James Joyce

De Viquip??dia

Est??tua de James Joyce al carrer Talbot de Dublin

James Augustine Aloysius Joyce, o Seamus Seoighe com se'l coneix a vegades en irland??s, (2 de febrer de 1882 - 13 de gener de 1941) fou un poeta i escriptor irland??s, generalment considerat un dels m??s influents del segle XX. Se'l coneix especialment per les narracions de Dublinesos (1914) i les novel??les Retrat de l'artista adolescent (1916), Ulisses (1922) i Finnegans Wake (1939).

Malgrat que la major part de la seva vida adulta la va passar fora del pa??s, l'experi??ncia irlandesa de Joyce ??s essencial en la seva literatura i ofereix el decorat de tota la ficci??, a m??s de gran part dels temes. El seu univers de ficci?? arrela profundament a Dubl??n i reflecteix la vida familiar i els esdeveniments d'amics (i enemics) de l'escola i l'institut. Amb tot aix??, acabaria esdevenint un dels autors m??s cosmopolites a m??s del m??s localista dels grans autors del modernisme angl??s.

[edita] Vida i obra

[edita] Dubl??n, 1882-1904

Va n??ixer el 1882, en el si d'una fam??lia cat??lica del barri de Rathgar, Dubl??n. Era el m??s gran de deu fills supervivents; dos dels seus germans van morir de febre tifoide. La fam??lia del seu pare, natural de Cork, havia estat propiet??ria d'una petita explotaci?? de sal i cal??. Tant el pare com l'avi patern de Joyce s'havien casat amb dones de fam??lia rica. L'any 1887, el pare de Joyce va ser nomenat recaptador d'impostos de l'Ajuntament de Dubl??n, cosa que va motivar el trasllat de la fam??lia al nou barri de Bray. M??s o menys en aquesta ??poca Joyce va ser atacat per un gos, succ??s que li provocaria la por d'aquests animals per a tota la vida, que s'afegeix a la seva por de les tempestes (segons la seva religiosa tieta, un senyal de la ira divina).

L'any 1891, Joyce va compondre un poema, "Et Tu Healy", a la mort de Charles Stewart Parnell. El seu pare el va imprimir i fins i tot en va enviar una c??pia a la biblioteca del Vatic??. Aquell mes de novembre, John Joyce va veure's incl??s a la Stubbs Gazette (un registre oficial de fallides) i exonerat de la feina. L'any 1893 John Joyce en va ser acomiadat amb una pensi??. Aquest va ser el principi d'una lenta davallada envers la pobresa per a tota la fam??lia, per culpa sobretot de l'afici?? a la beguda i de la mala gesti?? econ??mica del pare.

L'educaci?? de James Joyce va comen??ar al Clongowes Wood College, un internat del Comtat de Kildare, on va ingressar el 1888 per?? que va haver d'abandonar el 1892 quan el seu pare ja no podia pagar-ne el preu. Joyce va continuar estudiant a casa i, despr??s, per un breu per??ode, a l'escola dels Germans Cristians de North Richmond Street, a Dubl??n, abans que li oferissin una pla??a al Belvedere College, l'escola jesu??ta de la capital irlandesa. Era l'any 1893 quan li van oferir aquesta pla??a amb l'esperan??a que aix?? li naixeria la vocaci?? i s'uniria a l'Ordre. Finalment, per??, renegaria del Catolicisme als setze anys. Tanmateix, sembla que la filosofia de Sant Tom??s d'Aquino continuar?? influint-lo la resta de la seva vida.

Es va inscriure a la recentment creada University College Dublin el 1898. Hi va estudiar lleng??es modernes, en concret, angl??s, franc??s i itali??. Es va implicar activament en els cercles teatrals i literaris de la capital. La seva ressenya sobre el Nou teatre d'Ibsen, la seva primera obra publicada, va sortir el 1900 i li va suposar una carta d'agra??ment del dramaturg noruec. En aquesta ??poca, Joyce va escriure nombrosos articles i, com a m??nim, dues peces teatrals (avui perdudes). Molts dels amics que va fer a la universitat apareixen com a personatges en l'obra de James Joyce.

