Democr??cia
De Viquip??dia
La democr??cia es una forma de govern en qu?? la sobirania recau en el poble, que ??s qui exerceix el govern, ja sigui directament, ja sigui mitjan??ant representants.
Taula de continguts |
[edita] Or??gen i caracter??stiques b??siques
El terme democr??cia ve del grec (????????????????????) ?????????? ("poble") i ?????????? ("governar"). El seu sentit literal ??s, doncs, govern del poble. T?? el seu origen com a terme i com a sistema de govern a l'antiguitat grega. Concretament, la democr??cia s'establ?? com a forma de govern a l'Atenes posterior a la Revoluci?? popular dirigida per Efialtes (462 a.C), que possibilit?? l'acc??s al poder per part dels pobres lliures. Arist??til, cr??tic de la democr??cia, considerava que all?? caracter??stic de la democr??cia era precisament l'??sser el govern dels pobres lliures, ??dhuc en el cas de que aquests fossin minoria. Modernament, es considera democr??tic tot aquell govern on la sobirania recau en la totalitat del poble. Per descomptat, podem observar graus al llarg de la Hist??ria i en l'actualitat, de manera que un Estat pot barrejar l'extensi?? de la democr??cia a un sector del poble amb la marginaci?? d'un altre: el sufragi universal, per exemple, esdevingu?? en un primer moment mascul??, arribant a les dones nom??s arrel de les lluites sufragistes de finals del segle XIX i principis del XX.
[edita] Tipus de democr??cia
Existeixen diversos tipus ideals de democr??cia, cadascun amb caracter??stiques diferents. Concretament, podem dividir les democr??cies seguint dos criteris: 1) segons la relaci?? del poble sobir?? amb el govern efectiu; i 2) segons el procediment emprat per a prendre les decisions. Cal entendre, per??, que es tracta de models ideals i que cap d'ells s'ha donat de fet en puritat absoluta en cap moment de la Hist??ria.
[edita] Tipus de democr??cia segons la relaci?? entre el sobir?? i el govern
[edita] Democr??cia directa
Es tracta de la democr??cia en estat pur, tal com la van viure els seus fundador atenencs. Les decisions les prenen els membres del poble sobir?? reunits en assemblea. No existeixen representants del poble sin??, en tot cas, agents fiduciaris del mateix, sotmesos als dictats de l'assemblea i revocables en qualsevol moment. Es tracta del tipus de democr??cia preferit no nom??s pels dem??crates de l'antiga Gr??cia, sino tamb?? per a molts pensadors moderns (Rousseau, per exemple) i per a una bona part del socialisme i l'anarquisme. La democr??cia directa nom??s pot funcionar en aquelles comunitats pol??tiques els membres de la qual poden reunir-se amb una certa periodicitat, la qual cosa en principi restringeix la viabilitat d'aquest r??gim a comunitats petites, com ara les tribus o les ciutats-Estat. L'exemple de democr??cia directa m??s conegut ??s el de l'Atenes cl??ssica.
[edita] Democr??cia representativa
Es tracta del model com?? de democr??cia moderna. A la democr??cia representativa la sobirania continua en mans del poble, per?? aquest no exerceix directament el poder sin?? que delega aquesta tasca en representants escollits peri??dicament, els quals no solen ser revocables per part del poble mentre dura el seu mandat. Aix?? fa que les democr??cies representatives tendeixin sovint a ser r??gims on la sobirania del poble es fa visible ??nicament durant els comicis, que solen esdevenir-se entre per??odes relativament llargs de temps (4 o 5 anys, per exemple). Es tracta del r??gim preferit per pensadors com James Madison o Karl Popper, que el contemplen principalment com el mitj?? m??s adequat per a la selecci?? d'elits. Hist??ricament, la democr??cia representativa ha anat associada a grans Estats-naci??, m??s que no pas a comunitats petites on els ciutadans han pogut exercir la democr??cia directa. ??s el tipus de democr??cia predominant a l'actualitat.
