Guerra Hispano-estatunidenca

De Viquip??dia

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

per manca d'objectivitat

Guerra Hispano-estatunidenca

El cuirassat Maine

Data

25 d'abril ??? 12 d'agost de 1898

Localitat

Mar Carib: Cuba, Puerto Rico
Oce?? Pac??fic: Guam, Filipines

Resultat

Tractat de Par??s: Espanya refusa reclamar la sobirania de Cuba, cedeix Guam, Puerto Rico i d'altres illes als Estats Units i cedeix Filipines als Estats Units per 20 milions de d??lars. Inici de la Guerra Filipino-estatunidenca

B??ndols
Estat Units Rep??blica de Cuba Rep??blica de Filipines Katipunan Puerto Rico	Regne d'Espanya Cubans lleials a Espanya Porto-riquenys lleials a Espanya Filipins lleials a Espanya
Comandants
Nelson A. Miles William R. Shafter George Dewey M??ximo G??mez Emilio Aguinaldo	Patricio Montojo Pascual Cervera Arsenio Linares Manuel Mac??as y Casado Ram??n Blanco y Erenas
Forces

Baixes
Estats Units: 385 morts en acci?? 5.000 morts per malaltia 5.000 cubans morts en acci?? 5.000 filipins morts en acci??	2.159 morts en acci?? 53.000 morts per malaltia

Batalla anterior	Batalla posterior
	Guerra Filipino-estatunidenca

La Guerra Hispano-estatunidenca, que a Espanya ??s coneguda popularment com a desastre del 98 o Guerra de Cuba (incorrectament coneguda tamb?? com a Guerra Hispano-americana) i a Cuba com a Guerra Hispano-cubana-nordamericana, es va dur a terme entre Espanya i els Estats Units d'Am??rica en 1898, durant la reg??ncia de Maria Cristina, v??dua del rei Alfons XII, va desembocar en la p??rdua de les col??nies d'ultramar i vi a significar la p??rdua de la meitat de l'esc??s imperi colonial espanyol.

[edita] Causes de la guerra

Despr??s de l'expansi?? i conquesta dels Estats Units en els antics territoris de M??xic durant la primera meitat del segle XIX, les grans pot??ncies mundials es disputaven a la fi d'aquest segle les col??nies per raons d'economia. Un pa??s era m??s poder??s en tant la seva influ??ncia i moneda es feien sentir en m??s territoris i col??nies.

D'altra banda, les pr??speres economies van experimentar en l'??ltim ter?? del segle una crisi de creixement en quedar inundats els mercats interns. S'imposava la necessitat d'obrir noves rutes comercials i incorporar nous territoris que absorbissin la producci?? industrial.

Aix??, en la Confer??ncia de Berl??n de 1884 les pot??ncies europees van decidir repartir-se les seves ??rees d'expansi?? en el continent afric??, amb la finalitat de no arribar a la guerra entre elles. Altres acords similars van delimitar zones d'influ??ncia a ??sia i especialment a la Xina, on es va arribar a dissenyar un pla per a desmembrar el pa??s, que no podria portar-se a terme en esclatar la Primera Guerra Mundial.

No obstant aix??, els acords no van acabar per eliminar completament les friccions entre les pot??ncies. A la fi del segle XIX, es van succeir les disputes per determinats ports i fronteres la delimitaci?? de les quals no estava clara, sobretot en ??frica. Exemples d'aix?? s??n l'incident de Fachoda entre francesos i brit??nics, les disputes germano-portugueses pel port mo??ambiqueny de Kionga, l' ultim??tum llan??at pels anglesos contra l'expansi?? portuguesa a Z??mbia i la pol??mica deslligada entre francesos, brit??nics, alemanys i espanyols pel domini del Marroc.

