Brasil

De Viquip??dia

Rep??blica Federativa do Brasil

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Ordem e Progresso (Portugu??s: Ordre i progr??s)
Idiomes oficials	Portugu??s
Capital	Bras??lia -
Ciutat m??s gran	S??o Paulo
Govern President	Rep??blica Luiz In??cio Lula da Silva
Superf??cie  - Total  - Aigua (%)	8.514.876 km?? (5??) 0,65%
Poblaci??  - Estimaci?? 2004  - Cens -  - Densitat	184.101.109 (5??) - 22 hab/km?? (184??)
Moneda	Real (BRL)
Fus horari  - Estiu (DST)	diversos (UTC-2 a -5) diversos* (UTC-2* a -5*)
Independ??ncia  - Declarada  - Reconeguda	De Portugal 7 de setembre de 1822 29 d'agost de 1825
Himne nacional	Hino Nacional Brasileiro
Domini internet	.br
Codi telef??nic	+55
Gentilici	Brasiler, brasilera

El Brasil ??s una federaci?? d'estats de l'Am??rica del Sud^[1], d'on ??s el pa??s m??s gran. T?? una extensi?? de 8 milions i mig de quil??metres quadrats (47% de l'Am??rica del Sud), d'una poblaci?? de m??s de 180 milions d'habitants. T?? fronteres amb la Guaiana Francesa, Surinam, la Guyana i Vene??uela al nord; amb Col??mbia, el Per?? i Bol??via a l'oest; i amb el Paraguai, l'Argentina i l'Uruguai al sud, i limita a l'est amb l'oce?? Atl??ntic. Es divideix pol??tica i administrativament en 26 Estats i un districte federal.

La meitat nord del pa??s ??s ocupada per la conca de l'Amazones. Al sud es troba la conca del Riu de la Plata, amb els rius Paraguai, Paran?? i Uruguai. El riu m??s important de la conca atl??ntica ??s el S??o Francisco. Al centre del pa??s es troba una zona d'altiplans, on destaca el Mato Grosso, i al sud i a l'est hi ha cadenes de muntanyes. La m??xima altitud ??s el Pico da Neblina (2.993 m).

La capital ??s Bras??lia, amb m??s de dos milions d'habitants. Les ciutats m??s importants s??n: S??o Paulo, amb m??s de deu milions; Rio de Janeiro, amb uns sis milions; Salvador, Belo Horizonte i Fortaleza, sobre els dos milions; i Recife, Curitiba, Bel??m, Porto Alegre, Manaus i Goi??nia, amb m??s d'un mili?? d'habitants.

Malgrat ser el cinqu?? pa??s m??s popul??s del m??n, el Brasil presenta una de les densitats de poblaci?? m??s baixes. La major part de la poblaci?? es concentra al llarg del litoral, alhora que l'interior del pa??s encara cont?? enormes buits demogr??fics.

Colonitzat per Portugal, el Brasil ??s l'??nic pa??s de llengua portuguesa ^[2] del continent americ??. La religi?? amb m??s seguidors ??s el catolicisme, sent el pa??s amb major nombre de cat??lics del m??n, tot i que un percentatge considerable de la poblaci?? ??s evang??lica. La societat brasilera ??s una de les m??s multiracials del m??n, en ser formada per descendents d'europeus, ind??genes, africans i asi??tics.

Taula de continguts 1 Topon??mia 2 Geografia f??sica 2.1 Clima 2.2 Hidrografia 2.3 Geologia 2.4 Medi ambient 3 Pol??tica i govern 3.1 Subdivisi?? administrativa 3.2 Regions geogr??fiques 3.3 Estats de la federaci?? 4 Economia 4.1 Indicadors econ??mics 4.2 Turisme 5 Geografia humana 5.1 Demografia i din??mica poblacional 5.2 ??rees metropolitanes 5.3 Lleng??es 5.3.1 Portugu??s 5.3.2 Lleng??es ind??genes i d'immigrants 5.4 Religi?? 6 Cultura i oci 6.1 Patrimoni hist??ric 6.2 Esports 6.3 Cuina 6.4 Literatura 6.4.1 Prosa 6.4.2 Poesia 7 Hist??ria 8 Refer??ncies 9 Vegeu tamb?? 10 Enlla??os externs

[edita] Topon??mia

Les arrels etimol??giques del terme "Brasil" s??n de dif??cil reconstrucci??. En l'??poca colonial, cronistes de la import??ncia de Jo??o de Barros, Frei Vicente do Salvador i Pero de Magalh??es Gandavo van presentar explicacions concordants quant a l'origen del nom del "Brasil". D'acord amb ells, el nom "Brasil" deriva de "pal-brasil", la designaci?? d'un tipus de fusta emprada en la tintura de teixits. En l'??poca de l'exploraci??, era com?? que els exploradors mantinguessin curosament el secret de tot el que trobaven o conquerien, a fi d'explorar-ho avantatjosament, per?? no tard?? a con??ixer-se a Europa que havien descobert una certa "illa Brasil" enmig de l'Atl??ntic, d'on extreien el pau-brasil.

El gentilici "brasiler" va sorgir en el segle XVI, referint-se inicialment nom??s als mercaders que comercialitzaven el pau-brasil^[3]. Va passar despr??s a ser usat informalment per a identificar els nascuts en la col??nia, a difer??ncia dels immigrants de Portugal; no obstant aix?? va ser el 1824, en la primera constituci?? brasilera^[4], que el gentilici "brasiler" es va utilitzar legalment per a designar les persones naturals del Brasil. Tot i que el gentilici en portugu??s ??s brasilero, encara existeix el gentilici brasiliano, per a designar els naturals de la Rep??blica Federativa de Brasil.

Abans de quedar amb la designaci?? actual "Brasil", les noves terres descobertes van ser designades com a Muntanya Pascal (quan els portuguesos albiraren les terres per primera vegada), Terra dels Papagais (primers contactes, designaci?? m??s popular), Illa de Vera Cruz, Terres de Santa Creu, Nova Lusit??nia, Cabr??lia etc.