Despr??s de llicenciar-se el 1903, es va traslladar a Par??s en teoria per estudiar-hi Medicina. En realitat, per??, malgastava diners que la seva fam??lia amb prou feines podia permetre's. Va tornar al cap d'uns mesos a Irlanda car li havien diagnosticat un c??ncer a la seva mare (en un primer moment, semblava tractar-se de cirrosi hep??tica). Temerosa de la impietat del seu fill, la mare de Joyce va intentar fer-lo confessar i combregar. Va entrar en coma i va morir el 13 d'agost d'aquell any, i James es va negar en tot moment a agenollar-se a pregar amb la resta de la fam??lia. Despr??s del trasp??s de la mare, James va continuar bevent en grans quantitats i la situaci?? familiar es va degradar. Malvivia escrivint ressenyes de llibres, fent classes i cantant.

El 7 de gener de 1904, va intentar publicar A Portrait of the Artist, una narraci??-assaig sobre est??tica, en un sol dia, que va acabara refusada per la revista Dana. El dia que feia vint-i-dos anys va decidir revisar la hist??ria i convertir-la en una novel??la que va pensar de titular Stephen Hero. Va ser el mateix any que va con??ixer Nora Barnacle, una jove de Connemara, al Comtat de Galway, que treballava com a cambrera en un hotel. El 16 de juny de 1904 van tenir la primera cita i l'esdeveniment va fornir la data per a l'acci?? d'Ulisses.

Joyce va quedar-se a Dubl??n un temps, lliurat a la beguda. Despr??s d'una sessi?? d'alcohol, es va ficar en una baralla per culpa d'un malent??s al Phoenix Park. El va recollir i recuperar un conegut lluny?? del seu pare, Alfred H. Hunter, que el va dur a casa i li va guarir les ferides. Es rumorejava que Hunter era jueu i que la dona li feia el salt: finalment, serviria com un dels models per a Leopold Bloom, el protagonista de la novel??la Ulisses. Es va ocupar amb Oliver St John Gogarty, un estudiant de medicina que va oferer-li una base per al personatge Buck Mulligan de l'Ulisses. Despr??s d'haver passat sis nits a la Martello Tower de Gogarty, en va marxar en plena nit despr??s d'un incident (fins i tot Gogarty va disparar contra unes cassoles que penjaven prop del cap??al del llit de Joyce). Va tornar a peu fins a la ciutat i va passar aquella nit amb uns parents. L'endem??, va enviar un amic a la Martello Tower per recollir les maletes. Poc despr??s, ell i Nora s'escapaven cap a la terra ferma europea.

[edita] 1904-1920: Trieste i Zuric

Est??tua de James Joyce a la ciutat de Trieste

James i Nora es van auto-exiliar. El primer dest?? va ser Zuric, on ell havia de donar classes d'angl??s a la Berlitz Language School, segons havia convingut amb una ag??ncia anglesa. Al final, va resultar una enganyifa, per?? el director de l'escola el va enviar a Trieste, ciutat que formava part de l'Imperi Austrohongar??s. Un cop m??s, va resultar que no hi tenia cap pla??a. Tanmateix, al final, gr??cies a Almidano Artifoni, director de la Berlitz de Trieste, va acabar trobant una feina a Pula. S'hi va quedar, ensenyant angl??s a oficials de l'Imperi, d'octubre de 1904 fins a mar?? de 1905, quan els austr??acs (sospitant un cas d'espionatge), en van fer fora tots els foranis. Amb l'ajut d'Artifoni, va tornar a Trieste on va comen??ar a ensenyar l'angl??s. S'hi quedaria durant m??s de deu anys.

Aquell mateix any, Nora d??na a llum el primer fill de la parella, George. Joyce va conv??ncer el seu germ?? Stanislaus de venir a instal??lar-se amb ells a Trieste i li va aconseguir un lloc de mestre a l'escola. En principi, la ra?? era buscar-ne la companyia i oferir-li una vida m??s interessant que la que deixava a Dublin per??, en el fons, confiava d'augmentar els magres ingressos de la fam??lia amb el sou del germ??. Stanislaus i James van tenir una tensa relaci?? durant els anys junts a Trieste (discutien sobretot per culpa de la beguda i la frivolitat amb els diners de James). Sembla que els pitjors conflictes van tenir lloc el juliol de 1910.