Els Estats Units, que no van participar en el repartiment d'??frica ni d'??sia, van fixar la seva ??rea d'expansi?? inicial en la regi?? del Carib i, en menor mesura, en el Pac??fic, on la seva influ??ncia ja s'havia deixat sentir a Hawaii i Jap??. Tant en una zona com en l'altra es trobaven valuoses col??nies espanyoles (Cuba i Puerto Rico en el Carib, Filipines, les Carolinas i les Mariannes en el Pac??fic) que resultarien una presa f??cil a causa de la forta crisi pol??tica que sacsejava la seva metr??poli des del final del regnat d'Isabel II. En el cas de Cuba, el seu fort valor econ??mic, agr??cola i estrat??gic ja havia provocat nombroses ofertes de compra de la illa per part de diversos presidents nord-americans (John Quincy Adams, James Polk, James Buchanan i Ulysses Grant), que el govern espanyol sempre va rebutjar. Cuba no nom??s era una q??esti?? de prestigi per a Espanya, sin?? que es tractava d'un dels seus territoris m??s rics i el tr??fic comercial del seu capital, L'Havana, era comparable al que registrava en la mateixa ??poca Barcelona.

A aix?? s'afegien les demandes de la burgesia cubana, composta tant per hisendats illencs com nord-americans, desitjosa de posar fi a les limitacions comercials imposades per Espanya i obrir els seus productes, fonamentalment canya de sucre, al mercat lliure amb EUA i altres pot??ncies. Entre 1868 i 1878 es va deslligar la Guerra dels Deu Anys, que va culminar amb algunes concessions importants en mat??ria d'autonomia pol??tica, per?? no van acontentar completament als locals. Jos?? Mart??, el l??der d'aquesta revolta, es va exiliar a EUA, des d'on va recaptar suports en una lluita que preveia culminar amb la independ??ncia. Els rebels cubans, sostinguts cada vegada m??s des d'Estats Units, van tornar a revoltar-se en 1880 (Guerra Chiquita) i en 1895 (Guerra del 95).

L'escalada de recels entre els governs d'EEUU i Espanya va anar en augment, mentre en la premsa d'ambd??s pa??sos feien fortes campanyes de desprestigi contra l'adversari. A Am??rica s'insistia una vegada i una altra en la valentia dels herois cubans, als quals es mostrava com alliberadors lluitant per alliberar-se del jou d'un govern i un pa??s que era descrit com tir??nic, corrupte, analfabet i ca??tic. Per la seva banda, els espanyols, que no tenien cap dubte de la intenci?? d'EUA per annexionar-se la illa, dibuixaven a uns hisendats avariciosos i arrogants, sostinguts per una naci?? de lladres indisciplinats, sense hist??ria ni tradici?? militar, als quals Espanya hauria de donar-los una lli????.

Cada vegada semblava m??s imminent el desencadenament del conflicte entre dues pot??ncies que altres pa??sos consideraven de segona: una impetuosa, jove i encara en desenvolupament, que buscava fer-se un buit en la pol??tica mundial a trav??s de la seva economia creixent, i l'altra vella, que intentava mantenir la influ??ncia que li quedava dels seus antics anys de gl??ria. Els l??ders americans van veure en la disminu??da protecci?? de les col??nies, producte de la crisi econ??mica i financera espanyola, l'ocasi?? prop??cia de presentar-se davant el m??n com la nova Am??rica, la nova pot??ncia mundial, amb una acci?? espectacular. De fet aquesta guerra va ser el punt d'arrencada en el gran ascens de la naci?? nord-americana com poder mundial, per?? per al seu antagonista va significar l'accentuaci?? d'una crisi que no es resoldria sin?? fins a la segona meitat del segle XX, quan Espanya finalment assoleix recompondre's i situar-se novament entre les principals nacions del m??n.

