Simbolisme

De Viquip??dia

La mort du fossoyeur ("La mort de l'enterramorts") de Carlos Schwabe ??s un compendi visual dels motius simbolistes. Mort i ??ngels, neu pr??stina, i els gestos dram??tics dels personatges, tot expressa els desitjos simbolistes de transfiguraci?? on siga, m??s enll?? del m??n.

El Simbolisme va ser un moviment art??stic de les darreries del Segle XIX, d'origen franc??s i belga, en la poesia i altres arts.

[edita] Precursors i or??gens

El Simbolisme franc??s va ser en part una reacci?? contra el Naturalisme i el Realisme, moviments que intentaven capturar l'ess??ncia de la realitat. Aquests moviments van provocar una reacci?? a favor de l'espiritualitat, la imaginaci?? i els somnis; el cam?? vers el Simbolisme va comen??ar arran d'aquesta reacci??. Alguns escriptors, com ara Joris-Karl Huysmans, van comen??ar amb l'estil naturalista abans de decantar-se pel Simbolisme; per a Huysmans, aquest canvi reflectia el seu incipient inter??s per la religi?? i l'espiritualitat.

El moviment literari simbolista t?? les seves arrels a Les Fleurs du mal (Les flors del mal) de Charles Baudelaire. L'est??tica havia estat desenvolupada per St??phane Mallarm?? i Paul Verlaine durant les d??cades de 1860 i 1870. Durant els anys 1880, l'est??tica es va articular a trav??s d'una s??rie de manifests i va atraure una generaci?? d'escriptors. Les obres d'Edgar Allan Poe, que Baudelaire admirava tant i que va traduir al franc??s, van tenir una considerable influ??ncia i van esdevenir la font de gran quantitat d'imatges.

En oposici?? al moviment literari simbolista, el Simbolisme en les belles arts representa una conseq????ncia dels aspectes m??s foscos i g??tics del romanticisme; per?? aix?? com el romanticisme va ser impetu??s i rebel, l'art simbolista va ser est??tic i hier??tic.

[edita] Moviment

[edita] El Manifest Simbolista

Els simbolistes creien que l'art havia de tenir el prop??sit de capturar les veritats absolutes a les que nom??s podia accedir-s'hi per m??todes indirectes. Aix??, escrivien d'una manera altament metaf??rica i suggerent, dotant a imatges o objectes particulars d'un significat simb??lic. El Manifest Simbolista (???Le Symbolisme???, Le Figaro, 18 Set. 1886) va ser publicat l'any 1886 per Jean Mor??as. Mor??as va anunciar que el Simbolisme era hostil amb "els significats simples, les declamacions, el fals sentimentalisme i les descripcions directes", al contrari, l'objectiu del Simbolisme era "abillar l'Ideal d'una manera perceptible"; el Simbolisme no tenia el seu "prop??sit en si mateix, sin?? que el seu objectiu ??nic era expressar l'Ideal":

En aquest moviment art??stic, les escenes de la natura, les activitats humanes, i qualsevol altre fenomen del m??n no s??n descrits per la seua pr??pia aparen??a; se'n creen superf??cies perceptibles per tal de representar les afinitats esot??riques amb els Ideals primitius.

[edita] T??cniques

Els poetes simbolistes desitjaven alliberar-se de les t??cniques de versificaci?? per tal d'assolir un major grau de fluidesa, i per tant es van aliniar amb el moviment cap al vers lliure, una direcci?? molt m??s evident en l'obra de Gustave Kahn. Els poemes simbolistes desitgen evocar, m??s aviat que descriure, utilitzant tota una imatgeria simb??lica per a palesar l'estat an??mic del poeta. La sinest??sia va ser una experi??ncia piroritzada; els poetes desitjaven identificar i confondre els sentits independents de l'olfacte, l'o??da i la vista. Tant en el poema Correspondences de Baudelaire:

Il est des parfums frais comme des chairs d???enfants,
Doux comme les hautbois, verts comme les prairies,
??? Et d???autres, corrompus, riches et triomphants,

Ayant l???expansion des choses infinies,
Comme l???ambre, le musc, le benjoin et l???encens,
Qui chantent les transports de l???esprit et des sens.

(Hi ha perfums frescos com carns d'infants,
Dol??os com els obo??s, verds com les praderies
??? I altres, corrupts, rics, i triomfants,

Amb l'expressi?? de les coses infinites,
com l'ambre, el mesc, el benju?? i l'encens,
Que canten els ??xtasis de la ment i els sentits.)

com tamb?? en el poema Voyelles de Rimbaud:

A noir, E blanc, I rouge, U vert, O bleu : voyelles. . .

