Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica
De Viquipèdia
 |
|
| Nom de la unitat | United States Army |
| Dates | 14 de juny de 1775 - Actualitat |
| Lleial a | President dels Estats Units. |
| Branca | |
| Tipus | |
| Rol | Internacional i Nacional |
| Efectius | 1.041.347 soldats |
| Estructura | |
| Comandant en Cap | George W. Bush |
| Quarter General | Pentàgon |
| Malnom | |
| Lema | "This We'll Defend" |
| Colors | negre i or |
| Símbol | |
| Marxa | The Army Goes Rolling Along |
| Mascota | |
| Guerres | Intervenció Nord-americana, Guerra de Cuba, I Guerra Mundial, II Guerra Mundial, Guerra del Vietnam, Guerra de Corea, Guerra de l'Iraq. |
| Comandants Històrics | George Washington,Ulysses S. Grant,William Tecumseh Sherman,John Pershing,Douglas MacArthur,George Marshall,George Patton,Omar Bradley,Dwight Eisenhower,Norman Schwarzkopf,Tommy Franks. |
L'exèrcit dels Estats Units, en anglès United States Army, és el principal cos de les forces armades dels EUA. La seva principal responsabilitat són les operacions militars terretres. L'any 2004 hi havia 1.041.347 soldats en actiu, que es repertien en 494.295 soldats en actiu a la Guàrdia Nacional (Army National Guard), 342.918 a la Guàrdia Nacional de l'Exèrcit i 204.134 a la Reserva de l'Exèrcit (United States Army Reserve) [1]
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] Segle XVIII
The Continental Army fou creat el 14 de juny de 1775 pel Continental Congress com una força unificada per lluitar contra el Regne Unit i amb George Washington com a comandant en cap. Tot i no ser un bon estratega, Washington emprearia diferents tàctiques per véncer els britànics. Amb la decisiva victória a la batalla de Yorktown, i l'ajuda de França, el Continental Army faria retrocedir a l'exèrcit britànic, i amb el tractat de París, s'aconseguiria la independència dels Estats Units.
Després de la guerra, aquest exèrcit fou desarmat, i el nou pais quedà en mans de milicians amateurs. De totes maneres, les guerres i conflictes amb els indis promogueren la creació d'un exèrcit entrenat estatunidenc. La primera unitat d'aquest nou exèrcit, fou la the Legion of the United States creada el 1791.
[edita] Segle XIX
La guerra de 1812 (1812-1815), fou el segon gran enfrontament entre els EUA i tropes britànics, i una de les que més baixes estatunidenques provoca. Durant aquesta guerra, tropes estatunidenques intentaren envair Canadà, atac que fou repel·lit per les tropes britàniques que arribaren fins a Washington D.C. que fou cremada. Una de les victòries d'aquesta guerra per les tropes dels EUA fou la reconquesta de Nova Orleans que estava en mans britàniques, a mans de Andrew Jackson.
Entre 1815 i 1860, l'esperit del manifest de pau de la guerra de 1812 marca els moviments de l'exèrcit dels EUA, que desplaçà les seves accions a l'oest on provocà la Guerra EUA-Mèxic, que consolidà el territori dels EUA amb les conquestes de Califòrnia, Nevada, Utah, Colorado, Arizona, Wyoming i Nou Mèxic.
El 1861 esclatà la guerra de secessió on diferents estats del sud del país volgueren crear la Confederació d'Estats d'Amèrica (CSA). Precisament, l'atac de tropes de la confederació sobre posicions de l'exèrcit dels EUA a Fort Sumter a Charleston (Carolina del Sud) inicià el conflicte. Durant els dos primers anys de guerra, tots dos bàndols mantingueren les seves posicions fins que la superior indústria militar del nord permeté a les tropes del nord guanyar terreny als rebels, especialment a la batalla de Gettysburg que resultà decisiva per a la moral del sud. La guerra acabà amb la rendició de les tropes del sud, les quals patiren moltes baixes i desercions, l'abril de 1865.
Acabada la guerra civil, l'exèrcit dels EUA es dedicà a resoldre per les armes el conflicte existent amb els pobles indis els quals resistiren la invasió que l'exèrcit feu al centre del pais.
L'any 1898, els EUA tingueren la primera victòria militar de prestigi internacional quan derrotaren a l'exèrcit espanyol a la Guerra de Cuba. En aquesta guerra, on la tecnologia de les tropes estatunidenques era molt superior, moriren molts catalans enrolats en les tropes espanyoles. En aquelles batalles es va inspirar l'havanera El meu avi, que fa referencia a un dels vaixells espanyols que lluitaren contra l'armada dels EUA.
Entre 1898 i 1913, els EUA s'enrolaren a la guerra contra Filipines i en la intervenció en diferents conflictes a l'Amèrica llatina que donarien a l'exèrcit estatunidenc prestigi internacional.
[edita] Segle XX
L'exèrcit dels EUA va pendre important relleu internacional durant el segle XX. La seva intervenció tardia a la Primera Guerra Mundial fou decisiva per la victòria aliada i la rendició d'Alemanya el 18 de novembre de 1918.
Posteriorment, vindria la segona guerra mundial. Després de l'atac japonés de Pearl Harbor, l'exèrcit dels EUA entraria en combat, tant en el front europeu, on fins el 1941 sols hi havia voluntaris, com en el front pacífic.
En el front europeu, junt amb l'exèrcit britànic i altres aliats, participaria en l'alliberament de l'Europa occidental i el nord d'Àfrica del Tercer Reich. Tropes estatunidenques lluitaren a Itàlia contra italians i alemanys, i posteriorment pendrien part en el Dia D. El 6 de juny de 1944, les tropes aliades sota comandament dels EUA i del general Dwight D. Eisenhower llençarien un atac contra la França ocupada a les platges de Normandia. Concretament l'exèrcit dels EUA tenia com a objectius les platges de Utah i Omaha, així com assegurar diferents punts estratégics, com el poble de Saint Mere-Eglise que fou conquerida des de el aire per les 82º i 101º Divisió Aerotransportada. Posteriorment tropes estatunidenques, participarien en l'alliberament de París, resistirien el contratac alemany a la batalla de les Ardenes i entrenarien al sector occidental d'Alemanya.
Un cop les tropes soviétiques arribarien a Berlín i provocarien la caiguda del Tercer Reich, l'exèrcit dels EUA es centraria en la guerra del pacífic, on després d'una intensa campanya i les bombes de Hiroshima i Nagasaki provocaria la derrota japonesa a l'agost de 1945.
Més d'un milió de soldats dels EUA perdrien la vida durant les operacions militars del seu exèrcit en la Segona Guerra Mundial. [2].
Entre el 1950 i el 1953, tropes dels EUA participarien a la guerra de Corea sota el paraigues de Nacions Unides. Després de diferents avenços i retrocessos en suport de Corea del Sud contra el régim de Corea del Nord, i sobretot degut a la participació de la Xina comunista en la guerra donant suport a Corea del Nord, es pactaria un alto al foc que retornaria l'statuts quo a la illa.
Probablement, la guerra que més dura ha estat pels militars estatunidencs, així com per la població civil, fou la Guerra del Vietnam. Tot i que tropes dels EUA estaven a Vietnam des de 1959, les hostilitats bél·liques començaren per John F. Kennedy l'any 1963, pocs dies abans de morir assassinat a Dallas, en suport a la república del Vietnam en contra del régim comunista establert per Vietnam del nord, la guerra s'allarga fins el 1975 i causà la mort de 58.209 soldats estatsunidencs.
Durant els anys 80, tot i no haver-hi guerres llargues, les tropes dels EUA participaren en la invasió de dos estats, l'illa de Grenada ordenada pel president Ronald Reagan i la de Panamà ordenada per George H. W. Bush.
Un cop a començaments dels anys 90, la Unió Soviètica desapareixia i la tercera guerra mundial semblava esfumar-se del imaginari col·lectiu, tropes iraquís de Sadam Hussein invaïen un dels aliats dels EUA, Kuwait l'agost de 1990. Aquest fet provocaria l'anomenada Guerra del Golf on tropes aliades sota ordres de Nacions Unides alliberarien Kuwait de les tropes iraquianes.
Durant el mandat de Bill Clinton, l'exèrcit dels EUA va bomberdejar posicons iraquianes de forma puntual, i participà en misions de pau ordenades per Nacions Unides a Somàlia i l'antiga Iugoslàvia.
[edita] Segle XXI
El segle XXI començà amb l'atac el 11 de setembre de 2001 per part de Al-Qaeda de les torres bessones de Nova York. L'atac en un territori de la OTAN permeté a el president George W. Bush que els aliats ataquessin l'Afganistan, país on s'havien refugiat els membres d'Al-Qaeda que havien comés l'atac i el seu líder Osama bin Laden. A pesar de fer fora el govern talibà, les tropes estatunidenques no pogueren captura a Bin-Laden ni al líder dels talibans, que escapà amb motocicleta.
El 2003, el president George W. Bush assegurà que el govern de Saddam Hussein posseïa armes de destrucció massiva i demanar permís a la ONU per atacar el régim iraquià. La ONU denega el permís, i alguns estat de la OTAN com França o Bèlgica també es negaren a participar en l'atac. Finalment, Bush amb el suport de Tony Blair (Regne Unit), José María Aznar (Espanya) i José Manuel Durán Barrosso (Portugal) i amb la participació bélica de tropes estatunidenques i britàniques, invaïren l'Iraq i capturaren a Saddam Hussein qui fou entregat per l'exèrcit dels EUA a la polícia iraquiana, condemnat a mort i executat el 30 de desembre de 2006. En aquesta guerra, les baixes americanes foren minses, però foren acusats de matar a diferents periodistes, entre ells José Couso i Julio Anguita Parrado, el que provocà que el jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón hagi demanat l'extradició dels soldats que provocaren aquestes morts.
Tot i que l'invasió fou ràpida, la post-guerra ha estat marcada pels continus atacs que han patit les tropes dels EUA per part de suicides. Aquests atacs han provocat la mort de més de 3000 soldats des de el final de la guerra.
[edita] Estructura
El US Army és un dels 5 cossos militars que formen les forces armades estatunidenques, conjuntament amb:
- United States Marine Corps
- United States Navy
- United States Air Force
- United States Coast Guard
L'estructura militar esta composada per 3 components, una de regular (Regular Army) i dues de reserva, la Guàrdia Nacional dels EUA (National Guard) i el United States Army Reserve o exèrcit a la reserva.
La Guàrdia Nacional entrena com un cos més de l'exèrcit, però a diferència del cos regular, quan no està desenvolupant missions federals, resta a les ordres deol governador de l'estat on presten servei. DE totes maneres una ordre presidencial pot federalitzar la Guàrdia Nacional contra la voluntat del governor.
Pel que fa a l'exèrcit de reserva la majoria de membres de la reserva són soldats a temps parcial que entrenen un cop al mes, el que es coneix com Battle Assembly i es reuneixen durant 2 o 3 setmanes de forma anual. [3]
La jerarquia militar dels EUA té a sobre de tot el President dels EUA, qui és el comandant en cap, després el secretari d'estat i finalment el secretari de l'exèrcit, tots ells de caràcter civil.
L'exèrcit dels EUA es divideix en 10 components (Del més gran al més petit):
- Field Army: Normalment conduit per un general, que sol tenir un elevat nombre de soldats a les seves ordres.
- Corps: Anteriorment consistien en dues o més divisions i brigades orgàniques de suport. En l'actualitat, és una unitat operacional que pot portar sota les seves ordres un nombre flexible d'unitats modular. El comandant sol ser un tinent general que té a les seves ordres entre 20.000 i 45.000 soldats.
- Division: Dirigida per un general major, consisteix en 3 brigades de maniobres, una divisió d'artilleria, una divisió de suport, una brigada de suport aeri, una brigada d'enginyers (Tan sols en divisions d'armament pesats) i altres components menors. Fins el desenvolupament del Brigade Combat Team program era la unitat més petita (10.000-15.000 soldats) amb autosuficiència.
- Brigada o grup: Composat per tres o més batallons i comandat per un coronel o de forma ocasional per un General de brigada. Solen estar composats per dos grups de maniobra, una esquadra de cavalleria i diferents grups de combat (entre els auls hi ha cossos d'enginyers i d'inteligència militar). Solen estar composats entre 3.000 i 5.000 soldats.
- Esquadró: Consisteix en un grup de entre 2 i 6 companyies i compost de entre 300 i 1000 soldats. La majoria d'unitats s'organitzen de forma interna. La cavalleria és formada per esquadres. Normalment, una esquadra és comandada per un tinent general amb l'ajuda d'un sargent major
- Companyia: Són bateries d'artilleria o tropes de cavalleria. Consisteix en tres o quatres pilots formats per un grup de entre 100 i 130 soldats. Solen ser comandades per un capità o de forma ocasional per un major ajudat d'un sargent primer.
- Pilots: Liderats per un tinent primer ajudat per un sargent de primera classe, els pilots solen estar formats pel líder del pilot, el sargent del pilot i un operador de ràdio i teléfon i per dos o més caps d'esquadra.
- Section: És un grup semblant als pilots de entre 16 i 44 membres liderats per sargents.
- Esquadra: Liderada per sargents, una esquadra sol tenir entre nou i deu soldats.
- Equip de tir: Composta de 4 soldats; un líder de tir, un resposanble de les granades, un tirador de rifle automàtic i un frantirador. Solen ser liderats per sargents o, en algunes ocasions, per caporals.
Des de 2003, l'exèrcit dels EUA anomena a seus membres Soldier (Soldats) com a resultat d'un acord entre els principals caps del mateix. Com ha resultat d'aquest acord, quan es fa referència a un mem,bre de l'exèrcit dels EUA, la paraula Soldier ha d'anar en majúscules. [4]
[edita] Equipament
[edita] Armes individuals
La principal arma que usen els soldats del US Army és un M16[5] i la seva variant la M4 Carabina.[6]. Opcionalment, també s'usa una M9 bayonet.[7] Un altre dels instruments que s'usen és la granada de 40 mm M203.[8]
Un altre de les armes més utilitzades a l'exèrcit dels EUA és la pistola M9[9] que sol ser usada per la majoria de unitats de combat i suport. Una altre arma usada, tot i que molt menys, és la SIG P226, igual que la M11 i la MK23. [10][11][12][13]
[edita] Vehicles
L'exèrcit dels Estats Units és el primer del món en assolir una mobilitat del 100% en vehicles a motor i és el que té una major ratio de vehicles per número de soldats. Una gran porporció dels pressuposotos militars es destinen a l'adquisició i manteniment de vehicles terrestres.
El vehicle més usat és el d'alta mobilitat High Mobility Multi-purpose Wheeled Vehicle capaç de transportar tropes, carga, armes i fer fins i tot d'ambulància.[14] Els M1 Abrams són els principals tancs de l'exèrcit [15] mentre que els M2 Abrams són els que sol usar l'infanteria [16] Altres vehicles serien el M3 Bradley, i l'Stryker,[17], així com elM113.[18]
[edita] Artilleria
Les principals armes d'artillera del U.S. Army són els M109 Paladin [19] i els llançadors de míssilsMLRS,[20] montades sobre plataformes. El foc de protecció per l'infanteria lleugera es proporcionat pels Fire M119 howitzer[21], i els de 155 mm M777 howitzer[22].
