Polifonia

De Viquipèdia

Polifonia és l'art de juxtaposar dues o més línies melòdiques que interactuen. L'aparició de l'art polifònic va suposar la creació d'un nou llenguatge musical. La melodia única i monòdica, el cant homofònic constituït per una sola línia melòdica del cant gregorià, senzill i auster, representa en la música el que l'arquitectura romànica significa per a l'art de la construcció, mentre que el nou art polifònic esdevé com l'art gòtic. En els tímids inicis de la polifonia, que té el seu origen a França, els oients no quedaven indiferents. Pot afirmar-se que el nou llenguatge adquireix categoria artística cap a finals del segle XII i començaments del XIII.

En Literatura: S'entèn per text polifònic aquell en el que cada personatge manifesta, a l'interior del text, la seva manera d'entendre i veure el món, de manera que el lector te una idea de tantes perspectives vitals com personatges principals hi ha. Aquest pensament individual no és relatat per un altre (personatge o narrador) sino que ho fa cada personatge en una situació determinada del relat, on li és inevitable manifertar-ho. És una característica dels textos literaris que presenten pluralitat de veus, que es corresponen amb diverses conciències independents, inconfusibles i no reduïbles entre sí. Cada personatge es així subjecte i no sols objecte del discurs.

Aquest article sobre música és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.