??s fam??s per les seves emulacions.

El beatboxing ??s un tipus de a cappella popular de la comunitat hip hop, on el rap ??s de vegades interpretat a cappella de forma informal.

[edita] Alguns grups que canten a cappella

A Cappella Harmony Quartet
A Capella Language
AC Rock
Anonymous 4
AVB
Bella Voce
Bocapella
Cabernet
Boyz Nite Out
Chord on Blues
Dale Warland Singers
Da Vinci's Notebook
Glad
Golden Apple Quartet
Impulse
JD y MJ
Ladysmith Black Mambazo
N??voz Banda Vocal Colombiana
On a Sensual Note
Penn Masala
Petit Comit??
Rajaton
The Real Group
RIT Brick City Singers
Rockapella
Singin' Five
St. Olaf Choir
Street Sounds
Sweet Honey in the Rock
Take 6
Take Note
The Anita Kerr Singers
The Birmingham Sunlights
The Bobs
The Comedian Harmonists
The EDLOS
The Flying Pickets
The King's Singers
The MadHatters
The Swingle Singers
Neri Per Caso (sitio no-oficial)
Toxic Audio
TR Griffin
Try-Tone
The Vocal Majority
The Williams Octet
The Yale Society of Orpheus & Bacchus
The Yale Whiffenpoofs
Undivided
Vox One
Voz Veis
Wise Guys
X C O R

[edita] Enlla??os d'??udio

Orlando di Lasso, Hodie completi sunt ?? 6

[edita] Enlla??os externs

[edita] Refer??ncies

??? "a cappella". (2006). A l'Enciclop??dia Brit??nica. Recuperat el 2 de desembre de 2006, de l'Enciclop??dia Brit??nica Online
??? Shircago, Jewish A Cappella and Sefriat Omer [1].