[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Estats Units d'Amèrica - Viquipèdia

Estats Units d'Amèrica

De Viquipèdia

Per a altres significats, vegeu «Estats Units (desambiguació)».
United States of America
Bandera dels Estats Units Escut dels Estats Units
(Bandera) (Escut)
Lema nacional: E Pluribus Unum (de 1776 fins a l'actualitat)
(llatí: De molts, un)
In God We Trust (de 1956 fins a l'actualitat)
(anglès: Confiem en Déu)
Localització delsEstats Units
Idiomes oficials Cap a nivell federal, però l'anglès de facto
Capital Washington DC
38º 53' N 77º 02'O
Ciutat més gran Nova York
Govern República federal
George W. Bush (R)
Richard Bruce Cheney (R)
Nancy Pelosi (D)
John Roberts
Superfície
 - Total
 - Aigua (%)
9.631.418 km² (3r)
4,87%
Població
 - Estimació 2007
 - Cens 2000
 - Densitat
302.000.000 (3r)
293.027.571
30 hab/km² (175è)
Moneda Dòlar nord-americà ($) (USD)
Fus horari
 - Estiu (DST)		 Hora capital (UTC-5 a -10)
Sí (UTC *)
Independència
 - Declarada
 - Reconeguda		 De la Gran Bretanya
4 de juliol de 1776
3 de setembre de 1783
Himne nacional The Star-Spangled Banner
Domini internet .us
Codi telefònic +1
Gentilici Nord-americà, nord-americana

Els Estats Units d'Amèrica (en anglès: United States of America, abreujat USA) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal. És situada majoritàriament al centre del subcontinent nord-americà, on es troben els 48 estats contigus o continentals i Washington, D.C., el districte capital, limitant al nord amb el Canadà i al sud amb Mèxic. L'estat d'Alaska es troba al nord-oest del subcontinent limitant amb el Canadà a l'est i al sud i amb Rússia a l'oest en creuant l'Estret de Bering. L'estat de Hawaii es troba al centre-nord de l'Oceà Pacífic. Els Estats Units també administren diversos territoris i àrees insulars del Pacífic i la mar Carib.

Amb una superfície de 9.38 milions km² i amb més de 300 milions d'habitants, Estats Units és el tercer país més gran en àrea i en població. És un dels estats més diversos ètnicament, resultat de la immigració massiva de molts països.[1] L'economia dels Estats Units és l'economia nacional més gran del món, amb un Producte interior brut nominal superior als 13 bilions de dòlars, el 2006, és a dir el 19% de la producció mundial.[2]

La nació es va fundar per tretze colònies de la Gran Bretanya localitzades a la costa Atlàntica. Proclamant-se "estats", van proclamar la Declaració d'Independència el 4 de juliol, 1776. Els estats rebels van derrotar Gran Bretanya en la guerra, la primera guerra d'independència colonial reeixida d'Amèrica.[3] La Convenció de Filadèlfia va adoptar l'actual constitució dels Estats Units el 17 de setembre, 1787; la ratificació d'aquesta l'any següent va fer dels estats parts integrants d'una sola república. La Declaració dels Drets, que contenia deu esmenes importants, es va ratificar el 1791.

Estats Units és membre permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. En l'actualitat són la potència militar més gran després de la Guerra Freda, i una força important en l'economia del món.[4]

Taula de continguts

[edita] Toponímia

El terme "Amèrica" es va encunyar el segle XVI, en honor a l'explorador i cartògraf italià Amerigo Vespucci per referir-se a totes les terres de l'hemisferi occidental. El nom del nou Estat federat es va registrar per primera vegada en la Declaració d'Independència dels Estats Units, que era la "Declaració unànime dels tretze Estats units d'Amèrica" adoptada pels "representants dels Estats units d'Amèrica", el 4 de juliol, 1776.[5] Les abreviacions més comunes són Estats Units i EUA, i col·loquialment se'n diu "Amèrica".

El gentilici i l'adjectiu més comú dels Estats Units és "nord-americà", seguit d'"americà". L'ús d'aquest terme, tanmateix, és controvertible, sobretot a l'Amèrica Llatina, atès que els ciutadans dels països d'aquesta regió utilitzen el gentilici "americà" per referir-se a tots els individus nascuts al continent americà. En català, el gentilici més adequat i sense ambigüitat és estatunidenc.[6]

[edita] Geografia física

Mapa topogràfic dels Estats continentals
Mapa topogràfic dels Estats continentals
Mount McKinley
Mount McKinley

Els Estats Units són situats gairebé en la seva totalitat a l'hemisferi occidental: els quaranta-vuit estats continentals o contigus es troben al centre del subcontinent nord-americà i s'estenen de l'oceà Atlàntic al Pacífic. Limiten al nord amb el Canadà, i al sud amb Mèxic i amb el Golf de Mèxic. Alaska, l'estat més gran en superfície i separat dels estats continentals pel Canadà, limita amb l'oceà Pacífic al sud i amb l'oceà Àrtic al nord. Hawaii és un arxipèlag del Pacífic central al sud-est de l'Amèrica del Nord. Estats Units és el tercer o quart país més gran del món—depenent de com es consideren les disputes territorials entre la Xina i l'Índia.[7] Els Estats Units també administren diversos territoris insulars del mar Carib i de l'oceà Pacífic.

