[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Televisió - Viquipèdia

Televisió

De Viquipèdia

Televisió de l'època dels 50
Televisió de l'època dels 50
Televisió portàtil antiga
Televisió portàtil antiga

La televisió o televisor (abreujat TV) és un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància. El terme també ha acabat referint-se a tots els aspectes de la programació televisiva. El fet televisiu ha esdevingut sinònim de cultura post moderna.

La televisió comercial va començar als anys 30. Des de llavors, la tele ha esdevingut un dels electrodomèstics més comuns arreu. Els anys 70 aparegueren els primers aparells de video, que permetien enregistrar el continguts de la TV. Com les cintes VHS i més tard el DVD.

La paraula "televisió" és un mot híbrid, provinent del grec i del llatí. "Tele-" en grec antic vol dir "lluny", mentre que "-visió" ve del llatí "visio", que significa "veure" o "vista".

Taula de continguts

[edita] Història

Paul Gottlieb Nipkow va proposar i patentar el primer sistema electromecànic de televisió el 1884.

A. A. Campbell Swinton va escriure una carta a la revista Nature el 18 de juny de 1908 descrivint el seu concepte de televisió electrònica utilitzant el tub de raigs catòdics inventat per Karl Ferdinand Braun.

Un sistema semi-mecànic de televisió analògica va ser exhibit per primera vegada a Londres el febrer de 1924 per John Logie Baird i imatges en moviment per Baird el 30 d'octubre de 1925. La primera retransmissió a llarga distància de televisió pública es va fer des de la ciutat de Washington a Nova York el 7 d'abril de 1927. La imatge mostrada va ser la del Secretari nord-americà de Comerç Herbert Hoover. Un sistema completament electrònic va ser presentat per Philo Taylor Farnsworth a la tardor de 1927.

[edita] Fets rellevants

Control remot de una televisió thompson
Control remot de una televisió thompson
Càmera de televisió
Càmera de televisió
  • 1860 : Primera transmissió d'imatges (fixes) per vegi elèctric efectuada per Caselli amb un aparell batejat pantelegrafic.
  • 1884 : L'alemany Paul Nipkov inventa el Disc de Nipkov. Aquest sistema d'anàlisi de la imatge era basat en un disc perforat girant a 25 torres per segon. Cada forat, al nombre de 30 a 200, és col·locat a una distància decreixent del centre, el que permet analitzar la imatge línia per línia. La imatge és llavors composta de tantes línies com el disc és perforat de forats.
  • Una cèl·lula fotoelèctrica recupera la llum que passa pels forats del disc per transformar-la en senyal elèctric;
  • A la recepció, un sistema idèntic, un tub en el neó que reemplaça la cèl·lula fotoelèctrica i un disc girant a la mateixa velocitat restitueix les imatges.

Però són els progressos en electrònica que permetran la transmissió d'imatges de qualitat.

  • 1905 : Invenció per Lee de Forest del primer tub electrònic, el tríode, dispositiu amplificador a la base de tot circuit electrònic sofisticat.
  • 1907 : El rus Boris Rosing inventa el tub catòdic, que permet anunciar una imatge per l'escombrada d'un feix d'electrons sobre una superfície fosforescent.
  • 1923 : El rus Wladimir Kosma Zworykin inventa l'iconoscopi. Es tracta del primer analitzador d'imatge electrònica que permet una alta definició. Aquesta classe de captador ha estat utilitzat fins a la generalització del captador CCD.
  • 1926 : el 26 de gener, l'Esbajocaves John Logie Baird efectua la primera demostració pública de televisió en una botiga de Londres utilitzant un captador per disc de Nipkov. La definició és de 30 línies i la imatge mesura 3,8 sobre 5 centímetres. L'inventor escocès havia acabat els seus treballs al seu laboratori l'octubre de 1925.
  • 1930 : Primeres emissions regulars de televisió a Alemanya sobre 30 línies.
  • 1934 : Hi ha 400 a 500 receptors de televisió a França.
  • 1937 : Emissions regulars de televisió des de la torre Eiffel.
  • 1938 : Emissions en 445 línies des de la Torre Eiffel.
  • 1944 : Primer sistema experimental de televisió en color.
  • 1948 : Començament de les emissions en 819 línies des de la torre Eiffel.
  • 1954 : Primer receptor de televisió color El «CT-100», sortit el 25 de març de 1954 dels tallers de RCA i dotat d'una pantalla de 30 cm.
  • 1956 : Primers aparells professionals de gravació de vídeo.
  • 1962 : Llançament del satèl·lit Telstar 1 permetent retransmissions TV transatlàntiques.
  • 1989 : Adopció del format d'imatge 16/9.
  • 1990 : Primers receptors D2-MAC per al gran públic.
  • 1991 : Difusió dels JO d'Albertville en HD-MAC.
  • 1993 : Primer ram de TV digital per satèl·lit als EUA.
  • 1996 : Televisió digital per satèl·lit a França.
  • 2002 : Tv3 emet en TDT, la primera cadena pública de l'estat espanyol que emet en en TDT a més de l'analògic
  • 2004 : Televisió digital per ADSL.
  • El 31 de març de 2005 : Un 35 % de la població francesa és coberta.
  • Primera emissió d'IB3.

[edita] Sistemes de televisió analògica en color

Torre de televisió
Torre de televisió

Existeixen tres sistemes per la codificació en color en la transmissió de televisió analògica: el PAL, el SECAM i el NTSC.


[edita] Cadenes i canals de televisió

[edita] Canals de televisió

A Europa i a parts de Amèrica, no és així als EUA, la televisió es defineix com un servei públic i té el monopoli de la seva gestió i producció a l'Estat o a les institucions educacionals com les universitats. Als EUA des de els seus inicis es va definir com una empresa particular. Per més detalls vegeu Cadenes i canals de televisió.

[edita] Cadenes de televisió

Icona de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

reduir la llista i no fer-la basada en Espanya.

Canals que emeten majoritàriament en català:


Canals que emeten puntualment en català:


Canals internacionals:

[edita] Tipus de programes

[edita] Mitjans de televisió

[edita] La televisió educativa

Es tracta d'un tipus de visions dins de la programació general televisiva, que pel seu contingut presenta possibilitats d'aplicació educativa i cultural, en les diferents modalitats de producció dels materials.

Contempla continguts d'interès formatiu i/o educatiu (temes de salut, trànsit, economia, biologia, idiomes...) però que per algun motiu no formen part del currículum escolar, i que interessen la totalitat de la població. L televisió educativa tracta de incidir sobre la formació dels receptors, modificant-ne els coneixements, conductes i actituds, influint educativament sobre ells. La definició dels objectius no sorgeix de plantejaments estrictament pedagògics, però acò no significa que no siguen assumibles per l'ortodòxia educativa. Els criteris més generalitzats del que ha de ser una televisió educativa són:

  • Predomini del disseny didàctic sobre la televisió
  • Seqüenciació flexible
  • L'existència de materials i mitjans complementaris que permeten a l'alumne un seguiment de l'emissió
  • Difusió prèvia de la temàtica i contingut a emetre
  • Que es dirigeixi a un públic concret i predefinit


[edita] Pàgines relacionades

[edita] Enllaços externs

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Televisió