El 1967, amb la primera constituci?? de la dictadura militar, el nom oficial del Brasil canvi?? a Rep??blica Federativa de Brasil, nom que la constituci?? de 1988 conserva fins l'actualitat. Anteriorment, la federaci?? era coneguda com els "Estats Units del Brasil", i abans de la instauraci?? de la Rep??blica, el nom oficial del Brasil independent era "Imperi del Brasil".

[edita] Geografia f??sica

La geografia ??s diversa, amb paisatges semi??rids, muntanyencs, tropicals, subtropicals, i amb climes que varien del sec al pluj??s clima tropical equatorial; contrasten tamb?? el clima m??s suau de la Regi?? Sud, amb el clima subtropical i les gelades freq??ents. Al Brasil es troben diversos r??cords de la geografia mundial, com ara el Pantanal del Mato Grosso do Sul una de les ??rees m??s submergides del m??n, considerada per l'UNESCO com a reserva de la biosfera; l'illa del Bananal, al riu Araguaia, l'illa fluvial m??s gran del m??n; l'illa del Maraj??, l'illa maritimofluvial m??s gran del m??n; Anavilhanas, l'arxip??lag fluvial m??s gran del m??n, localitzat al riu Amazones, el m??s gran en volum d'aigua i el m??s extens de tot el globus terrestre. En comparaci??, el volum d'aigua del riu Amazones correspon al triple del segon riu m??s gran en extensi??, el riu Congo, a ??frica. El pa??s posseeix, tamb??, la reserva d'aigua dol??a m??s gran del planeta que inclou la Conca Amaz??nica i l'Aq????fer Guaran??.

[edita] Clima

A conseq????ncia de factors variats, la diversitat clim??tica del territori brasiler ??s molt gran. D'entre ells, es destaca la fisonomia geogr??fica, l'extensi?? territorial, el relleu i la din??mica de les masses d'aire. Aquest ??ltim factor ??s de summa import??ncia perqu?? afecta directament la temperatura i a la pluviositat, provocant les difer??ncies clim??tiques regionals. Les masses d'aire que interfereixen m??s directament s??n l'equatorial (continental i atl??ntica), la tropical (continental i atl??ntica) i la polar atl??ntica.

El Brasil presenta un clima superhumit amb caracter??stiques diverses, tal com el superhumit calent (equatorial), en algunes porcions de la regi?? Nord; superhumit merot??rmic (subtropical), en la Regi?? Sud de Brasil i sud de S??o Paulo, i superhumit calent (tropical), a una franja estreta litoral de S??o Paulo al Rio de Janeiro, Vit??ria, sud de la Bahia fins a Salvador, sud de Sergipe i nord d'Alagoas.

El clima humit, tamb?? presenta diverses caracter??stiques: clima humit calent (equatorial), a l'Acre, Rond??nia, Roraima, al nord de Mato Grosso, aix?? com de l'Amazones, Par??, Amap?? i petit tram a oest del Maranh??o; clima humit subquente (tropical), a S??o Paulo i al sud del Mato Grosso del Sud, i el clima humit calent (tropical), al Mato Grosso del Sud, al sud de Goi??s, al sud-oest i una franja estreta de l'oest de Minas Gerais, i una franja de Sergipe i del litoral d'Alagoas a la Para??ba.

El clima semihumit calent (tropical), correspon a l'??rea sud del Mato Grosso del Sud, Goi??s, Tocantins, sud del Maranh??o, sud-oest del Piau??, Mines Generals, una franja de Bahia, a l'oest del Rio Grande do Norte i una porci?? de la regi?? meridional de Bahia.

El clima semi??rid, molt diversificat quant a la humitat, correspon a una ??mplia ??rea del clima tropical calent. Aix??, hi ha el clima semi??rid tou, al nord-est del Maranh??o, Piau?? i comen??a al sud de la Bahia; el semi??rid mitj??, al Cear??, Rio Grande do Norte, Para??ba, Pernambuco ia l'interior de la Bahia; el semi??rid fort, al nord de la Bahia i a l'interior de la Para??ba, i el semi??rid molt fort, en petites porcions de l'interior de la Para??ba, de Pernambuco i nord de Bahia.

A pesar de la seva variaci??, el clima en el Brasil ??s relativament estable, sense l'ocurr??ncia de grans cat??strofes meteorol??giques, no obstant aix??, un cicl?? excepcional va oc??rrer en 2004 entre el Rio Grande do Sul i Santa Catarina, conegut com l'Hurac?? Catarina.

La temperatura m??s alta registrada al Brasil va ser 43,2??C ^[5][6][7] a Rio de Janeiro el gener de 1984, sent tant la major temperatura d'una ciutat com del pa??s sencer. La temperatura m??s baixa registrada fou de -17,8??C al Morro da Igreja, a Urubici, el 29 de juny, 1996.

[edita] Hidrografia

El Brasil t?? la xarxa hidrogr??fica m??s gran del m??n. Els seus rius pertanyen a diverses conques hidrogr??fiques. Les majors s??n:

• Conca amaz??nica
• Conca del S??o Francisco
• Conca de Paran??
• Conca del riu Paraguai
• Conca del riu Uruguai

Els rius Paran??, Paraguai i Uruguai formen el Riu de la Plata, per aix?? es diu que formen la Conca Platina.

La conca amaz??nica ??s la m??s gran del Brasil. Hi existeixen a prop de 1.100 rius. El principal ??s el riu Amazones, que neix als Andes peruans. En entrar al Brasil s'anomena riu Solim????s fins a rebre el riu Negro, i comen??a a anomenar-se Amazones. El Canal del Nord, al costat occidental de l'arxip??lag del Maraj??, ??s considerat la seva desembocadura. A pesar que est?? localitzat a la trobada de les aig??es del riu Negro i el Solim????s, la ciutat de Manaus es troba a la ribera del Negre, la qual cosa va de Macap?? l'??nica capital d'un estat brasiler banyada pel riu Amazones. Macap?? ??s creuada per la l??nia de l'equador. S'hi troba un monument del qual es pot observar el fenomen de l'equinocci.

