Col??mbia
De Viquip??dia
|
|||||
| Lema nacional: Llibertat i ordre (Espanyol: Libertad y orden) |
|||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Castell?? | ||||
| Capital | Bogot?? 4?? 36' N, 74?? 05' O |
||||
| Ciutat m??s gran | Bogot?? | ||||
| Govern
President
|
Rep??blica ??lvaro Uribe V??lez |
||||
| Superf??cie - Total - Aigua (%) |
1.141.748 km?? (25??) 8,8% |
||||
| Poblaci?? - Estimaci?? 2003 - Cens - - Densitat |
44.531.434 (28??) - 36 hab/km?? (134??) |
||||
| Moneda | Peso colombi?? (COP) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
-5 (UTC-) No (UTC-) |
||||
| Independ??ncia - Declarada - Reconeguda |
D'Espanya 20 juliol de 1810 7 d'agost de 1819 |
||||
| Himne nacional | Oh Gloria inmarcesible | ||||
| Domini internet | .co | ||||
| Codi telef??nic | +57 |
||||
| Gentilici | Colombi??, colombiana | ||||
| Membre de: CSN, ONU, OEA, CAN, G.3 | |||||
La Rep??blica de Col??mbia ??s un estat de l'Am??rica del Sud. La seva costa nord i nord-est ??s al mar Carib, limita amb Vene??uela a l'est, amb el Brasil al sud-est, amb el Per?? i l'Equador al sud, i amb Panam?? i l'oce?? Pac??fic a l'oest.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
[edita] Les cultures precolombines (cultures daurades)
El per??ode Precl??ssic, com ??s conegut el lapse de temps a Col??mbia compr??s entre 1200 i 1510, on es formaren les Cultures m??s complexes a les quals els ind??genes colombians arribaren abans de la intervenci?? cultural espanyola. Complicades jerarquies, eficient estructura pol??tico-administrativa, monumentals ciutats, incomptables obres d'art, tradicions orals i immaterials que ens revelen el nivell de desenvolupament d'aquestes veritables civilitzacions.
- Els Quimbaies
Envoltats per eterns guaduals i yarums, els Quimbaies s??n famosos per la seva habilitat de construcci?? amb el Bamb?? Guadua, la seva exquisita orfebreria i els seus valents guerrers. Aquests habitaven la regi?? de l'actual Eix Cafeter, en especial a l'actual departament del Quind??o. Els Quimbaies, son els creadors de potser la m??s famosa pe??a d'or precolomb?? del M??n: el Poporo Quimbaia (Museu de l'Or), i una de les m??s impressionants col??leccions d'Art Prehisp??nic: El Tresor dels Quimbaies (Museu d'Am??rica - Madrid).
Els Quimbaies, es calcula que eren gaireb?? 1.000.000, vivien en cabanyes rodones de guadua i teulats de palma. Els fogons eren p??blics, i eren compartits per tres o quatre fam??lies cada un i estaven apart en una cabanya propera a les tres cases. Els poblats eren bastant compactes, i era com?? que cada poblat Quimbaia no super??s tres fam??lies diferents, fent-se el tracte dins dels poblats molt cordial i familiar.
La producci?? agr??cola dels Quimbaies, no era tan eficient com en altres cultures, que ja coneixien i practicaven la rotaci?? de cultius. Ells cultivaven una terra i se la deixava descansar, mentre l'any seg??ent se n???agafava una altra, i aix?? successivament. El seu m??tode era cremar la terra, talar el que quedava en peu i llaurar-la per sembrar, lentament matant els nutrients de la terra. Encara que eren experts en fer terrasses de cultiu en les zones m??s pendents, d'aquesta forma evitaven l'erosi??. Per?? aquests m??todes de crema eren compensats amb el sembrat de Bamb??s Guadues, que a m??s de ser font de fusta, conservaven molta aigua i restablien els nutrients de la terra. Els cultius m??s comuns, eren els de blat de moro, arracatxa, fr??jol, fique i iuca.
Els Quimbaies desenvoluparen molt la recol??lecci?? sistematitzada de fruites i baies, especialment les de guames, pithaies, guaiabes, alvocats i caimits. Per?? la planta que m??s usaren, fou la guadua. La guadua, es un bamb?? abundant en la regi?? de l'actual eix cafeter, i fou usada pels Quimbaies per fer des de joguines, armes fins cases.
La sal, fou una de les raons per la qual els Quimbaies no foren conquistats per pobles agressius com els Muzus i els Panzes, les fonts salades de Consota, Cori, Coinza i Caramanta foren monopolitzades pels Quimbaies, que controlaven el comer?? del mineral en la zona a l'occident del Sistema Central. En aquestes fonts salades, l'enginy Quimbaia dividia les aig??es salades de les dolces i la salada portada per tubs de guadua als forns. on era evaporada i extreta. Els Quimbaies guardaven tota la sal en dip??sits especials propietat de cada fam??lia. La sal era usada tan per pagar tribut al cacic com a les tribus ve??nes.