[edita] Suport Aeri
A diferència d'altres cossos de les forces armades, el US Army usa pocs avions d'ales fixes i en canvi molts helicópters. Entre aquests trobem el AH-64 Apache [23], i el helicópter espia OH-58 Kiowa[24]. Probablement, el més conegut gràcies a Hollywood [25] és el UH-60 Black Hawk[26] que actua amb el CH-47 Chinook [27] i el Hughes H-6[28].
[edita] Crew-served weapon systems
Crew-served weapon systems reben aquest nom perque es necessiten dues o més persones per usarles i transportarles. Solen haver-hi utensilis com tripodes, plataformes, etc... Probablemet els més coneguts són els morters [29] i els llença granades[30].
[edita] Organització de maniobres de combat
L'exèrcit dels EUA té actualment 10 divisions, a més a més de varies unitats independients. El següent ordre de batalla serà efectiu una vegada conclogui el pla de transformació de l'exèrcit, l'any 2009. Cada divisió tindrà quatre brigades de maniobres terrestres i inclourà com a mínim una brigada d'aviació a més a més d'una brigada d'artillería i una brigada de servei de suport. Depenent de la missió, es poden asignar o afegir brigades adicionals al quartel general d'una divisió.
1ª Divisió Cuirassada, aquarterada a Fort Bliss (Texas)
- Quatre brigades a Fort Bliss.
1ª Divisió de Cavallería, aquarterada a Fort Hood (Texas)
- Quatre brigades a Fort Hood.
1ª Divisió d'Infanteria, aquarterada a Fort Riley (Kansas)
- Tres brigades a Fort Riley i una brigada a Fort Knox (Kentucky).
2ª Divisió d'Infanteria, aquarterada a Camp Red Cloud (Corea del Sur)
- Una brigada a Camp Casey (Corea del Sur) i tres Equips de Combat de Brigada Stryker a Fort Lewis, a l'estat de (Washington, EUA).
3ª Divisió d'Infanteria, aquarterada a Fort Stewart (Georgia)
- Tres brigades a Fort Stewart i una brigada a Fort Benning (Georgia).
4ª Divisió de d'Infanteria, aquarterada a Fort Carson (Colorado)
- Quatre brigades a Fort Carson.
10ª Divisió de Muntanya, aquarterada a Fort Drum (estat de Nova York)
- Tres brigades a Fort Drum i una brigada a Fort Polk (Louisiana).
25ª Divisió d'Infanteria, aquarterada a Schofield Barracks (Hawai)
82a Divisió Aerotransportada, aquarterada a Fort Bragg (Carolina del Nord)
- Quatre brigades a Fort Bragg.
101a Divisió Aerotransportada (Assalt Aeri), aquarterada a Fort Campbell (Kentucky)
- Quatre brigades a Fort Campbell.
2n Regiment de Cavalleria (Equip de Combat de Brigada Stryker), aquarterada a Vilseck (Alemanya)
3r Regiment de Cavalleria Cuirassada, aquarterada a Fort Hood (Texas)
11è Regiment de Cavalleria Cuirassada, aquarterada a Fort Irwin (California), serveix com a Força Contrària en el Centre Nacional d'Entrenament.