La plana costanera de l'Atlàntic dóna lloc a boscos caducifolis i la serralada de Piedmont. La cadena muntanyenca dels Apalatxes separen el litoral dels Grans Llacs i les pastures de l'Oest Mitjà. El sistema fluvial del Mississipí-Missouri, el quart més gran del món en extensió, flueix de nord a sud del centre del país. Les planes fèrtils, conegudes com les Grans Planes s'estenen cap a l'oest. Les Muntanyes Rocalloses s'estenen de nord a sud a l'oest de les Grans Planes. L'àrea que es troba a l'oest d'aquesta cadena muntanyenca és desèrtica (s'hi troben el Desert del Mojave i la Gran Conca). La Sierra Nevada s'estén de manera paral·lela a les Rocalloses, a prop de la costa del Pacífic. Amb 6.194 msnm, el Mount McKinley és el pic més alt del país. Hi ha volcans actius a l'Arxipèlag Alexander i les Illes Auletianes; tot l'estat de Hawaii es trobe sobre illes volcàniques tropicals.

Atesa la grandària superficial dels Estats Units, s'hi troben una gran diversitat de climes. El clima es temperat en gran part del país, tropical a Hawaii i la Florida, polar a Alaska, semiàrid a les Grans Planes a l'oest del meridià 100, desèrtic al sud-est, mediterrani a les costes de Califòrnia i àrid a la Gran Conca. Climes extremosos són comuns; la costa del Golf de Mèxic i Atlàntica rep huracans, i la gran majoria dels tornados del món ocorren als Estats Units, sobretot a l'Oest Mitjà.[8]

[edita] Política i govern

[edita] Estructura política

Article principal: Política dels Estats Units
El Capitoli, a Washington, D.C.
El Capitoli, a Washington, D.C.
Congrés dels Estats Units
Congrés dels Estats Units
La Casa Blanca, seu de l'executiu
La Casa Blanca, seu de l'executiu
La Suprema Cort de Justícia
La Suprema Cort de Justícia

Els Estats Units són una república federal constitucional. El govern està estructurat com a democràcia representativa, en què tots els habitants participen de les eleccions locals i federals, llevat dels residents dels territoris que no poden participar de les eleccions federals.[9] El govern és regulat per un sistema de separació de poders definit per la constitució dels Estats Units, la qual és el document legal més important i un contracte social per al poble estatunidenc. En el sistema federal estatunidenc, els ciutadans participen en tres nivells de govern: federal, estatal i local, i en què les tasques del govern local són dutes a terme entre els comtats i els governs municipals. En la majoria dels casos els representants de les branques legislativa i executiva de govern són electes per mitjà de l'escrutini uninominal majoritari, és a dir, per majoria simple dels vots dels ciutadans del districte. No hi ha la representació proporcional a nivell federal, i hi ha molts pocs casos en què s'aplica a nivell local. Les judicatures federal i estatal, així com els membres dels gabinets de l'executiu són nomenats per la branca executiva i amb l'aprovació de la branca legislativa del govern, tot i que en alguns estats els jutges són electes per vot popular.

El govern federal està integrat per tres branques:

La Cambra de Representants té 435 membres, cadascú representant un districte congressual per un període de dos anys. Els seients de la cambra es determinen entre els cinquanta estats d'acord amb llur població cada deu anys. Des del 2000, set estats tenen el mínim d'un representant, mentre que Califòrnia, l'estat més poblat, en té cinquanta-tres. Cada estat és representat per dos senadors, electes per períodes de sis anys; un terç del senat és renovat cada dos anys. El president dels Estats Units és electe per un període de quatre anys i pot ser reelegit una sola vegada. Les votacions presidencials no són directes ans indirectes per mitjà d'un col·legi electoral en què els vots s'assignen per estat. La Cort Suprema, encapçalada pel Cap de Justícia dels Estats Units, té nou membres vitalicis, designats pel president.

La política dels Estats Units ha operat sota un sistema bipartidista durant la major part de la seva història. Des de les eleccions presidencials de 1856, els dos partits dominants han estat el Partit Demòcrata i el Partit Republicà. El president actual, George W. Bush és republicà; des de les eleccions parlamentàries del 2006, el Partit Demòcrata controla ambdues cambres del Congrés. El Senat té dos membres independents, els altres pertanyen als dos partits. Des de la Guerra Civil només un candidat presidencial d'un tercer partit, el president Theodore Roosevelt del Partit Progressista el 1912, ha guanyat les eleccions presidencials.

Dins la cultura política estatunidenca, el Partit Republicà és considerat de "centre-dreta" o conservador, i el Partit Demòcrata és considerat de "centre-esquerra" o liberal, tot i que llurs membres tenen una diversitat d'opinions, i tot i que, en general el que es considera "esquerra" als Estats Units, seria centre en la política europea. En una enquesta del 2007, el 36% dels estatunidencs es consdieraven "conservadors", 34% "moderats" i 25% "liberals".[10] Per altra banda, el 35,9% es considera demòcrata, 31,3% es considera republicà, i el 32,9% és independent o no té cap afiliació política.[11]

Els estats del nord-est, els Grans Llacs i la costa oest són relativament més liberals i són coneguts com els "estats blaus" (blue states) en referència al color identificador del Partit Demòcrata, mentre que els estats dels sud, sud-centre i les muntanyes Rocalloses són més conservadors i identificats com a "estats vermells" (red states), en referència al color identificador del Partit Republicà.

