Alban Berg

De Viquip??dia

Alban Maria Johannes Berg (9 de febrer de 1885 - 24 de desembre de 1935),compositor austr??ac. Va ser alumne d'Arnold Sch??nberg i el m??s popular de la Segona Escola de Viena. Va practicar l'atonalitat i despr??s en el dodecafonisme, escrivint obres vinculades a l'est??tica expressionista, per?? la seua m??sica t?? una sonoritat que sempre evoca la tonalitat, un vessant rom??ntic, i una inclinaci?? marcadament dram??tica. La seua obra m??s coneguda ??s l'??pera Wozzeck.

Taula de continguts 1 Vida i obra 1.1 Infantesa i joventut 1.2 La trobada amb Sch??nberg 1.3 Inicis com a compositor 1.4 Wozzeck 1.5 Dodecafonisme 1.6 Lul?? i el final 2 Composiciones 3 Bibliografia 3.1 Escrits Anal??tics 3.2 Escrits biogr??fics 4 Enlla??os Externs

[edita] Vida i obra

[edita] Infantesa i joventut

Berg va n??ixer a Viena, el tercer de quatre fills de Conrad Berg, un comerciant i exportador benestant procedent de Nuremberg, que tenia una botiga de llibres, objectes d'art i articles religiosos prop de l'Esgl??sia de Sant Esteve, i de Johanna Braun, filla d'un joier imperial. El major dels seus germans, Hermann, va emigrar als Estats Units, per?? els altres dos Charly (Karl Bernhard) i Esmaragda, l'??nica dona, van ser els seus companys d'inf??ncia. La seua fam??lia, de formaci?? cat??lica, va viure molt confortablement fins a la mort de son pare el 30 de mar?? de 1900.

Berg, de petit, va mostrar m??s inclinaci?? vers la literatura que vers la m??sica per?? va comen??ar a compondre lieder i duos des dels quinze anys. La seua germana, excel??lent pianista, el va introduir en la m??sica francesa contempor??nia (Claude Debussy i Maurice Ravel sobretot). El 1903 va fallar en els ex??mens finals, la qual cosa va li ocasionar una depressi?? que el va portar a un intent de su??cidi. A l'aprovar-los despr??s, va iniciar una pr??ctica com auxiliar de comptabilitat, en Statthalterei en la Baixa ??ustria, mentre simult??niament assistia a classes de Dret i Musicologia.

[edita] La trobada amb Sch??nberg

El 1904, Charly, germ?? de Berg, va portar alguns lieder a Schoenberg, qui gratament sorpr??s, es va oferir per a donar-los classes, les que van comen??ar des d'octubre d'aquell any (gratu??tes fins a 1906 a causa de la seua prec??ria situaci?? econ??mica). En les classes de Sh??nberg va con??ixer Anton Webern.

El 1906 va adquirir una her??ncia que li va donar estabilitat econ??mica i li va permetre dedicar-se m??s intensament als seus estudis. En aquest mateix any va con??ixer Helene Nahoswki, cantant i filla d'una fam??lia acomodada i la seua futura esposa. En un recital a Viena el 7 de novembre de 1907 va oferir les estrenes p??bliques de 3 lieder (que despr??s inclouria en els seus Sieben fr??he lieder) i una fuga amb quartet de corda i piano. En totes aquestes primeres obres, Berg revela la influ??ncia del romanticisme i el postromanticisme alemany (Schumann, Wagner, Brahms, Hugo Wolf, el seu mestre Sch??nberg) i tamb?? de l'impressionisme franc??s (Debussy).

El 1910 va acabar els seus estudis amb Sch??nberg. La seua obra de "graduaci??" va ser la Sonata per a piano catalogada Op. 1, una de les obres "m??s formidables mai escrites per un compositor". Quan Sch??nberg va abandonar l'??s de la tonalitat (que havia sigut el sistema principal usat en la m??sica occidental durant segles) i va comen??ar a experimentar en el que s'anomenaria atonalitat, Berg i el seu col??lega Webern es van unir a aquesta recerca de possibilitats sonores. El canvi de rumb s'evidencia en els seus Quatre Lieder Op. 2 i el seu Quartet de corda Op. 3. Durant tota la seua vida, Berg va mantenir una gran amistat i estima envers Schoenberg, a qui considerava com un pare. Tamb?? Webern va ser un gran amic seu.

