Clau (música)
De Viquipèdia
S'anomena clau al signe que s'utilitza per determinar el nom i alçada de les notes al pentagrama. Les línies i espais del pentagrama no tenen cap nom mentres no s'hi posa la clau. Aquest nom i entonació variarà en funció de la clau que s'utilitzi. Les claus utilitzen un dels noms de les notes sol, fa o do i es col·loquen a les línies del pentagrama donant, d'aquesta manera, nom a aquesta nota i per extensió a la resta. La clau s'escriu al començament de tots i cadascun dels pentagrames.
[edita] Clau de sol
La clau de sol és la més utilitzada i la primera que s'ensenya als aprenents. Permet incloure notes molt agudes, per això s'usa per als instruments de fusta, el violí i la mà dreta en els instruments de teclat. Sol representar la veu principal de la melodia.
El seu símbol sembla ser una evolució de la lletra G, que és la sigla amb què es coneix el sol en notació anglosaxona. Se l'ha anomenat clau italiana o francesa per ser aquests països els principals impulsors.
[edita] Clau de fa
S'usa per representar l'acompanyament (com la mà esquerra del piano), els sons més greus, els intruments de percussió o les segons veus. Existeix una clau de fa en tercera però l'habitual és en quarta i és la segona que s'aprèn en els estudis musicals. El seu símbol és la corrupció d'una F invertida.
[edita] Clau de do
La clau de do és intermija entre els aguts i els greus i pot col·locar-se en diverses posicions, segons la necessitat i els instruments concrets (ja que s'intenta reduir al màxim la presència de líniea addcionals al pentagrama que dificulten llegir la partitura).
El seu símbol ve de la superposició de dues C invertides, essent aquesta lletra l'indicador del do en notació anglosaxona.
 Portal de la música - Terminologia musical
|
