John Coltrane
De Viquip??dia
John William Coltrane (23 de setembre de 1926 ??? 17 de juliol de 1967) va ser un saxofonista i un compositor americ?? de jazz.
Encara que va ser en actiu ja abans de 1955, els seus millors anys van ser els que van de 1955 a 1967, per??ode en el qual va donar una nova forma al jazz modern i va influir en generacions de m??sics. La quantitat d???enregistraments de Coltrane ??s sorprenent. En aquells dotze anys Coltrane va llan??ar unes cinquanta gravacions com a l??der i en va apar??ixer a dotzenes m??s dirigides per altres m??sics. Va morir d???una malaltia de fetge a l???Hospital Huntington, Long Island (Nova York).
Generalment, ??s tingut com un dels m??sics de jazz m??s importants i influents i, a m??s, com un dels pocs innovadors de veritat del saxo tenor, junt amb Coleman Hawkins, Lester Young o Sonny Rollins que van canviar completament les perspectives de l???instrument. Des d???un punt de vista m??s ample, Coltrane ha estat considerat un dels m??s grans m??sics del segle XX.
Taula de continguts |
[edita] Primers anys
Coltrane va n??ixer a Hamlet, Carolina del Nord (EUA) i va cr??ixer a High Point, durant una ??poca de segregaci?? racial. Mentre feia set?? grau, va haver de patir les morts de tres familiars molt propers. Va perdre la seua tia, el seu avi i el seu pare. Va ser durant aquella ??poca que Coltrane va comen??ar a tocar i a practicar obsessivament.
Es va traslladar a Filad??lfia, Pensilv??nia el juny de 1943.
Els seus primers anys va ser influ??t per l???educaci?? tradicional del Sud dels Estats Units. ??s potser arran d???aquesta influ??ncia la import??ncia de la religi?? que va afectar els ??ltims anys de la seua carrera m??sical.
Va comen??ar tocant el clarinet, per?? aviat es va interessar pel jazz i es va passar al saxo alt. Va ser enrolat a la Marina el 1945 i va tornar a la vida civil el 1946. Va treballar en uns quants treballs els darrers anys quaranta fins que es va unir a la Big Band de Dizzy Gillespie el 1949 com saxo alt. Hi va restar fins que la banda es va trencar el maig de 1950 i es va passar al saxo tenor amb el grup m??s redu??t de Gillespie fins l???abril de 1951, quan va tornar cap a Filad??lfia per anar a l???institut.
A principis de 1952, Coltrane es va unir a la banda d???Earl Bostic. El 1953, despr??s de treballar amb Eddie Vinson, es va unir al grup de Johnny Hodges ???que feia un xicotet descans com a membre de l???orquestra de Duke Ellington ??? i hi va estar fins mitjans 1954.
[edita] El primer quintet de Miles Davis
Tot i que n???hi ha enregistraments des de 1946, Coltrane va rebre poc reconeixement fins el 1955. Estava tocant pel seu compte, durant l???estiu de 1955, quan va ser cridat pel trompetista Miles Davis. Davis, l?????xit del qual durant els darrers quaranta havia estat seguit per uns quants anys de baixada, era de nou en actiu i estava a punt de formar un quintet. Coltrane va estar amb la primera edici?? del grup de Davis des de l???octubre de 1955 fins a l???abril de 1957 (amb una xicoteta abs??ncia), un per??ode durant el qual van apar??ixer discos influents de Davis i els primers senyals de la creixent habilitat de Coltrane. Aquest primer Quintet cl??ssic ???la millor mostra del qual s??n dos enregistraments maratonians fets per al segell Prestige el 1956??? es va desfer a mitjans abril del 1957 en part per culpa de la problem??tica addicci?? de Coltrane a l???hero??na. Coltrane aprofitaria molt d???all?? que havia apr??s amb Davis a l???hora de portar els seus propis grups: permetent als m??sics fer solos i improvisar amb les seues pr??pies sensibilitats i, al mateix temps, evitant el comprom??s amb el p??blic i mantenint-se al marge de la premsa. L???estil de Coltrane en aquell moment era loqua?? i els cr??tics deien que la seua manera de tocar era enrabiada i aspra. Harry Frost va dir que els solos de Coltrane eren ???r??fegues allargades el doble i notables per la seua manca de direcci?????.