[edita] Tipus de democr??cies segons el procediment decisori
[edita] Democr??cia deliberativa
Es tracta d'un tipus de democr??cia on les assemblees legislatives i els consells executius prenen decisions basant-se ??nicament en raons de just??cia i d'inter??s general. Les lleis i les decisions del govern no poden ser presses en base a raons privades ("a mi m'interessa"), ni en base a contrapartides ("si voteu aquesta llei us prometo donar-vos a canvi aquesta altra"), ni base al poder de pressi?? de torn ("millor ser?? que votem aquesta llei perqu?? si no aquell poder f??ctic ens pot fer molt de mal"). Enlloc d'aix??, la democr??cia deliberativa exigeix que aquells qui fan les lleis i prenen les decisions de govern defensin les seves opcions amb raons p??bliques ("aquesta llei ??s justa perqu?? corregeix aquella injust??cia"; "aquesta mesura de govern ??s d'inter??s general at??s qu?? ens beneficia a tots i a totes"). Les prefer??ncies dels ciutadans, es formin o no a l'??mbit de la vida privada de cadasc??, han de passar l'examen del debat p??blic si volen veure's elevades a la categoria de lleis o de decisions executives i, per tant, son susceptibles de ser modificades atenent a bones raons. Aquesta f??rmula de presa de decisions s'ha donat a l'Atenes democr??tica i en general a aquells Estats que han conegut la democr??cia directa.
[edita] Democr??cia de negociaci??
Es tracta d'un tipus de democr??cia on les lleis i les decisions de govern es prenen en base a les prefer??ncies i al poder de negociaci?? dels actors (col??lectius o individuals) de la comunitat pol??tica. Els individus, les diferents forces socials (sindicats, lobbies...) i els magistrats i/o representants del poble tenen prefer??ncies determinades que estan donades i que en principi no tenen per qu?? modificar-se en base al debat p??blic. Aquests actors negocien amb aquestes prefer??ncies ja donades, i obtenen el que poden de la negociaci?? oferint al seu torn contrapartides. No ??s necessari que les decisions es prenguin per consens: n'hi ha prou amb que uns quants actors amb suficient poder com per a imposar-se a la resta pactin entre ells una soluci?? i l'executin. Es tracta de la forma preferida pels utilitaristes i la m??s pr??pia de la democr??cia moderna; sol estar lligada a f??rmules de representaci??, no perqu?? la democr??cia representativa impedeixi o dificulti la deliberaci?? per si mateixa, sin?? perqu?? hist??ricament la democr??cia representativa s'ha desenvolupat en comunitats pol??tiques grans i heterog??nies, on arribar a elaborar un corpus de criteris d'inter??s general ??s m??s complicat que a una comunitat petita i on, per tant, ??s m??s f??cil que acabi desenvolupant-se el model de democr??cia de negociaci??.
[edita] La Democr??cia contempor??nia
La Democr??cia contempor??nia sorg?? de les lluites de diferents forces dem??crates populars (com el republicanisme d'esquerres, el moviment obrer socialista o el feminisme) contra els Estats absolutistes (primer) i contra els Estats liberals de sufragi censatari (despr??s). Aquestes forces, a trav??s de diferents revoltes (com la jacobina de 1793 o les revolucions de 1848) i de la lluita pol??tica i social que precipitaren la caiguda del feudalisme i l'absolutisme i que alhora pressionaren els Estats liberals (com els EUA o el Regne Unit) per a que introdu??ssin gradualment reformes que possibilitaren la conquesta de la democr??cia pol??tica: dret de manifestaci??, dret de vaga, sufragi universal...
Tanmateix, les democr??cies contempor??nies van n??ixer de la reforma dels Estats liberals de sufragi censatari i retenen bona part del seu llegat pol??tic; ??s per aix?? que a les democr??cies contempor??nies se les sol anomenar "democr??cies liberals". Les seves caracter??stiques habituals son les seg??ents:
- S??n democr??cies regides pel principi de la separaci?? de poders.
- S??n democr??cies representatives on els membres del poder legislatiu i executiu (i, en alguns casos, tamb?? del poder judicial) s??n escollits per sufragi universal en comicis amb una periodicitat que oscil??la entre els 3 i els 6 anys. Als comicis es presenten llistes electorals, que poden ser obertes o tancades, i que normalment son presentades per partits pol??tics. Els representants es reuneixen en un parlament que pot ser bicameral o unicameral. El cap del Govern ??s escollit o b?? directament pel poble o b?? pel Parlament. En el primer cas, el poder executiu i el legislatiu romanen perfectament separats i el cap del Govern sol ??sser tamb?? el cap d'Estat (democr??cies presidencialistes). En el segon cas, el poder executiu est?? sotm??s al legislatiu i les figures de cap d'Estat i de cap de Govern solen romandre separades, essent el primer una figura purament simb??lica.
