On Amazon.it: https://www.amazon.it/Complete-Concordances-James-Bible-Azzur/dp/B0F1V2T1GJ/


Quadre - Viquipèdia

Quadre

De Viquipèdia

El quadre (o frame, de l'anglès) és la unitat mínima, en forma d'imatge estàtica, en que es pot descomposar una seqüència de vídeo. El seu mostreig es realitza cada determinat temps de mostreig Ts (temps entre quadres consecutius).

Equivalentment es defineix el seu invers com la freqüència de quadre. Aquesta magnitud es mesura en hertzs (Hz) o bé en quadres per segon.

f < sub > quadre < / sub > = 1 / T < / sub > s < / sub >


Taula de continguts

[edita] Limitacions del sistema visual humà

  • Discontinuitat en el moviment: L'ull humà és capaç d'interpolar moviments a partir d'uns quadres consecutius mostrats a una determinada freqüència de quadre.Això s'anomena el fenomen phi.
    • S'aprecia discontinuitat de moviment per fquadre < 12-15 Hz
  • Parpalleig: És el fenomen que es produeix quan a una determinada freqüència de quadre l'ull humà distingeix dos impulsos lluminosos (imatges) consecutius en el temps. Això es produeix perquè en sistema visual humà persisteix la imatge en la retina.
    • S'aprecia parpalleig per fquadre < 50 Hz

[edita] Freqüència de quadre en diferents sistemes

Donades les limitacions comentades a l'apartat anterior el més lògic seria agafar una freqüència de quadre major a 50 Hz. Així no s'observa parpelleig encara que la sensació de moviment es podria apreciar amb una freqüència més petita. La freqüència de quadre afecta directament en els recursos del sistema; ample de banda,espai de disc,etc. Per optimitzar els recursos cada tipus de sistema s'han adoptat diferents solucions.

Cinema mut Cinema TV Europa (PAL&SECAM) TV USA & Japó (NTSC)
Freqüència de quadre 16–18 Hz 24 Hz 25 Hz 29'97 Hz ≃ 30 Hz

[edita] Cinema

En el cas del cinema, es reprodueix a 24 fotogrames per segon. És una freqüència suficient per aconseguir una sensació continua de moviment. Si es presenten els fotogrames directament es produeix un efecte de parpalleig (flickering). La solució a aquest problema és mostrar 2 vegades cada fotograma. Al doblar la freqüència del projector s'evita la sensació de parpalleig i s'obté una sensació d'uniformitat en la il·luminació de la pantalla, sense empitjorar la qualitat de la reproducció. Per fer això s'utilitza un obturador davant del projector, que dispara amb una freqüència doble de la velocitat de la cinta.

Hi ha sistemes que han utilitzat altres freqüències, com per exemple 30 fps (per formats de pel·lícula de 70 mm), i 60 fps (en el sistema Showscan).

[edita] Televisió

En els sistemes de televisió, la freqüència de quadre es va fer coincidir amb la meitat de la freqüència de la xarxa elèctrica. En el cas dels EUA o Japó és de 30 Hz, i en cas d'Europa 25 Hz. Aquests valors són suficients per garantir correctament la continuïtat en el moviment. La selecció d'aquests valors és deguda a criteris de disseny. Un avantatge a destacar és que d'aquesta forma es va aconseguir minimitzar l'efecte visual que produïa la interferència de la senyal de la xarxa en la pantalla de televisió.

L'efecte de parpelleig se va eliminar dividint cada imatge en 2 meitats (línies senars i parells) utilitzant una tècnica d'exploració anomenada entrellaçat. Fent això s'aconsegueix que la freqüència aparent d'exploració de la pantalla es dobli. Cadascuna d'aquestes dues meitats s'anomena camp(field en anglès). A Europa la freqüència de camp és de 50 Hz, mentre que als EUA o Japó és de 60 Hz.


[edita] Telecine

És un aparell que s'encarrega de realitzar la conversió de pel·lícules de cine a senyal de televisió. El problema principal és que la freqüència de quadre és diferent per cada tipus de format.Converteix un fotograma de pel·lícula en una imatge de televisió. Un cop adquirit es separa en 2 camps i s'emmagatzema en format de vídeo sobre suport magnètic. Com el nombre de fotogrames per segon és inferior al del cinema, el es fa és afegir els fotogrames que falten.

A Europa la diferència entre les 24 i 25 imatges per segon difícilment s'aprecia per part de l'espectador. Durant molt temps es feia una conversió directa i per tant les pel·lícules de televisió duraven un 4% menys que al cinema. Per obtenir la mateixa duració, una possible solució és la de repetir el primer quadre de cada grup de 24.

En canvi els països que utilitzen un format de televisió de 30 quadres per segon, la conversió fotograma a fotograma no és viable perquè els canvis temporals són perfectament visibles i audibles. Una solució semblant al cas anterior és la de repetir 6 quadres de cada 24 fotogrames de la pel·lícula original i distribuir-los de manera uniforme en el temps.

[edita] Bibliografia

  • 1.Xavier Giró.Apunts assignatura Comunicacions Audiovisuals.EUETIT
  • 2.Francesc Tarrés.Sistemas Audiovisuales.Televisión analógica i digital. Edicions UPC

[edita] Vegeu també

Static Wikipedia March 2008 on valeriodistefano.com

aa   ab   af   ak   als   am   an   ang   ar   arc   as   ast   av   ay   az   ba   bar   bat_smg   bcl   be   be_x_old   bg   bh   bi   bm   bn   bo   bpy   br   bs   bug   bxr   ca   cbk_zam   cdo   ce   ceb   ch   cho   chr   chy   co   cr   crh   cs   csb   cv   cy   da   en   eo   es   et   eu   fa   ff   fi   fiu_vro   fj   fo   fr   frp   fur   fy   ga   gd   gl   glk   gn   got   gu   gv   ha   hak   haw   he   hi   ho   hr   hsb   ht   hu   hy   hz   ia   id   ie   ig   ii   ik   ilo   io   is   it   iu   ja   jbo   jv   ka   kab   kg   ki   kj   kk   kl   km   kn   ko   kr   ks   ksh   ku   kv   kw   ky   la   lad   lb   lbe   lg   li   lij   lmo   ln   lo   lt   lv   map_bms   mg   mh   mi   mk   ml   mn   mo   mr   ms   mt   mus   my   mzn   na   nah   nap   nds   nds_nl   ne   new   ng   nl   nn   nov  

Static Wikipedia (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu