Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Ex??rcit dels Estats Units d'Am??rica - Viquip??dia

Ex??rcit dels Estats Units d'Am??rica

De Viquip??dia


U.S. Army
Nom de la unitat United States Army
Dates 14 de juny de 1775 - Actualitat
Lleial a President dels Estats Units.
Branca
Tipus
Rol Internacional i Nacional
Efectius 1.041.347 soldats
Estructura
Comandant en Cap George W. Bush
Quarter General Pent??gon
Malnom
Lema "This We'll Defend"
Colors negre i or
S??mbol
Marxa The Army Goes Rolling Along
Mascota
Guerres Intervenci?? Nord-americana, Guerra de Cuba, I Guerra Mundial, II Guerra Mundial, Guerra del Vietnam, Guerra de Corea, Guerra de l'Iraq.
Comandants Hist??rics George Washington,Ulysses S. Grant,William Tecumseh Sherman,John Pershing,Douglas MacArthur,George Marshall,George Patton,Omar Bradley,Dwight Eisenhower,Norman Schwarzkopf,Tommy Franks.

L'ex??rcit dels Estats Units, en angl??s United States Army, ??s el principal cos de les forces armades dels EUA. La seva principal responsabilitat s??n les operacions militars terretres. L'any 2004 hi havia 1.041.347 soldats en actiu, que es repertien en 494.295 soldats en actiu a la Gu??rdia Nacional (Army National Guard), 342.918 a la Gu??rdia Nacional de l'Ex??rcit i 204.134 a la Reserva de l'Ex??rcit (United States Army Reserve) [1]

Taula de continguts

[edita] Hist??ria

[edita] Segle XVIII

The Continental Army fou creat el 14 de juny de 1775 pel Continental Congress com una for??a unificada per lluitar contra el Regne Unit i amb George Washington com a comandant en cap. Tot i no ser un bon estratega, Washington emprearia diferents t??ctiques per v??ncer els brit??nics. Amb la decisiva vict??ria a la batalla de Yorktown, i l'ajuda de Fran??a, el Continental Army faria retrocedir a l'ex??rcit brit??nic, i amb el tractat de Par??s, s'aconseguiria la independ??ncia dels Estats Units.

Despr??s de la guerra, aquest ex??rcit fou desarmat, i el nou pais qued?? en mans de milicians amateurs. De totes maneres, les guerres i conflictes amb els indis promogueren la creaci?? d'un ex??rcit entrenat estatunidenc. La primera unitat d'aquest nou ex??rcit, fou la the Legion of the United States creada el 1791.

[edita] Segle XIX

La guerra de 1812 (1812-1815), fou el segon gran enfrontament entre els EUA i tropes brit??nics, i una de les que m??s baixes estatunidenques provoca. Durant aquesta guerra, tropes estatunidenques intentaren envair Canad??, atac que fou repel??lit per les tropes brit??niques que arribaren fins a Washington D.C. que fou cremada. Una de les vict??ries d'aquesta guerra per les tropes dels EUA fou la reconquesta de Nova Orleans que estava en mans brit??niques, a mans de Andrew Jackson.

Entre 1815 i 1860, l'esperit del manifest de pau de la guerra de 1812 marca els moviments de l'ex??rcit dels EUA, que despla???? les seves accions a l'oest on provoc?? la Guerra EUA-M??xic, que consolid?? el territori dels EUA amb les conquestes de Calif??rnia, Nevada, Utah, Colorado, Arizona, Wyoming i Nou M??xic.

El 1861 esclat?? la guerra de secessi?? on diferents estats del sud del pa??s volgueren crear la Confederaci?? d'Estats d'Am??rica (CSA). Precisament, l'atac de tropes de la confederaci?? sobre posicions de l'ex??rcit dels EUA a Fort Sumter a Charleston (Carolina del Sud) inici?? el conflicte. Durant els dos primers anys de guerra, tots dos b??ndols mantingueren les seves posicions fins que la superior ind??stria militar del nord permet?? a les tropes del nord guanyar terreny als rebels, especialment a la batalla de Gettysburg que result?? decisiva per a la moral del sud. La guerra acab?? amb la rendici?? de les tropes del sud, les quals patiren moltes baixes i desercions, l'abril de 1865.

Acabada la guerra civil, l'ex??rcit dels EUA es dedic?? a resoldre per les armes el conflicte existent amb els pobles indis els quals resistiren la invasi?? que l'ex??rcit feu al centre del pais.

L'any 1898, els EUA tingueren la primera vict??ria militar de prestigi internacional quan derrotaren a l'ex??rcit espanyol a la Guerra de Cuba. En aquesta guerra, on la tecnologia de les tropes estatunidenques era molt superior, moriren molts catalans enrolats en les tropes espanyoles. En aquelles batalles es va inspirar l'havanera El meu avi, que fa referencia a un dels vaixells espanyols que lluitaren contra l'armada dels EUA.

Entre 1898 i 1913, els EUA s'enrolaren a la guerra contra Filipines i en la intervenci?? en diferents conflictes a l'Am??rica llatina que donarien a l'ex??rcit estatunidenc prestigi internacional.

[edita] Segle XX

Oficials de l'ex??rcit dels EUA durant la Segona Guerra Mundial.
Oficials de l'ex??rcit dels EUA durant la Segona Guerra Mundial.

L'ex??rcit dels EUA va pendre important relleu internacional durant el segle XX. La seva intervenci?? tardia a la Primera Guerra Mundial fou decisiva per la vict??ria aliada i la rendici?? d'Alemanya el 18 de novembre de 1918.

Posteriorment, vindria la segona guerra mundial. Despr??s de l'atac japon??s de Pearl Harbor, l'ex??rcit dels EUA entraria en combat, tant en el front europeu, on fins el 1941 sols hi havia voluntaris, com en el front pac??fic.

Cementiri de soldats estatunidencs morts a Fran??a durant la Segona Guerra Mundial
Cementiri de soldats estatunidencs morts a Fran??a durant la Segona Guerra Mundial

En el front europeu, junt amb l'ex??rcit brit??nic i altres aliats, participaria en l'alliberament de l'Europa occidental i el nord d'??frica del Tercer Reich. Tropes estatunidenques lluitaren a It??lia contra italians i alemanys, i posteriorment pendrien part en el Dia D. El 6 de juny de 1944, les tropes aliades sota comandament dels EUA i del general Dwight D. Eisenhower llen??arien un atac contra la Fran??a ocupada a les platges de Normandia. Concretament l'ex??rcit dels EUA tenia com a objectius les platges de Utah i Omaha, aix?? com assegurar diferents punts estrat??gics, com el poble de Saint Mere-Eglise que fou conquerida des de el aire per les 82?? i 101?? Divisi?? Aerotransportada. Posteriorment tropes estatunidenques, participarien en l'alliberament de Par??s, resistirien el contratac alemany a la batalla de les Ardenes i entrenarien al sector occidental d'Alemanya.

Un cop les tropes sovi??tiques arribarien a Berl??n i provocarien la caiguda del Tercer Reich, l'ex??rcit dels EUA es centraria en la guerra del pac??fic, on despr??s d'una intensa campanya i les bombes de Hiroshima i Nagasaki provocaria la derrota japonesa a l'agost de 1945.

M??s d'un mili?? de soldats dels EUA perdrien la vida durant les operacions militars del seu ex??rcit en la Segona Guerra Mundial. [2].

Entre el 1950 i el 1953, tropes dels EUA participarien a la guerra de Corea sota el paraigues de Nacions Unides. Despr??s de diferents aven??os i retrocessos en suport de Corea del Sud contra el r??gim de Corea del Nord, i sobretot degut a la participaci?? de la Xina comunista en la guerra donant suport a Corea del Nord, es pactaria un alto al foc que retornaria l'statuts quo a la illa.

Probablement, la guerra que m??s dura ha estat pels militars estatunidencs, aix?? com per la poblaci?? civil, fou la Guerra del Vietnam. Tot i que tropes dels EUA estaven a Vietnam des de 1959, les hostilitats b??l??liques comen??aren per John F. Kennedy l'any 1963, pocs dies abans de morir assassinat a Dallas, en suport a la rep??blica del Vietnam en contra del r??gim comunista establert per Vietnam del nord, la guerra s'allarga fins el 1975 i caus?? la mort de 58.209 soldats estatsunidencs.

Durant els anys 80, tot i no haver-hi guerres llargues, les tropes dels EUA participaren en la invasi?? de dos estats, l'illa de Grenada ordenada pel president Ronald Reagan i la de Panam?? ordenada per George H. W. Bush.

Un cop a comen??aments dels anys 90, la Uni?? Sovi??tica desapareixia i la tercera guerra mundial semblava esfumar-se del imaginari col??lectiu, tropes iraqu??s de Sadam Hussein inva??en un dels aliats dels EUA, Kuwait l'agost de 1990. Aquest fet provocaria l'anomenada Guerra del Golf on tropes aliades sota ordres de Nacions Unides alliberarien Kuwait de les tropes iraquianes.

Durant el mandat de Bill Clinton, l'ex??rcit dels EUA va bomberdejar posicons iraquianes de forma puntual, i particip?? en misions de pau ordenades per Nacions Unides a Som??lia i l'antiga Iugosl??via.

[edita] Segle XXI

Marines dels EUA, en una missi?? en territori iraqui??
Marines dels EUA, en una missi?? en territori iraqui??

El segle XXI comen???? amb l'atac el 11 de setembre de 2001 per part de Al-Qaeda de les torres bessones de Nova York. L'atac en un territori de la OTAN permet?? a el president George W. Bush que els aliats ataquessin l'Afganistan, pa??s on s'havien refugiat els membres d'Al-Qaeda que havien com??s l'atac i el seu l??der Osama bin Laden. A pesar de fer fora el govern talib??, les tropes estatunidenques no pogueren captura a Bin-Laden ni al l??der dels talibans, que escap?? amb motocicleta.

El 2003, el president George W. Bush assegur?? que el govern de Saddam Hussein posse??a armes de destrucci?? massiva i demanar perm??s a la ONU per atacar el r??gim iraqui??. La ONU denega el perm??s, i alguns estat de la OTAN com Fran??a o B??lgica tamb?? es negaren a participar en l'atac. Finalment, Bush amb el suport de Tony Blair (Regne Unit), Jos?? Mar??a Aznar (Espanya) i Jos?? Manuel Dur??n Barrosso (Portugal) i amb la participaci?? b??lica de tropes estatunidenques i brit??niques, inva??ren l'Iraq i capturaren a Saddam Hussein qui fou entregat per l'ex??rcit dels EUA a la pol??cia iraquiana, condemnat a mort i executat el 30 de desembre de 2006. En aquesta guerra, les baixes americanes foren minses, per?? foren acusats de matar a diferents periodistes, entre ells Jos?? Couso i Julio Anguita Parrado, el que provoc?? que el jutge de l'Audi??ncia Nacional, Baltasar Garz??n hagi demanat l'extradici?? dels soldats que provocaren aquestes morts.

Tot i que l'invasi?? fou r??pida, la post-guerra ha estat marcada pels continus atacs que han patit les tropes dels EUA per part de suicides. Aquests atacs han provocat la mort de m??s de 3000 soldats des de el final de la guerra.

[edita] Estructura

El US Army ??s un dels 5 cossos militars que formen les forces armades estatunidenques, conjuntament amb:


L'estructura militar esta composada per 3 components, una de regular (Regular Army) i dues de reserva, la Gu??rdia Nacional dels EUA (National Guard) i el United States Army Reserve o ex??rcit a la reserva.

La Gu??rdia Nacional entrena com un cos m??s de l'ex??rcit, per?? a difer??ncia del cos regular, quan no est?? desenvolupant missions federals, resta a les ordres deol governador de l'estat on presten servei. DE totes maneres una ordre presidencial pot federalitzar la Gu??rdia Nacional contra la voluntat del governor.

Pel que fa a l'ex??rcit de reserva la majoria de membres de la reserva s??n soldats a temps parcial que entrenen un cop al mes, el que es coneix com Battle Assembly i es reuneixen durant 2 o 3 setmanes de forma anual. [3]

La jerarquia militar dels EUA t?? a sobre de tot el President dels EUA, qui ??s el comandant en cap, despr??s el secretari d'estat i finalment el secretari de l'ex??rcit, tots ells de car??cter civil.