Amb unes ganes de veure m??n cr??niques, James Joyce es va anar frustrant a Trieste i se'n va anar a Roma a finals del 1906, a treballar en un banc de la capital italiana. No li va agradar gens Roma i va tornar a Trieste a principis de 1907. La seva filla, Lucia Joyce va n??ixer l'estiu d'aquell mateix any.

Joyce va tornar a Dubl??n l'estiu de 1909, acompanyat pel seu fill George, amb la intenci?? de visitar el seu pare i mirar de fer publicar Dubliners. Va anar a veure la fam??lia de Nora a Galway, a qui veia per primera vegada (la trobada va ser un ??xit). Preparant el retorn a Trieste, va decidir fer venir una de les seves germanes, Eva, per ajudar la Nora a tenir cura de la casa. James Joyce passaria nom??s un mes a Trieste, abans de tornar a Dublin, aquest cop com a representant d'uns propietaris de sales de cinema per procurar instaurar un cinema regular a Dubl??n. El projecte va reeixir (tot i que acabaria enfonsant-se poc despr??s de marxar Joyce) i va tornar a Trieste al gener de 1910 amb una altra germana, Eileen. Mentre que Eva s'enyorava i va tornar a Dubl??n al cap d'uns anys, Eileen va passar la resta de la seva vida al continent, casada amb el banquer txec Franti??ek Schaurek.

Joyce va tornar a Dubl??n breument durant l'estiu de 1912 en plena pol??mica amb el seu editor en aquesta ciutat, George Roberts, sobre la publicaci?? de Dubliners. Un cop m??s, aquest viatge va ser en va. En tornar a casa, va escriure el poema "Gas from a Burner", com a invectiva lleugerament velada contra Roberts. Va ser el seu darrer viatge a Irlanda i nom??s s'acostaria fins a Londres, malgrat les s??pliques del seu pare i les invitacions del tamb?? escriptor irland??s William Butler Yeats.

En aquest per??ode de la seva vida, Joyce va empescar-se diversos sistemes per fer diners. Per exemple, un intent per esdevenir un magnat del cinema a Dubl??n, a m??s d'un pla al qual va donar moltes voltes per?? que no va dur mai a la pr??ctica per importar tweedsirlandesos a Trieste. La seva destresa demanant pr??stecs el va salvar de caure en la bancarrota total. Els ingressos li arribaven, en part, de la feina a la Berlitz i, en part, de classes particulars. La major part de les coneixences que va aconseguir mitjan??ant els estudiants privats van resultar ser aliats de poc valor quan Joyce va tenir problemes per fugir de l'Imperi Austrohongar??s cap a Su??ssa el 1915.

Un dels seus alumnes de Trieste era Ettore Schmitz, ??s a dir, l'escriptor Italo Svevo. Es van con??ixer el 1907 i van esdevenir amics de llarga durada, i intercanviaven cr??tiques sobre els respectius treballs. Schmitz era jueu i va es va convertir en el model principal per a Leopold Bloom. La majoria dels detalls sobre judaisme que inclou l'Ulysses provenen de les preguntes que Joyce feia a Schmitz. L'irland??s passaria gran part de la resta de la seva vida a l'Europa continental. Ja a Trieste van comen??ar els seus greus problemes oculars, que li van comportar una dotzena d'operacions abans de morir.

El 1915 va passar a Zuric per evitar els problemes de viure a l'Imperi Austro-hongar??s durant la Primera Guerra Mundial. A la ciutat su??ssa va con??ixer un dels seus amics m??s fidels, Frank Budgen, l'opini?? del qual Joyce buscava constantment mentre escrivia Ulisses i Finnegans Wake. Aqu?? va ser tamb?? on Ezra Pound el va fer con??ixer a l'editora i feminista anglesa Harriet Shaw Weaver, que acabaria esdevenint la protectora de Joyce (li va facilitar milers de lliures en 25 anys i el va alliberar de la c??rrega docent per poder concentrar-se en l'escriptura). En acabar la guerra, va tornar a Trieste breument, per?? la ciutat havia canviat i la relaci?? amb el germ?? (que havia estat internat en una pres?? austr??aca durant gran part de la guerra) eren m??s tenses que mai. James Joyce va marxar a Par??s el 1920, seguint una invitaci?? d'Ezra Pound. En principi, hi havia de passar una setmana, per?? hi va acabar vivint vint anys.