[edita] Subdivisió administrativa

Article principal: Organització territorial dels Estats Units

Els Estats Units són una Unió de cinquanta estats sobirans i autònoms, dels quals els quaranta-vuit estats contigus també són coneguts com a estats continentals, malgrat que Alaska també és, pròpiament, un estat continental. Hawai, l'estat número cinquanta, és un arxipèlag de l'Oceà Pacífic. Els Estats Units també administren uns altres territoris, districtes i possessions; la més important és el Districte de Colúmbia, coextensiu amb la capital de la federació, la ciutat de Washington. Els altres territoris inclouen les àrees insulars, com ara la Samoa Americana, Guam, les Illes Marianes del nord, Puerto Rico, entre altres. A més a més, des del 1898, la marina nord-americana té una base naval a la Badia de Guantánamo, a Cuba.

Algunes de les antigues possessions nord-americanes són la zona del Canal de Panamà (de 1903 a 1979). Les Filipines van ser territori nord-americà de 1898 a 1935, data en què es van conformar com a Commonwealth com a estatus transitori cap a la independència plena, que assolirien el 1946. Atès que les Filipines pertanyien als Estats Units durant la Segona Guerra Mundial, són l'única nació independent de la qual hi ha un pilar en el monument memorial nacional de la guerra a Washington, DC.

A més dels estats i territoris dels Estats Units, tres nacions en són estats associats sota el "Pacte de Lliure Associació" : Micronèsia (des de 1986), Palau (des de 1994) i les Illes Marshall (des de 1986). Aquests estats gaudeixen de sobirania internacional i control absolut de llurs territoris. No obstant això, els governs d'aquests estats han acordat de permetre que els Estats Units els atorguin assistència militar i financera. A més a més, aquests estats tenen accés a molts dels programes de suport que gaudeixen els estats de la federació. L'Oficina dels Afers Insulars gestiona el suport financer que els Estats Units els atorga.

[edita] Estats

Mapa dels estats dels EUA
Mapa dels estats dels EUA

Estats que formen els Estats Units d'Amèrica, juntament amb la seva capital:

[edita] Districte federal

[edita] Àrees insulars

L'àrea insular més important és l'estat lliure associat de Puerto Rico. Les següents illes també són administrades pels Estats Units: Samoa Americana, Illa Baker, Guam, Illes Howland, Illa Jarvis, Atol Johnston, Escull Kingman, Atol Midway, Illa Navassa, Illes Marianes del Nord, Atol Palmyra, Illes Verges Nord-americanes i les Illes Wake.

[edita] Economia

Article principal: Economia dels Estats Units
Economia
PIB (PPP) $13,86 bilions
PIB per càpita $46.000
Creixement real PIB 2%
RNB per càpita $41.400
Inflació anual 2,7%
Taxa d'atur 4,6%
Importacions $1,98 bilions
Exportacions $1.14 bilions
Font: CIA Factbook i el [1]

[edita] Estadístiques econòmiques

Els Estats Units tenen una economia capitalista mixta, una infraestructura molt desenvolupada i una alta productivitat laboral. Segons el Fons Monetari Internacional, el Producte interior brut (PIB) dels Estats Units, de més de 13 bilions de dòlars representen el 19% del producte brut mundial.[2] Tot i que el PIB nord-americà és el més gran de qualsevol país del món, és un poc més petit que el PIB combinat de tots els membres de la Unió Europea en paritat de poder adquisitiu (2006).[12] El PIB per càpita estatunidenc és el vuitè més gran del món.[2]

Estats Units és l'importador més gran de béns i el segon exportador més gran del món. El Canadà, la República Popular de Xina, Mèxic, el Japó i Alemanya són els seus socis comercials principals.[13] El producte principal d'exportació és la maquinària elèctrica, mentre que els automòbils són la importació més important.[14] El deute nacional dels Estats Units és el més gran del món; el 2005 era el 23% del total mundial.[15] Com a percentatge del PIB, el deute estatunidenc era el 13è més gran dels 120 Estats reportats.[16]

Wall Street seu de la Borsa de Nova York (NYSE)
Wall Street seu de la Borsa de Nova York (NYSE)

El sector privat constitueix la part més extensa de l'economia, mentre que l'activitat del govern representa només el 12,4% del PIB.[17] L'economia és postindustrial, i el sector terciari contribueix amb més del 75% del PIB. El camp empresarial més importat en transaccions brutes és el comerç majorista i minorista; el més gran segons la renda neta és el sector financer i d'assegurances.[18] Estats Units és una potència industrial; el sector dels productes químics n'és el camp més important.[19] El país és el tercer productor més gran de petroli, i el consumidor més gran.[20] És el productor més gran d'energia elèctrica i nuclear, així com de gas natural líquid, alumini, sofre, fosfats i sal. L'agricultura només contribueix amb l'1% del PIB, però constitueix el 60% de la producció agrícola mundial.[21]

En comparació amb Europa, els impostos a les propietats i la renda de les empreses als Estats Units són generalment més elevats, mentre que els impostos laborals i de consum són inferiors.[22] La Borsa de Nova York és la més gran del món en dòlars.[23]

El 2005, 155 milions de persones tenien feina remunerable.[24] La majoria, el 79% era empleada del sector dels serveis.[25] Amb 15,5 milions de persones, l'assistència social i el sector de sanitat és el camp laboral més gran.[26] Només el 12% dels treballadors estatunidencs són membres d'un sindicat; una xifra molt menor al 30% europeu.[27] Els treballadors estatunidencs tenen una de les productivitats per hora treballada més altes del món, després de Noruega, França, Bèlgica i Luxemburg.[28]

