Carta d'ajust

De Viquipèdia

Una carta d'ajust és un senyal de prova de televisió, típicament emès de vegades quan el transmissor és actiu però cap programa no s'està emetent (sovint a posada en marxa i fi de l'emissió). Utilitzades ja des de l'inici de la televisió, les cartes d'ajust eren cartes originalment físiques a què s'apuntava amb un càmera de televisió, i tals cartes sovint s'utilitzen tanmateix per a calibratge, alineació, i acarament de càmeres i gravadors. Les cartes d'ajust són avui dia generades ordinadors, que no depenen de la configuració correcta de (i presència de) una càmera. Les cartes digitalment generades permeten als venedors, als espectadors i a les emissores de televisió ajustar el seu equip per a una funcionalitat òptima.

La carta d'ajust normalment té un conjunt de dibuixos d'alineació per permetre càmeres de televisió i receptors per ser ajustats mostrar la imatge correctament. La majoria de les cartes d'ajust modernes inclouen un conjunt de barres de color calibrades d'una intensitat cromàtica que permet ser precisament ajustat entre generacions d'alimentacions de cinta de vídeo o xarxa. Les barres SMPTE i altres cartes d'ajust inclouen barres en blanc negre, un complet analògic, i un "sub-black", o "blacker-than-black", que representa permissible a emissions de NTSC el voltatge de transmissió de freqüència baixa més baix. Entre els bars de color i ajustatge propi de controls de brillantor i contrast als límits de percepció de la primera barra negra, un receptor analògic (o un altre equip com VTRs) es pot ajustar per proporcionar alta fidelitat.

Les cartes d'ajust també típicament s'emeten amb un fons de música composta de manera especial (per evitar haver de pagar quotes d'autorització per composicions existents), un to, o la radiodifusió retransmesa d'una emissora de ràdio tinguda pel mateix radioemissor.

[edita] Declinació

Actualment les cartes d'ajust només es veuen a estudis de televisió, postproducció, i instal·lacions de distribució. En particular, ja no estan pensades per ajudar espectadors en calibratge de televisors. Unes quantes coses han conduït a la seva defunció per a aquest propòsit:

Televisions anàlogues controlades per microcontroladors moderns si alguna vegada es necessita ajustatge, així les cartes d'ajust són molt menys importants que prèviament. De la mateixa manera, les càmeres modernes rarament necessiten ajustatge per a la precisió tècnica, encara que s'ajusten sovint per compensar nivells clars d'escena, i diversos efectes artístics.

Ús de mètodes digitals per interconnectar nivells, que no no produeixen canvis de color o canvis de brillantors; així el requisit per detectar i per compensar-los utilitzant aquest senyal de referència s'ha eliminat virtualment. (Sigui comparable a l'obsolescència d'estroboscopis com utilitzats per ajustar la velocitat de tocadiscos). D'altra banda, els generadors de senyal de prova digitals inclouen senyals de prova que estan pensats per accentuar que la interfície digital, i molts generadors sofisticats permeten la inserció de nervi, errors de bit, i unes altres condicions patològiques que poden provocar una interfície digital per fallar.

De la mateixa manera, l'ús de nivells de radiodifusió digitals com el DVB i ATSC elimina els assumptes introduïts per la modulació i desmodulació de senyals anàlegs.

Les cartes d'ajust que inclouen cercles grans s'utilitzaven per confirmar la geometria dels sistemes de desviació del conjunt. Mentre els components d'estat sòlid reemplaçaven tubs de buit en circuits de desviació d'auricular, l'ajust de geometria és molt menys freqüent en LCD i altres pantalles modernes, l'ajust de geometria és una funció de la qualitat de fabricació del plafó d'exhibició; perquè l'exhibició treballi, les toleràncies ja seran molt més estanques que la percepció humana.

Molts canals de televisió emeten publicitat, infocomercials o repeticions d'altres programes ja emesos. Altres canals emeten notícies ininterrompudament.

En cadenes de televisió de la majoria dels països del tercer món, les cartes d'ajust encara es veuen perquè la majoria de les cadenes de televisió i les estacions en aquells països no tenen programació 24 hores.

L'ús de cartes d'ajust és encara comú dins d'instal·lacions de producció de televisió. Molts d'aquests encara tenen infraestructura anàloga, i actualment transmissions anàlogues encara són trobades a escala mundial. Moltes escenes artístiques encara es fan utilitzant cartes d'ajust o dibuixos de prova conjuntament amb aparells com monitors d'ones, i mentre la transmissió digital elimina molts dels efectes "anàlegs" associats amb televisió anàloga, la radiodifusió digital té el seu propi conjunt d'assumptes.