[edita] 1920-1941: Par??s i Zuric

Viatjava sovint a Su??ssa per fer-se operar els ulls i per tractar la Lucia, que patia esquizofr??nia. A Par??s, Maria i Eugene Jolas van tenir cura de l'autor durant els llargs anys de redacci?? de Finnegans Wake. Si no hagu??s estat pel seu suport (a m??s de l'ajuda econ??mica de Harriet Shaw Weaver), ??s molt possible que no hagu??s acabat ni publicat mai els seus llibres. En la seva revista liter??ria, "transition", el matrimoni Jolas va publicar per entregues diverses parts de la novel??la de Joyce amb el t??tol Work in Progress. Va tornar a Zuric a finals de 1940, fugint de l'ocupaci?? nazi de Fran??a durant la Segona Guerra Mundial. L'11 de gener de 1941, el van operar d'una ??lcera perforada. Al principi, va millorar per?? va recaure a l'endem??. Malgrat diverses transfusions, va entrar en coma. En va despertar a les dues de la matinada del 13 de gener de 1941. Va demanar a una infermera que avis??s la dona i el fill abans de tornar a quedar inconscient. Encara no havien arribat quan va morir (15 minuts despr??s). Est?? enterrat al cementiri Fluntern, a poca dist??ncia dels lleons del zoo de Zuric. La seva v??dua, Nora, amb qui finalment s'havia casat a Londres el 1931, el va sobreviure deu anys. Est?? enterrada al seu costat, igual que el seu fill George, que va morir el 1976.

[edita] Obres principals

[edita] Dublinesos

Les experi??ncies irlandeses de Joyce formen part essencial de la seva literatura, a m??s dels escenaris i gran part dels temes per a tota la seva obra de ficci??. Aquest primer volum de relats, Dublinesos, constitueix una an??lisi penetrant de l'estancament de la societat dublinesa. Les narracions inclouen epifanies, mot especialment emprat per Joyce, amb el qual volia designar una sobtada consci??ncia de l'??nima d'algun objecte o situaci??. El relat final, el m??s conegut del recull, "The Dead", va ser convertit en pel??l??cula sota la direcci?? de John Huston el 1987.

[edita] Retrat de l'artista adolescent

Es tracta d'una reescriptura gaireb?? total de l'abandonada Stephen Hero (part del manuscrit original va ser destru??t per l'autor en un atac de r??bia en plena discussi?? amb Nora). Un K??nstlerroman o hist??ria del desenvolupament personal d'un artista, ??s una novel??la de formaci?? i biogr??fica on Joyce mostra un jove dotat que va adquirint maduresa i consci??ncia d'ell mateix. El personatge principal, Stephen Dedalus, es basa en el propi autor. Traces d'algunes t??cniques que Joyce emprar?? m??s endavant (el mon??leg interior i les refer??ncies a la realitat ps??quica d'un personatge per comptes de l'entorn exterior) s??n ja prou visibles. Joseph Strick va dirigir una pel??l??cula basada en aquest llibre el 1977.

[edita] Exiliats i poemes

Malgrat el seu inter??s inicial envers el teatre, Joyce nom??s va publicar una obra teatral Exilis, que va iniciar poc despr??s d'esclatar la Primera Guerra Mundial el 1914 (editada el 1918). Estudiant la relaci?? de marit i muller, l'obra es remunta al final de The Dead i remet tamb?? a Ulisses, que ja havia comen??at a escriure.

Joyce ha publicat diversos llibres de poesia. La seva primera obra madura publicada fou la sat??rica The Holy Office (1904), on es proclamava superior a molts membres de la renaixen??a celta. El seu primer recull complet de poesia Chamber Music (segons va explicar l'autor, el t??tol fa refer??ncia al so de la orina en colpejar un orinal -chamber pot en angl??s-) constava de 36 peces l??riques. Aquesta publicaci?? el va dur a ser incl??s en la Imagist Anthology, en edici?? d'Ezra Pound, gran defensor de l'obra de of Joyce. Altres poesies publicades per Joyce durant la seva vida s??n "Gas From A Burner" (1912), Pomes Penyeach (1927) i "Ecce Puer" (escrit el 1932 per assenyalar el naixement del seu net i la mort recent del seu pare). Es va publicar dins de Collected Poems (1936).