[edita] Transport i infraestructura

Autopista interestatal 80, que uneix Califòrnia i Nova Jersey
Autopista interestatal 80, que uneix Califòrnia i Nova Jersey

Les últimes dades del 2003, mostraren que als Estats Units hi ha 759 automòbils per cada 1.000 habitants, una xifra superior als 472 per cada 1.000 habitants de la Unió Europea, segons les dades del 2004.[29] L'americà mitjà passa 55 minuts en un automòbil cada dia recorrent 47 km.[30] El sistema ferroviari metropolità en la majoria de les ciutats no és extens, i el seu ús és molt limitat en comparació amb Europa.[31] Només el 9% del transport a la feina diària es realitza en mitjans públics, en comparació al 38,8% a Europa.[32] La industria aèria està completament privatitzada, tot i que la majoria dels aeroports són propietat pública. Les cinc aerolínies més grans del món són estatunidenques; American Airlines és la línia aèria més ran del món.[33] Dels 30 aeroports amb major ús del món, setze són als Estats Units; l'aeroport amb la major transportació de passatgers és l'Aeroport d'Atlanta.[34]

[edita] Geografia humana i societat

[edita] Àrees metropolitanes

Chicago
Chicago

Les àrees metropolitanes més importants als Estats Units (i la població) són:

  • Nova York-Northern New Jersey (18,3 milions)
  • Los Angeles-Long Beach-Santa Ana (12,3 milions)
  • Chicago-Naperville-Joliet (9,0 milions)
  • Filadèlfia-Camden-Wilmington (5,7 milions)
  • Dallas-Fort Worth-Arlington (5,1 milions)
  • Miami-Fort Lauderdale-Miami Beach (5,0 milions)
  • Washington-Arlington-Alexandria (4,7 milions; si s'hi inclou l'àrea de Baltimore: 7,9 milions)
  • Houston-Bayton-Sugar Land (4,7 milions)
  • Detroit-Warren-Livonia (4,4 milions)
  • Boston-Cambridge-Quincy (4,4 milions)

[edita] Demografia

Demografia
Població 300 milions
Taxa de natalitat 14,14/1000
Taxa de mortalitat 8,25/1000
Taxa de creixement 0,92%
Taxa de fecunditat 2,08 fills
Taxa neta de migració 3,31/1000
Esperança de vida 77,7 anys
Mediana d'edat 36,3 anys
Alfabetisme 97%
Font: CIA Factbook

El 17 d'octubre, 2006, l'Oficina dels Censos dels Estats Units va estimar que la població ja havia arribat als 300 milions.[35] La població estatunidenca incloïa un estimat de 12 milions d'immigrants indocumentats,[36], dels quals 1 milió no van ser comptats per l'Oficina de Censos.[37] La taxa de creixement poblacional és del 0,89%,[25] superior al 0,16% de la Unió Europea.[38] La taxa de natalitat és de 14,16 per 1.000 habitants, 30% inferior a la mitjana mundial, tot i que és superior a qualsevol Estat europeu, llevat d'Albània i Irlanda.[39] El 2006, 1,27 milions d'immigrants van rebre papers de residència legal.Mèxic ha estat el país principal d'origen dels nou residents estatunidencs des de fa dues dècades; des de 1998, la Xina, l'Índia i les Filipines han crescut significativament en el nombre d'emigrants cap als Estats Units.[40] Els Estats Units és l'únic país desenvolupat per al qual s'han projectat taxes de creixement poblacionals significatives.[41]

[edita] Etnografia

Estats Units té una població multicultural i diversa: trenta-u grups d'ascendència tenen més d'un milió de membres.[42] Els caucàsics o blancs són el grup ètnic més nombrós; els afroamericans són el grup racial minoritari més gran, mentre que els hispànics—procedents de Llatinoamèrica o Espanya—són el grup ètnic minoritari més nombrós.

Comtats dels Estats Units segons l'ascendència de la pluralitat de la població
Comtats dels Estats Units segons l'ascendència de la pluralitat de la població

Segons el darrer cens, al país hi havia 31 grups ètnics amb més d'un milió de membres. Segons la categorització del govern federal en base a raça, la majoria dels nord-americans (80,4%) són blancs. La majoria d'aquests són d'ascendència europea encara que s'hi inclouen alguns no-europeus que es consideren blancs segons la nomenclatura governamental (com ara alguns dels pobles originals de l'Orient Pròxim i el nord de l'Àfrica). En excloure, però, els blancs d'origen hispànic (és a dir, de qualsevol dels estats castellanoparlants del món), aquesta xifra disminueix al 67,4%. La població no-hispana dels Estats Units està disminuint proporcionalment atesa la immigració i la taxa més alta de reproducció de les altres minories racials. Si aquesta tendència continua, la xifra de blancs no-hispans dels Estats Units es reduirà i només seran majoria relativa el 2040 o 2050.

