SECAM
De Viquipèdia
SECAM (del francès SÉquentiel Couleur À Mémoire, 'color seqüencial amb memòria') és un sistema de transmissió del senyal analògic de televisió en color desenvolupat a França per Henri de France, a l’any 1958 quan treballava per la firma Thomson.
Taula de continguts |
[edita] Descripció
SECAM és un sistema de transmissió seqüencial, aprofita que el contingut cromàtic varia molt poc d’una línia de la imatge a una altra consecutiva per alternar l’enviament dels dos senyals diferència de color, B-Y i R-Y.
Els sistemes NTSC i PAL són sistemes de transmissió de senyal simultani, és a dir, transmeten simultàniament els dos senyals diferència de color, B-Y i R-Y, modulats en quadratura, d'on s'extreu el senyal de crominància.
El descodificador necessita els dos senyals simultàniament per la realització del processament, per tant, s'ha de guardar el contingut del senyal enviat a la línia anterior i processar-la conjuntament amb el senyal rebut en aquell moment.
Com que el sistema SECAM només transmet un únic senyal de crominància s’utilitza una modulació de la subportadora de color que no necessita mantenir la sincronització mitjançant el Burst durant la desmodulació.
[edita] Avantatges
El sistema SECAM envia la informació de color modulada en freqüència (FM). Aquesta modulació proporciona la principal avantatge d’aquest sistema, és insensible a les variacions de fase (ona), principal inconvenient de la modulació en quadratura utilitzada pel sistema NTSC.
[edita] Inconvenients
Un problema inherent a les transmissions de senyal modulada en freqüència (FM) és que són més sensibles al soroll si treballem a altes freqüències.
[edita] Compatibilitat sistemes Blanc/Negre i Color
Quan van aparèixer els sistemes de transmissió de senyal de televisió en color el sistema de blanc i negre ja estava molt estès i per tant, era necessari que el sistema de transmissió en color fos compatible amb els receptors existents.
Els sistemes de transmissió B/N es basen en la captació per part de la càmera d’un senyal de luminància. En canvi en els sistemes de transmissió de televisió en color es necessari especificar el color d’un element d’imatge mitjançant la descomposició dels tres colors primaris vermell (R), verd (G) i blau (B).
El sistema elegit per transmetre el senyal va ser la combinació de la luminància (Y), i dos senyals diferència de color R-Y, B-Y. Es van escollir aquests dos senyals diferència perquè aconsegueixen una major protecció davant les interferències i el soroll.
Aquest sistema compleix les condicions bàsiques de compatibilitat entre sistemes:
- Els receptors B/N podien reproduir el senyal emès amb informació de color però en B/N.
- Els receptors en color podien reproduir en B/N el senyal d'estacions que encara emetessin senyals monocromàtics.
Relació experimental que s'adopta per relacionar les components: Y(R,G,B)=0’229*R+0’587*G+0’114*B
Aquesta relació permet obtenir en recepció la conversió directa de les tres components Y, R-Y, B-Y à les necessàries per la reproducció R, G, B.
- Obtenció de l’espectre
Aprofitant que el senyal obtingut després de l’exploració entrellaçada és de naturalesa discreta, degut a la periodificació del senyal en quadres i línies, es creen un buits a l’espectre, on s’hi pot inserir el senyal de color sense interferir la luminància. Per tant, caldrà modular el senyal crom.
A més a més, no s'augmenta l’ample de banda del senyal a transmetre, ja que s'aprofita un buit de l'espectre. Aquest és un altre aspecte molt important perquè hi hagi compatibilitat entre sistemes.
| Espai de color ■ Model de color |
|---|
| Color d'espai RGB ■ Model de color RGB ■ Model de color CMYK ■ Model de color HSV ■ Model d'espai HSL ■ Model de color RYB ■ CIELAB (L*a*b*) ■ YUV per a la televisió PAL ■ YDbDr per a la televisió SECAM ■ YIQ per a la televisió NTSC |