Image:US Army operational unit diagram.png

L'ex??rcit dels EUA es divideix en 10 components (Del m??s gran al m??s petit):


  • Field Army: Normalment conduit per un general, que sol tenir un elevat nombre de soldats a les seves ordres.
  • Corps: Anteriorment consistien en dues o m??s divisions i brigades org??niques de suport. En l'actualitat, ??s una unitat operacional que pot portar sota les seves ordres un nombre flexible d'unitats modular. El comandant sol ser un tinent general que t?? a les seves ordres entre 20.000 i 45.000 soldats.
  • Division: Dirigida per un general major, consisteix en 3 brigades de maniobres, una divisi?? d'artilleria, una divisi?? de suport, una brigada de suport aeri, una brigada d'enginyers (Tan sols en divisions d'armament pesats) i altres components menors. Fins el desenvolupament del Brigade Combat Team program era la unitat m??s petita (10.000-15.000 soldats) amb autosufici??ncia.
  • Brigada o grup: Composat per tres o m??s batallons i comandat per un coronel o de forma ocasional per un General de brigada. Solen estar composats per dos grups de maniobra, una esquadra de cavalleria i diferents grups de combat (entre els auls hi ha cossos d'enginyers i d'intelig??ncia militar). Solen estar composats entre 3.000 i 5.000 soldats.
  • Esquadr??: Consisteix en un grup de entre 2 i 6 companyies i compost de entre 300 i 1000 soldats. La majoria d'unitats s'organitzen de forma interna. La cavalleria ??s formada per esquadres. Normalment, una esquadra ??s comandada per un tinent general amb l'ajuda d'un sargent major
  • Companyia: S??n bateries d'artilleria o tropes de cavalleria. Consisteix en tres o quatres pilots formats per un grup de entre 100 i 130 soldats. Solen ser comandades per un capit?? o de forma ocasional per un major ajudat d'un sargent primer.
  • Pilots: Liderats per un tinent primer ajudat per un sargent de primera classe, els pilots solen estar formats pel l??der del pilot, el sargent del pilot i un operador de r??dio i tel??fon i per dos o m??s caps d'esquadra.
  • Section: ??s un grup semblant als pilots de entre 16 i 44 membres liderats per sargents.
  • Esquadra: Liderada per sargents, una esquadra sol tenir entre nou i deu soldats.
  • Equip de tir: Composta de 4 soldats; un l??der de tir, un resposanble de les granades, un tirador de rifle autom??tic i un frantirador. Solen ser liderats per sargents o, en algunes ocasions, per caporals.

Des de 2003, l'ex??rcit dels EUA anomena a seus membres Soldier (Soldats) com a resultat d'un acord entre els principals caps del mateix. Com ha resultat d'aquest acord, quan es fa refer??ncia a un mem,bre de l'ex??rcit dels EUA, la paraula Soldier ha d'anar en maj??scules. [4]

[edita] Equipament

[edita] Armes individuals

Soldat estatunidenc amb una M249 SAW Para
Soldat estatunidenc amb una M249 SAW Para

La principal arma que usen els soldats del US Army ??s un M16[5] i la seva variant la M4 Carabina.[6]. Opcionalment, tamb?? s'usa una M9 bayonet.[7] Un altre dels instruments que s'usen ??s la granada de 40 mm M203.[8]

Un altre de les armes m??s utilitzades a l'ex??rcit dels EUA ??s la pistola M9[9] que sol ser usada per la majoria de unitats de combat i suport. Una altre arma usada, tot i que molt menys, ??s la SIG P226, igual que la M11 i la MK23. [10][11][12][13]


[edita] Vehicles

El M1A2 Abrams durant la Guerra d'Iraq
El M1A2 Abrams durant la Guerra d'Iraq

L'ex??rcit dels Estats Units ??s el primer del m??n en assolir una mobilitat del 100% en vehicles a motor i ??s el que t?? una major ratio de vehicles per n??mero de soldats. Una gran porporci?? dels pressuposotos militars es destinen a l'adquisici?? i manteniment de vehicles terrestres.