[edita] Antecedents a la guerra

El de Cuba no era el primer conflicte internacional deslligat pel control de les col??nies espanyoles. En 1885, l'Imperi Alemany va intentar estendre el seu domini sobre el norest de Papua a les Illes Carolines, on es preveia establir un protectorat a causa de el seu valor estrat??gic. L'intent va ser durament combatut per Espanya, que estava present en l'arxip??lag des de 1521 i havia reclamat la seva sobirania per primera vegada en 1667; no obstant aix??, els alemanys (igual que en altres ocasions havien fet els brit??nics) argumentaven que Espanya les havia abandonat en eliminar la pres??ncia militar en 1787, si b?? l'activitat missionera i comercial s'havia repr??s posteriorment i mantingut durant tot el segle XIX. La mediaci?? del Papa Lle?? XIII va acabar, igual que en altres ocasions, amb el reconeixement de la sobirania espanyola, encara que es va permetre als alemanys establir una estaci?? naval i un dip??sit de carb?? en una de les Carolinas.

Com en totes les invasions, a Cuba havia una minoria, els amos de les plantacions, que estava a favor de la dominaci?? espanyola. En 1878, despr??s de deu anys de crua guerra, se signava el Pacte del Zanj??n, que no era m??s que un treva. El 1880 s'abolia l'esclavitud a Cuba i la situaci?? comen??ava a canviar. L'oligarquia anhelava la independ??ncia per a poder comerciar lliurement. El Capit?? General espanyol Weyler, designat per a la illa, va decidir rec??rrer a la pol??tica de ??Reconcentraci????, consistent a concentrar els camperols en reserves vigilades. L'odi es va exacerbar. Molts cubans acomodats van comen??ar a reclamar en Washington la intervenci?? nord-americana. Mentre, a L'Havana se succe??en les manifestacions entre independentistes i espanyolistes.

[edita] L'enfonsament del Maine

Amb l'excusa d'assegurar els interessos dels residents nord-americans a l'illa, el govern nord-americ?? va decidir l'enviament a l'Havana del cuirassat de segona classe Maine. El viatge era m??s aviat una maniobra intimidat??ria i de provocaci?? a Espanya, que es mantenia ferma en el rebuig de la proposta de compra realitzada pels Estats Units sobre Cuba i Puerto Rico. El 25 de gener de 1898, el Maine feia la seva entrada a l'Havana sense haver avisat pr??viament de la seva arribada, el que era contrari a les pr??ctiques diplom??tiques tant de l'??poca com actuals. En correspond??ncia a aquest fet, el govern espanyol va enviar el creuer Biscaia al port de Nova York. Malgrat la inoportunitat de la visita, les autoritats locals espanyoles van tractar amb tota amabilitat a la tripulaci?? nord-americana.

No obstant aix??, a les 21:40 de el 15 de febrer de 1898, una explosi?? il??lumin?? el port de L'Havana. El Maine havia saltat pels aires. Dels 355 tripulants, van morir 254 homes i 2 oficials. La resta de l'oficialitat gaudia, a aquelles hores, d'un ball donat en el seu honor per les autoritats espanyoles.

Sense esperar el resultat d'una investigaci??, la premsa sensacionalista de William Randolph Hearst publicava a l'endem?? el seg??ent titular: ??El vaixell de guerra Maine partit per la meitat per una artefacte infernal secret de l'enemic??.

A fi de determinar les causes de l'enfonsament es van crear dues comissions d'investigaci??, una espanyola i una altra nord-americana, ja que aquests ??ltims es van negar a una comissi?? conjunta, doncs per a ells el resultat de la investigaci?? s'havia decidit molt abans, una mostra t??pica de l'arrog??ncia nord-americana de l'??poca; tot apunta a que van idear l'operaci?? amb l'objectiu de tenir un casus belli per a declarar la guerra a una Espanya arru??nada i en decad??ncia que seguia posseint territoris immensament rics. Els nord-americans van sostenir des del primer moment que l'explosi?? havia estat provocada i externa. La conclusi?? espanyola fou que l'explosi?? era deguda a causes internes. Els espanyols van argumentar que no podia ser una mina, com pretenien els nord-americans, ja que no es va veure cap columna d'aigua i, a m??s, si la causa de l'explosi?? hagu??s estat una mina, no haurien d'haver esclatat els panyols de munici??. En el mateix sentit, van fer notar que tampoc havia peixos morts en el port, el que seria normal en una explosi?? externa. I encara que totes aquestes coses eren evidents, el govern d'Estats Units no les va recon??ixer i es va negar des d'un primer moment i en rod?? a un di??leg sobre la q??esti??.

