Paraguai

De Viquip??dia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Paz y justicia (Pau i just??cia)

Idiomes oficials Castell?? i guaran??

Capital Asunci??n
25?? 16' S, 57?? 40' O

Ciutat m??s gran Asunci??n

Govern

President sortint
President Electe
(20 d'abril de 2008)

Rep??blica
Oscar Nicanor Duarte Frutos
Fernando Lugo

Superf??cie
- Total
- Aigua (%) 406.750 km?? (58??)
2,3%

Poblaci??
- Estimaci?? 2004
- Cens
- Densitat 6.191.368 (100??)
-
15 hab/km?? (161??)

Moneda Guaran?? (PYG)

Fus horari
- Estiu (DST) (UTC-4)
(UTC-4)

Independ??ncia
d'Espanya 15 de maig del 1811

Himne nacional Paraguayos, Rep??blica o Muerte (Paraguaians, Rep??blica o la Mort)

Domini internet .py

Codi telef??nic +595

Gentilici Paraguai??, paraguaiana

^* Membre de l'ONU, l'OEA, la CSN i el Mercosur.

El Paraguai ??s un pa??s de l'Am??rica del Sud localitzat entre les latituds 19?? 18' i 27?? 30' sud i les longituds 54?? 19' i 62?? 38' oest del meridi?? de Greenwich. ??s un dels dos pa??sos sud-americans sense sortida a l'oce??.

El lloc m??s occidental del seu territori es troba a Fort??n d??Esmeralda i l'extrem oriental est?? donat pel Salto del Guair??. Al nord el punt m??s extrem ??s el Fort??n Coronel Sanchez i en el sud l'illa Talavera. Els seus l??mits s??n: Al nord amb Bol??via; al nord-oest, amb Brasil i al sud-oest i a l'oest amb Argentina.

[edita] Hist??ria

Els primers europeus van arribar al territori al comen??ament del segle XVI i van fundar Asunci??n, el 15 d'agost, 1537. La ciutat es va convertir en la capital d'una prov??ncia colonial, i va ser coneguda com la "Mare de totes les ciutats".

Destaca en els segles XVII i XVIII la forta influ??ncia dels jesu??tes, amb la creaci?? de reducciones, comunitats on els ind??genes restaven protegits de les arbitrarietats dels colonitzadors. El 1717 la rebel??li?? comunera va realitzar el primer crit de llibertat d'Am??rica, per?? van ser derrotats en la batalla de Taviti el 1721. El 1811 Paraguai va declarar-ne la independ??ncia.

El segle XIX va estar marcat per l'a??llament i l'autarquia. La dictadura estatlista i militarista de Francisco Solano L??pez, combinada amb les ambicions territorials d'Argentina i l'imperi brasiler, condueixen a la Guerra de la Triple Alian??a (1864-1870), amb resultats catastr??fics per a la demografia i l'economia del pa??s. L'??ltim conflicte armat internacional va ser contra Bol??via de 1932 a 1939 i de la qual van sorgir els l??mits territorials actuals entre els dos pa??sos.

El Paraguai tamb?? va sofrir nombroses guerres civils i cops d'estat durant el segle XIX i el segle XX. L'??ltim dictador general va ser Alfredo Stroessner, qui va ser enderrocat el 1989. Des de llavors, Paraguai ha viscut un per??ode de democr??cia, encara que la tensi?? pol??tica ha augmentat els anys recents. El primer president democr??tic va ser Juan Carlos Wasmosy, per?? hi ha qui pensa que la seva pol??tica econ??mica va dur al pa??s al col??lapse financer. Actualment, ell ??s senador vitalici, i un home molt poder??s al pa??s.

[edita] Pol??tica

El Paraguay ??s una rep??blica representativa, democr??tica i presidencialista en la qual el president del Paraguai ??s el cap d'Estat i alhora cap de govern en un sistema multipartidista. El president exerceix el poder executiu; el poder legislatiu ??s ostentat pel Congr??s Nacional, un cos bicameral. El poder judicial ??s independent de l'executiu i del cos legislatiu.

[edita] Presidents

2003 - 2008: Oscar Nicanor Duarte Frutos, Partido Colorado.
2008 - : Fernandeo Armindo Lugo Mendez (n. 1951), coalici?? Alianza Patriotica por el Cambio, que agrupa sindicats d'esquerra amb representants camperols i ind??genes.

[edita] Subdivisi?? administrativa

Departaments del Paraguai

El Paraguai est?? dividit en 17 departaments i la capital:

Departaments:

Alto Paraguay
Alto Paran??
Amambay
Capital Federal (Asunci??n)
Boquer??n
Caaguaz??
Caazapa
Canindey??
Central
Concepci??n
Cordillera
Guair??
Itap??a
Misiones
??eembuc??
Paraguar??
Presidente Hayes
San Pedro

[edita] Economia

El Paraguai t?? una economia de mercat on el sector informal ??s predominant que inclou les reexportacions de productes de consum importats als pa??sos ve??ns, i les activitats de les milers de mirco-empreses i dels venedors ambulants. Donada la import??ncia del sector informal, ??s dif??cil realitzar estimacions o mesuraments precisos de l'economia.

L'economia del Paraguai, per??, dep??n for??a del Brasil, el seu ve?? a l'est. La major part de les importacions ingressen al pa??s per mitj?? del port de Paranagu??. La Ciudad del Este, ??s la tercera ??rea sense impostos m??s gran del m??n despr??s de Hong Kong i Miami. Al pa??s es troba la pressa Itapiu, la qual ??s l'estructura de ciment m??s gran, la pressa m??s gran i la planta d'energia m??s gran del m??n.

El 60% del Producte Intern Brut prov?? del comer?? amb Brasil. La resta prov?? del comer?? amb Argentina i dels altres membres del Mercosur, del qual n'??s membre des de 1995.

[edita] Demografia

Asunci??n

??tnicament, culturalment i socialment, el Paraguai t?? una de les poblacions m??s homog??nies de Llatinoam??rica. Prop del 95% de la poblaci?? es mestissa (descendents principalment d'espanyols i guaran??s). El 75% parla espanyol i el 90% ent??n el guaran??; aquestes s??n les dues lleng??es oficials del pa??s. Hi ha tamb?? descendents d'alemanys, japonesos, coreans, xinesos, ??rabs i brasilers que s'hi han establert i han conservat les seves lleng??es.

La poblaci?? del Paraguai est?? distribu??da de manera desigual: el 56% dels paraguaians viuen en ??rees urbanes. La majoria de la poblaci?? viu a la regi?? est prop de la capital i la ciutat m??s gran del pa??s, Asunci??n, que concentra el 10% de la poblaci?? nacional. Per contra, al Chaco, ciutat que representa el 60% de la poblaci?? del pa??s, hi viu nom??s el 2% de la poblaci?? nacional.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Paraguai

Estats de l'Am??rica del Sud
Argentina Bol??via Brasil Col??mbia Equador Guyana Paraguai Per?? Surinam Uruguai Vene??uela Xile
Depend??ncies: Illes Malvines \| Guaiana Francesa