[edita] Geologia

Brasil posseeix terrenys geol??gics molt antics i molt diversificats, donada la seva extensa ??rea territorial. No existeixen, tanmateix, cadenes orog??niques modernes, datades del Mesoz??ico, com els Andes, els Alps o els Himalaia. Per aquest motiu les altituds modestes s??n una de les caracter??stiques principals de la geomorfologia brasilera. S??n rars els punts en qu?? el relleu passa els dos mil metres d'altitud; les majors altituds es troben a??llades a la frontera nord del pa??s, mentre que la majoria de les mitjanes regionals es troben a la Regi?? Sud-est, principalment a les fronteres de Minas Gerais i Rio de Janeiro. Les roques m??s antigues integren ??rees d'escut cristal??l??, representades pels cratons: Amaz??nic, Guianas, S??o Francisco, Rio de la Plata, acompanyat per extenses franges m??bils proterozoiques. De l'exist??ncia d'aquests cratons adv?? una altra caracter??stica geol??gica molt important del territori: la seva estabilitat geol??gica.

S??n poc comuns al Brasil els grans moviments s??smics o terratr??mols. Tampoc no hi existeix cap activitat volc??nica expressiva. Les parts m??s accidentades del relleu s??n resultants de doblaments o plegaments antics de la crosta, que daten del proterozoic (franges m??bils). Les ??rees de cobertures sedimentares estan representades per tres grans conques sedimentares: la Conca del riu Amazones, la Conca de Paran?? i la Conca del Parna??ba, totes presentant roques d'edat paleozoic.

[edita] Medi ambient

El Brasil ??s el pa??s m??s biodivers del planeta:^{[cal citaci??]} una de cada cinc esp??cies s'hi torben, al Brasil. Va ser el primer signatari de la Convenci?? sobre la Diversitat Biol??gica (CDB), i ??s considerat megabiodivers ??? el pa??s ??s responsable per aproximadament 14% de la biota mundial ??? per la Conservation International (CI).

La biodiversitat ^[8] pot ser qualificada per la diversitat en ecosistemas, en esp??cies biol??giques, en endemismes i en patrimoni gen??tic.

A causa de la seva dimensi?? continental i la gran variaci?? geomorfol??gica i clim??tica, el Brasil abriga sis biomas, 49 ecoregions, ja classificades, i incalculables ecosistemes. Els biomes s??n: Amaz??nia, Cerrado, Mata Atl??ntica, Pantanal, Les Pampes i Caatinga.

La biota terrestre posseeix la flora m??s rica del m??n, amb fins a 56.000 esp??cies de plantes superiors ja descrites; m??s de 3.000 esp??cies de peixos d'aigua dol??a; 517 esp??cies de amfibis; 1.677 esp??cies d'aus; i 530 esp??cies de mam??fers; pot tenir fins a 10 milions d'insectes.

Per aquest motiu, ??s gran la pressi?? internacional perqu?? el Brasil preservi el seu medi ambient, tasca en qu?? el pa??s ha fallat molt. Exemples s??n la destrucci?? dels seus biomes, com l'Amaz??nia, a Mata Atl??ntica i el Cerrado. El que ??s considerat com el desastre ecol??gic m??s gran de la hist??ria del Brasil, va oc??rrer el 1998, amb el farciment de la reserva de la F??brica hidroel??ctrica Enginyer S??rgio Motta (Porto Primavera), a Mato Grosso do Sul, pela Companhia Energ??tica de S??o Paulo. La f??brica, considerada la tercera m??s ineficient del m??n, posseeix el llac artificial m??s gran del Brasil, i va suposar la destrucci?? d'un dels m??s rics ecosistemes del Brasil i del m??n, el desallotjament^[9] de milers de fam??lies i la mort per ofegament de desenes d'esp??cies animals en extinci??^[9], una vegada que la CESP no va realitzar el seu salvament. Tamb?? van desapar??ixer diverses esp??cies vegetals en extinci?? i la m??s gran i millor reserva d'argila de la Am??rica del Sud.

[edita] Pol??tica i govern

Vegeu tamb?? l'article: President del Brasil.

D'acord amb la Constituci?? de 1988, el Brasil ??s una rep??blica federativa presidencialista. La constituci?? de 1988 d??na ampli poder al govern federal, del qual el president i el vicepresident s??n elegits de manera conjunt per vot popular per un per??ode de quatre anys. El president t?? poders executius extensos i ??s alhora cap d'Estat i cap de govern, i t?? la facultat de designar al gabinet. T?? la seva inspiraci??, quant a la forma d'Estat, en el model nord-americ??. No obstant aix??, el sistema legal brasiler segueix la tradici?? rom??-germ??nica. De manera concurrent a les eleccions presidencials, es vota pel Congr??s Nacional del Brasil, seu del poder legislatiu, dividit en dues cambres parlament??ries: la Cambra dels Diputats, els membres de la qual tenen mandat de quatre anys, i el Senat Federal, els membres del qual posseeixen mandats de vuit anys i es trien en un ter?? i dos ter??os alternadament cada quatre anys. Actualment s'elegeixen 81 senadors (tres per cada estat del Brasil) i 513 diputats. Els diputats s'elegeixen per mitj?? de la representaci?? proporcional i el senadors segons el m??tode de l'escrutini uninominal majoritari.

Finalment, hi ha el poder judicial, la inst??ncia m??xima del qual ??s el Tribunal Federal Suprem, responsable d'interpretar la Constituci?? Federal i integrat per onze ministres designats pel president amb aprovaci?? del Senat. El c??rrec de ministre ??s vitalici. El poder judicial tamb?? est?? integrat pel Tribunal Superior de Just??cia, Tribunal Superior del Treball, Tribunal Superior Electoral i el Tribunal Superior Militar. Tots jutgen en ??ltima inst??ncia les mat??ries de les seves qualificacions.

[edita] Subdivisi?? administrativa

Les 27 unitats de la federaci?? s??n agrupades, per a fins estad??stics i, en alguns casos, per a l'orientaci?? de l'actuaci?? federal, en cinc grans regions: Centro-Oest, Nord-est, Nord, Sud-est i Sud.

Pol??ticament, el Brasil ??s una federaci?? constitu??da per la uni?? de 26 estats. Cada estat t?? els seus propis ??rgans executius (en la figura del governador), legislatius (Assemblea Legislativa unicameral) i judicials (tribunals estatals). La 27ena unitat de la federaci?? ??s el Districte Federal del Brasil.

