Colòmbia
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: Llibertat i ordre (Espanyol: Libertad y orden) |
|||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Castellà | ||||
| Capital | Bogotà 4° 36' N, 74° 05' O |
||||
| Ciutat més gran | Bogotà | ||||
| Govern
President
|
República Álvaro Uribe Vélez |
||||
| Superfície - Total - Aigua (%) |
1.141.748 km² (25è) 8,8% |
||||
| Població - Estimació 2003 - Cens - - Densitat |
44.531.434 (28è) - 36 hab/km² (134è) |
||||
| Moneda | Peso colombià (COP) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
-5 (UTC-) No (UTC-) |
||||
| Independència - Declarada - Reconeguda |
D'Espanya 20 juliol de 1810 7 d'agost de 1819 |
||||
| Himne nacional | Oh Gloria inmarcesible | ||||
| Domini internet | .co | ||||
| Codi telefònic | +57 |
||||
| Gentilici | Colombià, colombiana | ||||
| Membre de: CSN, ONU, OEA, CAN, G.3 | |||||
La República de Colòmbia és un estat de l'Amèrica del Sud. La seva costa nord i nord-est és al mar Carib, limita amb Veneçuela a l'est, amb el Brasil al sud-est, amb el Perú i l'Equador al sud, i amb Panamà i l'oceà Pacífic a l'oest.
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] Les cultures precolombines (cultures daurades)
El període Preclàssic, com és conegut el lapse de temps a Colòmbia comprès entre 1200 i 1510, on es formaren les Cultures més complexes a les quals els indígenes colombians arribaren abans de la intervenció cultural espanyola. Complicades jerarquies, eficient estructura político-administrativa, monumentals ciutats, incomptables obres d'art, tradicions orals i immaterials que ens revelen el nivell de desenvolupament d'aquestes veritables civilitzacions.
- Els Quimbaies
Envoltats per eterns guaduals i yarums, els Quimbaies són famosos per la seva habilitat de construcció amb el Bambú Guadua, la seva exquisita orfebreria i els seus valents guerrers. Aquests habitaven la regió de l'actual Eix Cafeter, en especial a l'actual departament del Quindío. Els Quimbaies, son els creadors de potser la més famosa peça d'or precolombí del Món: el Poporo Quimbaia (Museu de l'Or), i una de les més impressionants col·leccions d'Art Prehispànic: El Tresor dels Quimbaies (Museu d'Amèrica - Madrid).
Els Quimbaies, es calcula que eren gairebé 1.000.000, vivien en cabanyes rodones de guadua i teulats de palma. Els fogons eren públics, i eren compartits per tres o quatre famílies cada un i estaven apart en una cabanya propera a les tres cases. Els poblats eren bastant compactes, i era comú que cada poblat Quimbaia no superés tres famílies diferents, fent-se el tracte dins dels poblats molt cordial i familiar.
La producció agrícola dels Quimbaies, no era tan eficient com en altres cultures, que ja coneixien i practicaven la rotació de cultius. Ells cultivaven una terra i se la deixava descansar, mentre l'any següent se n’agafava una altra, i així successivament. El seu mètode era cremar la terra, talar el que quedava en peu i llaurar-la per sembrar, lentament matant els nutrients de la terra. Encara que eren experts en fer terrasses de cultiu en les zones més pendents, d'aquesta forma evitaven l'erosió. Però aquests mètodes de crema eren compensats amb el sembrat de Bambús Guadues, que a més de ser font de fusta, conservaven molta aigua i restablien els nutrients de la terra. Els cultius més comuns, eren els de blat de moro, arracatxa, fríjol, fique i iuca.
Els Quimbaies desenvoluparen molt la recol·lecció sistematitzada de fruites i baies, especialment les de guames, pithaies, guaiabes, alvocats i caimits. Però la planta que més usaren, fou la guadua. La guadua, es un bambú abundant en la regió de l'actual eix cafeter, i fou usada pels Quimbaies per fer des de joguines, armes fins cases.
La sal, fou una de les raons per la qual els Quimbaies no foren conquistats per pobles agressius com els Muzus i els Panzes, les fonts salades de Consota, Cori, Coinza i Caramanta foren monopolitzades pels Quimbaies, que controlaven el comerç del mineral en la zona a l'occident del Sistema Central. En aquestes fonts salades, l'enginy Quimbaia dividia les aigües salades de les dolces i la salada portada per tubs de guadua als forns. on era evaporada i extreta. Els Quimbaies guardaven tota la sal en dipòsits especials propietat de cada família. La sal era usada tan per pagar tribut al cacic com a les tribus veïnes.