[edita] Ulisses

Placa commemorativa de la publicaci?? d'Ulisses a Par??s

Mentre acabava Dubliners el 1906, Joyce va considerar la possibilitat d'afegir un altre relat protagonitzat per un jueu anomenat Leopold Bloom amb el t??tol Ulisses. Tot i que la idea no va prosperar en aquell moment, el 1914 es va posar a treballar en una novel??la amb el mateix t??tol i el mateix punt de partida. Va concloure'n la redacci?? l'octubre de 1921. Va necessitar tres mesos m??s per corregir el llibre abans de donar-lo per acabat en la data que s'havia imposat com a l??mit: el seu quarant?? aniversari, el 2 de febrer de 1922.

Gr??cies a E. Pound, el 1918 se'n va iniciar la publicaci?? per entregues dins de la revista The Little Review. Editaven aquesta revista Margaret Anderson i Jane Heap, amb el suport de John Quinn, un advocat de Nova York interessat en la literatura i l'art contempor??nies i experimentals. Malauradament, aquesta publicaci?? va patir problemes de censura als Estats Units. La s??rie es va aturar el 1920, en ser condemnades les editores per obscenitat p??blica. La novel??la va romandre prohibida al pa??s fins el 1933.

En part per culpa de la controv??rsia, Joyce va tenir problemes per trobar un editor que accept??s el llibre. Al final, es va publicar el 1922 gr??cies a Sylvia Beach, de la famosa llibreria Shakespeare and Company de Par??s. Una edici?? anglesa de la m?? de la mecenes de Joyce, Harriet Shaw Weaver, va patir encara m??s problemes amb les autoritats dels Estats Units, fins al punt que 500 c??pies enviades a Am??rica van ser incautades i, possiblement, destru??des. L'any seg??ent, John Rodker va produir una impressi?? de 500 exemplars per substituir els interceptats, per?? la duana anglesa els va cremar a Folkestone. Una altra conseq????ncia de la situaci?? legal ambigua de la novel??la ??s el nombre de versions no autoritzades en circulaci??, en especial, destaquen les publicacions pirata de l'editor Samuel Roth. L'any 1928, es va produir una decisi?? judicial contra Roth, que va aturar la publicaci??.

El 1922 ??s un any clau de la literatura. Aquell any va assistir a la publicaci?? de l'Ulisses i de The Wasteland, de T. S. Eliot. Per a Ulisses, Joyce empra el corrent de consci??ncia, la par??dia, bromes i gaireb?? totes les t??cniques liter??ries per presentar els personatges. L'acci?? de la novel??la, que transcorre en un sol dia, el 16 de juny de 1904, situa els personatges i esdeveniments de l'Odissea d'Homer en la Dubl??n de l'??poca i trasllada Odisseu (Ulisses), Pen??lope i Tel??mac als personatges de Leopold Bloom, Molly Bloom (la seva esposa) i Stephen Dedalus, que contrasten par??dicament amb els seus elevats models. El llibre explora diversos espais de la vida dublinesa, insistint en la seva mis??ria i monotonia. A la vegada, es tracta d'un entranyablement detallat estudi de la ciutat. En aquest sentit, Joyce va declarar "Vull fer un retrat prou complet de Dubl??n de manera que, si un dia, de sobte, la ciutat desaparegu??s, es pogu??s reconstruir a partir del llibre". Per assolir tanta precisi??, Joyce va seguir l'edici?? de 1904 del Thom's Directory (una obra que enumerava els propietaris o llogaters de cada local residencial o comercial de la ciutat). De passada, va bombardejar a preguntes els amics que encara vivien a la capital irlandesa.