Els principals pobles o nacions d'ascendència ètnica dels ciutadans nord-americans són Alemanya, seguit de Mèxic, Irlanda, Anglaterra, Itàlia, i Escandinàvia. Els afroamericans, descendents dels africans que van arribar com a esclaus entre els segles XVII i XIX, representen el 12,9% de la població, 35 milions en total. Aproximadament l'1,5% de la població és ameríndia i nadiua d'Alaska, és a dir, 4,4 milions dels quals el 35% vivia el 2005 en reserves. Les tribus més nombroses són els cherokee (729.553), navaho (298.197), choctaw (158.774), sioux (153.360), chippewa (149.669), apatxe (96.833), blackfoot (85.750), iroquesos (80.882), pueblo (74.085), creek (71.310), lumbee (57.868), chickasaw (38.351), seminola (27.431), potawatomi (25.595), yaqui (22.412), tlingit-haida (22.365), pàpago (20.087), comanxe (19.376), athabascans d'Alaska (18.838), xeièn (18.204), lenape (16.341) i osage (15.897).

Església de Carolina del Nord
Església de Carolina del Nord

La tendència demogràfica actual inclou la immigració de llatinoamericans al sud-oest, una regió que ja és la llar del 60% dels 35 milions d'hispans que viuen als Estats Units. Els immigrants de Mèxic conformen el 66% de tots els hispans i són el segon grup migratori més important des de la fundació dels Estats Units, al darrera dels alemanys. S'estima que hi ha més de 5 milions d'immigrants il·legals als Estats Units, principalment de Mèxic. Mèxic té la intenció de crear un programa d'immigració més ampli amb els Estats Units, però els conservadors d'aquest país s'oposen fins i tot a donar un estatus legal als immigrants que ja hi viuen i treballen. Recentment, el govern va aprovar la construcció d'un mur al llarg de la frontera sud per impedir el pas de noves onades d'immigrants del país veí.

[edita] Religió

El 52% dels nord-americans són protestants (principalment baptistes o metodistes), el 24% són catòlics, l'1,3% són mormons, l'1,4% són jueus, el 0,5% són musulmans, el 7% tenen una altra religió, i el 14% es consideren ateus.

[edita] Llengua

Llenües (2003)[43]
Anglès (només) 214,8 milions
Castellà 29,7 milions
xinès 2,2 milions
Francès 1,9 milions
Tagalog 1,3 milions
Vietnamita 1,1 milions
Alemany 1,1 milions

Tot i que no hi ha cap llengua oficial a nivell federal als Estats Units, l'anglès és la llengua nacional. El 2003 al voltant de 215 milions de persones, o el 82% de la població de cinc anys d'edat i més, parlaven només anglès a la llar. El castellà es parla per poc més del 10% de la població a la llar, i és la segona llengua amb més nombre de parlats, i la que més s'ensenya com a llengua estrangera.[43][44] Tots els immigrants que desitgen naturalitzar-se, han de parlar anglès. L'anglès és la llengua oficial de vint-i-vuit estats de la federació. El hawaià i l'anglès són oficials a Hawaii.[45] Tot i que no hi ha cap llengua oficial a Nou Mèxic, la llei permet l'ús del castellà i l'anglès en els documents oficials, tal com és el cas del francès a Louisiana. Altres estats, com ara Califòrnia, ordenen la publicació de diversos documents governamentals i financers en castellà.

Als territoris insulars es reconeixen les llengües nadiues: el samoà a Samoa, el chamorro a Guam, el carolinià i el chamorro són reconeguts a les Illes Marianes del Nord, i el castellà és la llengua oficial de Puerto Rico.

[edita] Educació, ciència i tecnologia

Astronauta Buzz en el primer viatge tripulat a la Lluna
Astronauta Buzz en el primer viatge tripulat a la Lluna

L'educació pública estatunidenca és gestionada pels governs dels estats i locals, i regulada pel Departament d'Educació a través d'algunes restriccions. Els comtats gaudeixen d'autonomia variable per gestionar les assignatures i llur contingut. L'educació és obligatòria, en la majoria dels estats, des del 6 o 7 anys fins al 18 anys d'edat, tot i que alguns estats permeten que els estudiants deixen d'estudiar als 16 o 17 anys.[46] Aproximadament el 12% dels nens estudien en escoles privades, i el 2% estudia desd e casa.[47] De tots els estatunidencs amb més de 25 anys d'edat, el 84,6% s'ha graduat de l'escola secundària (és a dir, a completat 12 anys d'educació), el 52,6% va estudiar en alguna universitat, el 27,2% va aconseguir un títol de llicenciatura o similar, i el 9,6% té algun postgrau, màsters o doctorat.[48] La taxa d'alfabetisme és del 99%.[25]

Estats Units ha estat un líder en la recerca científica i la innovació tecnològica des de finals del segle XIX. El 1876, Alexander Graham Bell va rebre la primera patent estatunidenca per al telèfon. El laboratori de Thomas Edison va desenvolupar el primer fonògraf, la primera bombeta incandescent, i el primer quinetoscopi viable. A principis del segle XX, les companyies d'automòbils de Ramson E. Olds i Henry Ford van dissenyar les primeres línies de producció en cadena en la manfuactura. Els germans Wright, el 1903, van realitzar el rprimer vol a màquina.[49] Amb el creixement del nazisme a Europa, milers de científics prominents europeus en van emigrar, incloent-hi Albert Einstein i Enrico Fermi. Durant la Segona Guerra Mundial, el Projecte Manhattan va desenvolupar les primeres bombes nuclears. La carrera espacial va produir avanços importants en la tecnologia aeronàutica, en els ordinadors i altres àrees. Els Estats Units van desenvolupar ARPANET i el seu successor Internet. En l'actualitat, el 64% del finançament per a la recerca i desenvolupament prové del sector privat.[50]