El vehicle m??s usat ??s el d'alta mobilitat High Mobility Multi-purpose Wheeled Vehicle capa?? de transportar tropes, carga, armes i fer fins i tot d'ambul??ncia.[14] Els M1 Abrams s??n els principals tancs de l'ex??rcit [15] mentre que els M2 Abrams s??n els que sol usar l'infanteria [16] Altres vehicles serien el M3 Bradley, i l'Stryker,[17], aix?? com elM113.[18]

[edita] Artilleria

M2A3 Bradley IFV (Vehicle de combat de l'infanteria)
M2A3 Bradley IFV (Vehicle de combat de l'infanteria)
AH-64 Apache helicopter
AH-64 Apache helicopter
La sargent Kornelia Rachwal en una missi?? huminat??ria al Paquistan
La sargent Kornelia Rachwal en una missi?? huminat??ria al Paquistan

Les principals armes d'artillera del U.S. Army s??n els M109 Paladin [19] i els llan??adors de m??ssilsMLRS,[20] montades sobre plataformes. El foc de protecci?? per l'infanteria lleugera es proporcionat pels Fire M119 howitzer[21], i els de 155 mm M777 howitzer[22].

[edita] Suport Aeri

A difer??ncia d'altres cossos de les forces armades, el US Army usa pocs avions d'ales fixes i en canvi molts helic??pters. Entre aquests trobem el AH-64 Apache [23], i el helic??pter espia OH-58 Kiowa[24]. Probablement, el m??s conegut gr??cies a Hollywood [25] ??s el UH-60 Black Hawk[26] que actua amb el CH-47 Chinook [27] i el Hughes H-6[28].

[edita] Crew-served weapon systems

Crew-served weapon systems reben aquest nom perque es necessiten dues o m??s persones per usarles i transportarles. Solen haver-hi utensilis com tripodes, plataformes, etc... Probablemet els m??s coneguts s??n els morters [29] i els llen??a granades[30].

[edita] Organitzaci?? de maniobres de combat

L'ex??rcit dels EUA t?? actualment 10 divisions, a m??s a m??s de varies unitats independients. El seg??ent ordre de batalla ser?? efectiu una vegada conclogui el pla de transformaci?? de l'ex??rcit, l'any 2009. Cada divisi?? tindr?? quatre brigades de maniobres terrestres i inclour?? com a m??nim una brigada d'aviaci?? a m??s a m??s d'una brigada d'artiller??a i una brigada de servei de suport. Depenent de la missi??, es poden asignar o afegir brigades adicionals al quartel general d'una divisi??.

  • ??? 1?? Divisi?? Cuirassada, aquarterada a Fort Bliss (Texas)
    • Quatre brigades a Fort Bliss.
  • ??? 1?? Divisi?? de Cavaller??a, aquarterada a Fort Hood (Texas)
    • Quatre brigades a Fort Hood.
  • ??? 1?? Divisi?? d'Infanteria, aquarterada a Fort Riley (Kansas)
    • Tres brigades a Fort Riley i una brigada a Fort Knox (Kentucky).
  • ??? 2?? Divisi?? d'Infanteria, aquarterada a Camp Red Cloud (Corea del Sur)
    • Una brigada a Camp Casey (Corea del Sur) i tres Equips de Combat de Brigada Stryker a Fort Lewis, a l'estat de (Washington, EUA).
  • ??? 3?? Divisi?? d'Infanteria, aquarterada a Fort Stewart (Georgia)
    • Tres brigades a Fort Stewart i una brigada a Fort Benning (Georgia).
  • ??? 4?? Divisi?? de d'Infanteria, aquarterada a Fort Carson (Colorado)
    • Quatre brigades a Fort Carson.
  • ??? 10?? Divisi?? de Muntanya, aquarterada a Fort Drum (estat de Nova York)
    • Tres brigades a Fort Drum i una brigada a Fort Polk (Louisiana).
  • 25?? Divisi?? d'Infanteria, aquarterada a Schofield Barracks (Hawai)
    • Dues brigadas a Schofield Barracks (una d'infanteria i una Stryker), una brigada Stryker a Fort Wainwright (Alaska), i una brigada a Fort Richardson (Alaska).
  • ??? 82a Divisi?? Aerotransportada, aquarterada a Fort Bragg (Carolina del Nord)
    • Quatre brigades a Fort Bragg.
  • ??? 2n Regiment de Cavalleria (Equip de Combat de Brigada Stryker), aquarterada a Vilseck (Alemanya)
  • ??? 3r Regiment de Cavalleria Cuirassada, aquarterada a Fort Hood (Texas)

???

