George Gershwin

De Viquip??dia

George Gershwin

George Gershwin (Nova York, 26 de setembre de 1898 - 11 de juliol de 1937) compositor estatunidenc. Nasqu?? com Jacob Gershowitz a Brooklyn d'una fam??lia jueva immigrant d'origen rus, sent el segon de quatre fills. George va escriure la major part de la seua m??sica vocal i per a l'escena en col??laboraci?? amb el seu germ?? major, l'escriptor Ira Gershwin. Va compondre m??sica per als espectacles musicals de Broadway i per a les sales de concert.

La cantant de jazz Ella Fitzgerald va gravar moltes de les can??ons de Gershwin en un disc de 1959: Ella Fitzgerald Sings the George and Ira Gershwin Songbook. Altres int??rpretes com ara Frank Sinatra, Billie Holiday, Miles Davis, John Coltrane, Herbie Hancock, Judy Garland o Nina Simone tamb?? han cantat i gravat les can??ons de Gershwin.

A Europa ??s m??s conegut per la seua faceta com a compositor de m??sica simf??nica i per la seua ??pera Porgy and Bess.

[edita] Biografia

El 1910 la fam??lia Gershowitz va adquirir un piano per a les lli??ons musicals d'Ira, per?? el germ?? menut, George, va comen??ar a tocar-lo d'o??da demostrant un talent innat. Va tenir diversos professors de piano fins que va ser presentat a Charles Hambitzer per Jack Miller. Hamblitzer va actuar com a mentor de Gershwin fins a la seua mort, el va introduir a la t??cnica convencional del piano, als grans compositors cl??ssics, i el va encoratjar a assistir a concerts simf??nics. (Quan tornava a casa despr??s d'un concert, el jove Gershwin intentava reproduir al piano la m??sica que havia escoltat). M??s tard va estudiar amb el compositor Rubin Goldmark i amb l'avantguardista Henry Cowell.

El seu primer treball com a pianista el va trobar a una companyia publicit??ria. El 1916 d??na a con??ixer el ragtime "Rialto Ripples", amb gran ??xit, i el 1918 aconsegueix el seu primer hit nacional amb la can???? "Swanee". Tamb?? el 1916 va comen??ar a treballar per a la companyia Aeolian Company and Standard Music Rolls a Nova York, gravant i component rolls de pianola. Va produir dotzenes si no centenars de rolls sota el seu nom vertader o amb pseud??nims (se li atribueixen els pseud??nims Fred Murtha i Bert Wynn). Tamb?? va gravar rolls de les seues composicions per a la companyia de l'inventor de la pianola, Welte-Mignon a Nova York.

El 1924, George i Ira van col??laborar en la com??dia musical Lady Be Good, que ja inclo??a ritmes de jazz en les can??ons "Fascinating Rhythm" i "The Man I Love." Va ser seguida de Oh, Kay! (1926); Funny Face (1927); Strike Up the Band (1927 i 1930); Girl Crazy (1930), que inclou la pe??a "I Got Rhythm"; i Of Thee I Sing (1931), la primera com??dia musical que va obtenir un Premi Pulitzer. El mateix any, Gershwin va compondre la primera obra per a concert, Rhapsody in Blue per a piano i orquestra, que va ser estrenada per la banda de Paul Whiteman a Nova York. Aquesta ??s possiblement la seua obra m??s difosa.

Gershwin va fer una breu estada a Par??s on va compondre Un americ?? a Par??s (An American in Paris). Aquesta obra va rebre cr??tiques contradict??ries. Encara que va admirar molt la m??sica francesa i en va rebre la seua influ??ncia, va romandre fidel al seu estil netament americ??.

Era una persona generosa, c??lida i amical, per?? tamb?? una mica vanit??s i egoista. El seu amic i concertista de piano Oscar Levant va preguntar-li una vegada: "George, si nasqueres de nou, tornaries a enamorar-te de tu mateix una altra vegada?"