Un concepte important que Sch??nberg li va ensenyar ??s el que es coneixeria despr??s com variaci?? cont??nua, que consisteix en el fet que la unitat d'una pe??a dep??n que tots els aspectes d'ella deriven d'una senzilla idea b??sica. Berg tamb?? va transmetre aquesta idea als seus alumnes; un d'ells, el fil??sof Theodor Adorno va dir: "El principi m??s important que em va ensenyar ??s el de la variaci??: s'assumeix que tot ha de desenvolupar-se i ser a m??s intr??nsecament diferent." La Sonata ??s un impactant exemple de treball sobre aquesta idea: tota la composici?? es deriva del motiu inicial de quartes i quintes i de la frase inicial.

[edita] Inicis com a compositor

Berg va ser part de l'elit cultural de Viena durant el per??ode conegut com el fin de si??cle. Aquest cercle va incloure els m??sics Alexander von Zemlinsky i Franz Schreker, el pintor Gustav Klimt, l'escriptor i sat??ric Karl Kraus, l'arquitecte Adolf Loos i el poeta Peter Altenberg. El 14 d'abril de 1911, va estrenar la seua Sonata per a piano i el seu Quartet de corda, el 3 de maig es casava amb Helene Nahowski, a pesar de l'oberta hostilitat de la fam??lia de la n??via. Del seu idil??li es conserven unes cartes d'amor que s'han fet c??lebres. El 18 de maig moria Gustav Mahler, el gran director i compositor austr??ac, a qui Berg admirava profundament i que va exercir una poderosa influ??ncia en la seua m??sica.

El 1912 va comen??ar a compondre m??sica sobre uns textos de Peter Altenberg, singular poeta vien??s que escrivia breus poesies en postals que regalava als seus amics. En aquells anys, els membres de la Trinitat Vienesa van comen??ar a experimentar amb la forma musical, escrivint obres d'extremada concisi?? i densitat i per tant molt curtes; tamb?? va compondre en aquest estil (anomenat estil afor??stic), les seues Quatre peces per a clarinet i piano el 1913. Precisament, el 31 de mar?? d'aquest any, es va preparar l'estrena dels Altenberg-Lieder Op. 4 per a un concert dedicat exclusivament a obres dels alumnes de Sch??nberg i dirigit per aquest. L'estranyesa de les peces i la discreci?? de l'??s de l'enorme orquestra simf??nica van acabar per causar un esc??ndol que va interrompre el concert - les can??ons serien acabades de "estrenar" el 1952.

[edita] Wozzeck

El 14 de maig de 1914 Berg va assistir a una representaci?? teatral de Woyzeck (en aquell temps es titulava Wozzeck a causa d'un error d'edici??), drama inconcl??s del llavors acabat de descobrir escriptor alemany Georg B??chner. Berg va decidir utilitzar-lo per a una ??pera. No obstant, el projecte es va veure interromput per la Primera Guerra Mundial. Berg va ser cridat a servir en l'Armada de l'Imperi Austrohongar??s. Al principi va ser destinat a Hongria, i m??s tard, a causa de la seua malaltissa salut, al Ministeri de Guerra. Ac?? va comen??ar a treballar en la seua futura obra.

Acabada la guerra, el 1918 Sch??nberg va fundar la Societat per a Execucions Musicals Privades, que buscava crear un ambient ideal per a l'exploraci?? de m??sica nova mijan??ant assaigs p??blics, execucions repetides, i l'exclusi?? de tots els cr??tics professionals i en la que Berg col??laboraria ass??duament. El 1920 Berg va gaudir d'una reeixida activitat com a escriptor, per un temps va dubtar de si continuar component o enfocar-se a escriure. Tamb?? es va dedicar a l'ensenyament, un dels seus alumnes va ser el despr??s brillant fil??sof Adorno.

El 1921 va concloure la seua ??pera Wozzeck. L'any seg??ent va publicar la partitures de la reducci?? per a piano de la seua ??pera amb el suport econ??mic de la seua gran amiga Alma Mahler, la viuda del compositor. El 1923 va signar un contracte per a la publicaci?? de la seua obra amb Universal Edition (vigent fins a avui).

Degut que els teatres d'??pera rebutjaven estrenar la seua obra, el director Hermann Scherchen va suggerir que escriguera una esp??cie de suite simf??nica per a cridar l'atenci?? del p??blic i els empresaris per la seua recent obra. Va estrenar llavors, el 1924 a Frankfurt del Main, les Tres escenes de Wozzeck per a soprano i orquestra, que van obtenir un gran ??xit, i va permetre l'estrena de l'??pera completa el 14 de desembre d'aqueix mateix any en l'??pera Estatal de Berl??n pel director Erich Kleiber. Wozzeck va consagrar internacionalment al compositor, que es va dedicar en els anys seg??ents a viatjar arreu d'Europa per a supervisar les representacions de la seua ??pera i donar confer??ncies: Praga el 1926, Leningrad el 1927, Oldenburg el 1929 i 25 vegades m??s durant la resta de la seua vida. Tamb?? li va permetre viure amb m??s tranquil??litat des del punt de vista de l'economia.