  • ??? 11?? Regiment de Cavalleria Cuirassada, aquarterada a Fort Irwin (California), serveix com a For??a Contr??ria en el Centre Nacional d'Entrenament.


[edita] Llocs i divises

[edita] Oficials

Codi OTAN OF-10 OF-9 OF-8 OF-7 OF-6 OF-5 OF-4 OF-3 OF-2 OF-1 -

Estats Units
General of the Army General Lieutenant General Major General Brigadier General Colonel Lieutenant Colonel Major Captain First Lieutenant Second Lieutenant Cadet/Officer Candidate
General d'Ex??rcit1 General Tinent General General Major General de Brigada Coronel Tinent Coronel Major Capit?? Primer Tinent Segon Tinent Cadet/Candidat a oficial

1 Honor??fic/utilitzat nom??s en temps de guerra


[edita] Oficials t??cnics

Codi OTAN WO-5 WO-4 WO-3 WO-2 WO-1

Estats Units
Chief Warrant Officer 5 Chief Warrant Officer 4 Chief Warrant Officer 3 Chief Warrant Officer 2 Warrant Officer 1
Oficial T??cnic Cap 5 Oficial T??cnic Cap 4 Oficial T??cnic Cap 3 Oficial T??cnic Cap 2 Oficial T??cnic Cap 1


[edita] Suboficials

Codi OTAN OR-9 OR-8 OR-7 OR-6 OR-5

Estats Units
Sergeant Major of the Army Command Sergeant Major Sergeant Major First Sergeant Master Sergeant Sergeant First Class Staff Sergeant Sergeant
Sergent Major de l'Ex??rcit Sergent Major Comandant Sergent Major Sergent Primer Sergent Mestre Sergent Primera classe Sergent de Personal Sergent


[edita] Tropa

Codi OTAN OR-4 OR-3 OR-2 OR-1

Estats Units		 sense divisa
Corporal Specialist Private First Class Private E2 Private E1
Caporal Especialista Soldat de Primera Clase Soldat E2 Soldat E1

[edita] Uniforme

En l'actualitat, el US.Army est?? dissenyant un uniforme ??nic, el qual podr?? camuflar els soldats tant en la lluita en el desert com en terreny urb??. Aquest uniforme substituir?? el tradicional de 3 colors de lluita al desert, que hem pogut veure en les tropes estatunidenques a l'Iraq i el que s'utilitzava en altres conflictes.

[edita] Comandaments de l'Estat Major

Comandaments de l'Estat Major Actual comandament Localitzaci??
Intelligence and Security Command (INSCOM) MG John DeFreitas III Fort Belvoir, Virginia
Corps of Engineers (USACE) LTG Robert Van Antwerp Jr. Washington, D.C.
Corps of Chaplains (USACC) CH (MG) David Hicks Washington D.C.
Corps of Quartermasters (QMC) BG Mark A. Bellini Fort Lee, Virginia
Signal Corps (USASC) BG Randolph P. Strong Fort Gordon, Georgia
The Judge Advocate General (JAG) MG Scott C. Black Washington D.C.
Medical Command (MEDCOM) MG Gale Pollock Fort Sam Houston, Texas
Installation Management Command (INMC) LTG Robert Wilson Arlington, Virginia
Army Test & Evaluation Command (ATEC) MG James R. Myles Alexandria, Virginia
Army Materiel Command (AMC) GEN Benjamin S. Griffin Fort Belvoir, Virginia
Training and Doctrine Command (TRADOC) GEN William S. Wallace Fort Monroe, Virginia
United States Military Academy (USMA) LTG Franklin L. Hagenbeck West Point, Nova York
Forces Command (FORSCOM) GEN Charles C. Campbell Fort McPherson, Georgia
US Army South (USARSO) BG Ken Keen Fort Sam Houston, Texas
Special Operations Command (USASOC) LTG Robert W. Wagner Fort Bragg, Carolina del Nord
Military Surface Deployment and Distribution Command (SDDC) MG Kathleen M. Gainey Fort Eustis, Virginia
Space and Missile Defense Command (SMDC) LTG Kevin T. Campbell Arlington, Virginia
Fifth United States Army (FUSA) LTG Thomas R. Turner II Fort Sam Houston, Texas
Eighth United States Army (EUSA) LTG David P. Valcourt Yongsan Army Garrison, Seul (Corea del Nord)
Army Africa Command (AFRICOM) RADM Robert Moeller Stuttgart, Alemanya
Army Pacific Command (USARPAC) LTG John M. Brown III Fort Shafter, Hawai
US Army Europe & Seventh Army (USAREUR) GEN David D. McKiernan Campbell Barracks, Heidelberg, Alemanya
Southern European Task Force (SETAF) MG Frank Hemlick Vicenza, It??lia
Army Central Command/Third US Army (ARCENT) LTG R. Steven Whitcomb Fort McPherson, Georgia
U.S. Army Criminal Investigation Command (USACIDC) BG Rodney L. Johnson Fort Belvoire, Virginia
United States Army Military District of Washington (MDW) MG Guy C. Swan III Fort McNair, Washington, D.C.
First U.S. Army (FUSA) LTG Russel L. Honor?? Fort Gilem, Georgia
United States Army Reserve Command (USARC) LTG Jack C. Stultz Fort McPherson, Georgia
National Guard Bureau (NGB) LTG H. Stephen Blum Washington, D.C.