- S??n democr??cies de negociaci?? on existeixen diverses forces de pressi?? (des dels moviments socials fins als grans imperis medi??tics o les corporacions empresarials) que finalment determinen les propostes i els posicionaments dels partits pol??tics i dels membres dels diferents poders.
- Son democr??cies on existeixen tota una s??rie de drets civils (llibertat d'expressi??, habeas corpus...), pol??tics (sufragi universal) i socials (educaci?? p??blica, subsidis condicionals...) que defineixen la condici?? de ciutad?? i per tant membre de ple dret de la comunitat pol??tica.
- Son democr??cies que normalment es desenvolupen sota un r??gim econ??mic capitalista o d'economia mixta.
[edita] Debats contemporanis sobre la democr??cia
Actualment, les democr??cies contempor??nies son q??estionades tant des de la dreta com des de l'esquerra. En particular, existeixen dues grans l??nies de debat actuals sobre la democr??cia: son els debats sobre la relaci?? entre la democr??cia i el capitalisme, per un cant??, i els debats sobre les possibilitats d'una democr??cia participativa.
[edita] Democr??cia i capitalisme
Des de la dreta liberal, la democr??cia es considera simplement com el menys dolent dels governs. Pel liberalisme, l'Estat ??s un mal menor que s'ha de reduir al m??nim, i la democr??cia no n'??s una excepci??. En particular, la tradici?? liberal presenta una por at??vica a la "tirania de la majoria", a que la democr??cia acabi ofegant les llibertats individuals i, en especial, el dret a la propietat privada. Si la democr??cia es prefereix als altres governs ??s simplement perqu?? possibilita un major control dels governants (un "canvi de govern sense vessament de sang", segons la idea de Popper), per?? nom??s si la pr??pia democr??cia est?? constrenyida per un sistema de drets que garanteixi que el poder de decisi?? de la comunitat pol??tica interferir?? el m??nim possible en l'??mbit de la llibertat dels ciutadans.
Per l'esquerra, en canvi, el problema ??s diametralment oposat. La democr??cia no ??s una amena??a per la llibertat sin?? la seva ??nica garantia. La gran amena??a per a la llibertat en el m??n del capitalisme globalitzat no ??s l'Estat democr??tic sin?? l'exist??ncia d'enormes imperis privats (multinacionals, grups medi??tics...) amb un enorme poder que no est?? sotm??s a control democr??tic. Aix??, juntament amb la situaci?? de depend??ncia material en que viuen aquells que han de treballar assalariadament per a sobreviure, s??n els grans reptes de la democr??cia moderna, segons l'esquerra. Aix??, sorgeixen propostes de control sobre el poder de les grans forces econ??miques (com ara la Taxa Tobin) i d'assegurament de la no-depend??ncia econ??mica del conjunt de la ciutadania envers aquelles (com ara la Renda B??sica).
[edita] Democr??cia participativa
Les democr??cies contempor??nies se solen caracteritzar per un alt nivell d'abstenci?? electoral (que de vegades supera el 50%) i per un esc??s poder d'influ??ncia de la ciutadania a trav??s dels mitjans estrictament electorals. Aquests dos fen??mens (l'absentisme ciutad?? i l'esc??s poder del control democr??tic) es retroalimenten. Per a les visions m??s liberals de la democr??cia aix?? no ??s en si mateix un problema, ja que la funci?? principal de la democr??cia ??s posar fre als excessos de l'Estat m??s que no pas garantir que aquest ??s governat efectivament pel poble. En canvi, per a aquelles visions m??s intr??nsecament partid??ries de la democr??cia, aquests dos fen??mens son preocupants i mostren l'esc??s contingut democr??tic de les democr??cies representatives modernes. At??s que la democr??cia directa nom??s ??s possible en comunitats pol??tiques molt petites, es proposa una soluci?? interm??dia: la democr??cia participativa. Aquesta, que no exclou els mecanismes de representaci?? tradicionals de la democr??cia moderna, exigeix tamb?? la pres??ncia de mecanismes de participaci?? popular en les decisions democr??tiques. Per b?? que no hi ha una proposta perfilada i clara del que hauria de ser una democr??cia participativa, si que existeixen experi??ncies pr??ctiques (sobretot a nivell municipal) i propostes te??riques sobre aspectes concrets de les democr??cies modernes que podrien incorporar mecanismes participatius.
Formes i estils de govern
|