Els Quimbaies foren de les ??ltimes cultures en desapar??ixer, dons les zones que habitaven eren quasi inaccessibles, rodejats a cada costat per pics nevats i amb dos taps de selva al nord o al sud. Tot i aix?? els espanyols arrivaren, al comandament de Jorge Robledo, que havia ja conquistat el Nord d'Antioquia. Robledo primer tract?? b?? als Quimbaies, per?? despr??s comen???? a enviar-los a les encomiendas a treballar. Els Quimbaies s???hi resistiren i les tropes de espanyoles els exterminaren.
- Els Tairones
Habitaren la zona m??s septentrional de Col??mbia, exactament a la Serra nevada de Santa Marta. Ells arribaren a un nivell de desenvolupament envejable per altres cultures colombianes, com d'altres de foranes. Els seus coneixements d'arquitectura, agricultura i hidr??ulica ens donen la imatge d'una naci?? ben estructurada, avan??ada, i que en comparaci?? amb algunes nacions europees, molt m??s avan??ades.
- Els Muiscas
Habitaren a la zona central de Col??mbia, espec??ficament l'Altipl?? Cundiboiacens foren la Cultura que m??s va evolucionar en el qu?? es refereix a l'administraci?? i l'estructura pol??tico-administrativa de l'Estat; fins arribar a la conformaci?? oficial d'una Confederaci??, amb un sistema uniforme de camins, llengua, impostos, religi?? i lleis.
- Els Zen??s
A les planes dels actuals departaments de Sucre i C??rdoba, exist?? un poble conegut com els Zen??s. Els Zen??s foren l'??nica cultura que va establir un govern centralitzat, concentrant els Zen??s en grans ciutats, i no en petits poblats independents.
- Els Narinyo
Habitaren el Marc??s Colombi?? en la seva Zona Occidental, la seva orfebreria era propera als patrons art??stics dels Inques. Foren exterminats per l'expedici?? de Sebasti??n de Belalc??zar.
- Els Tumaco
ve??ns dels Narinyo, s'especialitzaren en cer??mica decorada.
- Els Huitotos
Important tribu que habita encara les selves de Col??mbia.
[edita] La colonitzaci?? i la independ??ncia
Els exploradors espanyols hi varen arribar el 1510 i hi van trobar les tribus ind??genes, anomenades gen??ricament txibtxes, les quals foren exterminades o subjugades i conquerides. Els espanyols hi varen construir diversos assentaments que finalment es varen convertir en les prov??ncies que conformaren la Nova Granada, al principi com a Capitania General i des de 1717 com a Virregnat, incloent-hi diverses prov??ncies que havien pertangut fins aquest moment a les jurisdiccions dels virregnats de Nova Espanya i Per??. El moviment d'independ??ncia, en gran part liderat per Sim??n Bol??var i Francisco de Paula Santander des de 1810, finalment va tenir ??xit el 1819 quan el territori ocupat pel virregnat de Nova Granada es va convertir en una rep??blica federal, la Gran Col??mbia, despr??s de la batalla de Boyac?? (7 d'agost de 1819) i el Congr??s d'Angostura aquell mateix any.
Les divisions cabdillistes internes varen conduir el 1830 a la separaci?? dels departaments que componien la Gran Col??mbia: Vene??uela, Quito (actual Equador) i Cundinamarca el 1830. Cundinamarca es va anomenar Nova Granada fins al 1886, quan va prendre el seu nom actual: Rep??blica de Col??mbia. Les divisions internes romanien, i de tant en tant encenien la guerra civil i van contribuir a la independ??ncia de Panam?? el 1903 patrocinada pels Estats Units.
[edita] Pol??tica
Col??mbia ??s una rep??blica en qu?? el poder executiu domina l'estructura de govern. El president, escollit junt amb el vicepresident pel vot popular per a un termini de quatre anys, funciona com a cap d'estat i com a cap del govern.
El parlament bicameral de Col??mbia ??s el Congr??s, que consisteix en el Senat, de 102 escons, i la Cambra de Representants, de 166 escons. Els membres d'ambdues cambres s??n decidits pel vot popular per servir en terminis de quatre anys. El sistema judicial ha experimentat reformes significatives en la d??cada dels noranta.
