Rub??n Dar??o

De Viquip??dia

F??lix Rub??n Garc??a Sarmiento, m??s conegut com Rub??n Dar??o (1867-1916), fou Poeta, periodista i diplom??tic. Alguns erudits el consideren "Pr??ncipe de las letras castellanas" i el pare del modernisme. Destaca entre els poetes llatinoamericans i sobresurt entre els nicarag??encs.

[edita] Biografia

Va n??ixer a Metapa, avui anomenada Ciudad Dar??o, departament de Matagalpa, Nicaragua, el 18 de gener de 1867. Va morir a Le??n, Nicaragua, el 6 de febrer de 1916.

Fill de pares separats (Manuel Dar??o y Josefa Sarmiento), va n??ixer de casualitat a Metapa a mig viatge de la seva mare cap a Hondures. Rub??n es considerava de Le??n, car s'hi va criar amb la seva ??via i hi va passar tota la infantesa. Amb 14 anys l'??via el va dur a Managua, on al cap de poc temps se'l coneixia com a erudit, escriptor i artista prodigi. Nom??s era un adolescent per?? ja llegia poetes francesos, posse??a una mem??ria superdotada, una creativitat i una retentiva genials, i sovint el convidaven a recitar poesia.

Un cop investit diplom??tic, va viatjar per Europa i Am??rica com a c??nsol i ambaixador del seu pa??s. Va passar llargues temporades a Buenos Aires, Par??s i Palma de Mallorca.

[edita] Obra

Rub??n Dar??o va estar molt influenciat per la poesia rom??ntica francesa, el parnassianisme i el simbolisme. Del primer moviment va treure la sentimentalitat exacerbada i la passi?? pels escenaris ex??tics, del segon la recerca de la musicalitat i el vers perfecte i dels simbolistes les met??fores. Aquestes influ??ncies s??n sobretot formals, per?? els referents tem??tics solen ser espanyols, ja que pateix una preocupaci?? per la cultura espanyola en la l??nia de l'anomenada "Generaci??n del 98".

Les seves obres m??s destacades s??n Azul (1888), Prosas profanas i Cantos de Vida y esperanza. Els tres llibres marquen una evoluci?? cap al intimisme per?? comparteixen un mateix estil, el modernista.

[edita] Estil

La m??trica ??s for??a variada i recupera algunes estrofes cl??ssiques per la seva musicalitat i ritme. La figura clau ??s la sinest??sia, que li permet conjugar en una sola imatge diferents suggeriments i que ser?? l'emblema del modernisme. Els s??mbols que usen s??n portadors de bellesa en la cultura tradicional, com el cigne, el color blau o la papallona. La funci?? de l'art, per a aquest autor, ??s millorar la vida, per aix?? recorre a imatges boniques que facin entrar el lector en un m??n millor. Aquests s??mbols sovint tenen connotacions er??tiques.