(??ltima actualitzaci??: 30 d'abril de 2007)

[edita] Vegeu tamb??

[edita] Refer??ncies

  1. ??? ??? Estad??stiques de l'exercit dels EUA.
  2. ??? World War II Casualties
  3. ??? Perpich v. Department of Defense, 496 U.S. 334 (1990)
  4. ??? Coon, Charlie (22 December). Soldier and that's with a capital "S". Stars and Stripes.
  5. ??? http://www.army.mil/fact_files_site/m16/index.html
  6. ??? http://www.army.mil/fact_files_site/m-4_carbine/index.html
  7. ??? http://www.army.mil/fact_files_site/bayonet/index.html
  8. ??? http://www.army.mil/fact_files_site/m203/index.html
  9. ??? http://www.army.mil/fact_files_site/m-9_pistol/index.html
  10. ??? http://www.remtek.com/arms/sig/model/228/228.htm
  11. ??? http://www.wood.army.mil/MPBULLETIN/pdfs/April%2006/Miklos.pdf
  12. ??? http://www.wood.army.mil/qaosurvey/mp/eocq/asaceocq.htm
  13. ??? http://www.globalsecurity.org/military/systems/ground/mk23.htm
  14. ??? http://www.army.mil/fact_files_site/hmmwv/index.html
  15. ??? http://www.army.mil/fact_files_site/abrams/index.html
  16. ??? http://www.army.mil/fact_files_site/bradley/index.html
  17. ??? http://www.army.mil/fact_files_site/stryker/index.html
  18. ??? http://www.army.mil/fact_files_site/m113/index.html
  19. ??? http://www.army.mil/fact_files_site/paladin/index.html
  20. ??? http://www.army.mil/fact_files_site/mlrs/index.html
  21. ??? http://www.army.mil/fact_files_site/m119/index.html
  22. ??? http://www.globalsecurity.org/military/systems/ground/lw155.htm
  23. ??? http://www.army.mil/fact_files_site/apache/index.html
  24. ??? http://www.army.mil/fact_files_site/kiowa/index.html
  25. ??? http://www.magdabandera.com/archives/000223.html
  26. ??? http://www.army.mil/fact_files_site/blackhawk/index.html
  27. ??? http://www.army.mil/fact_files_site/chinook/index.html
  28. ??? http://www.soc.mil/160soar/soar_home.htm
  29. ??? http://www.army.mil/fact_files_site/m224/index.html
  30. ??? http://www.army.mil/fact_files_site/mk19-3/index.html

[edita] Enlla??os Externs

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Ex??rcit dels Estats Units d'Am??rica



 
Forces Armades dels Estats Units d'Am??rica		 Flag of the United States
United States Army seal Ex??rcit dels Estats Units d'Am??rica | United States Navy Seal Marina dels Estats Units d'Am??rica | For??a A??ria dels Estats Units d'Am??rica For??a A??ria dels Estats Units d'Am??rica | United States Marine Corps seal Cos de Marines dels Estats Units d'Am??rica | United States Coast Guard seal Guarda Costa dels Estats Units d'Am??rica