[edita] Llocs i divises
[edita] Oficials
| Codi OTAN | OF-10 | OF-9 | OF-8 | OF-7 | OF-6 | OF-5 | OF-4 | OF-3 | OF-2 | OF-1 | - | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Estats Units |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
| General of the Army | General | Lieutenant General | Major General | Brigadier General | Colonel | Lieutenant Colonel | Major | Captain | First Lieutenant | Second Lieutenant | Cadet/Officer Candidate | |
| General d'Exèrcit1 | General | Tinent General | General Major | General de Brigada | Coronel | Tinent Coronel | Major | Capità | Primer Tinent | Segon Tinent | Cadet/Candidat a oficial | |
|
1 Honorífic/utilitzat només en temps de guerra |
||||||||||||
[edita] Oficials tècnics
| Codi OTAN | WO-5 | WO-4 | WO-3 | WO-2 | WO-1 |
|---|---|---|---|---|---|
Estats Units |
 |
 |
 |
 |
 |
| Chief Warrant Officer 5 | Chief Warrant Officer 4 | Chief Warrant Officer 3 | Chief Warrant Officer 2 | Warrant Officer 1 | |
| Oficial Tècnic Cap 5 | Oficial Tècnic Cap 4 | Oficial Tècnic Cap 3 | Oficial Tècnic Cap 2 | Oficial Tècnic Cap 1 |
[edita] Suboficials
| Codi OTAN | OR-9 | OR-8 | OR-7 | OR-6 | OR-5 | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Estats Units |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
| Sergeant Major of the Army | Command Sergeant Major | Sergeant Major | First Sergeant | Master Sergeant | Sergeant First Class | Staff Sergeant | Sergeant | |
| Sergent Major de l'Exèrcit | Sergent Major Comandant | Sergent Major | Sergent Primer | Sergent Mestre | Sergent Primera classe | Sergent de Personal | Sergent | |
[edita] Tropa
| Codi OTAN | OR-4 | OR-3 | OR-2 | OR-1 | |
|---|---|---|---|---|---|
Estats Units |
 |
 |
 |
 |
sense divisa |
| Corporal | Specialist | Private First Class | Private E2 | Private E1 | |
| Caporal | Especialista | Soldat de Primera Clase | Soldat E2 | Soldat E1 | |
[edita] Uniforme
En l'actualitat, el US.Army està dissenyant un uniforme únic, el qual podrà camuflar els soldats tant en la lluita en el desert com en terreny urbà. Aquest uniforme substituirà el tradicional de 3 colors de lluita al desert, que hem pogut veure en les tropes estatunidenques a l'Iraq i el que s'utilitzava en altres conflictes.
[edita] Comandaments de l'Estat Major
| Comandaments de l'Estat Major | Actual comandament | Localització |
|---|---|---|
| Intelligence and Security Command (INSCOM) | MG John DeFreitas III | Fort Belvoir, Virginia |
| Corps of Engineers (USACE) | LTG Robert Van Antwerp Jr. | Washington, D.C. |
| Corps of Chaplains (USACC) | CH (MG) David Hicks | Washington D.C. |
| Corps of Quartermasters (QMC) | BG Mark A. Bellini | Fort Lee, Virginia |
| Signal Corps (USASC) | BG Randolph P. Strong | Fort Gordon, Georgia |
| The Judge Advocate General (JAG) | MG Scott C. Black | Washington D.C. |
| Medical Command (MEDCOM) | MG Gale Pollock | Fort Sam Houston, Texas |
| Installation Management Command (INMC) | LTG Robert Wilson | Arlington, Virginia |
| Army Test & Evaluation Command (ATEC) | MG James R. Myles | Alexandria, Virginia |
| Army Materiel Command (AMC) | GEN Benjamin S. Griffin | Fort Belvoir, Virginia |
| Training and Doctrine Command (TRADOC) | GEN William S. Wallace | Fort Monroe, Virginia |
| United States Military Academy (USMA) | LTG Franklin L. Hagenbeck | West Point, Nova York |
| Forces Command (FORSCOM) | GEN Charles C. Campbell | Fort McPherson, Georgia |
| US Army South (USARSO) | BG Ken Keen | Fort Sam Houston, Texas |
| Special Operations Command (USASOC) | LTG Robert W. Wagner | Fort Bragg, Carolina del Nord |
