Hip hop

De Viquipèdia

El Hip-Hop és un moviment cultural que apareix a principis dels anys 1970 en les comunitats hispanoamericanes i afroamericanes dels barris del Bronx, Queens i Brooklyn de Nova York.

La concepció clàssica del Hip hop es centra en la existència de quatre aspectes o "pilars" de la cultura: El MCing (o rapping), el DJing (o turntablism), el Breakdancing (o BBoying), i el Graffiti. Hi ha qui donen la mateixa importancia a altres pilars com el beatboxing, l'activisme polític, el disseny de roba, el de complements...

• La unió de dos dels elements, el MC (Master of Ceremony) i el DJ (Disc Jockey), conformen l'estil musical del hip hop: el RAP
  • El Rap, consisteix en cantar o parlar lletres rimades acompanyades d'un ritme repetitiu i sincopat.
  • L'estil musical que acompanya el MC és una evolució del Funk i el breakbeat, que també pot ser instrumental. La música Hip hop es caracteritza per la seva rítmica i/o ballabilitat.
  • El Turntablism o DJing és l'art de crear música mitjançant tècniques amb discos de vinil, com breakbeat, scratch, beat juggling, etc.
• El BBoying és l'art de ballar el breakdance. A la persona que practica aquest ball se'l denomina b boy, b girl, fly girl o breaker. També se li diu b-boy/girl al que segueix aquesta cultura.
• El Graffiti és la principal expressió del Hip hop en les arts plàstiques. Consisteix en pintar amb pintura en aerosol sobre superfícies urbanes com poden ser murs de qualsevol material, així com trens, portes, mobiliari urbà i altres. El més comú és que els artistes dediquin les seves obres a pintar el seu nom o sobrenom. La estètica dels graffitis ha influït en la historieta (com en les tires de The Boondocks) i en el disseny de roba, portades de discos, i altres objectes.
  • El Tag va bastant unit amb l'art del Graffiti, els escriptors que pinten les seves obres en el mobiliari urbà solen firmar-les amb un gargot personal, l'anomenat Tag, però no sempre van units a la obra pintada, es poden trobar personalitzats sense relacionar-se amb cap graffiti pels carrers, acció denominada Taggejar i, posteriorment evolucionada a Takejar per la seva estreta relació amb els retoladors Taker amb el que es solen fer aquestes firmes.
• El beatboxing és la tècnica d'imitar amb la boca sons de percussió o instruments propis de la música rap o hip hop.

Taula de continguts 1 Història 2 Vegeu també 3 Referèncias 4 Enllaços externs

[edita] Història

El moviment Hip Hop comença a prendre forma en la dècada dels 70 a alguns barris marginals de Nova York, específicament al South Bronx. Aleshores, un dels estils musicals més en voga era el Funk, molt apte per al ball. En aquests barris, joves amb inquietuds estètiques s'aventuraven a "escriure", és a dir, a pintar els seus Graffitis de grans lletres de colors i altres motius en zones d'accés restringit, però des de les quals tota la ciutat podia contemplar les seves obres: el lloc preferit per a aquestes exposicions efímeres eren els exteriors dels vagons del metro.

Això seria només una simple anècdota si no fos pel fet que en aquestes mateixes festes a Tuckkan de T- SUD se li va ocórrer inventar una de les tècniques més usades en DJing fins avui dia com és el "backspin" o "recuperacions", i així donar començament a tota una nova forma d'expressió musical a través dels turntables (giradiscos). La intenció de Kool Herc era assolir estendre les seccions de breakbeat (solos de bateria de les cançons de Funk) i així donar-li als B-Boys (break-boys, anomenats així perquè es dedicaven a ballar en els breakbeats) més temps per a realitzar els seus passos de ball, que aprofitaven aquesta secció de la música per a llançar-se al terra a demostrar els seus moviments, barreja dels de James Brown i els vistos per ells en les pel·lícules de Kung-Fu. D'altra banda, també es propiciava que l'"animador" de la festa (el "mestre de cerimònia", o "MC") pogués animar el public a través del micròfon al mateix temps que les instrumentals que els DJs estaven fent sonar. Aquestes intervencions del MC es van convertir després en l'expressió lírica del Rap.

Posteriorment va sorgir una altra tècnica indispensable a dia d'avui, usada i millorada per tots els DJs actuals: l'art de l'Scratch, sembla que inventat casualment per Grand Wizard Theodore, que en una entrevista va dir el següent:

Un dia estava escoltant música, amb el volum una mica alt, i la meva mare va colpejar la porta cridant molt fort: "Si no apagues aquesta música, t'escanyo!"; jo portava els auriculars posats, vaig parar el vinil i vaig començar a fer anar el disc endavant i enrere, i vaig al·lucinar, així que vaig començar a experimentar amb això durant un parell de mesos, fins que ho vaig treure, i vaig sortir amb l'Scratch.^[1]

[edita] Vegeu també

• Graffiti
• Rap

[edita] Referèncias

• Planeta Hip Hop. Article publicat en la National Geographic España, abril del 2007, sobre la evolució de la música africana durant la emigració i els estils de rimes.

[edita] Enllaços externs

• Malcolm McLaren, les 2 cares d'una mateixa moneda Anàlisi de la intervenció del líder dels Sex Pistols com a creador de cultura: Historia de la difusió del Punk i el Hip Hop.
• Música para descargarse de National Geographic Explican la historia de les rimes africanes i el hip hop
• Hip hop Groups Portal sobre el moviment del Hip hop en castellà amb material per descarregar