A principis de l'any 1937, Gershwin va comen??ar a patir migranyes i una impressi?? recurrent d'estar olorant cautx?? cremat: havia desenvolupat un tumor cerebral. Va morir a Hollywood, on estava traballant en la m??sica de Goldwyn Follies, l'11 de juliol de 1937, al quir??fan, mentre l'era practicada cirurgia del cervell. Tenia nom??s 38 anys.

Gershwin va mantenir una relaci?? amorosa durant 10 anys amb la compositora Kay Swift, sobre l'obra de la qual va influir notablement. El t??tol de la com??dia musical Oh, Kay ??s un homenatge a la compositora. Despr??s de la mort de Gershwin, Swift va arranjar algunes de les seues composicions i va col??laborar amb el seu germ?? Ira en diversos projectes. Gershwin tamb?? va tenir una relaci?? amb l'actriu francesa Simone Simon.

Gershwin va morir sense deixar testament, i tots els seus drets van ser heretats per sa mare. Est?? soterrat al cementeri de Westchester Hills Cemetery, a Hastings-on-Hudson, Nova York. La m??sica de Gershwin continua produint significatives regalies. Els drets d'autor de les seues obres expiren l'any 2007 in a la Uni?? Europea i entre 2019 i 2027 als Estats Units d'Am??rica.

[edita] Estil i influ??ncies

Gershwin va rebre una forta influ??ncia de la m??sica francesa de les primeries del Segle XX. En con??ixer Maurice Ravel va pregar-li que l'acceptara com alumne de composici??. Ravel li va contestar: Per qu?? voleu ser un dolent Ravel quan podeu ser el millor Gershwin? Ravel ja s'havia declarat impressionat pel geni de Gershwin, declarant, Personalment trobe el jazz molt interessant: els ritmes, la manera de manipular les melodies, les mateixes melodies... He escoltat les obres de Gershwin i les trobe cautivadores. La t??cnica orquestral de Gershwin recorda a Ravel, mentre que els dos concerts per a piano de Ravel evidencien la influ??ncia de Gershwin. Tamb?? Gershwin va demanar lli??ons a Igor Stravinsky, per?? quan aquest va assabentar-se dels diners que Gershwin havia guanyat li va replicar: I no podria vost?? donar-me lli??ons de com ho ha aconseguit?

El Concert en Fa per a piano i orquestra va ser molt criticat pel seu arrelament en el post-romanticisme de Sergei Rachmaninov o ins i tot en l'obra de Claude Debussy, quan s'esperava una obra basada en ritmes i melodies jazz??stiques.

Gershwin es va mostrar encuriosit per l'obra d'Alban Berg, Dmitri Xostak??vitx, Igor Stravinsky, Darius Milhaud i Arnold Schoenberg.

Les ensenyances que va rebre del professor de composici?? Joseph Schillinger van proveir-lo de m??tode per a la composici?? simf??nica. Despr??s de l'??xit p??stum de l'??pera Porgy and Bess, Schillinger va reivindicar que havia tingut una directa i important influ??ncia en la supervisi?? de la composici?? de l'??pera; no obstant, Ira va negar absolutament que el seu germ?? hi haguera rebut cap tipus d'assist??ncia. En un estudi de l'alumne de Schillinger Vernon Duke es fa pal??s que si b?? Gershwin va demanar a Schillinger la supervisi?? de moltes de les seues obres, Porgy no sembla trobar-se entre aquestes. Malgrat tot, la influ??ncia indirecta de Schillinger, com a professor de Gershwin es fa palesa en l'orquestraci?? de l'??pera, encara que tamb?? hi ha passatges que probablement el mestre no hauria aprovat.

Potser la principal aportaci?? de Gershwin haja estat la introducci?? del jazz en la m??sica de concert.

[edita] Refer??ncies

(angl??s) Hyland, William G. George Gershwin : A New Biography Praeger Publishers (August 30 2003) ISBN 0275981118
(angl??s) Mawer, Deborah (Editor). Cross, Jonathan (Series Editor). The Cambridge Companion to Ravel (Cambridge Companions to Music) Cambridge University Press (24 d'agost 2000) ISBN 0521648564