Durant la darrera part de 1957 Coltrane va treballar amb Thelonious Monk al New York's Five Spot, una actuaci?? llegend??ria. La seua m??sica durant aquest per??ode mostra una evoluci?? r??pida i tremenda. Aix?? ??s ben documentat gr??cies als seus enregistraments per a Prestige Records, ja siga com a sideman (acompanyant) ja siga com a l??der. El gener de 1958, despr??s de deixar l???hero??na i experimentar una epifania espiritual que el portaria a concentrar-se completament en la seua m??sica, es va tornar a unir a Miles, amb qui va romandre fins 1960, normalment tocant en un sextet al costat del saxofonista alt Cannonball Adderley i el bateria Philly Joe Jones. Durant aquest temps va participar en enregistraments de Miles Davis com ara els que van donar lloc a ??lbums com Milestones o Kind of Blue. I en va fer els seues propis, tamb?? molt influents (en s??n exemple Blue Train i Giant Steps).
L???octubre de 1958 el cr??tic de jazz Ira Gitler va encunyar el terme planxes de so (sheets of sound) per a l???estil ??nic de Coltrane durant aquest per??ode amb Davis. La seua manera de tocar era comprimida, com si el solo sencer pass??s en uns pocs segons, amb un temps triple o qu??druple caient en centenars de notes per minut. Cap al final de la seua estada amb Davis, Coltrane va comen??ar a tocar el saxo soprano, un canvi poc convencional, si tenim en compte com era de passat de moda aquest instrument aleshores. El seu inter??s naix de l???admiraci?? que tenia a Sidney Bechet i al treball del seu contemporani Steve Lacy. El canvi radical en el seu estil de tenor despr??s de deixar el grup de Davis va ser degut parcialment a un problema amb l???embocadura i l???agut dolor a les genives, una altra possible ra?? per a prendre el soprano, amb el qual Coltrane, normalment, tocava ???m??s r??pid???.
[edita] El Quartet de Coltrane
Coltrane va formar un quartet el 1960. Despr??s d???anar canviant de m??sics (Steve Kuhn, Pete Laroca o Billy Higgins) la formaci?? es va acabar estabilitzant amb el pianista McCoy Tyner, el baixista Steve Davis i el bateria Elvin Jones. Cap a principis de 1961, Steve Davis va ser reempla??at per Reggie Workman. Per la mateixa ??poca, Eric Dolphy es va unir al grup. El quintet va gravar un fam??s concert el novembre de 1961 al Village Vanguard prova de la nova direcci?? musical presa. Era la m??sica m??s experimental que mai no havia tocat fins aleshores. Una m??sica influ??da per les ragas de l?????ndia, el nous desenvolupaments del jazz modal i l???expansiu free-jazz.
Durant aquest per??ode, molts cr??tics veien Coltrane com un int??rpret interessant i virtu??s per?? una mica est??ril. Va ser escridassat pel p??blic durant el final de la gira amb Davis. El 1961 la revista Down Beat el va acusar, junt amb Eric Dolphy, de fer ???Anti-Jazz??? en un article que va deixar desconcertats i molestos els m??sics. Coltrane va recon??ixer que molts dels seus solos del principi eren basats sobretot en idees t??cniques. A m??s, la manera de tocar de Dolphy, angulosa i irregular, el van fer guanyar una reputaci?? com a capdavanter de la ???New Thing???, moviment liderat per Ornette Coleman, que era tamb?? denigrat per alguns m??sics de jazz.
El 1962 Jimmy Garrison va substituir Workman i a principis d???any va marxar Eric Dolphy. L???anomenat ???Quartet Cl??ssic??? amb McCoy Tyner, Garrison i Elvin Jones va fer un treball de recerca espiritual. Coltrane r??pidament va desenvolupar un estil de tenor abrupte, de vegades espont??niament agressiu que tenia tota la densitat de Giant Steps, per?? res de les seues estructures formals. Va ser aquest grup el que va fer el conegut A Love Supreme el 1964. Despr??s d???acabar el seu contracte amb la discogr??fica Atlantic Records, el maig de 1961 amb l?????lbum Ole, Coltrane s???unia a la debutant Impulse!.
Les cr??tiques al quintet amb Eric Dolphy potser van influir en Coltrane. Comparades amb del radicalisme del Coltrane de 1961 i les gravacions al Village Vanguard, els discos en estudi de 1962 i 1963 eren molt m??s conservadors i accessibles. Va fer un ??lbum de balades. I va participar en col??laboracions amb Duke Ellington i Johnny Hartman. Ballads ??s un magn??fic exemple de la versatitilitat de Coltrane i de la seua capacitat d???abordar diverses formes de jazz i alhora mantenir la capacitat de veure les antics standards d???una altra manera. Un exemple, n'??s It's Easy to Remember. No obstant aix??, en concert el quartet va continuar amb els seus plantejaments exploradors i desafiadors.