Els Quimbaies foren de les últimes cultures en desaparèixer, dons les zones que habitaven eren quasi inaccessibles, rodejats a cada costat per pics nevats i amb dos taps de selva al nord o al sud. Tot i així els espanyols arrivaren, al comandament de Jorge Robledo, que havia ja conquistat el Nord d'Antioquia. Robledo primer tractà bé als Quimbaies, però desprès començà a enviar-los a les encomiendas a treballar. Els Quimbaies s’hi resistiren i les tropes de espanyoles els exterminaren.
- Els Tairones
Habitaren la zona més septentrional de Colòmbia, exactament a la Serra nevada de Santa Marta. Ells arribaren a un nivell de desenvolupament envejable per altres cultures colombianes, com d'altres de foranes. Els seus coneixements d'arquitectura, agricultura i hidràulica ens donen la imatge d'una nació ben estructurada, avançada, i que en comparació amb algunes nacions europees, molt més avançades.
- Els Muiscas
Habitaren a la zona central de Colòmbia, específicament l'Altiplà Cundiboiacens foren la Cultura que més va evolucionar en el què es refereix a l'administració i l'estructura político-administrativa de l'Estat; fins arribar a la conformació oficial d'una Confederació, amb un sistema uniforme de camins, llengua, impostos, religió i lleis.
- Els Zenús
A les planes dels actuals departaments de Sucre i Córdoba, existí un poble conegut com els Zenús. Els Zenús foren l'única cultura que va establir un govern centralitzat, concentrant els Zenús en grans ciutats, i no en petits poblats independents.
- Els Narinyo
Habitaren el Marcís Colombià en la seva Zona Occidental, la seva orfebreria era propera als patrons artístics dels Inques. Foren exterminats per l'expedició de Sebastián de Belalcázar.
- Els Tumaco
veïns dels Narinyo, s'especialitzaren en ceràmica decorada.
- Els Huitotos
Important tribu que habita encara les selves de Colòmbia.
[edita] La colonització i la independència
Els exploradors espanyols hi varen arribar el 1510 i hi van trobar les tribus indígenes, anomenades genèricament txibtxes, les quals foren exterminades o subjugades i conquerides. Els espanyols hi varen construir diversos assentaments que finalment es varen convertir en les províncies que conformaren la Nova Granada, al principi com a Capitania General i des de 1717 com a Virregnat, incloent-hi diverses províncies que havien pertangut fins aquest moment a les jurisdiccions dels virregnats de Nova Espanya i Perú. El moviment d'independència, en gran part liderat per Simón Bolívar i Francisco de Paula Santander des de 1810, finalment va tenir èxit el 1819 quan el territori ocupat pel virregnat de Nova Granada es va convertir en una república federal, la Gran Colòmbia, després de la batalla de Boyacá (7 d'agost de 1819) i el Congrés d'Angostura aquell mateix any.
Les divisions cabdillistes internes varen conduir el 1830 a la separació dels departaments que componien la Gran Colòmbia: Veneçuela, Quito (actual Equador) i Cundinamarca el 1830. Cundinamarca es va anomenar Nova Granada fins al 1886, quan va prendre el seu nom actual: República de Colòmbia. Les divisions internes romanien, i de tant en tant encenien la guerra civil i van contribuir a la independència de Panamà el 1903 patrocinada pels Estats Units.
[edita] Política
Colòmbia és una república en què el poder executiu domina l'estructura de govern. El president, escollit junt amb el vicepresident pel vot popular per a un termini de quatre anys, funciona com a cap d'estat i com a cap del govern.
El parlament bicameral de Colòmbia és el Congrés, que consisteix en el Senat, de 102 escons, i la Cambra de Representants, de 166 escons. Els membres d'ambdues cambres són decidits pel vot popular per servir en terminis de quatre anys. El sistema judicial ha experimentat reformes significatives en la dècada dels noranta.