[edita] Dodecafonisme

El 1923, Sch??nberg anuncia el seu ??ltim descobriment: la t??cnica dodecaf??nica. Immediatament els seus alumnes van comen??ar a usar-la, la primera obra en qu?? l'empraria seria en la re-musicalitzaci?? de "Schliesse Mir Die Augen beide" (tanca els meus dos ulls). La va posar lliurement i parcialment en pr??ctica en la Suite L??rica (1925) per a quartet de corda, obra inspirada en la seua relaci?? extramatrimonial amb Hanna Fuchs. Aquesta obra va ser estrenada pel fam??s Quartet Kolisch el 8 de gener de 1927, i despr??s a comanda de la seua editorial faria un arranjament de 3 dels moviments per a orquestra de corda. Berg sempre va usar el dodecafonisme en forma molt lliure, violant les ortodoxes regles que inicialment va establir Sch??nberg, donant-li un particular color tonal. Tamb?? correspon a aquesta ??poca el Concert de cambra, que va dedicar al cinquantenari del seu mestre Sch??nberg, i en la que com era el seu costum, va col??locar una s??rie de s??mbols, al??lusius a la Trinitat Vienesa.

El 1927 va considerar musicalitzar el conte fant??stic de Gerhart Hauptmann Und Pippa tanzt. Finalment, el 1928, es va decidir a posar m??sica al tema de Lul?? del dramaturg Frank Wedekind que havia vist en escena l'any 1905. El 1929 va escriure per enc??rrec una ??ria de concert: Der Wein (El vi), basada en poemes de Les flors del mal de Charles Baudelaire tradu??ts per Stefan George. El 1930 va ser nomenat membre de la "Pr????ischen Akademie Der K??nste". Dos anys despr??s va comprar una resid??ncia d'estiu a W??rthersee.

[edita] Lul?? i el final

Berg es dedicava intensament a la composici?? de la seua nova ??pera. Amb l'Anschluss (annexi??) d'??ustria per l'Alemanya de Hitler, i amb la censura nazi dels estils musicals considerats Entartete Kunst (art degenerat), Berg va passar serioses dificultats econ??miques. A m??s va patir l'exili del seu gran amic Sch??nberg pel creixent antisemitisme.

A l'abril de 1934, estava culminant la composici?? de Lul??. L'estrena mundial estava programada per a Berl??n sota la direcci?? d'Erich Kleiber. Va compondre llavors, igual que per a Wozzeck, la Lul?? Suite que es va estrenar el 30 de novembre en l'??pera Estatal de Berl??n amb Erich Kleiber. A causa de les hostilitats contra Kleiber i la campanya de la premsa, aquest va emigrar al gener de l'any seg??ent. Les obres de Berg van ser prohibides a Alemanya. Llavors interromp la composici?? de Lul?? (faltava l'orquestraci?? dels ??ltims actes) des d'abril fins agost de 1935 per a compondre el seu Concert per a viol??, dedicat a la filla del matrimoni d'Alma Mahler amb Walter Gropius, Manon, que havia mort recentment.

La nit de Nadal de 1935 mor d'una septic??mia causada segons sembla per una picadura d'abella, deixant Lul?? inconclusa - l'acte III seria orquestrat despr??s pel compositor austr??ac Friedrich Cerha, estrenant-se completa el 24 de febrer de 1979 a Par??s, sota la direcci?? de Pierre Boulez. El seu Concert per a viol?? "Dem Andenken eets Engels" (a la mem??ria d'un ??ngel) seria estrenat p??stumament el 19 d'abril de 1936 pel violinista Louis Krasner i el director Hermann Scherchen a Barcelona.