Els estats es subdivideixen en municipis; el nombre dels municipis per estat varia entre quinze (Roraima) i 853 (Minas Gerais), amb un total de 5.564 municipis. Aquestes s??n les unitats pol??ltico-administratives m??s petites de la federaci?? i disposen nom??s del poder executiu, exercit per l'alcalde, i del legislatiu, acollit en la c??mera municipal. Aquesta ??ltima ??s una entitat amb una hist??ria secular en la Pen??nsula Ib??rica i ??rees que aquesta va colonitzar.

[edita] Regions geogr??fiques

El Brasil es divideix en cinc regi?? geogr??fiques, agrupades per la seva proximitat territorial i altres caracter??stiques geogr??fiques, com paisatges i tipus de s??ls. La finalitat de la divisi?? del pa??s en regions ??s estad??stica i econ??mica. No hi ha, per tant, qualsevol tipus d'autonomia pol??tica de les regions. Aquesta divisi?? t?? car??cter legal i va ser proposada pel Institut Brasiler de Geografia i Estad??stica (IBGE) el 1969. L'IBGE va prendre en consideraci?? nom??s els aspectes naturals en la divisi?? del pa??s, com ara el clima, el relleu, la vegetaci?? i la hidrografia; per aquesta ra??, les regions tamb?? s??n conegudes com a "regions naturals del Brasil". N'hi ha una excepci?? en la regi?? Sud-est, que va ser creada portant-se parcialment en compte aspectes humans (desenvolupament industrial i urb??).

Hi ha tamb?? una forma de regionalitzaci?? no oficial creada per especialistes en geografia basades en caracter??stiques econ??miques. En aquesta regionalitzaci??, el Brasil ??s dividit en tres complexos geoecon??mics: Amazones, Nordeste i Centro-Sud.

[edita] Estats de la federaci??

El Brasil ??s una federaci?? constitu??da per 26 estats membres i el Districte Federal. Cada estat posseeix la seva pr??pia constituci??, a m??s de posseir el seu propi poder executiu, judicial i el seu propi parlament. Els estats posseeixen naturalesa de persona jur??dica de dret p??blic, amb autonomia pol??tica, tenint autoadministraci??, autogovern i autoorganitzaci??.

	UF	Sigla	Capital	Regi??
1	Acre	AC	Rio Branco	Nord
2	Alagoas	AL	Macei??	Nord-est
3	Amap??	AP	Macap??	Nord
4	Amazonas	AM	Manaus	Nord
5	Bahia	BA	Salvador	Nord-est
6	Cear??	CE	Fortaleza	Nord-est
7	Esp??rito Santo	ES	Vit??ria	Sud-est
8	Goi??s	GO	Goi??nia	Centro-Oest
9	Maranh??o	MA	S??o Lu??s	Nord-est
10	Mato Grosso	MT	Cuiab??	Centro-Oest
11	Mato Grosso do Sul	MS	Campo Grande	Centro-Oest
12	Minas Gerais	MG	Belo Horizonte	Sud-est
13	Par??	PA	Bel??m	Nord
14	Para??ba	PB	Jo??o Pessoa	Nord-est
15	Paran??	PR	Curitiba	Sud
16	Pernambuco	PE	Recife	Nord-est
17	Piau??	PI	Teresina	Nord-est
18	Rio de Janeiro	RJ	Rio de Janeiro	Sud-est
19	Rio Grande do Norte	RN	Natal	Nord-est
20	Rio Grande do Sul	RS	Porto Alegre	Sud
21	Rond??nia	RO	Porto Velho	Nord
22	Roraima	RR	Boa Vista	Nord
23	Santa Catarina	SC	Florian??polis	Sud
24	S??o Paulo	SP	S??o Paulo	Sud-est
25	Sergipe	SE	Aracaju	Nord-est
26	Tocantins	TO	Palmas	Nord
27	Distrito Federal	DF	Bras??lia	Centro-Oest

[edita] Economia

Article principal: Economia del Brasil

[edita] Indicadors econ??mics

Economia
PIB (PPP)	$1.492 bilions
PIB per c??pita	$8.100
Creixement real PIB	5,1%
RNB per c??pita	$3.090
Inflaci?? anual	7,6%
Taxa d'atur	11,5%
Importacions	$61 mil milions
Exportacions	$95 mil milions
Font: CIA Factbook i el [1]

El Producte Intern Brut (PPP) del Brasil ??s el m??s gran de Llatinoam??rica^[10] (PPA). L'economia brasilera posse??x sectors desenvolupats^{[cal citaci??]} d'agricultura, mineria, manufactura i de serveis, amb una r??pida expansi?? als mercats mundials^[11]. Les exportacions m??s importants del Brasil s??n caf??, soia, minerals de ferro, taronges, avions i ordinadors. Brasil ??s un membre del Mercosur.

Del 2001-03 els salaris reals van caure, i l'economia va cr??ixer nom??s 2,2% anual, ja que el pa??s va absorbir una s??rie de xocs econ??mics interns i externs. Per??, les pol??tiques econ??miques dels presidents Cardoso i Lula da Silva van enfortir el sistema financer, evitant el col??lapse financer. De fet, el 2004, Brasil va experimentar un major creixement amb un increment en els salaris reals i una disminuci?? de la taxa d'atur. La depreciaci?? del real durant el 2001 i el 2002, van provocar un ajustament dram??tic del compte corrent: el 2003 i el 2004 el Brasil va experimentar un super??vit comercial. Els guanys productius, particularment en l'agricultura, tamb?? van contribuir a l'increment de les exportacions. Avui dia, el nivell de les exportacions del Brasil ??s el m??s gran de Sud-am??rica.

Encara que l'administraci?? econ??mica ha estat reeixida, hi ha vulnerabilitats econ??miques, sobretot relacionades amb el deute: la deute interna del govern s'ha estat incrementant constantment des de 1994 a 2003. Millorar la distribuci?? de la riquesa, aix?? com el creixement de la renda individual son els reptes del govern brasiler actual.