[edita] Subdivisió administrativa
Colòmbia se subdivideix políticament i administrativament en 32 departaments i un districte capital(*), que depèn administrativament del Departament de Cundinamarca:
.png/250px-Colombia_(numerado).png)
 |
|
[edita] Geografia
Els Andes dominen la meitat occidental de Colòmbia, i es divideixen en tres grans serralades: l'Occidental, la Central i l'Oriental. Entre les serralades, els rius Magdalena i Cauca flueixen cap a les planícies baixes al llarg de la costa caribenya. En les parts més altes de les serralades s'hi troben volcans, alguns dels quals encara són actius. El punt més alt és el Pico Cristóbal Colón a la Sierra Nevada de Santa Marta, amb una alçada de 5.775 m per sobre del nivell del mar.
La part oriental de l'estat es caracteritza per terres planes, en part densament arboritzades i amb molts de rius com el Putumayo, el Yapura, el Meta i el Guaviare, que flueixen al riu Orinoco o el riu Amazones. Colòmbia també té diverses petites illes a l'oceà Atlàntic i al Pacífic.
El clima local és calent al llarg d'ambdues costes i a les planícies orientals, mentre que les serres i les terres altes poden ésser bastant fredes. La ciutat més gran de Colòmbia és la seva capital, Bogotà. Altres ciutats importants són Medellín, Cali, Cartagena, Barranquilla, Ibagué, Manizales, Pasto, Cúcuta i Bucaramanga.
.png/250px-Colombia_(regiones_naturales).png)
[edita] Regions geogràfiques naturals i culturals de Colòmbia
Els departaments colombians estan agrupats en les següents regions geogràfiques naturals i culturals:
- Andina
- Orinòquia
- Amazònica
- Costa Pacífica
- Insular
- Costa Nord
(Enllaç extern: Mapa de les regions geogràfiques naturals de Colòmbia)
[edita] Economia
O Produto Interior Bruto (PIB) de Colombia ta l'año 2006 estió alto u baxo de 371 billons de pesos ($371.653.000.000.000,oo), uns 190 mil millons de dólars (USD 190.900.000.000,oo). A destribuzión per autibidá economica estió: 13,9% agricultura, 30,3% industria e 55,8% serbizios.
Ta 1999, a economía de Colombia rechistró lo suyo primer creximiento negatibo dende as añadas trenta, crepando un record de creximiento sostenito superior á lo d'altras economías de a rechión.
O gubierno autual (2002-2006) concara retos economicos, como reformar o sistema de pensions e achiquir o endize de desemplego.
Colòmbia pertany a la Comunitat Andina de Nacions i al G-3.
[edita] Demografia
(Per a la població nadiua, veure Amerindis de Colòmbia)
La diversitat ètnica a Colòmbia és un resultat de la barreja d'amerindis indígenes, colons espanyols i esclaus africans, cosa que ha produït una mescla de mestissos (el 48%), blancs (el 30%), mulats (el 14%), negres (el 4%) i una barreja negra-ameríndia (el 3%). Avui, només aproximadament l'1% de la gent pot ser identificada com a totalment ameríndia sobre la base de llengua i costums. La religió predominant a Colòmbia és el catolicisme romà.
Colòmbia és el tercer estat més poblat de l'Amèrica Llatina, després del Brasil i de Mèxic. El moviment de població rural a les àrees urbanes ha estat fort durant el segle XX. La població urbana va augmentar del 57% de la població total el 1951 a aproximadament el 74% cap al 1994. Trenta ciutats tenen una població de 100.000 habitants o més. Els nou departaments de terres baixes de l'est, que constitueixen aproximadament el 54% de l'àrea de Colòmbia, tenen menys del 3% de la població i una densitat de menys d'una persona per quilòmetre quadrat.
[edita] Vegeu també
- Colombians destacats
- Comunicacions a Colòmbia
- Departaments i capitals
- Dates importants
- Idiomes
- Ciutats de Colòmbia
- Exèrcit
- Població
- Relacions estrangeres
- Bogotà
- Símbols patris
- Sistema de govern
- Transport de Colòmbia
[edita] Enllaços externs
- PEC - Portada oficial del govern
- Casa de Nariño - Lloc web oficial del president
|
|
 |
|---|---|
 Argentina  Bolívia  Brasil  Colòmbia  Equador  Guyana  Paraguai  Perú  Surinam
|
|
Dependències:  Illes Malvines |  Guaiana Francesa |
|
.svg/20px-Flag_of_Chile_(bordered).svg.png){kind=small}