(A negra, E blanca, I roja, U verda, O blava: vocals. . .)

??? ambd??s poetes intenten identificar una experi??ncia sensitiva amb una altra.

[edita] Paul Verlaine i els po??tes maudits

Per?? potser entre els diversos intents de definir l'ess??ncia del Simbolisme, cap va ser tan influent com la s??rie d'assajos que Paul Verlaine va publicar l'any 1884 sobre Tristan Corbi??re, Arthur Rimbaud, i Stephane Mallarm??; als quals Verlaine va anomenar els po??tes maudits.

Verlaine va arg??ir que tots tres, en la seua particular i molt diferent versi??, van trobar una maldici?? en el seu geni, que els va a??llar dels seus contemporanis, i en conseq????ncia els va precipitar en l'hermetiste i en un estil literari idiosicr??tic. En aquesta concepci?? del geni i del rol del poeta, Verlaine co??ncidia en certa manera amb l' est??tica d'Arthur Schopenhauer, el fil??sof del pessimisme, qui va sentenciar que el prop??sit de l'art era proveir un refugi temporal front al m??n de la lluita cega i de la voluntat.

[edita] Filosofia

L'Est??tica de Schopenhauer comparteix certs principis amb el programa Simbolista; ambd??s consideren l'art com un refugi contemplatiu front al m??n de la lluita i la voluntat. A partir d'aquest desig d'un refugi art??stic que els protegisca del m??n, els simbolistes prenen temes caracter??stics del misticisme i d'all?? sobrenatural, un profund sentit de la mortalitat, i la percepci?? del la sexualitat com un poder maligne. El el poema Les fen??tres ([1]), Mallarm?? expressa tots aquests temes d'una manera molt clara. Un home moribund al llit d'un hospital, buscant com fugir del dolor i la monotonia del seu entorn f??sic, es gira cap a la finestra, d??na l'esquena a tot all?? que li causa disgust:

. . . . l'homme ?? l'??me dure
Vautr?? dans le bonheur, o?? ses seuls app??tits
Mangent, et qui s'ent??te ?? chercher cette ordure
Pour l'offrir ?? la femme allaitant ses petits,

("l'home amb l'??nima dura, submergit en la felicitat, on els seus ??nics desitjos mengen, i que s'entesta a cercar aquesta brossa per oferir-la a la dona alletant els seus nadons,")

i en contrast, ell "d??na l'esquena a la vida" (tourne l?????paule ?? la vie) i exclama:

Je me mire et me vois ange! Et je meurs, et j'aime
??? Que la vitre soit l'art, soit la mysticit?? ???
A rena??tre, portant mon r??ve en diad??me,
Au ciel ant??rieur o?? fleurit la Beaut??!

("Em guaite i em veig ??ngel! I muir, i estime; Que el vidre siga l'art, siga el misticisme; en ren??ixer, portant el meu somni com diadema, al cel anterior on floreix la Bellesa!")

El moviment Simbolista ha estat sovint conf??s amb el Decadentisme. Alguns joves escriptors van ser ir??nicament qualificats per la premsa com a decadents a mitjan d??cada de 1980. Pocs d'entre els escriptors al??ludits van acceptar la denominaci??, mentre que la majoria la va rebutjar. El manifest de Jean Mor??as va ser en bona part una resposta a aquesta pol??mica. Encara que l'est??tica Decadent i l'est??tica Simbolista mantenen zones de solapament, s'han de considerar separadament.

[edita] M??n Literari

Els simbolistes van fundar un gran nombre de publicacions, i d'altres van acabar associant-se al moviment: la primera va ser La Vogue fundada l'abril de 1886. L'octubre d'aquest mateix any, Jean Mor??as, Gustave Kahn, i Paul Adam van fundar Le Symboliste. Un dels diaris simbolistes m??s importants va ser Le Mercure de France, editat per Alfred Vallette, que va succeir La Pl??iade; fundat l'any 1890, i que va durar fins l'any 1965. Pierre Lou??s va fundar el peri??dic La conque, les inclinacions simbolistes del qual van ser al??ludides per Jorge Luis Borges en el seu conte Pierre Menard, autor del Quijote. Altres revistes liter??ries simbolistes van ser La Revue blanche, La Revue wagn??rienne, La Plume i La Wallonie.

R??my de Gourmont i F??lix F??n??on van ser cr??tics literaris associats al moviment simbolista, mentre que les obres teatrals dels autors simbolistes van formar part essencial del repertori del Th????tre de l'??uvre i del Th????tre des Arts.