[edita] Subdivisi?? administrativa
Col??mbia se subdivideix pol??ticament i administrativament en 32 departaments i un districte capital(*), que dep??n administrativament del Departament de Cundinamarca:
.png/250px-Colombia_(numerado).png)
 |
|
[edita] Geografia
Els Andes dominen la meitat occidental de Col??mbia, i es divideixen en tres grans serralades: l'Occidental, la Central i l'Oriental. Entre les serralades, els rius Magdalena i Cauca flueixen cap a les plan??cies baixes al llarg de la costa caribenya. En les parts m??s altes de les serralades s'hi troben volcans, alguns dels quals encara s??n actius. El punt m??s alt ??s el Pico Crist??bal Col??n a la Sierra Nevada de Santa Marta, amb una al??ada de 5.775 m per sobre del nivell del mar.
La part oriental de l'estat es caracteritza per terres planes, en part densament arboritzades i amb molts de rius com el Putumayo, el Yapura, el Meta i el Guaviare, que flueixen al riu Orinoco o el riu Amazones. Col??mbia tamb?? t?? diverses petites illes a l'oce?? Atl??ntic i al Pac??fic.
El clima local ??s calent al llarg d'ambdues costes i a les plan??cies orientals, mentre que les serres i les terres altes poden ??sser bastant fredes. La ciutat m??s gran de Col??mbia ??s la seva capital, Bogot??. Altres ciutats importants s??n Medell??n, Cali, Cartagena, Barranquilla, Ibagu??, Manizales, Pasto, C??cuta i Bucaramanga.
.png/250px-Colombia_(regiones_naturales).png)
[edita] Regions geogr??fiques naturals i culturals de Col??mbia
Els departaments colombians estan agrupats en les seg??ents regions geogr??fiques naturals i culturals:
- Andina
- Orin??quia
- Amaz??nica
- Costa Pac??fica
- Insular
- Costa Nord
(Enlla?? extern: Mapa de les regions geogr??fiques naturals de Col??mbia)
[edita] Economia
O Produto Interior Bruto (PIB) de Colombia ta l'a??o 2006 esti?? alto u baxo de 371 billons de pesos ($371.653.000.000.000,oo), uns 190 mil millons de d??lars (USD 190.900.000.000,oo). A destribuzi??n per autibid?? economica esti??: 13,9% agricultura, 30,3% industria e 55,8% serbizios.
Ta 1999, a econom??a de Colombia rechistr?? lo suyo primer creximiento negatibo dende as a??adas trenta, crepando un record de creximiento sostenito superior ?? lo d'altras econom??as de a rechi??n.
O gubierno autual (2002-2006) concara retos economicos, como reformar o sistema de pensions e achiquir o endize de desemplego.
Col??mbia pertany a la Comunitat Andina de Nacions i al G-3.
[edita] Demografia
(Per a la poblaci?? nadiua, veure Amerindis de Col??mbia)
La diversitat ??tnica a Col??mbia ??s un resultat de la barreja d'amerindis ind??genes, colons espanyols i esclaus africans, cosa que ha produ??t una mescla de mestissos (el 48%), blancs (el 30%), mulats (el 14%), negres (el 4%) i una barreja negra-amer??ndia (el 3%). Avui, nom??s aproximadament l'1% de la gent pot ser identificada com a totalment amer??ndia sobre la base de llengua i costums. La religi?? predominant a Col??mbia ??s el catolicisme rom??.
Col??mbia ??s el tercer estat m??s poblat de l'Am??rica Llatina, despr??s del Brasil i de M??xic. El moviment de poblaci?? rural a les ??rees urbanes ha estat fort durant el segle XX. La poblaci?? urbana va augmentar del 57% de la poblaci?? total el 1951 a aproximadament el 74% cap al 1994. Trenta ciutats tenen una poblaci?? de 100.000 habitants o m??s. Els nou departaments de terres baixes de l'est, que constitueixen aproximadament el 54% de l'??rea de Col??mbia, tenen menys del 3% de la poblaci?? i una densitat de menys d'una persona per quil??metre quadrat.
[edita] Vegeu tamb??
- Colombians destacats
- Comunicacions a Col??mbia
- Departaments i capitals
- Dates importants
- Idiomes
- Ciutats de Col??mbia
- Ex??rcit
- Poblaci??
- Relacions estrangeres
- Bogot??
- S??mbols patris
- Sistema de govern
- Transport de Col??mbia
[edita] Enlla??os externs
- PEC - Portada oficial del govern
- Casa de Nari??o - Lloc web oficial del president
|
|
 |
|---|---|
 Argentina  Bol??via  Brasil  Col??mbia  Equador  Guyana  Paraguai  Per??  Surinam
|
|
Depend??ncies:  Illes Malvines |  Guaiana Francesa |
|
.svg/20px-Flag_of_Chile_(bordered).svg.png){kind=small}
