Arthur Rimbaud
De Viquip??dia
Jean Nicolas Arthur Rimbaud (Charleville, Fran??a, 20 d'octubre de 1854 - Marsella, 10 de novembre de 1891) fou un poeta franc??s.
[edita] Biografia
Nasqu?? al si d'una fam??lia de la classe mitjana rural de Charleville, M??zi??res, al Departament de les Ardenes, en el nord-est de la Fran??a. De petit, Rimbaud va ser molt neguit??s, tot i que fou un brillant estudiant. A l'edat de quinze anys, ja havia estat guardonat amb molts premis i havia compost versos originals de gran qualitat i di??legs en llat??.
El 1870, el seu mestre, Georges Izambard, esdevingu?? el seu primer mentor literari, i els seus versos en franc??s van adquirir r??pidament una qualitat superior. Sovint fugia de casa seva i molt possiblement, en una d'aquestes fugides, particip?? breument a la Comuna de Par??s, en 1871, el que va retratar al seu poema L??Orgie parisienne ou Paris se repeuple (L???orgia parisenca o Paris es repobla).
Probablement fou v??ctima d'un atac sexual per part de soldats comuners embriacs. El seu poema Le Coeur supplici?? (El cor torturat), ho suggereix. Aleshores es va tornar anarquista i comen???? a beure i divertir-se colpint els burgesos locals amb les seves robes esparracades i el seu cabell llarg. Al mateix temps escrigu?? a Izambard i Paul D??menty sobre el seu m??tode per assolir la trascend??ncia po??tica o el poder visionari a trav??s "d'una llarga, inmensa i racional bogeria de tots els sentits" (Les lettres du voyant- Les cartes del vident). Va tornar a Par??s a finals de setembre de 1871 davant la invitaci?? de l???eminent parnassi?? Paul Verlaine (profundament impressionat per la lectura de l???obra mestra de Rimbaud: Le bateau ivre- El vaixell embriac).
Rimbaud va viure per poc temps a la casa de Verlaine. Aquest poeta, d'orientaci?? bisexual, r??pidament es va enamorar d'aquell ombr??vol i alt adolescent, d'ulls blaus i de cabell castany i immediatament van esdenir amants, portant en endavant una vida dissoluta de vagabunds, embriacs de l???absenta i l???haixix. Aix?? van escandalitzar l'elit liter??ria parisenca, indignada particularment pel comportament de Rimbaud, l'arquet??pic enfant terrible. Al llarg d???aquest per??ode, va continuar escrivint els seus contundents, visionaris versos moderns, superant el seu mestre, Charles Baudelaire.
La turbulenta relaci?? homosexual entre Rimbaud i Verlaine els va conduir a Londres en 1872, abandonant Verlaine la seva esposa i el seu fill (als qui acostumava maltractar en extrem durant les seves ires causades per l???alcohol).
En el juliol de 1873, despr??s d???una brega particularment violenta a l???estaci?? de trens de Brussel??les, Verlaine va disparar al canell de Rimbaud. Tot i tement per la seva vida, Rimbaud va cridar la policia. Verlaine va ser arrestat i sotm??s a un humiliant examen m??dic legal, aix?? que es va considerar la comprometedora correspond??ncia i les acusaci??ns de l'esposa de Verlaine quant a la naturalesa de l'amistat entre aquests dos homes. El jutge va ser implacable i malgrat que Rimbaud va retirar la den??ncia, Verlaine va ser condemnat a dos anys de pres??.
Rimbaud torn?? a Charleville i complet?? Une saison en enfer (Una temporada a l'infern) en prosa, amplament considerada una de les obres pioneres del modern m??tode simbolista d'escriptura i descripci?? d'aquella vida de "dr??le de m??nage" (estranya parella) amb Verlaine, el seu "pitoyable fr??re" (pen??s germ??) i "vierge folle" (verge foll) del qual n'era "l'??poux infernal" (l'esp??s infernal). El 1874 retorn?? a Londres amb el poeta Germain Nouveau amb qui pos?? la seva rupturista Illuminations", incloent-hi els primers dos poemes de rima lliure en franc??s.
Rimbaud i Verlaine es retrobaren per darrera vegada el 1875, a Alemanya, quan Verlaine va recuperar la llibertat despr??s de la seva falsa conversi?? al catolicisme. Aleshores Rimbaud havia abandonat l'escriptura i havia optat per una vida estable de treball, fart ja de la salvatge exist??ncia anterior, segons alguns afirmaren, o degut a qu?? havia decidit fer-se ric i independent, per poder despr??s convertir-se en un poeta i home de lletres lliure de pen??ries econ??miques, segons altres especularen.
Continu?? viatjant extensament per Europa, normalment a peu. A l'estiu de 1876 s'enrol?? com a soldat a l'ex??rcit neerland??s per viatjar gratis a l'illa de Java, (Indon??sia), on r??pidament desert??, i posteriorment torn?? a Fran??a en vaixell. Viatj?? a Xipre i, el 1880, finalment s'establ?? a Ad??n (Iemen), com a empleat de certa import??ncia a la Ag??ncia Bardey. All?? tingu?? diverses amants nadiues i durant un temps visqu?? amb una abis??nia.
El 1884 deix?? aquest treball i es convert?? en mercader per compte propi a Harari, a l'actual Eti??pia. Va fer-hi una petita fortuna com a traficant d'armes fins que al seu genoll dret s'hi desenvolup?? una sinovitis que degener?? en carcinoma; la qual cosa el for???? a retornar a Fran??a el 9 de maig de 1891, on pocs dies despr??s li hagueren d'amputar la cama. Finalment mor?? a Marsella, el 10 de novembre, a l'edat de 37 anys.
[edita] Obres
- Po??sies
- Le bateau ivre (1871)
- Une Saison en Enfer (1873)
- Les illuminations (1874)
- Lettres