[edita] Cultura i oci

Elements culturals estatunidencs
Elements culturals estatunidencs

Estats Units és una nació culturalment diversa, llar d'una gran varietat de grups ètnics, de tradicions i de valors.[1][51] La cultura "americana" o "occidental" es deriva principalment dels immigrants d'Europa occidental, començant amb els assentaments anglesos i neerlandesos dels primers colonitzadors. Les cultures alemanya, irlandesa i escocesa també van influir significativament en la cultura americana, així com algunes tradicions dels amerindis nord-americans i dels esclaus africans.[52] L'expansió cap a l'oest va posar la cultura en contacte amb la cultura mexicana, incorporant-la en moltes expressions d'entreteniment i culinària del sud dels Estats Units, sobretot als estats originalment mexicans, com ara Texas, Nou Mèxic i Califòrnia. La immigració massiva d'europeus del sud i l'est del continent va introduir-hi nous elements.

La cultura nord-americana s'ha descrit com un gresol en què els immigrants assimilen la cultura americana unificada que incorpora les cultures de tots els immigrants. Uns altres models, tanmateix, suggereixen que la cultura no és un gresol sinó una amainada en què les cultures dels immigrants conserven llurs característiques sense mesclar-se completament en una cultura unificada. Els sociòlegs moderns suggereixen que la manera en què la societat nord-americana aconseguirà l'harmonia ètnica i racial és mitjançant el pluralisme i no pas l'assimilació, i que per tant s'ha d'eliminar el concepte del "gresol" cultural.

Un component important de la cultura nord-americana és el concepte del "somni americà": la feina, el coratge i la determinació, sense importar la classe social, fan que una persona millori les seves condicions de vida.

En el segle XX i el que portem del XXI, Estats Units ha sigut una gran potència cultural mundial, però malgrat genis como William Faulkner, Frank Lloyd Wright o Jackson Pollock, les seves grans aportacions al patrimoni global (i les que més ha exportat), no s'han de cercar a les arts tradicionals, sinó a la ciència, la tecnologia, i en tres de les anomenades arts populars, considerades genuïnament americanes: el cinema, el còmic i la música pop.

[edita] Història

Article principal: Història dels Estats Units
Declaració d'Independència, de John Trumbull
Declaració d'Independència, de John Trumbull

El territori dels Estats Units havia estat habitat per pobles amerindis 13.000 anys abans de l'arribada dels europeus el segle XVI (espanyols), i el segle XVII (francesos, anglesos i neerlandesos). Després de la Guerra dels Set Anys entre Espanya i la Gran Bretanya, les dues potències es van repartir Nord-Amèrica. El 1776, tretze colònies es van separar de la Gran Bretanya per formar els Estats Units, la primera república federal constitucional del món. L'estructura original va ser una confederació, el 1777 i ratificada el 1781 en els Articles de la Confederació. Aquest sistema tenia compilacions, i el 1789 es va crear la Constitució que establia un govern federal més centralitzat que una Confederació.

Després d'assegurar la independència, els Estats Units van començar la seva expansió cap a l'Oceà Pacífic, gràcies a la compra de Louisiana i d'adquirir, mitjançant una guerra contra Mèxic, la meitat del seu territori, que incloïa els estats de Califòrnia, Nou Mèxic, Arizona, Utah, Nevada, Colorado i part de Texas, que ja s'havia independitzat de Mèxic, amb el suport dels nord-americans dirigits per Samuel Houston, el 1836. Després van adquirir el territori d'Oregon de la Gran Bretanya (corresponent a una àrea molt superior a la de l'estat homònim actual) i Alaska de Rússia. Amb l'adquisició de nous territoris, nous estats van ser afegits a la Unió. En el procés, van desplaçar els pobles amerindis, prenent o expropiant les seves terres, matant-ne molts, i obligant-los a establir-se en altres àrees.

Abraham Lincoln
Abraham Lincoln

Des de l'època colonial, hi havia una carència de mà d'obra, la qual cosa va propiciar l'establiment de la comercialització inhumana i l'esclavitud de persones d'origen africà. Durant el segle XIX, els Estats Units es van dividir en qüestions relacionades amb els drets dels estats i la continuació de l'esclavisme. Els estats del nord s'oposaven a l'esclavisme, però als estats del sud era necessari per a mantenir la productivitat agrícola, i volien estendre-la als nous territoris adquirits. La disputa va arribar a la crisi el 1861, data en la qual set estats del sud se separaren de la Unió per a formar un nou país, els Estats Confederats d'Amèrica, iniciant la Guerra civil dels Estats Units. Poc després, quatre estats més es van separar. ]El president, Abraham Lincoln, no va reconèixer la secessió, va publicar la Proclamació de l'Emancipació, declarant la llibertat de tots els esclaus als estats del sud, encara que no va ser una realitat legalment aplicable fins a la fi de la guerra, el 1865, amb la dissolució de la Confederació. La Guerra Civil va acabar amb la disputa sobre el dret dels estats de separar-se de la Unió, donant més poder al govern federal que no pas als estats.