[edita] Turisme

El Brasil va atreure, el 2005, a prop de cinc milions de turistes estrangers^[12]. De l'Argentina van venir 991 mil, dels Estats Units 792 mil i de Portugal 373 mil turistes, ocupant respectivament els primer, segon i tercer llocs en el r??nquing dels principals emissors de turistes cap al Brasil. Els visitants hi van deixar 4 bilions de d??lars, fent del turisme una important activitat econ??mica per al Brasil, generant 678 mil noves ocupacions directes.^{[cal citaci??]}

Esdeveniments en dates i locals espec??fics, com el Cap d'any i el Carnaval del Rio de Janeiro, Salvador i Recife, el Gran Premi del Brasil de F??rmula 1 de S??o Paulo ??s el m??s gran invitaci?? per a turistes nacionals i estrangers.

Els estats m??s visitats pels turistes acostumen ser el Riu de Janeiro (34,7%), Santa Catarina (25,1%), Paran?? (20,3%), S??o Paulo (16%), i Bahia (15,5%). Les ciutats m??s visitades van ser Rio de Janeiro (31,5%), Foz do Igua??u (17%), S??o Paulo (13,6%), Florian??polis (12,1%), Salvador (11,5%) i Natal (9.3%).^{[cal citaci??]} S'espera que amb pol??tiques regionals d'est??mul al turisme aquest fluix es diversifiqui, amb l'increment del turisme ecol??gic, enfocat en regions com ara l'Amaz??nia i el Pantanal; el turisme hist??ric, en qu?? destaquen Estrada Real de Minas Gerais; i el turisme c??vic, a Brasilia.

[edita] Geografia humana

[edita] Demografia i din??mica poblacional

El Brasil posseeix a prop de 186 milions d'habitants (estimaci?? del IBGE, 2006). Al llarg dels ??ltims anys, el creixement demogr??fic del pa??s ha disminu??t el ritme, que era molt alt fins a la d??cada del 1960. El 1940, el cens indicava 41.236.315 habitants; el 1950, 51.944.397 habitants; el 1960, 70.070.457 habitants; el 1970, 93.139.037 habitants; el 1980, 119.002.706 habitants; i finalment el 1991, 146.825.475 habitants.

Les raons de la disminuci?? del creixement demogr??fic es relacionen amb la urbanitzaci?? i la industrialitzaci??, i amb els incentius a la reducci?? de la natalitat (com la disseminaci?? d'anticonceptius). Encara que la taxa de mortalitat al pa??s ha caigut des de d??cada del 1940, la caiguda en la taxa de natalitat va ser encara major.^{[cal citaci??]}

La pir??mide de poblaci?? brasilera encara es presenta fortament triangular, amb una base ampla i un cim estret demostrat que existeixen moltes morts entre els joves els primers anys de vida. La poblaci?? jove (fins a 19 anys) constitueix m??s d'un ter?? del total. Sumada a una petita poblaci?? d'ancians (menys d'un des??), aquest contingent constitueix la poblaci?? econ??micament inactiva, que necessita ser mantinguda per la poblaci?? econ??micament activa.

Demografia
Poblaci??	186 milions
Taxa de natalitat	16.83/1000
Taxa de mortalitat	6,15/1000
Taxa de creixement	1,06%
Taxa de fecunditat	1,93 fills
Taxa neta de migraci??	-0,03/1000
Esperan??a de vida	71,7 anys
Mediana d'edat	27,8 anys
Alfabetisme	86,4%
Font: CIA Factbook

[edita] ??rees metropolitanes

Les ??rees metropolitanes m??s importants a Brasil s??n:

• S??o Paulo, 22 milions d'habitants
• Rio de Janeiro, 13 milions
• Belo Horizonte, 5,2 milions
• Porto Alegre, 4,1 milions
• Recife, 3,5 milions
• Salvador, 3,2 milions
• Fortaleza, 3,2 milions
• Bras??lia, 3,0 milions

La majoria de la poblaci?? brasilera, el 55%, ??s d'ascend??ncia europea, principalment de Portugal, d'It??lia, Espanya, Alemanya, altres pa??sos europeus, aix?? com ??rabs, principalment del L??ban i S??ria. El 36% s??n d'origen afric?? i europeu (pardos), i el 6% ??s d'origen afric??. Els amerindis i la immigraci?? d'origen asi??tic(principalment japonesos) representen 3'1% de la poblaci??.

[edita] Lleng??es

[edita] Portugu??s

La llengua oficial de Brasil ??s el portugu??s, idioma que ??s parlat i escrit per la immensa majoria de la poblaci??. El portugu??s ??s la llengua usada en les institucions d'ensenyament, en els mitjans de comunicaci?? i en els negocis. Brasil ??s l'??nic pa??s de llengua portuguesa d'[[Am??rica].

L'idioma parlat i escrit a Brasil ??s parcialment diferent de l'utilitzat a Portugal i als altres pa??sos lus??fonos. En ra?? de les difer??ncies geogr??fiques i culturals entre el Brasil i Portugal, i tamb?? de les diferents pol??tiques ling????stiques constru??des pels dos pa??sos al llarg dels anys, el portugu??s brasiler i el portugu??s europeu no han evolucionat de manera uniform. Hi ha diverg??ncies entre les normes cultes de les dels variants de la llengua, sobretot en la fon??tica, l'ortografia i el sistema pronominal. Encara aix??, aquestes difer??ncies no dificulten la comprensi?? m??tua. Hi ha encara diverses variacions dialectals internes en el portugu??s brasiler, que es relacionen sobretot a les difer??ncies regionals i socials.

La Llegua de signes brasilera tamb?? ??s considerada un mitj?? de comunicaci?? legal en el pa??s.

[edita] Lleng??es ind??genes i d'immigrants

S'estima que es parlaven m??s de mil lleng??es a Brasil quan el territori va ser explorat pels europeus. Actualment, aquesta xifra s'ha redu??t a 180 lleng??es. De les 180 lleng??es, tanmateix, nom??s 24, ??s a dir el 13%, tenen m??s de mil parlants; 108 lleng??es, o el 60%, tenen entre cent i mil parlants; mentre que 50 lleng??es, o 27%, tenen menys de 100 parlants i la meitat d'aquestes, o 13%, tenen menys de 50 parlants. Aquestes estad??stiques mostren que moltes d'aquestes lleng??es es troben en perill d'extinci??.

