Exploració entrellaçada
De Viquipèdia
L' exploració entrellaçada (interlaced scanning) és un mètode d' adquisició d'imatge que consisteix a dividir la imatge que es vol transmetre en dos camps o quadres (frames) formats per línies senars i línies parelles.
Taula de continguts |
[edita] Descripció
L’exploració d’una imatge es realitza de la mateixa manera que es llegeix un llibre, es divideix la imatge en línies i es llegeixen de dreta a esquerra i de dalt a baix. En quant a vídeo s'utilitzen bàsicament tres formes d'exploració: l'exploració entrellaçada, la exploració progressiva i la exploració segmentada. Quan es realitza una exploració entrellaçada explorem alternativament les línies senars i parelles, dividim la imatge que es vol transmetre en dos camps o quadres.
La proximitat entre línies consecutives fa que l' ull de l' espectador integri els dos quadres com a imatges completes i obtingui la sensació que aquestes es van refrescant al doble de la freqüència real. Amb aquest mètode s' aconsegueix mantenir un cabdal d’informació reduït, és a dir, un menor ample de banda a transmetre, però suficient perquè en recepció tinguem la representació de les imatges sense que aparegui el fenomen de parpelleig (flicker).
[edita] Detalls tècnics
Per tal d' obtenir un correcte entrellaçat dels quadres, es necessari fer servir un senyal que controli amb precisió la desviació del feix en el tub de raigs catòdics. Es per això que es fan servir els senyals “dent de serra”, molt fàcils d' implementar quan es va dissenyar aquest mètode, per tal de controlar el feix horitzontal i vertical. Aquesta desviació del feix de llum del tub de raigs catòdics és d' esquerra a dreta i de dalt a baix. Per tal de mantenir la periodicitat de la senyal d' escombratge que controla el feix, es va decidir que el nombre de línies que havia de tenir una imatge havia de ser un nombre imparell. Així cada quadre hauria de tenir un nombre de línies completes més mitja línia addicional. Gràcies a això es va aconseguir simplificar els senyals d’escombratge, ja que no havien de fer salts espacials alhora de canviar de quadre.
Alguns dels sistemes analògics de transmissió de senyal de televisió en color que actualment es fan servir segueixen aquesta estructura, són:
- PAL 25 imatges/s 625 línies
- SECAM 25 imatges/s 625 línies
- NTSC 30 imatges/s 525 línies
[edita] Inconvenients
El primer inconvenient és que en les transicions verticals s’aprecia un lleuger parpelleig, aquest efecte es coneix com vibració interlínia (“Interline Twitter”), que consisteix en que en els extrems horitzontals s’aprecia un efecte de parpelleig de freqüència meitat del quadre.
Un altre efecte també creat per l’exploració entrellaçada és el desplaçament de línia, (“Line Crawl”) i consisteix en la visualització d’unes línies tosques que es desplacen en sentit vertical en el moment que hi ha desplaçament vertical a l’escena.
Però el principal inconvenient és la pèrdua de resolució vertical respecte de la que s’obté amb el mateix número de línies si s’utilitza l’exploració progressiva. Aquesta situació va ser comprovada experimentalment per Kell.
Tot i aquests inconvenients, l’exploració entrellaçada es pot considerar una gran fita sense la qual no hagués estat possible o hauria estat difícil, dur a terme la transmissió d’imatges de televisió en el moment que van començar les primeres emissions.
[edita] Situació Actual
Actualment, el problema del parpelleig s’ha solucionat d’una manera diferent, s’utilitzen memòries que emmagatzemen la imatge completa i posteriorment, la repeteixen els cops necessaris, aconseguint un major refresc de la imatge.
Dues tècniques que es fan servir dins l’àmbit domèstic són:
- Repetir dues vegades cada quadre però continuar efectuant l’exploració entrellaçada, per tant, en un sistema com el PAL on es reprodueixen 50 quadres per segon, arribem a obtenir 100 quadres per segon.
- Emmagatzemar la imatge sencera per representar-la posteriorment sense efectuar exploració entrellaçada, és a dir, emmagatzemem els dos quadres entrellaçats i els ajuntem per representar-los dues vegades, per tant, obtenim 50 imatges per segon.
Aquesta però no és una bona solució ja que la imatge està explorada de manera entrellaçada i no evitem amb aquesta técnica els inconvenients d'aquest tipus exploració.