[edita] Free jazz
Durant els primers anys de la d??cada del 1960 Coltrane va ser influ??t pels plantejaments modals de Miles Davis, el Free Jazz d???Ornette Coleman i la m??sica de Ravi Shankar. Moltes d???aquestes influ??ncies ja poden escoltar-se a My Favorite Things, una versi?? de gaireb?? 14 minuts del cl??ssic de Rogers i Hammerstein i que el 1960 va ser tot un ??xit sorpresa. Coltrane va continuar tocant aquest tema tot al llarg de la resta de la seua carrera, amb versions cada vegada m??s abstractes i amb nom??s una semblan??a a la can???? original cada vegada m??s d??bil. L?????xit de Coltrane va ser fenomenal per al m??n del jazz de l?????poca. L???enregistrament d???A Love Supreme el desembre de 1964 va ser un moment decisiu en la carrera de Coltrane. Era molt m??s espiriual que no les gravacions en estudi dels darrers tres anys. De fet, mostrava per primera vegada l???espiritualitat que caracteritzaria la seua manera de tocar des de 1965 a 1967. La seua concepci?? ???una suite en quatre parts sense interrupcions??? influiria molt en les futures composicions de Coltrane. Hi apareixia tamb?? l???atonalisme de les darreres gravacions free (com ara Ascension). Malgrat el seu contingut musicalment desafiador, per??, l?????lbum va ser tot un ??xit comercial si tenim en compte les vendes de jazz de l?????poca. N???hi ha un conegut enregistrament en directe fet despr??s (a Juan-Les-Pins, el juliol de 1965) que ofereix un contrast interessant amb l???original i alhora mostra com la m??sica de Coltrane s???havia anat fent m??s arriscada.
El darrer per??ode musical de Coltrane es caracteritza per un inter??s creixent pel free jazz que encetaven m??sics com ara Cecil Taylor o Albert Ayler, que el va influir en l???estil del seu darrer per??ode. De fet, Coltrane va protegir molts joves m??sics de free jazz (Archie Shepp, posem per cas) i, baix la seua guia, Impulse! va esdevenir la companyia capdavantera del free jazz.
Despr??s d???enregistrar A Love Supreme, la influ??ncia d???Ayler es va fer m??s important. Un seguit d???enregistraments de la primera meitat de 1965 amb el Quartet Cl??ssic mostra un Coltrane cada vegada m??s abstracte i dissonant. En l???estudi, es va concentrar m??s en el saxo tenor que no en el soprano. A m??s, la resta de membres del quartet responien a la manera de tocar del l??der, fent-ho ells, al seu torn, amb una cada vegada m??s gran llibertat. Aquesta evoluci?? pot ser vista resseguint els enregistraments de l?????poca: The John Coltrane Quartet Plays, Dear Old Stockholm (tots dos de maig de 1965), Living Space, Transition (juny de 1965), New Thing at Newport (juliol de 1965), Sun Ship (agost de 1965) i First Meditations (setembre).
Una vegada Coltrane va anar tan lluny com va poder amb el Quartet, va comen??ar a augmentar-lo amb altres m??sics. Ja el juny de 1965 havia enregistrat Ascension ???una llarga pe??a de 40 minuts que a m??s dels arriscats solos, inclo??a seccions d???improvisaci?? col??lectiva??? amb una dotzena de m??sics, entre els quals hi havia Shepp, Pharoah Sanders, Freddie Hubbard, Marion Brown i John Tchicai. Tot i que va tornar a gravar amb el Quartet durant uns mesos, Coltrane va acabar invitant Pharoah Sanders a afegir-se a la banda el setembre de 1965.
D???alguna manera, Sanders era un dels saxofonistes m??s agressius de l?????poca. Coltrane, que acostumava sovint a rebufar com a punt d???exclamaci?? emocional, es va sentir atret pels solos de Sanders, sovint aut??ntiques orgies de revelacions i xiscles basades en aquestes rebufades. Una influ??ncia tamb?? important en aquest darrer per??ode va ser John Gilmore, saxofonista de Sun Ra. Sembla que, despr??s d???escoltar una actuaci?? seua, Coltrane va dir: ???El t??. Gilmore t?? el concepte???. Coltrane en va prendre lli??ons d???una manera informal i el seu "Chasin' the 'Trane" (1961) n?????s fortament inspirat.
Cap a la tardor de 1965, Coltrane havia anat augmentant el seu grup amb Sanders i altres m??sics de free jazz. Rashied Ali s???hi va afegir com segon bateria. Afirmant que era incapa?? d???escoltar-se per damunt de dos bateristes, Tyner va abandonar el grup poc despr??s d???enregistrar Meditations. Elvin Jones se???n va anar a principis de 1966, descontent d???haver de compartir les funcions de bateria amb Ali. ??s possible que tots dos estiguessen en desacord amb la nova direcci?? musical.