Els primers anys de colonitzaci??, les lleng??es ind??genes eren parlades fins i tot pels colons portuguesos, que van adoptar un idioma mixt basat en la llengua tupi. Ja que va ser parlada per gaireb?? tots els habitants del Brasil aleshores, fou coneguda coneguda com a llengua general. No obstant aix??, el segle XVIII, la llengua portuguesa es va fer oficial de Brasil, amb la qual cosa aquesta llengua comuna ha gaireb?? desaparegut.

Amb el transc??rrer dels segles, els indis van ser exterminats o van adaptar-se a la cultura dels colons, amb aix??, centenars dels seus idiomes han desaparegut. Actualment, els idiomes ind??genes es parlen sobretot en el Nord i Centre-Oest. Les lleng??es m??s parlades s??n del tronc Tupi-guarani.

A m??s de les desenes de lleng??es aut??ctones, es parlen dialectes d'origen al??l??cton en col??nies rurals molt a??llades del Brasil meridional, en especial el hunsr??ckisch i el talian (o v??net brasiler), d'or??gens alemany i itali??, respectivament^[13][14]

[edita] Religi??

Sent constitucionalment un estat laic, Brasil no posseeix cap religi?? oficial des del 1891, i la discriminaci?? als seguidors de qualsevol religi?? ??s il??legal. No obstant aix??, la major part de la poblaci?? del pa??s ??s, tradicionalment, seguidora de la Esgl??sia Cat??lica Romana, la influ??ncia de dita religi?? ??s innegable en diversos moments del passat i fins i tot del present. Per??, aquesta influ??ncia ha de ser relativitzada a causa del gran sincretisme religi??s existent en el pa??s (tot i que el Brasil ??s considerat el pa??s cat??lic m??s gran del m??n en nombres absoluts).

El predomini del catolicisme rom??, tendeix la decr??ixer quan es porta en compte el recent ascens del protestantisme i la import??ncia hist??rica de les religions afro-brasileres, el candombl?? i la umbanda, en la formaci?? cultural i ??tica del poble brasiler. Malgrat que van ser perseguides fins el comen??ament del segle XX, quan la pr??ctica religiosa no cat??lica era reprimida per la policia. A m??s d'aix??, ??s pertinent assenyalar el sorgiment de noves religions d'origen oriental o esot??rica, fins aleshores gaireb?? desconegudes per a la societat brasilera.

El cens de poblaci?? realitzat en 2000, p??l IBGE, va apuntar la seg??ent composici?? religiosa en Brasil^[15]:

• 73,8% dels brasilers (a prop de 125 milions) es declaren cat??lics;
• 15,4% (a prop de 26,2 milions) es declaren protestants (evang??lics tradicionals i pentecostais);
• 7,3% (a prop de 12,5 milions) es declaren ser sense religi??, podent ser agn??sticos, ateus el, simplement, en el-seguidors de religi?? alguna;
• 1,4% (a prop de 2,3 milions) es declaren espiritistes;
• 0,3% es declaren seguidors de religions tradicionals africanes tals com candombl??, tambor-de-mina i umbanda;
• 1,8% es declaren seguidors d'altres religions, com els adventistes* (1,2 mili??), les testimonis de Jehov?? (1,1 mili??), els sants dels ??ltims Dies el mormons (800 mil), els budistes (215 mil), els messi??nics (109 mil), els jueus (87 mil), els esot??rics (58 mil) i els musulmans (27 mil). *Els adventistes s??n considerats evang??lics per l'IBGE.

[edita] Cultura i oci

A causa de les seves dimensions continentals, Brasil ??s un pa??s amb una rica diversitat de cultures, que sintetitzen les diverses ??tnies que formen el poble brasiler. Per aquesta ra??, no existeix una cultura brasilera homog??nia, i s?? un mosaic de diferents vessants culturals que formen, juntes, la cultura de Brasil. ??s notori que, despr??s de m??s de tres segles de colonitzaci?? portuguesa, la cultura de Brasil ??s, majorit??riament, d'arrel lusitana. ??s justament aquesta her??ncia cultural lusa que compon la unitat de Brasil: s??n diferents ??tnies, no obstant aix??, tots parlen la mateixa llengua ^[16] (el portugu??s) i, gaireb?? tots, s??n cristians, amb ample predomini de cat??lics. Aquesta igualtat ling????stica i religiosa ??s un fet rar per a un pa??s immens com Brasil.

Encara que sigui un pa??s de colonitzaci?? portuguesa, altres grups ??tnics van deixar influ??ncies profundes en la cultura nacional, destacant-se els pobles ind??genes, els africans, els italians i els alemanys. Les influ??ncies ind??genes i africanes van deixar marques en l'??mbit de la m??sica, de la cuina, en el folklore, en els car??cters emocionals i en les festes populars de Brasil. ??s evident que algunes regions van rebre major contribuci?? d'aquests pobles: els estats del Nord tenen forta influ??ncia de les cultures ind??genes, mentre certes regions del Nord-est tenen una cultura bastant africanitzada.

Mentre m??s al sud del Brasil, m??s europe??tzada ??s la cultura. En el Sud del pa??s les influ??ncies d'immigrants italians i alemanys s??n evidents, sigui en la cuina, en la m??sica, en els h??bits i en l'aparen??a f??sica de les persones. Altres ??tnies, com els ??rabs, espanyols, polonesos i japonesos van contribuir tamb?? per a la cultura de Brasil, no obstant aix??, de forma m??s limitada.

[edita] Patrimoni hist??ric

L'inter??s oficial per la preservaci?? del patrimoni hist??ric i art??stic a Brasil va comen??ar amb la instituci?? en 1934 de la Inspetoria de Monuments Nacionals. L'??rgan va ser succe??t pel Servei del Patrimoni Hist??ric i Art??stic Nacional i avui el sector ??s administrat nacionalment per l'Institut del Patrimoni Hist??ric i Art??stic Nacional (IPHAN), que ja posseeix m??s de 20 mil edificis tombados, 83 cases de camp i conjunts urbans, 12.517 cases de camp arqueol??giques donats d'alta, m??s d'un mili?? d'objectes arrolados, incloent l'acervo museol??gico, a prop de 250 mil volums bibliogr??ficos i vasta documentaci?? arquiv??stica ^[17]. Tradicions imateriais com el samba de roda del Rec??ncavo Baiano i l'art gr??fic i pintura corporal dels indis Wajapi de l'Amap?? tamb?? ja van ser reconegudes com Patrimoni de la Humanitat pela UNESCO. Tamb?? els estats i alguns municipis ja posseeixen inst??ncies pr??pies de preserva????o i l'inter??s en aquesta ??rea ha crescut els ??ltims anys.