El llibre consta de 18 cap??tols, cada un d'ells aproximadament per a una hora del dia. Comen??a pels volts de les 8 a.m. i acaba poc despr??s de les 2 a.m. de l'endem??. Cadascun dels cap??tols presenta el seu propi estil literari. A m??s, cadascun fa refer??ncia a un episodi de l'Odissea hom??rica i va associat a un color, a una art o a una ci??ncia i a un ??rgan del cos. La combinaci?? de l'escriptura caleidosc??pica amb una estructura extremament formal i esquem??tica representa una de les principals contribucions del llibre al desenvolupament de la literatura d'avantguarda del segle XX. Dues m??s serien el recurs a la mitologia cl??ssica com a marc per a l'obra i l'enfocament gaireb?? obsessiu sobre els detalls externs en un llibre on la major part de l'acci?? ocorre en la ment dels protagonistes. Amb tot, l'autor es va queixar que "potser he estat massa sistem??tic amb Ulisses", i va acabar rebaixant les correspond??ncies m??tiques eliminant els t??tols dels cap??tols (extrets d'Homer).

[edita] Finnegans Wake

En haver acabat Ulisses, l'escriptor estava tan exhaust que no va escriure ni una ratlla de prosa durant un any. El 10 de mar?? de 1923 va informar a Harriet Weaver: "Ahir vaig escriure dues p??gines. Les primeres des del darrer "S??" d'Ulisses. Amb una ploma que vaig trobar, amb algunes dificultats les vaig copiar en grans lletres en un full doble per tal de poder-les llegir". Aix?? va n??ixer un text que primer es coneixia com Work in Progress i, m??s endavant, com Finnegans Wake.

El 1926 Joyce havia acabat la primera de les dues parts del llibre. Aquell mateix any va con??ixer Eugene i Maria Jolas, que es van oferir a publicar el llibre per entregues dins de la seva revista: transition. Durant els anys seg??ents, l'autor va treballar amb r??pids progressos en aquesta obra, per?? durant els anys 30 avan??ava amb for??a m??s lentitud. Venia provocat per diversos factors. Per exemple, la mort del pare el 1931, la preocupaci?? per la salut mental de la seva filla Lucia i la seva pr??pia mala salut (i la vista debilitada). Gran part de la feina la va completar amb l'ajut de joves admiradors, entre ells, Samuel Beckett. Durant uns anys, Joyce va alimentar la idea de passar-li al llibre al seu amic James Stephens per tal que el complet??s, per la ra?? que Stephens havia nascut al mateix hospital exactament una setmana despr??s i duia el nom de James (com ell mateix) i Stephens (com el seu alter ego de ficci??).

Les reaccions a l'obra van ser de tota mena. Alguns dels primers partidaris de Joyce, com ara Pound o Stanislaus Joyce, germ?? de James, en van fer comentaris negatius. Un grup de partidaris, entre ells Beckett, van signar un llibre d'assaigs a favor de l'obra amb el t??tol Our Exagmination Round His Factification for Incamination of Work in Progress (publicat l'any 1929). En una festa per celebrar el seu quaranta-set?? aniversari a casa dels Jolas, Joyce va anunciar el t??tol definitiu de l'obra. La publicaci?? en tant que llibre va tenir lloc el 4 de maig de 1939.

El m??tode joyce?? del corrent de consci??ncia, les al??lusions liter??ries i la lliure associaci?? on??rica arribant al l??mit en aquesta obra, que abandona qualsevol convenci?? sobre argument i construcci?? dels personatges i est?? escrita en un peculiar i obscure llenguatge, basat sobretot en complexos jocs de paraules a diferents nivells. Aquesta manera de procedir ??s similar, encara que for??a m??s abundant, a la de Lewis Carroll amb Jabberwocky. Si Ulisses ??s un dia en la vida duna ciutat, Finnegans Wake ??s una nit i segueix la l??gica dels somnis. Aix?? ha dut molts lectors i cr??tics a aplicar-li una descripci?? que recull Finnegans Wake en refer??ncia a Ulisses: "usylessly unreadable Blue Book of Eccles". Tanmateix, els lectors han assolit un consens sobre els personatges centrals i l'argument (en l??nies generals).

Els jocs de paraules del llibre neixen de jocs multiling??es que beuen de nombrosos idiomes. El paper de Beckett i altres ajudants inclo??a tamb?? estampar paraules d'aquestes lleng??es en targetes per tal que Joyce se'n serv??s i, a mesura que la vista de l'autor empitjorava, escriure el que dictava.