Va ser tamb?? el 1965 que Coltrane va comen??ar a consumir LSD, la qual cosa explicaria la transcend??ncia sublim i ???c??smica??? d???aquest darrer per??ode i tamb?? la impossibilitat de comprendre???l de molts oients. Despr??s que Jones i Tyner se???n van anar, Coltrane va muntar un quintet amb Pharoah Sanders al saxo tenor, Alice Coltrane, la seua nova dona, al piano, Jimmy Garrison al contrabaix i Rashied Ali a la bateria.
Nat Hentoff va descriure Coltrane i Sanders com parlant lleng??es, una interpretaci?? interessant que tenia a veure amb l???educaci?? de Coltrane al Sud dels Estats Units. Els xiscles, sobretot, poden ser comparats a les cad??ncies dels predicadors negres als p??lpits. Malgrat el radicalisme de la secci?? de vent, la r??tmica amb Ali i Alice Coltrane tenia un aspecte molt diferent, m??s relaxat que quan hi tocaven Jones i Tyner. Aquest grup pot ser escoltat a molts enregistraments des de 1966. L???any 1967, Coltrane va anar a l???estudi moltes vegades. Malgrat l???enregistrament amb duo amb Sanders (tots dos a la flauta) de To be, molts ??lbums d???aquella ??poca s??n amb el Quartet, sense Sanders (Expression i Stellar Regions) o nom??s amb Ali. Els darrers exemples d???aquests duos apareixen a l?????lbum Interstellar Space i s??n considerants el millor del que Coltrane va enregistrar cap a la fi de la seua carrera.
A hores d???ara, la major part d???oients de casual jazz (i alguns dels que es descriuen com a m??sics tradicionalistes, Wynton Marsalis, posem per cas) consideren aquest darrer per??ode de Coltrane inescoltable. Tanmateix, molts enregistraments ???entre els quals Ascencion, Meditations o el p??stum Interstellar Space??? s??n generalment considerats obres mestres. Moltes de les innovacions de Coltrane han estat incorporades pel moviment de jazz fussi??, disminuint, aix?? s??, la c??rrega d???enfervoriment espiritual i la seriositat. I molts guitarristes de rock com Jimi Hendrix prendrien, junt amb el Blues, el treball de Coltrane com a inspiraci??.
Coltrane va morir de c??ncer de fetge a l???Hospital Huntington, Long Island (Nova York) el 17 de juliol de 1967, a d???edat de 40 anys. Potser el consum abusiu d???alcohol i hero??na en van ser la causa. El 1968 Ayler va declarar en una entrevista que Coltrane estava consultant un sanador meditatiu hind?? i substituint aix?? la medicina occidental. El tractament convencional podria haver estat inefectiu.
La gran influ??ncia de Coltrane en el jazz (ja siga en el mainstream on l???avant-garde) va comen??ar durant la seua vida i va continuar creixent despr??s de la seua mort. Ell ??s una de les influ??ncies dominants en les saxofonistes de jazz de despr??s dels anys seixanta.
Coltrane va ser tamb?? un pioner a l???hora de tocar nom??s acompanyat d???un bateria (primer amb Elvin Jones i despr??s amb Rashied Ali).
El seu fill, Ravi Coltrane, ha continuat les passes del seu pare i ??s saxofonista. La seua v??dua, Alice Coltrane, fa poc que va tornar a la m??sica despr??s d???estar-se apartada durant d??cades.
[edita] Discos m??s importants
Com a l??der:
- Blue Train (1957)
- Giant Steps (1959)
- My Favorite Things (1960)
- Coltrane Plays the Blues (1960)
- Ol?? Coltrane (1961)
- Live! at the Village Vanguard (1961)
- Africa/Brass (1961)
- Live at Birdland (1962)
- Ballads (1962)
- Impressions (1963)
- Live at Birdland (1963)
- Newport '63 (1963), (p??stum)
- Crescent (1964)
- A Love Supreme (1964)
- Transition (1965)
- Ascension (1965)
- Om (1965)
- Meditations (1965)
- Live! at the Village Vanguard Again (1966)
- Stellar Regions (1967, p??stum)
- Interstellar Space (1967, p??stum)
Sota Miles Davis:
- 'Round About Midnight (1955)
- Workin' (1956)
- Steamin' (1956)
- Relaxin' (1956)
- Cookin' (1956)
- Milestones (1958)
- Kind of Blue (1959)