Encara amb la intensa activitat dels ??rgans oficials, el patrimoni nacional encara sofreix freq??ent depreda????o i t?? la seva protecci?? i sustentabilidade limitades per l'escassesa de pressupostos i per la falta de consci??ncia de la poblaci?? envers la riquesa de la seva her??ncia cultural i art??stica i envers la necessitat d'un repartiment de responsabilitats per a la seva salvaguarda efectiva a llarg termini ^[18].

El patrimoni hist??ric brasiler ??s un dels m??s antics de la Am??rica, sent especialment ric en rel??quias d'art i arquitetura barroques, concentrades sobretot en l'estat de Minas Gerais (Ouro Preto, Diamantina, S??o Jo??o del-Rei, Sabar??, Congonhas, etc) i en centres hist??rics de Recife, S??o Luis, Salvador, Olinda, Santos, entre altres ciutats.

Tamb?? posseeix en les grans capitals nombrosos i importants edificis de arquitetura ecl??tica, de la transici?? entre els segles XIX i XX, i de arquitetura modernista, on Brasilia, el seu exemple major, ??s l'??nica ciutat moderna del m??n reconeguda per la UNESCO com Patrimoni Cultural de la Humanitat en funci?? de la seva arquitectura, expressi?? de la cultura brasilera valorada internacionalment.

Tamb?? hi ha diversitat en cases de camp arqueol??giques, com el trobat en el sud de l'estat del Piau??: Serra da Capivara. Els problemes enfrontats per la majoria de les cases de camp arqueol??giques brasilers no afecten els m??s de 600 cases de camp que estan en el Parque Nacional da Serra da Capivara, en el Piau??. Localitzat en una ??rea de 130 mil hect??rees el Parque Nacional da Serra da Capivara ??s un exemple de conservaci?? del patrimoni hist??ric i art??stic nacional. En 1991, va ser consagrat patrimoni mundial per la Unesco.

La Serra da Capivara ??s una de les ??rees m??s protegides de Brasil, doncs est?? sota la gu??rdia de l'Iphan, Ministeri del Medi ambient (MMA), Fundahm i del Ibama local, que t?? poder de policia. En aquesta mateixa ??rea es localitza el Museu de l'Home Americ??, on es troba el m??s vell f??ssil hum?? trobat a Am??rica i el segon m??s vell del m??n.

[edita] Esports

El futbol ??s l'esport m??s important a Brasil. La selecci?? brasilera de futbol ??s considerada a millor del m??n detenint cinc vegades el t??tol de campi??. Altres esports t?? gran pes en el pa??s com el b??squet, el voleibol, el tennis, el futbol sala, esports radicals, entre uns altres.

Brasil ja va acollir diversos esdeveniments esportius d'ampla escala: el pa??s va organitzar a Copa del M??n de Futbol 1950 i va ser escollit per a acollir a Copa del M??n de Futbol 2014. S??o Paulo va organitzar els Jocs Pa-americans de 1963 i el Rio de Janeiro va rebre els Jocs Pa-americans de 2007. Brasil intenta actualment per la quarta vegada el dret de rebre els Jocs Ol??mpics d'Estiu de 2016.

[edita] Cuina

La cuina brasilera ??s fruit d'una barreja d'ingredients europeus, ind??genes i africans. L'alimentaci?? b??sica del brasiler mitj?? consisteix en arr??s, mongetes i carn. El plat internacionalment m??s representatiu del pa??s ??s la feijoada. Els h??bits alimentaris varien en cada regi??. Al Nord-est n'hi ha gran influ??ncia africana, on destaquen l'acaraj??, el vatap?? i el molho de pimenta. Al Nord hi ha influ??ncia ind??gena en l'??s de la mandioca i de peixos d'aigua dol??a. Al Sud-est hi ha diversos plats, com ara el feij??o tropeiro i l'angu, a Minas Gerais, i la pizza a S??o Paulo. Al Sud del pa??s hi ha forta influ??ncia de la cuina italiana, en plats com la polenta, i tamb?? de la cuina alemanya. El churrasco ??s t??pic de Rio Grande do Sul.

[edita] Literatura

[edita] Prosa

El primer document que pot ser considerat de literatura brasilera ??s la carta de Per?? Vaz de Camina al Rei Manuel I de Portugal, en qu?? es descriu el Brasil de 1500. En els seg??ents dos segles la literatura brasilera va quedar redu??da a les descripcions de viatges i a textos religiosos. El neoclassicisme s'expand?? en el segle XVIII a la regi?? de Minas Gerais.

El romanticisme es va introduir a la literatura brasilera cap a l'any 1836 i, en aquest per??ode, per primera vegada, la literatura nacional va prendre formes pr??pies, adquirint caracter??stiques diferents de la literatura europea. El romanticisme brasiler (posseint una tem??tica indianista), va tenir com el seu nom principal Jos?? d'Alencar i exaltava les belleses naturals del Brasil i dels ind??genes brasilers.

Despr??s del romanticisme, el realisme s'expand?? pel pa??s, principalment amb les obres de Machado de Assis (fundador de l'Academia Brasileira de Letras). Entre 1895 i 1922 no hi va haver estils literaris uniformes al Brasil, seguint una in??rcia mundial. La Setmana de l'Art de 1922 va obrir nous camins per a la literatura del pa??s. Van sorgir noms com Oswald de Andrade i Jorge Amado.

Actualment l'escriptor Paulo Coelho, membre de l'Academia Brasileira de Letras ??s l'escriptor brasiler m??s conegut, aconseguint el lideratge de vendes en el pa??s i r??cords arreu del m??n. Malgrat el seu ??xit comercial, diversos cr??tics consideren que produeix una literatura merament comercial i de f??cil digesti??, i arriben a assenyalar errors de llenguatge en les seves obres, principalment en els seus primers llibres. Altres autors contemporanis s??n molt m??s considerats per la cr??tica i posseeixen tamb?? ??xit comercial, com Ign??cio de Loyolla Brand??o, Rubem Fonseca i d'altres.