Els moviments literaris Simbolista i Decadent van ser satiritzats en un llibre de poesia titulat Les D??liquescences d'Ador?? Floupette, publicat l'any 1885 per Henri Beauclair i Gabriel Vicaire. [2]

[edita] En altres arts

[edita] Arts visuals

Khnopff: La car??cia

El Simbolisme en literatura mant?? caracter??stiques diferenciades amb l'expressi?? del moviment en altres arts, encara que amb molts punts de contacte. En la pintura, el Simbolisme va ser la continuaci?? d'algunes tend??ncies m??stiques de la tradici?? rom??ntica, conreades per artistes com ara Caspar David Friedrich, Fernand Khnopff i John Henry Fuseli, i va aliniar-se m??s decididament amb el conscientment fosc i ??ntim moviment decadent.

Hi va haver diversos, fins i tot diferents, grups de pintors i artistes visuals simbolistes, en els que es van enquadrar Gustave Moreau, Odilon Redon, Pierre Puvis de Chavannes, Henri Fantin-Latour, Edvard Munch, F??licien Rops, o Jan Toorop entre d'altres. La pintura simbolista va gaudir d'una expansi?? geogr??fica major que la literatura, arribant a influir en artistes de R??ssia, i fins i tot dels Estats Units, com ??s el cas del pintor Elihu Vedder. De vegades s'ha considerat a Auguste Rodin com un escultor simbolista. A Sint-Martens-Latem (B??lgica), George Minne va animar un grup art??stic amb Albinus Van den Abeele, Valerius De Saedeleer, Albert Servaes i Gustaaf Van de Woestijne, anomenat els simbolistes m??stics o la primera escola de Latem.

Els pintors simbolistes van escorcollar la mitologia i el m??n dels somnis per trobar un llenguatge visual per representar l'??nima, produint obres evocadores que submergeixen la ment en un m??n ext??tic i silenci??s. Els s??mbols pict??rics no s'extrauren de la iconografia corrent, sin?? que es tracta de refer??ncies personals, ??ntimes, fosques i ambig??es. M??s una fiolosofia que un simple estil, els pintors simbolistes van influir sobre el contemporani moviment de l'Art Nouveau. En la seua exploraci?? dels subjectes on??rics tamb?? van ser precursors del Surrealisme; Bernard Delvaille va descriure el surrealisme de Ren?? Magritte com "Simbolisme m??s Freud".

[edita] M??sica

El Simbolisme tamb?? va exercir una certa influ??ncia en la m??sica. Alguns escriptors i cr??tics simbolistes eren entusiastes de la m??sica de Richard Wagner, deixeble de Schopenhauer.

L'est??tica simbolista va tenir un fort impacte en les obres de Claude Debussy. Les seues eleccions de llibrets, texts i temes van sorgir gaireb?? exclusivament de la producci?? simbolista: en particular, obres com els seus lieder Cinq po??mes de Baudelaire, diversos lieder sobre poemes de Verlaine, l'??pera Pell??as et M??lisande amb llibret de Maurice Maeterlinck, i els seus esbossos inacabats sobre dues obres de Poe, El diable al campanar i La caiguda de la Casa Usher, tot indica que Debussy va estar molt influ??t pels temes i gustos simbolistes. La seua obra m??s popular, el Pr??lude ?? l'apr??s-midi d'un faune, est?? inspirada en un poema de Mallarm??, L'apr??s-midi d'un faune.

Tamb?? Alexander Scriabin es va deixar influir per l'est??tica simbolista. Pierrot Lunaire d'Arnold Sch??nberg utilitza el text de la traducci?? alemanya de poemes del poeta simbolista Albert Giraud, mostrant aix?? un lligam entre l'expressionisme alemany i el simbolisme.

[edita] Ficci?? en prosa

El culte simbolista a l'estatisme i el hieratisme s'adaptava pitjor a la narrativa que a la poesia. La novel??la de Joris-Karl Huysmans ?? rebours, de 1884, cont?? temes que es van associar a l'est??tica simbolista. Aquesta novel??la, en la que passen molt poques coses, ??s un cat??leg de les inclinacions i de la vida interior de Des Esseintes, un exc??ntric i solitari antiheroi. Aquesta novel??la va ser imitada per Oscar Wilde en diversos passatges de El retrat de Dorian Gray.

Paul Adam va ser el novel??lista m??s prol??fic del moviment simbolista. Les Demoiselles Goubert escrita en col??laboraci?? amb Jean Mor??as l'any 1886 ??s una obra cabdal en la transici?? entre el Naturalisme i el Simbolisme. Pocs simbolistes van escriure novel??la. Una excepci?? ??s Gustave Kahn que va publicar Le Roi fou l'any 1896. Altres obres de ficci?? de vegades considerades simbolistes s??n els c??nics misantrops, i especialment mis??gins, contes de Jules Barbey d'Aurevilly. Gabriele d'Annunzio va escriure la seua primera novel??la seguint el corrent simbolista.

