Altura (música)

De Viquipèdia

L'altura d'un so és una de les seves quatre característiques bàsiques, juntament amb la durada, la intensitat i el timbre, que ens permet d'establir si és agut -quan té més altura- o greu, quan no en té tanta.

L'altura depèn de la freqüència de la vibració i és directament proporcional a aquesta: cada vegada que la freqüència es dobla, l'altura puja una octava. Per indicar a quina octava ens referim i a quina altura està cada octava, aquestes tenen uns índex numèrics. Així l'octava que comença pel do que es troba entre el pentagrama en clau de sol en segona i el pentagrama en fa en quarta, és l'octava que té com a índex el 3; aquest és el do3. Si baixem una octava tenim les notes que tenen per índex el 2; si pugem una octava, trobem les notes d'índex 4.

La unitat per mesurar l'altura dels sons i les distàncies que hi ha entre les notes pel que fa a l'altura és el to i la seva meitat, el semitò.