El país va experimentar un impressionant creixement econòmic, propiciat per la immigració massiva de persones d'origen europeu. A final del segle XIX, els Estats Units s'havien convertit ja en una potència industrial. La nació es va convertir en un centre de desenvolupament tecnològic. El 1929, però, el país va experimentar la Gran Depressió, un període de severa contracció econòmica després de la Primera Guerra Mundial que s'estengué arreu del món. Els Estats Units van participar en la Primera i en la Segona Guerra Mundial, consolidant-se com a potència militar després de la fi de la Guerra Freda. També van participar en la Guerra de Corea i la Guerra de Vietnam, en les quals també es va involucrar la Unió Soviètica. A partir de la dècada dels noranta, els Estats Units s'han involucrat en accions per a l'establiment de la pau o de la democràcia en diverses nacions, Kosovo, Haití, Somàlia, Libèria i, recentment a l'Afganistan i a l'Iraq.

[edita] Vegeu també

[edita] Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Adams, J.Q., and Pearlie Strother-Adams (2001). Dealing with Diversity. Chicago: Kendall/Hunt. ISBN 078728145X.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Report for Selected Countries and Subjects (30 advanced economies; 6 subjects). World Economic Outlook Database. International Monetary Fund: (October 2007). Data d'accés: 2008-02-05.
  3. ↑ Dull, Jonathan R. (2003). "Diplomacy of the Revolution, to 1783," p. 352, chap. in A Companion to the American Revolution, ed. Jack P. Greene and J. R. Pole. Maiden, Mass.: Blackwell, pp. 352–361. ISBN 1405116749.
  4. ↑ Cohen, Eliot A. (July/August 2004). History and the Hyperpower. Foreign Affairs. Data d'accés: 2006-07-14.
  5. ↑ The Charters of Freedom. National Archives. Data d'accés: 2007-06-20.
  6. ↑ Estatunidenc. Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Data de consulta: 2008-02-03
  7. ↑ World Factbook: Area Country Comparison Table. Yahoo Education. Data d'accés: 2007-02-28.
  8. ↑ Perkins, Sid (2002-05-11). Tornado Alley, USA. Science News. Data d'accés: 2006-09-20.
  9. ↑ Raskin, James B. (2003). Overruling Democracy: The Supreme Court Vs. the American People. London and New York: Routledge, pp. 36–38. ISBN 0415934397.
  10. ↑ The Associated Press Poll Conducted by Ipsos Public Affairs/Project #81-5681-13. Ipsos Public Affairs: (2007-08-08). Data d'accés: 2007-08-20.[citació trencada]
  11. ↑ Number of Democrats Falls to New Low, Republicans Decline Too. Rasmussen Reports: (2007-08-01). Data d'accés: 2007-08-20.
  12. ↑ Rank Order—GDP (Purchasing Power Parity). World Factbook. CIA: (2007-11-15). Data d'accés: 2007-12-04.
  13. ↑ U.S. Top Trading Partners, 2006. U.S. Census Bureau. Data d'accés: 2007-03-26.
  14. ↑ Table 1289. U.S. Exports and General Imports by Selected SITC Commodity Groups: 2002 to 2005. Statistical Abstract of the United States 2007. U.S. Census Bureau: (October 2006). Data d'accés: 2007-08-26.
  15. ↑ Amadeo, Kimberly. The U.S. Debt and How It Got So Big. About.com. Data d'accés: 2007-07-07.
  16. ↑ Rank Order—Public Debt. The World Factbook. CIA: (2007-06-19). Data d'accés: 2007-07-07.
  17. ↑ Industry as a Percentage of GDP. Bureau of Economic Analysis. Data d'accés: 2007-05-31.
  18. ↑ Table 726. Number of Returns, Receipts, and Net Income by Type of Business and Industry: 2003. Statistical Abstract of the United States 2007. U.S. Census Bureau: (October 2006). Data d'accés: 2007-08-26.
  19. ↑ Table 971. Gross Domestic Product in Manufacturing in Current and Real (2000) Dollars by Industry: 2000 to 2005 (2004). Statistical Abstract of the United States 2007. U.S. Census Bureau: (October 2006). Data d'accés: 2007-08-26.
  20. ↑ Rank Order—Oil (Production). The World Factbook. CIA: (2007-09-06). Data d'accés: 2007-09-14. Rank Order—Oil (Consumption). The World Factbook. CIA: (2007-09-06). Data d'accés: 2007-09-14.
  21. ↑ United States Information. Federation of International Trade Associations: (January 2007). Data d'accés: 2007-07-17.
  22. ↑ Gumbel, Peter (2004-07-11). Escape from Tax Hell. Time. Data d'accés: 2007-06-28.
  23. ↑ New Release/Ultra Petroleum Corp.,. NYSE Euronext: (2007-07-03). Data d'accés: 2007-08-03.
  24. ↑ Labor Force and Earnings, 2005. U.S. Census Bureau. Data d'accés: 2007-05-29.
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 United States. The World Factbook. CIA: (2007-05-31). Data d'accés: 2007-06-15.
  26. ↑ Table 739. Establishments, Employees, and Payroll by Employment-Size Class and Industry: 2000 to 2003. Statistical Abstract of the United States 2007. U.S. Census Bureau: (October 2006). Data d'accés: 2007-08-26.
  27. ↑ Fuller, Thomas (2005-06-15). In the East, Many EU Work Rules Don't Apply. International Herald Tribune. Data d'accés: 2007-06-28.
  28. ↑ Highlights of Current Labour Market trends. Key Indicators of the Labour Market Programme. International Labour Organization: (2005-12-09). Data d'accés: 2007-12-20.
  29. ↑ Car Free Day 2006: Nearly One Car per Two Inhabitants in the EU25 in 2004. Europa, Eurostat Press Office: (2006-09-19). Data d'accés: 2007-08-15.
  30. ↑ Daily Passenger Travel. 2001 National Household Travel Survey. U.S. Dept. of Transportation, Bureau of Transportation Statistics. Data d'accés: 2007-08-15.
  31. ↑ Intercity Passenger Rail: National Policy and Strategies Needed to Maximize Public Benefits from Federal Expenditures. U.S. Government Accountability Office: (2006-11-13). Data d'accés: 2007-06-20.
  32. ↑ Renne, John L., and Jan S. Wells (2003). Emerging European-Style Planning in the United States: Transit-Oriented Development (p. 2). Rutgers, The State University of New Jersey. Data d'accés: 2007-06-11.
  33. ↑ Scheduled Passengers Carried. International Air Transport Association (IATA): (2006). Data d'accés: 2007-08-15.
  34. ↑ Passenger Traffic 2006 Final. Airports Council International: (2007-07-18). Data d'accés: 2007-08-15.
  35. ↑ U.S. Population Now 300 Million and Growing. CNN: (2006-10-17). Data d'accés: 2006-12-13.
  36. ↑ Passel, Jeffrey S. (2006-03-07). The Size and Characteristics of the Unauthorized Migrant Population in the U.S.. Pew Hispanic Center. Data d'accés: 2007-06-24.
  37. ↑ U.S. Population Hits 300 Million Mark. MSNBC.com (Associated Press): (2006-10-17). Data d'accés: 2007-06-24.
  38. ↑ European Union. The World Factbook. CIA: (2007-05-31). Data d'accés: 2007-06-15.
  39. ↑ Rank Order—Birth Rate. The World Factbook. CIA: (2007-05-31). Data d'accés: 2007-06-13.
  40. ↑ United States: Top Ten Sending Countries, By Country of Birth, 1986 to 2006 (table available by menu selection). Migration Policy Institute: (2007). Data d'accés: 2007-07-05.
  41. ↑ Executive Summary: A Population Perspective of the United States. Population Resource Center: (May 2000). archived from the original on 2007-06-04 Data d'accés: 2007-12-20.
  42. ↑ Ancestry 2000. U.S. Census Bureau: (June 2004). Data d'accés: 2007-06-13.
  43. ↑ 43,0 43,1 Table 47—Languages Spoken at Home by Language: 2003. Statistical Abstract of the United States 2006. U.S. Census Bureau. Data d'accés: 17 de juny, 2007.
  44. ↑ Foreign Language Enrollments in United States Institutions of Higher Learning. MLA: (fall 2002). Data d'accés: 16 d'octubre, 2006.
  45. ↑ The Constitution of the State of Hawaii, Article XV, Section 4. Hawaii Legislative Reference Bureau: (1978-11-07). Data d'accés: 19 de juny, 2007.
  46. ↑ Ages for Compulsory School Attendance.... U.S. Dept. of Education, National Center for Education Statistics. Data d'accés: 2007-06-10.
  47. ↑ Statistics About Non-Public Education in the United States. U.S. Dept. of Education, Office of Non-Public Education. Data d'accés: 2007-06-05.
  48. ↑ Educational Attainment in the United States: 2003. U.S. Census Bureau. Data d'accés: 2006-08-01.
  49. ↑ Benedetti, François (2003-12-17). 100 Years Ago, the Dream of Icarus Became Reality. Fédération Aéronautique Internationale (FAI). Data d'accés: 2007-08-15.
  50. ↑ Research and Development (R&D) Expenditures by Source and Objective: 1970 to 2004. U.S. Census Bureau. Data d'accés: 2007-06-19.
  51. ↑ Thompson, William, and Joseph Hickey (2005). Society in Focus. Boston: Pearson. ISBN 020541365X.
  52. ↑ Queralt, Magaly (2000). The Social Environment and Human Behavior: A Diversity Perspective. Boston: Allyn & Bacon, p. 83. ISBN 0023971916.