| Military Surface Deployment and Distribution Command (SDDC) | MG Kathleen M. Gainey | Fort Eustis, Virginia |
| Space and Missile Defense Command (SMDC) | LTG Kevin T. Campbell | Arlington, Virginia |
| Fifth United States Army (FUSA) | LTG Thomas R. Turner II | Fort Sam Houston, Texas |
| Eighth United States Army (EUSA) | LTG David P. Valcourt | Yongsan Army Garrison, Seul (Corea del Nord) |
| Army Africa Command (AFRICOM) | RADM Robert Moeller | Stuttgart, Alemanya |
| Army Pacific Command (USARPAC) | LTG John M. Brown III | Fort Shafter, Hawai |
| US Army Europe & Seventh Army (USAREUR) | GEN David D. McKiernan | Campbell Barracks, Heidelberg, Alemanya |
| Southern European Task Force (SETAF) | MG Frank Hemlick | Vicenza, Itàlia |
| Army Central Command/Third US Army (ARCENT) | LTG R. Steven Whitcomb | Fort McPherson, Georgia |
| U.S. Army Criminal Investigation Command (USACIDC) | BG Rodney L. Johnson | Fort Belvoire, Virginia |
| United States Army Military District of Washington (MDW) | MG Guy C. Swan III | Fort McNair, Washington, D.C. |
| First U.S. Army (FUSA) | LTG Russel L. Honoré | Fort Gilem, Georgia |
| United States Army Reserve Command (USARC) | LTG Jack C. Stultz | Fort McPherson, Georgia |
| National Guard Bureau (NGB) | LTG H. Stephen Blum | Washington, D.C. |
(Última actualització: 30 d'abril de 2007)
[edita] Vegeu també
[edita] Referències
- ↑ ↑ Estadístiques de l'exercit dels EUA.
- ↑ World War II Casualties
- ↑ Perpich v. Department of Defense, 496 U.S. 334 (1990)
- ↑ Coon, Charlie (22 December). Soldier and that's with a capital "S". Stars and Stripes.
- ↑ http://www.army.mil/fact_files_site/m16/index.html
- ↑ http://www.army.mil/fact_files_site/m-4_carbine/index.html
- ↑ http://www.army.mil/fact_files_site/bayonet/index.html
- ↑ http://www.army.mil/fact_files_site/m203/index.html
- ↑ http://www.army.mil/fact_files_site/m-9_pistol/index.html
- ↑ http://www.remtek.com/arms/sig/model/228/228.htm
- ↑ http://www.wood.army.mil/MPBULLETIN/pdfs/April%2006/Miklos.pdf
- ↑ http://www.wood.army.mil/qaosurvey/mp/eocq/asaceocq.htm
- ↑ http://www.globalsecurity.org/military/systems/ground/mk23.htm
- ↑ http://www.army.mil/fact_files_site/hmmwv/index.html
- ↑ http://www.army.mil/fact_files_site/abrams/index.html
- ↑ http://www.army.mil/fact_files_site/bradley/index.html
- ↑ http://www.army.mil/fact_files_site/stryker/index.html
- ↑ http://www.army.mil/fact_files_site/m113/index.html
- ↑ http://www.army.mil/fact_files_site/paladin/index.html
- ↑ http://www.army.mil/fact_files_site/mlrs/index.html
- ↑ http://www.army.mil/fact_files_site/m119/index.html
- ↑ http://www.globalsecurity.org/military/systems/ground/lw155.htm
- ↑ http://www.army.mil/fact_files_site/apache/index.html
- ↑ http://www.army.mil/fact_files_site/kiowa/index.html
- ↑ http://www.magdabandera.com/archives/000223.html
- ↑ http://www.army.mil/fact_files_site/blackhawk/index.html
- ↑ http://www.army.mil/fact_files_site/chinook/index.html
- ↑ http://www.soc.mil/160soar/soar_home.htm
- ↑ http://www.army.mil/fact_files_site/m224/index.html
- ↑ http://www.army.mil/fact_files_site/mk19-3/index.html
[edita] Enllaços Externs
- The US Military (anglès)
- Soldats dels EUA a l'Iraq (anglès)
|
|
 |
|---|---|
 Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica |  Marina dels Estats Units d'Amèrica |  Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica |  Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica |  Guarda Costa dels Estats Units d'Amèrica |
|