[edita] Teatre

El mateix ??mfasi en una vida interior farcida de somnis i fantasies han fet que el teatre simbolista puga reconciliar-se dif??cilment amb els gustos i les tend??ncies posteriors. El drama d'Auguste Villiers de l'Isle-Adam Ax??l (ed. rev. 1890) ??s l'obra tetral simbolista m??s representativa; en l'??ltim acte dos arist??crates Rosa-creus s'enamoren i pacten matar-se mutuament en adonar-se que res en la vida podr?? superar les seues fantasies. Edmund Wilson va posar el t??tol El Castell d'Ax??l al seu influent estudi sobre la literatura modernista.

Maurice Maeterlinck va ser altre dramaturg simbolista, que va escriure entre d'altres obres Pell??as and Melisande, i L'Oiseau Bleu ("L'ocell blau"). Les darreres obres del dramaturg rus Anton Tx??khov s'han considerat com influ??des pel pessimisme simbolista. Sota la influ??ncia del simbolisme, el director i actor rus Vsevolod Meyerhold va desenvolupar una teor??a de la interpretaci?? que, a difer??ncia de la desenvolupada per Konstantin Stanislavski, s'enfocava en l'aprenentatge de gestos i moviments com a forma d'expressi?? de les emocions. El m??tode de Meyerhold va ser utilitzat en les primeres pel??l??cules, especialment en les obres de Sergei Eisenstein.

[edita] Seq??eles

En el m??n de parla anglesa, el moviment m??s pr??xim al Simbolisme va ser l'Esteticisme; tamb?? els Pre-Rafaelites van ser contemporanis dels primers simbolistes, i tenien molt en com?? amb ells. El Simbolisme va exercir una important influ??ncia sobre el Modernisme i les seues empremptes es poden detectar en molts d'artistes modernistes, incloent-hi T. S. Eliot, Wallace Stevens, Conrad Aiken, Hart Crane, i William Butler Yeats en la literatura anglosaxona i Rub??n Dar??o en la literatura espanyola. Els primers poemes de Guillaume Apollinaire tamb?? presenten afinitats evidents amb el Simbolisme.

El l'esmentat estudi de Edmund Wilson, Axel's Castle, de 1931, es posa de manifest la continu??tat entre el Simbolisme i un gran nombre d'escriptors de les primeries del Segle XX, amb una menci?? especial als casos de Yeats, Eliot, Paul Val??ry, Marcel Proust, James Joyce, i Gertrude Stein. Wilson conclou que els simbolistes van representar un retir ideal cap a:

. . .les coses que estaven morint???potser la tradici?? lletrafrida de la cultura global del Renaixement, una cultura obligada cada vegada m??s a una major especialitzaci??, a una major introspecci??, a causa de la industrialitzaci?? i la democratitzaci?? de l'educaci??.

Entre els pintors simbolistes russos s'hi trobava Mikhail Vrubel (1856-1910).

Quan el moviment simbolista perdia el seu impuls a Fran??a, en el canvi de segle, va esdevenir una for??a important en la poesia russa. El Simbolisme Rus, amerat de religiositat Ortodoxa i de les doctrines religioses de Vladimir Soloviov, no va tenir molt en com?? amb el moviment franc??s del mateix nom. Va influir en l'inici de les carreres de diversos poetes rellevants, com ara Alexander Blok, Andrei Beli, i Marina Tsvetaeva. Hom considera la novel??la de Bely Petersburg (1912) com el monument principal de la prosa simbolista russa.

Els pintors simbolistes van exercir una important influ??ncia en l'expressionisme i el surrealisme pict??rics; dos moviments que descendeixen directament del proper simbolisme. Els harlequins, pobres i pallassos del per??ode blau de Pablo Picasso mostren la influ??ncia del simbolisme, especialment de Puvis de Chavannes. A B??lgica, on el simbolisme va penetrar intensament, tant que va ser considerat gaireb?? un estil nacional, l'est??tica estranyesa de pintors com Ren?? Magritte pot ser considerada com una conseq????ncia directa del Simbolisme. L'obra dels artistes pl??stics simbolistes va impactar directament en les formes curvil??nies de l'Art Nouveau.