[edita] Composiciones

• Diversos (al voltant de 70) Lieder juvenils (Jugendlieder) per a veu i piano (1900-8)
• Diverses peces per a piano (1900-8)
• Diverses obres per a quartet de corda (1900-8)
• Set Lieder juvenils per a veu i piano (1905-8) (tamb?? orquestrats)
• Schliesse Mir Die Augen beide per a veu i piano (1909)
• Sonata per a piano en Si menor OP. 1 (1908)
• Quatre Lieder per a veu i piano OP. 2
• Quartet de corda OP. 3 (1910)
• Quatre Lieder sobre poemes de postals de Peter Altenberg OP. 4 (1912)
• Quatre peces per a clarinet i piano OP. 5 (1913)
• Tres peces per a orquestra OP. 6 (1913)
• Wozzeck, ??pera OP. 7 (1917)
• Tres fragments de Wozzeck per a soprano i orquestra (1924)
• Concert de cambra per a piano, viol?? i 13 instruments de vent (1923-5)
• Suite l??rica per a quartet de corda (1925-6)
• Lul??, ??pera (1929-35, inacabada)
• Der Wein, ??ria per a soprano i orquestra (1929)
• Concert per a viol?? i orquestra (1935)
• Suite de Lul?? per a soprano i orquestra (1934)

[edita] Bibliografia

[edita] Escrits Anal??tics

• (angl??s)Adorno, Theodor W. Alban Berg: Master of the Smallest Link. Trans. Juliane Brand and Christopher Hailey. New York: Cambridge University Press, 1991.
• (angl??s)Schmalfeldt, Janet. "Berg's Path to Atonality: The Piano Sonata, Op. 1." Alban Berg: Historical and Analytical Perspectives. Eds. David Gable and Robert P. Morgan, pgg. 79-110. New York: Oxford University Press, 1991.
• (angl??s)Lauder, Robert Neil. Two Early Piano Works of Alban Berg: A Stylistic and Structural Analysis. Thesis. Chapel Hill: University of North Carolina, 1986.
• (angl??s)Bruhn, Siglind, ed. Encrypted Messages in Alban Berg's Music. New York: Garland Publishing, 1998.
• (alemany)Schweizer, Klaus. Die Sonatensatzform im Schaffen Alban Bergs. Stuttgart: Satz und Druck, 1970.
• (angl??s)Wilkey, Jay Weldon. Certain Aspects of Form in the Vocal Music of Alban Berg. Ph.D. thesis. Ann Arbor: Indiana University, 1965.
• (angl??s)Perle, George. The operas of Alban Berg. Berkeley: University of California Press, 1980.
• (angl??s)Jarman, Douglas. Dr. Schon's Five-Strophe Aria: Some Notes on Tonality and Pitch Association in Berg's Lulu. Perspectives of New Music 8/2 (Spring/Summer 1970).
• (angl??s)Jarman, Douglas. Some Rhythmic and Metric Techniques in Alban Berg's Lulu. Musical Quarterly 56/3 (July 1970).
• (angl??s)Jarman, Douglas. Lulu: The Sketches. International Alban Berg Society Newsletter, 6 (June 1978).
• (angl??s)Jarman, Dougas. The Music of Alban Berg. Berkeley: University of California Press, 1979.
• (angl??s)Jarman, Douglas. Countess Geschwitz's Series: A Controversy Resolved?. Proceedings of the Royal Musical Association 107 (1980/81).
• (angl??s)Jarman, Douglas. Some Observations on Rhythm, Meter and Tempo in Lulu. In Alban Berg Studien. Ed. Rudolf Klein. Vienna: Universal Edition, 1981.
• (angl??s)Jarman, Douglas. Lulu: The Musical and Dramatic Structure. Royal Opera House Covent Garden program notes, 1981.
• (angl??s)Jarman, Douglas. The 'Lost' Score of the 'Symphonic Pieces from Lulu'. International Alban Berg Society Newsletter 12 (Fall/Winter 1982).

[edita] Escrits biogr??fics

• (angl??s)Brand, Juliane, Christopher Hailey and Donald Harris, eds. The Berg-Schoenberg Correspondence: Selected Letters. New York: Norton, 1987.
• (angl??s)Grun, Bernard, ed. Alban Berg: Letters to his Wife. London: Faber and Faber, 1971.
• (angl??s)Redlich, H.F. Alban Berg, the Man and His Music. London: John Calder, 1957.
• (angl??s)Reich, Willi. The life and work of Alban Berg. Trans. Cornelius Cardew. New York : Da Capo Press, 1982.
• (angl??s)Monson, Karen. Alban Berg: a biography. London: Macdonald and Jane's, 1979.
• (angl??s)Carner, Mosco. Alban Berg: the man and the work. London: Duckworth, 1975.
• (angl??s)Redlich, Hans Ferdinand. Alban Berg, the man and his music. London: J. Calder, 1957.
• (angl??s)Leibowitz, Ren??. Schoenberg and his school; the contemporary stage of the language of music. Trans. Dika Newlin. New York: Philosophical Library, 1949.

[edita] Enlla??os Externs

• (castell??) [El Poder de la Palabra Breu biografia i escolta gratu??ta de de escenes 4 i 5 del tercer acte de Wozzek