Estudis recents han assenyalat que, donats els desperfectes causats per l'explosi??, si l'explosi?? hagu??s estat provocada per algun artefacte extern aquesta hauria fet al vaixell saltar (literalment) de l'aigua. Alguns dels documents desclassificats pel govern d'EUA sobre l'Operaci?? Mangosta (projecte per a la invasi?? de Cuba posterior al frac??s de Badia de Cochinos) avalen la pol??mica hip??tesi que l'explosi?? va ser causada en realitat pel propi govern d'EUA per tal de tenir un pretext per a declarar-li la guerra a Espanya. No obstant aix??, EUA va acusar Espanya de l'enfonsament i va declarar-li un ultim??tum on exigiria la retirada de Cuba, condici?? absolutament intolerable per a qualsevol pa??s sobir??, a m??s de comen??ar a mobilitzar voluntaris abans de rebre cap resposta, en una demostraci?? d'intencions evident. Per la seva banda, el govern espanyol va rebutjar qualsevol vinculaci?? amb l'enfonsament del Maine i es va negar a plegar-se al ultim??tum nord-americ??, declarant-li la guerra en cas d'invasi?? dels seus territoris. Comen??ava aix?? la Guerra hisp??-estatunidenca.

[edita] Desenvolupament del conflicte

Espanya va negar des del principi que tingu??s res a veure amb l'explosi?? del Maine, per?? la campanya medi??tica realitzada des dels peri??dics de William Randolph Hearst, avui dia el Grup Hearst, un dels principals imperis medi??tics del m??n, van conv??ncer la majoria dels nord-americans de la culpabilitat d'Espanya. Des de les primeres investigacions dels fets es va veure, com tesi m??s fonamentada, que l'explosi?? havia estat de dintre a fora i no al rev??s, el que apuntava a un accident en el propi buc.

Tradicionalment va ser una opini?? molt estesa entre els historiadors espanyols el creure que l'explosi?? va ser provocada pels propis nord-americans per a utilitzar-la com disculpa per a la seva entrada en la guerra. Estudis actuals apunten a una explosi?? accidental de la santab??rbara, motivada per l'escalfament de les mampares que la separaven de la carbonera cont??gua, que en aquells moments estava cremant.

Amb anterioritat als fets del Maine, Estats Units havia ordenat a la seva flota del Pac??fic que es dirig??s a Hong Kong i fes all?? exercicis de tir fins que reb??s l'ordre de dirigir-se a les Filipines i a la Illa de Guam. Tres mesos abans s'havia decretat el bloqueig naval a l'illa de Cuba sense que intervingu??s declaraci?? de guerra alguna, i quan es va declarar la guerra, es va fer amb efectes retroactius al comen??ament del bloqueig ^[1].

Les tropes d'Estats Units r??pidament van arribar a Cuba i quan eren derrotades en batalla terrestre, l'Armada dels Estats Units va destruir dues flotes espanyoles, una a la badia de Manila, a Filipines, i altra a la Batalla naval de Santiago de Cuba. El govern espanyol va demanar al juliol negociar la pau.

Santiago de Cuba es va rendir el 16 de juliol. Xifres conservadores estimen els morts en la campanya, que va culminar amb la presa de Santiago, en al voltant de 600 per la part espanyola, 250 per la nord-americana i 100 per la cubana. Per?? els cubans no van ser tractats com es mereixien, ja que a pesar que la guerra va ser guanyada, principalment, pel suport dels mambises, el general Shafter va impedir l'entrada victoriosa dels cubans a Santiago de Cuba, sota el pretext de ??possibles repres??lies??.

