Semit??

De Viquip??dia

Un semit??, o mig to, ??s un interval musical. ??s l'interval m??s petit utilitzat en la m??sica occidental, i es considera el m??s dissonant. La forma gr??fica amb que es representa habitualment ??s l'interval de segona menor, indicant dues notes successives (per exemple, mi-fa, o do-reb) utilitza dos noms de notes adjacents (per ex., do i re). Per?? tamb?? s'utilitza de vegades l'un??son augmentat, que ??s el cas de dues notes que tenen el mateix nom per?? una d'elles est?? alterada (per ex., do-do#).

[edita] Tipus de semit??

En el temperament igual tots els semitons entre les dotze notes s??n iguals. Qualsevol interval es pot definir en termes d'un n??mero determinat de semitons (per ex., una octava t?? 12 semitons). En altres sistemes d'afinaci?? el terme semit?? es refereix a un conjunt d'intervals que poden variar tant en mida com en nom. Cadascun t?? la seva pr??pia funci??, la seva pr??pia naturalesa i la seva pr??pia extensi??.

Sovint es fa una distinci?? entre:

Semit?? diat??nic (escrit com una segona menor). Est?? situat entre dues notes de noms diferents. Apareixen sense cap alteraci?? en l'escala diat??nica, entre les notes mi-fa, i entre les notes si-do. En alguns sistemes d'afinaci??, el semit?? diat??nic ??s m??s petit que el semit?? crom??tic.
Semit?? crom??tic (com un un??son augmentat). Est?? situat entre dues notes amb el mateix nom, una de les quals est?? alterada per un sostingut o un bemoll, com per exemple, do-do#. Aquesta nota alterada divideix cada possible to de l'escala diat??nica en dos semitons, un de diat??nic i un de crom??tic. El semit?? crom??tic correspon doncs a la difer??ncia entre el to i el semit?? diat??nic. El semit?? crom??tic t?? una funci?? expressiva i en alguns sistemes d'afinaci?? ??s m??s gran que el semit?? diat??nic.

L'escala crom??tica est?? composta ??nicament per semitons. Cont?? set semitons diat??nics i cinc semitons crom??tics. El sistema del temperament igual ha perm??s simplificar l'escala crom??tica igualant els seus dotze semitons i aix?? el semit?? diat??nic i el semit?? crom??tic s??n de la mateixa mida. Tanmateix, la seva grafia difereix, i es procurar?? no confondre do-reb i do-do#. En aquest temperament, Reb i do# s??n notes enharm??niques, ja que tenen dos noms diferents per?? amb la mateixa freq????ncia en la majoria dels instruments actuals.

[edita] Hist??ria

El semit?? apareix en la teoria de la m??sica de l???Antiga Gr??cia com una part d'un tetracord diat??nic i, des de llavors, ha format part de l???escala diat??nica de la m??sica occidental. Les diverses escales modals de la m??sica medieval estaven basades en aquest patr?? diat??nic de tons i semitons.

Durant el renaixement, l'estructura harm??nica es consolida, aix?? com les diverses funcions musicals del semit??. M??s tard l'adopci?? dels temperaments i l'??s m??s freq??ent d'equival??ncies enharm??niques facilitaven la seva incorporaci?? a la m??sica del moment. Aquest ??s del semit?? es mantingu?? durant el classicisme i el Romanticisme, utilitzant-se cada cop m??s a mesura que en el per??ode Rom??ntic el llenguatge tonal es tornava m??s crom??tic, tot i que la funci?? musical del semit?? seguia sent la mateixa.

Al segle XX, compositors com Arnold Schoenberg, B??la Bart??k, i Igor Stravinski buscaven alternatives o ampliacions de les possibilitats de l'harmonia tonal, i trobaren altres usos per al semit??. Sovint el semit?? s'ha usat harm??nicament com una disson??ncia sense cap resoluci??. Alguns compositors l???han fet servir fins i tot en grups de semitons harm??nics com a font de cacofonia com, per exemple, el compositor nord-americ?? Henry Cowell en les primeres obres per a piano. Actualment l'??s instrumental del semit?? no ??s gens problem??tic per a l'artista; el compositor ??s lliure per escriure semitons on desitja.

Extracte de la primera de les Tres Peces per a piano de Schoenberg (op. 11). Mostra un ??s completament lliure del semit??. (

Escoltar)

[edita] Bibliografia

Dahlhaus, Carl, trans. Gjerdingen, Robert O. Studies in the Origin of Harmonic Tonality. Princeton University Press: Princeton, 1990. ISBN 0-691-09135-8.
Hoppin, Richard. Medieval Music. W.W. Norton: New York, 1978. ISBN 0-393-09090-6
Groud, Donald, and Claude Palisca. A History of Western Music. 6th ed.. W.W. Norton: New York, 2001. ISBN 0-393-97527-4