[edita] Poesia

La poesia brasilera, com tota la literatura nacional, tamb?? est?? dividida en diversos moviments literaris.

El primer moviment ??s el Barroc, el principal poeta del qual ??s Greg??rio de Matos, que va arribar als dies actuals per la tradici?? oral, ja que mai va publicar en vida. El marc inicial del barroc ??s el poema Prosopop??ia, de Bento Teixeira, amb estil inspirat en Lu??s de Cam??es. Tamb?? d'aquesta ??poca ??s el primer llibre impr??s per un autor nascut al Brasil, M??sica del Parnaso, de Manuel Botelho de Oliveira.

A continuaci??, es considera que s'inicia l'arcadisme, que a Portugal t?? en Bocage el seu principal representant. Al Brasil, poetes com Cl??udio Manuel da Costa, Tom??s Ant??nio Gonzaga, creador de Mar??lia de Dirceu i Alvarenga Peixoto.

Despr??s de l'arcadisme ve la fase rom??ntica, amb almenys tres generacions, amb poemes que evoquen el patriotisme, com ara Can???? de l'Exili de Gon??alves Dias, de la primera generaci??. En la segona generaci??, poetes com ??lvares de Azevedo presenten una certa obsessi?? per la mort. En la tercera generaci?? apareix Castro Alves, un dels poetes brasilers m??s reconegut de tots els temps, autor de Navio Negreiro. Era l'??poca dels escriptors abolicionistes.

Se segueix una ??poca de formalisme extrem, el parnassianisme, l'estrella m??xima del qual ??s Olavo Bilac. Aquest moviment afectaria negativament a la influ??ncia del simbolisme, de Cruz e Sousa i Gilka Machado, una de les rares pres??ncies femenines en la literatura brasilera d'abans del segle XX.

El parnassianisme seria fortament combatut pels modernistes, causant una gran pol??mica, que resultaria en un moda en la cultura nacional. Els modernistes predicaven la destrucci?? de l'est??tica anterior i pr??cticament van assumir el lideratge del moviment cultural brasiler amb la Semana de Arte Moderna, l'any 1922. S??n poetes com Oswald de Andrade, M??rio de Andrade, l??ders del moviment, i Manuel Bandeira, que s'hi ajuntaria m??s tard. El modernisme va dominar la cultura brasilera del segle XX, passant per dues generacions m??s amb poetes com Carlos Drummond de Andrade, Vin??cius de Moraes, Cec??lia Meirelles, Murilo Mendes i Jorge de Lima en la segona generaci?? i P??ricles Eug??nio da Silva Ramos, Domingos Carvalho da Silva i L??do Ivo en la tercera.

El modernisme desembocar en el concretisme, amb poetes com Ferreira Gullar i Haroldo de Campos.

La poesia contempor??nia presenta noms com Patativa do Assar??, Ana Cristina C??sar, Ad??lia Prado entre d'altres.

[edita] Hist??ria

Article principal: Hist??ria del Brasil

El Brasil havia estat habitat durant gaireb?? 6.000 anys per pobles semi-n??mades, abans de l'arribada dels exploradors portuguesos, dirigits per Pedro ??lvares Cabral, qui hi van arribar el 1500. Durant els seg??ents tres segles, el territori va ser poblat pels immigrants portuguesos, que van explotar els recursos forestals del pa??s, i m??s tard els recursos miners. Tamb?? van desenvolupar l'agricultora de canya de sucre. La feina durant la col??nia estava basada en l'esclavatge. At??s que els pobles ind??genes eren poc nombrosos, els hisendats van comprar esclaus africans, els quals canviarien la demografia del pa??s.

El 1800 la Reina Maria I de Portugal, i el seu fill i regent, el futur Joan VI de Portugal, fugint de la invasi?? de Napole??, es van establir al Brasil, amb tota la fam??lia reial. Encara que van retornar a Portugal el 1821, aquest per??ode va obrir els ports comercials al Regne Unit, (que havia quedat a??llat per Napole??) i l'elevaci?? del Brasil a l'estatus de "Regne Unit" amb la corona portuguesa. El pr??ncep-regent Pere I de Brasil i IV de Portugal va declarar-ne la independ??ncia el 7 de setembre de 1822, establint l'imperi independent del Brasil. Ja que el tron romandria en mans de la casa dels Bragan??a, aquesta era m??s una divisi?? de l'imperi portugu??s que no pas un moviment d'independ??ncia com va oc??rrer a la resta del continent americ??.

Encara que era una monarquia, l'Imperi Brasiler va ser una democr??cia a l'estil brit??nic. La intensa immigraci?? europea va crear les bases per a la industrialitzaci?? i l'esclavatge va ser gradualment abolit. Pere I, va ser succe??t per el seu fill Pere II, el qual es va trobar enmig d'una disputa pol??tica entre l'ex??rcit i el gabinet, per les crisis causades per la guerra amb el Paraguai (fomentada pel Regne Unit) i no va dubtar en sacrificar el seu poder com a monarca per tal d'evitar una guerra civil entre l'ex??rcit i la marina. Va renunciar el 15 de novembre, 1889, i la rep??blica federal va ser establerta.

A finals del segle XIX i segle XX, Brasil va rebre m??s de 5 milions d'immigrants europeus i japonesos. En aquest per??ode Brasil es va industrialitzar i va colonitzar i desenvolupar els territoris interiors. La democr??cia brasilera va ser reempla??ada per dictadures en tres per??odes durant el segle XX. L'??ltim per??ode, de 1964 al 1985 Brasil va ser governat per generals designats per l'ex??rcit. El 1985, la democr??cia va ser restablerta.

[edita] Refer??ncies

[edita] Vegeu tamb??

• Imperi de Brasil
• Regne Unit de Portugal, Brasil i l'Algarve

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Brasil

• Govern del Brasil (portugu??s)
• Turisme del Brasil (en diversos idiomes)

Estats de l'Am??rica del Sud
Argentina Bol??via Brasil Col??mbia Equador Guyana Paraguai Per?? Surinam Uruguai Vene??uela Xile
Depend??ncies: Illes Malvines | Guaiana Francesa