Algunes de les primeres pel??l??cules tamb?? van utilitzar bantants temes i imatges visuals del Simbolisme en els arguments, decorats i imatgeria. Les pel??l??cules de l'expressionisme alemany deuen molt al Simbolisme. Les virginals bones noies dels films de D. W. Griffith, i les noies dolentes de pel??l??cula muda creades per l'actriu Theda Bara, mostren la continu??tat de la imatgeria simbolista, com s'aprecia en les escenes babil??niques d' Intoler??ncia de Griffith. La imegineria simbolista va trobrar refugi durant molt de temps en el cine de terror. Per exemple, encara l'any 1932 la pel??l??cula de terror Vampir de Carl Theodor Dreyer mostra la influ??ncia de la imatgeria simbolista; parts de la pel??l??cula semblen recreacions de les primeres obres d'Edvard Munch en una mena de tableaux vivants.

[edita] Simbolistes

[edita] Precursors

• Charles Baudelaire (1821-67)
• Isidore Ducasse, Comte de Lautr??amont (1846-70)
• G??rard de Nerval (1808-55)

[edita] Autors

• Auguste Villiers de l'Isle-Adam (1838-89)
• St??phane Mallarm?? (1842-98)
• Paul Verlaine (1844-96)
• Arthur Rimbaud (1854-91)
• Georges Rodenbach (1855-98)
• Emile Verhaeren (1855-1916)
• Jean Mor??as (1856-1910)
• Albert Samain (1858-1900)
• R??my de Gourmont (1858-1915)
• Gustave Kahn (1859-1936)
• Albert Giraud (1860-1929)
• Jules Laforgue (1860-87)
• Paul Adam (1862-1920)
• Maurice Maeterlinck (1862-1949)
• Stuart Merrill (1863-1915)
• Adolphe Rett?? (1863-1930)
• Francis Viel??-Griffin (1863-1937)
• Henri de R??gnier (1864-1936)
• Albert Aurier (1865-1892)
• Albert Mockel (1866-1945)
• Paul Val??ry (1871-1945)
• Ren??e Vivien (1877-1909)
• Emile Nelligan (1879-1941)
• Andrei Bely (1880-1934)

[edita] Influ??ncia sobre la literatura anglesa

Entre els escriptors en angl??s que van ser influ??ts pel Simbolisme s'hi troben:

• Edgar Allan Poe (1809-49)
• William Blake (1757-1827)
• Dante Gabriel Rossetti (1828-82)
• Algernon Charles Swinburne (1837-1909)
• Oscar Wilde (1854-1900)
• Arthur Symons (1865-1945)
• John Gra y (1866-1934)
• Ernest Dowson (1867-1900)
• Eric Stenbock (1860-95)
• T. S. Eliot (1888-1965)
• William Butler Yeats (1865-1939)
• Wallace Stevens (1879-1955)
• Ezra Pound (1885-1972)
• Edith Sitwell (1887-1964)
• Conrad Aiken (1889-1973)
• Clark Ashton Smith (1893-1961)
• Hart Crane (1899-1932)

[edita] Pintors simbolistes

• William Blake - (1757-1827)
• George Frederic Watts - (1817-1904)
• Arnold B??cklin - (1827-1901)
• Pierre Puvis de Chavannes - (1824-1898)
• Henri Fantin-Latour (1836 - 1904)
• Fernand Khnopff - (1858-1921)
• Gustav Klimt - (1862-1918)
• Gustave Moreau - (1826-1898)
• Edvard Munch - (1863-1944)
• Odilon Redon - (1840-1916)
• F??licien Rops - (1855-1898)
• Jan Toorop - (1858-1928)
• Mikhail Vrubel (1856-1910)

[edita] Vegeu tamb??

• Sistema simb??lic

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Simbolisme

• Le Manifeste du Symbolisme per Jean Mor??as (franc??s)
• Les Po??tes maudits de Paul Verlaine (PDF) (franc??s)
• The Symbolist Gallery at ArtMagick: http://www.artmagick.com/gal lery/symbolism.aspx

[edita] Refer??ncies

• Balakian, Anna, The Symbolist Movement: a critical appraisal. Random House, 1967
• Delvaille, Bernard, La po??sie symboliste: anthologie. ISBN 2221501616
• Houston, John Porter and Hou ston, Mona Tobin, Fre nch Symbolist Poetry: an anthology. ISBN 0253202507
• Jullian, Philippe, The Symbolists. ISBN 0714817392
• The Oxford Companion to French Literature, Sir Paul Harvey and J. E. Heseltine, eds., (Oxfo rd, 1959) ISBN 019866104 5
• Praz, Mario, The Romantic Agony. ISBN 0192810618
• Wilson, Edmond, Axel's Castle: A Study in the Imaginative Literature of 1870-1930. ISBN 0020128711