[edita] Enllaços externs

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Estats Units d'Amèrica



Estats Units d'Amèrica | Divisions polítiques Bandera de los Estados Unidos
Estats Alabama | Alaska | Arizona | Arkansas | Califòrnia | Carolina del Nord | Carolina del Sud | Colorado | Connecticut | Dakota del Nord | Dakota del Sud | Delaware | Florida | Geòrgia | Hawaii | Idaho | Illinois | Indiana | Iowa | Kansas | Kentucky | Louisiana | Maine | Massachusetts | Maryland | Michigan | Minnesota | Mississipí | Missouri | Montana | Nebraska | Nevada | Nou Mèxic | Nova Hampshire | Nova Jersey | Nova York | Ohio | Oklahoma | Oregon | Pennsilvània | Rhode Island | Tennessee | Texas | Utah | Vermont | Virgínia | Virgínia de l'Oest | Washington | Wisconsin | Wyoming
Districte federal Districte de Colúmbia
Àrees insulars Escull Kingman | Atol Palmyra | Atol Johnston | Guam | Illa Baker | Illa Howland | Illa Jarvis | Illes Mariannes Septentrionals | Atol Midway | Illa Navassa | Illes Verges Nord-americanes | Illes Wake | Puerto Rico | Samoa Nord-americana


 
Estats de l'Amèrica del Nord
Canadà Canadà | EUA Estats Units | Mèxic Mèxic
Dependències: Bermudes Bermudes | Grenlàndia Grenlàndia | Saint-Pierre i Miquelon Saint-Pierre i Miquelon

En altres llengües