Duke Ellington

De Viquip??dia

Duke Ellington

Informaci?? general
Naixement	29 de abril de 1899
Origen	Washington D.C.
Mort	Nueva York, 24 de mayo de 1974
Estil(s)	Jazz
Ocupaci??(ns)	compositor y pianista
Instrument(s)	Piano
Lloc web	http://www.dukeellington.com/

Edward Kennedy "Duke" Ellington (Washington D.C., 29 d'abril de 1899 - Nova York, 24 de maig de 1974), Duke Ellington, compositor, director i pianista nord-americ?? de jazz. Est?? considerat, segons la cr??tica, com un dels m??s importants i influents compositor de jazz de la hist??ria, al costat de Louis Armstrong i Charlie Parker. El seu bi??graf, Derek Jewell, afirma que Ellington va poder arribar a escriure unes 2.000 peces musicals durant tota la seva vida, si b?? les quals va crear en trossos de paper despr??s perduts s??n incomptables, podent-se elevar l'estimaci?? total d'obres compostes fins i tot fins a 5.000 peces.

[edita] Primers anys

Ellington va n??ixer un 29 d'abril de 1899, fill de James Edward Ellington, un majordom de la Casa Blanca, i de Daisy Kennedy Ellington. Des de molt jove, l'ambient confortable en el qual va viure li va facilitar, amb set anys, comen??ar a rebre lli??ons de piano, i a escriure m??sica en la seva adolesc??ncia. En 1917 va deixar l'institut en el qual estudiava, i va passar a dedicar-se per complet a la m??sica. El seu debut professional es va produir amb disset anys, en la seva ciutat natal. Des dels seus inicis ja va influir en ell un g??nere musical molt popular a principis de segle, el ragtime, estil essencialment pian??stic derivat del jazz.

A partir de 1919 va comen??ar a tocar amb diverses bandes de la zona de Washington D.C., per?? al setembre de 1923 es va decidir traslladar permanentment a Nova York amb The Washingtonians, el quintet al que pertanyia. Es van convertir al poc temps en el grup resident del club The Hollywood Club de Times Square (m??s tard conegut com The Kentucky Club o tamb?? the Club Kentucky). Al novembre de 1924 van realitzar els seus primers enregistraments, utilitzant diferents pseud??nims per a cadascuna de les companyies amb les quals van tocar. "East St. Louis Toodle-oo", una de les seves primeres grans produccions, gravada en 1926, i ??s un exemple del denominat estil "jungle" (jungla) que tocaven. Obres com aquesta van fer que la fama de l'agrupaci??, ja sota la batuta art??stica de Ellington, fora creixent. Posteriorment, el seu pas pel fam??s club "The Cotton Club" de Harlem, que va durar tres anys a partir de la seva entrada el 4 de desembre de 1927, va convertir a Ellington en un m??sic de gran renom en tot els Estats Units per la retransmissi?? radiof??nica de moltes de les seves actuacions. Durant aquesta etapa, en 1929, el quinteto va actuar interpretant m??sica de George Gershwin en el musical de Broadway Show Girl. Tamb?? van actuar en diverses pel??l??cules. Diverses gires per Estats Units i Europa van acr??ixer la seva fama en gran manera.

Peces musicals de l'??poca, com Mood Indigo (1930) o Sophisticated lady (1933), van gaudir un notable ??xit, marcant el comen??ament d'una ??poca daurada per a la big band i especialment para Ellington. A poc a poc es van anar incorporant nous membres a l'agrupaci??, i el que era originalment un quintet en les seves primeres aparicions en el Cotton Club, va arribar fins a completar fins a un total de dotze m??sics.