[edita] Conseq????ncies

Mitjan??ant els acords de Par??s de 1898, Estats Units va adquirir Cuba, Filipines, Puerto Rico i Guam. Les restants possessions espanyoles d'ultramar (Illes Mariannes, Carolinas i Palaos), incapaces de ser defensades a causa de la seva llunyania i la destrucci?? de bona part de la flota espanyola, van ser venudes a Alemanya en 1899 per 25 milions de pessetes.

Art. 1??. Espanya renuncia a tot dret de sobirania i propietat sobre Cuba. En atenci?? que aquesta illa, quan sigui evacuada per Espanya, va a ser ocupada pels Estats Units, aquests, mentre duri la seva ocupaci??, prendran sobre si i compliran les obligacions que, pel fet d'ocupar-la, els va imposar el dret internacional (...)

Art 2??. Espanya cedeix als Estats Units la illa de Puerto Rico i les altres que estan ara sota la seva sobirania en les ??ndies Occidentals, i la illa de Guam en l'arxip??lag de les Mariannes o Lladres.

Art. 3??. Espanya cedeix als Estats Units l'arxip??lag conegut per les illes Filipines (...).

Art 5??. Els Estats Units, (...) transportaran a Espanya, a la seva costa, als soldats espanyols que van fer presoners de guerra les forces nord-americanes al ser capturada Manila.

???Tractat de Par??s del 10-12-1898

Despr??s de la Guerra Hispano-estatunidenca, Estats Units va justificar les seves accions amb l'argument que preparava a les nacions subdesenvolupades per a la democr??cia. La Declaraci?? d'Independ??ncia contenia el principi d'autodeterminaci?? nacional. A Filipines, els insurgentes que havien lluitat contra el colonialisme espanyol aviat van comen??ar a lluitar contra les tropes d'Estats Units. Molts intel??lectuals, com el fil??sof William James i el president de la Universitat d'Harvard, Charles Eliot, van denunciar aquestes accions com tra??ci?? dels valors nord-americans. Finalment vam constatar que Estats Units va tenir el seu ??recompensa?? controlant Cuba durant unes poques d??cades.

Vaixell espanyol Crist??bal Col??n. Destru??t en la batalla de Santiago el 3 de juliol de 1898.

Malgrat les cr??tiques dels antiimperialistes, la majoria dels nord-americans creien que el conflicte espanyol havia estat oport?? i frisaven per fer sentir el poder d'Estats Units, que va comen??ar a gravitar cada vegada amb m??s for??a en tota l'??rea del Carib. El President Theodore Roosevelt va proposar construir un canal a Centream??rica, i en 1903 va oferir al govern colombi?? comprar una franja de terra del que avui ??s Panam??.

Al mateix temps que Col??mbia rebutjava l'oferta de Roosevelt, es va deslligar una rebel??li?? en l'??rea designada per a la ubicaci?? del canal. Roosevelt va donar suport la revolta i r??pidament va recon??ixer l'emancipaci?? de Panam?? enfront de Col??mbia. Uns dies despr??s, el franc??s Phillip-Bunau-Vareta, qui va viatjar a Washington com Ambaixador Extraordinari i Plenipotenciari de la naixent Rep??blica de Panam??, va vendre a Estats Units la zona del canal. En 1914, el Canal de Panam?? es va obrir al tr??fic mar??tim.

Les tropes nord-americanes van abandonar Cuba en 1902, per?? es va exigir a la nova rep??blica que atorgu??s bases navals a Estats Units. Aix?? mateix es va prohibir Cuba subscriure tractats que poguessin atreure-la a l'??rbita d'altra pot??ncia estrangera. Tamb?? es va garantir la capacitat d'intervenci?? d'Estats Units en el nou estat a trav??s de la Esmena Platt, vigent fins a 1934. A Filipines se li va concedir un autogovern limitat en 1907 i independ??ncia absoluta en 1946. En 1953. Puerto Rico va passar a ser un estat lliure associat a Estats Units amb govern propi limitat i els seus habitants van rebre la nacionalitat nord-americana.