La visi?? de la hist??ria que proposa el text est?? molt influ??da per Giambattista Vico, i la metaf??sica de Giordano Bruno ??s important per a la interralaci?? dels "personatges". Vico proposava una visi?? c??clica de la hist??ria, en la qual la civilitzaci?? neix del caos, passa per les fases teocr??tica, aristocr??tica i democr??tica i, a continuaci??, torna al caos. L'exemple m??s evident de la influ??ncia d'aquesta visi?? de la hist??ria es troba en les paraules que obre i tanquen en llibre. Finnegans Wake comen??a amb les paraules "riverrun, past Eve and Adam's, from swerve of shore to bend of bay, brings us by a commodius vicus of recirculation back to Howth Castle and Environs" i acaba amb "A way a lone a last a loved a long the". Dit d'una altra manera, la novel??la acaba amb el principi d'una frase i comen??a amb l'inici d'aquesta mateixa frase, amb la qual cosa el llibre esdev?? un immens cicle. De fet, Joyce va afirmar que el lector ideal del Wake patiria un "insomni ideal" i, un cop acabat el llibre, tornaria a la primera p??gina i tornaria a comen??ar, en un clice infinit de lectura.

[edita] Llegat

L'obra de Joyce s'ha vist sotmesa a un intens estudi per part d'experts de tot tipus. Ha exercit, a m??s, una gran influ??ncia en escriptors i estudiosos tan diversos com Samuel Beckett, Jorge Luis Borges, Flann O'Brien, M??irt??n ?? Cadhain, Salman Rushdie, Robert Anton Wilson i Joseph Campbell.

Alguns estudiosos, com ara Vladimir Nabokov, mostren opinions contradict??ries envers l'obra de Joyce, per la qual cosa en destaquen algunes parts i en condemnen d'altres. Segons l'autor rus, Ulisses ??s brillant i Finnegans Wake, horrible. Borges hi estava d'acord. La teoria liter??ria recent ha lloat l'ambici?? i la innovaci?? de Joyce. Jaques Derrida ho il??lustrava amb una an??cdota que va tenir lloc en una llibreria a T??quio:

Un turista americ?? de la varietat m??s t??pica es va inclinar per sobre la meva espatlla i va sospirar: "Quants llibres! Quin ??s el definitiu? N'hi ha algun?" Era una llibreria extraordin??riament petita, un quiosc. Vaig estar a punt de respondre: "S??, n'hi ha dos: Ulisses i Finnegans Wake".

La influ??ncia de Joyce tamb?? resulta evident en altres camps, m??s enll?? de la literatura. La frase "Three Quarks for Muster Mark" de Finnegans Wake se sol considerar l'origen de la paraula quark, usada en f??sica com a nom d'un dels tipus principals de part??cules elementals que va proposar el cient??fic Murray Gell-Mann. Tamb?? ha exercit influ??ncia en el camp de la filosofia. El fil??sof franc??s Jacques Derrida va escriure un llibre sobre l'??s de la llengua a Ulisses, i el fil??sof estatunitenc Donald Davidson en va redactar un de similar sobre Finnegans Wake comparant-lo amb Lewis Carroll. D'altra banda, el psicoanalista franc??s Jacques Lacan va emprar els texts de Joyce per explicar el seu concepte de sinthome. Segons Lacan, l'escriptura de Joyce ??s la corda de salvament que el allunyar de la psicosi.

Cada any, el 16 de juny s'honora la mem??ria de l'autor i la seva obra m??s coneguda amb la celebraci?? del Bloomsday, a Irlanda i arreu.

El repte de traduir Joyce al catal?? va ser assumit per Joaquim Mallafr??. Segons valoracions de professionals i entesos, amb molt bons resultats.

[edita] Llistat d'obres

Stephen l'heroi (Stephen Hero), 1904, no publicat fins el 1944.
M??sica de cambra (Chamber Music), 1907.
Dublinesos (Dubliners), 1914.
Exiliats (Exiles), 1915.
Retrat de l'artista adolescent (A Portrait of the Artist as a Young Man), 1916.
Ulisses, 1922
Pomes penyeach (recull de 30 poemes), 1927.
Finnegans Wake, 1939