[edita] Maduresa art??stica

A partir de meitat de la d??cada de 1940 es va produir un viraje en el sentit de les seves composicions, que van passar a ser m??s formals i de major al?? tem??tic: Black, Brown and Beix (1944), Frankie and Johnnie (1945) o Deep South Suite (1946). Els gustos del p??blic canviaven, orientant-se m??s cap a formacions amb major pes d'un instrument solista i de menor nombre de components, conseq????ncia tot de la revoluci?? bop, per?? Ellington va romandre lleial a la seva concepci?? i forma d'entendre la m??sica, donant pas en la seva banda a m??sics de la talla de el saxofonista Johnny Hodges o el trompetista Cootie Williams com mostra del nivell d'exig??ncia d'aquesta. * %Duke Ellington Take the A Train (Ella Fitzgerald) VIDEO

[edita] Nou inici de la seva carrera

El Festival de Jazz de Newport de 1956 va catapultar a la fama novament a The Washingtonians, iniciant una v??ries gires pel m??n que van augmentar el seu ja de per si mateix not??ria fama mundial. En 1959, la composici?? de les bandes sonores de les pel??l??cules Anatomy of a murder (Anatomia d'un assassinat), i, un any despr??s, Paris Blues (Un dia tornar??), van ser part de la seva incursi?? en el camp de la m??sica cinematogr??fica. La d??cada de 1960 va despertar l'inter??s de Duke Ellington en la m??sica lit??rgica. Va compondre peces com "In the beggining of God", reprodu??da p??blicament per primera vegada en 1965 en la catedral de San Francisco, i va romandre al capdavant de la seva orquestra fins a la seva defunci??, moment en el qual va prendre el relleu el seu fill Mercer Ellington. Simult??niament, tamb?? va gravar amb una extensa s??rie de m??sics m??s joves i de reconegut talent: John Coltrane, Max Roach o Charlie Mingus.

[edita] ??ltims anys

6 de febrer de 1965. Frankfurt del Meno

AL final de la seva vida van arribar els majors reconeixements a la seva carrera, tenint en el seu haver els t??tols de Doctor Honoris causa per les Universitats de Howard en 1963, i de Yale en 1967, a m??s de la Medalla Presidencial de l'Honor atorgada en 1969. Va Ser nomenat membre de l'Institut Nacional de les Arts i les Lletres d'Estats Units en 1970, i en 1971 va passar a ser el primer m??sic de jazz membre de la Real Acad??mia de la M??sica de Estocolm. Va Estar nominat en 1965 per a rebre el Premi Pulitzer, per?? la seva candidatura va ser rebutjada, a la qual cosa va reaccionar amb una de les seves frases m??s famoses: "La destinaci?? est?? sent amable amb mi. No vol que jo sigui fam??s massa jove". Va morir un 24 de maig de 1974, v??ctima d'un c??ncer de pulm?? agreujat per una pneum??nia. Les seves restes reposen en el Woodlawn Cemetery, en la ciutat de Nova York.

[edita] Selecci?? discogr??fica

1947: Daybreak Express (RCA)
1950: Masterpieces by Ellington (Columbia)
1953: Ellington Uptown (Sony International)
1956: Ellington at Newport [live] (Columbia)
1957: Such Sweet Thunder (Columbia/Legacy)
1958: Black, Brown and Beige [live] (Columbia/Legacy)
1958: Newport Jazz Festival (1958) [live] (Columbia)
1960: Three Suites (Columbia)
1960: The Nutcracker Suite (Columbia)
1960: Peer Gynt Suite/Suite Thursday (Columbia)
1961: First Time! The Count Meets the Duke (Columbia)
1962: Money Jungle (Blue Note)
1962: Duke Ellington and John Coltrane (Impulse!)
1963: The Great Paris Concert [Atlantic] [live] (Atlantic)
1966: Ella & Duke at the Cote D'azur [live] (Verve)
1966: Sacred Music [live] (RCA)
1967: Johnny Come Lately (RCA)
1967: ... and His Mother Called Him Bill (Bluebird/RCA)
1969: The Intimate Ellington (Original Jazz Classics)
1973: Eastbourne Performance [live] (RCA)

[edita] Bibliograf??a

Ellington, Mercer, y Dance, Stanley: Duke Ellington. Una biograf??a ??ntima. Barcelona, Parsifal, 1992. ISBN 84-87265-30-8.
S??nchez, Leo: Lunas de papel y polvo de estrellas. Compositores y letristas en la edad de oro del musical. Lleida, Milenio (Colecci??n M??sica), 2005. ISBN 84-9743-172-3.