Paul Verlaine
De Viquip??dia
El poeta franc??s Paul Verlaine va n??ixer a Metz el 30 de mar?? de 1844. Va morir a Par??s el 8 de gener de 1896.
La fam??lia Verlaine pertanyia a la petita burgesia: el seu pare, com el d'Arthur Rimbaud, era capit?? de l'ex??rcit. Va estudiar a Par??s i, despr??s, va treballar a l'Ajuntament de la capital francesa. Freq??entava caf??s i salons literaris parisencs fins que el 1866, va col??laborar en el primer Parnasse contemporain i va publicar els seus Po??mes saturniens. En aquesta obra s'hi perceben influ??ncies de Baudelaire, mal que ja s'hi anuncia l'??esfor?? vers l'Expressi??, vers la Sensaci?? reprodu??da?? (com afirmava en una carta a St??phane Mallarm?? el 22 de novembre de 1866) que caracteritza els millors versos de l'autor. L'any 1869, F??tes galantes, fantasies que evoquen el segle XVIII d'Antoine Watteau, confirmen aquesta orientaci??. El 1870 es casa amb Mathilde Maut??, a qui acabava de dedicar La Bonne Chanson.
L'any seg??ent, Verlaine pren part a favor de la Comuna de Par??s, reprimida en un bany de sang per part del govern d'Adolphe Thiers. El poeta abandona la ciutat amb la seva dona per por de les repres??lies. Poc temps despr??s del retorn a Par??s, quan la jove parella viu a casa dels pares de Mathilde, Arthur Rimbaud apareix en la seva vida i la trasbalsa. Verlaine abandona la seva muller i se'n va a Anglaterra i B??lgica en companyia del jove poeta. Durant aquests viatges escriu gran part del recull Romances sans paroles. El 1873, durant una disputa al mig del carrer a Brussel??les, fereix Rimbaud d'un tret de rev??lver i es veu condemnat a dos anys de pres??, que compleix a Brussel??les i a Mons. Durant l'estada a la pres??, on elabora la mat??ria d'un recull que no veur?? mai la llum (Cellulairement), la seva dona n'obt?? la separaci?? (despr??s d'un procediment iniciat el 1871). A la pres?? es converteix al catolicisme, l'endem?? d'una nit m??stica. A aquesta conversi?? probablement es deu l'aband?? de Cellulairement i la idea d'un recull Sagesse, que, amb Jadis et Nagu??re (1884) i Parall??lement (1888), aprofitar?? una bona part dels poemes del recull avortat. En sortir del captiveri, torna a Anglaterra i despr??s a Rethel, on exerceix el c??rrec de professor.
L'any 1883, publica a la revista Lut??ce la primera s??rie dels ??poetes male??ts?? (St??phane Mallarm??, Tristan Corbi??re, Arthur Rimbaud) que contribueix a fer-lo fam??s. Juntament amb Mallarm??, els poetes del simbolisme i els decadentistes el tracten com un mestre i precursor. El 1884, publica Jadis et Nagu??re que marca el seu retorn al primer pla literari, encara que el recull estigui b??sicament format per peces anteriors a 1874. Aquell mateix any, ?? Rebours de J.-K. Huysmans li reserva un espai destacat en el pante?? literari de Jean de Floressas Des Esseintes. El 1885, a D??liquescences d'Ador?? Floupette de Gabriel Vicaire i Henri Beauclair, se'l consagra oficiosament com a cap de l'escola decadentista. El 1886 col??labora amb la Revue contemporaine d'??douard Rod. A partir de 1887, mentre creix el seu prestigi, s'enfonsa en la m??s absoluta mis??ria. Les produccions literaries dels seus darrers anys resultent purament comercials. En aquesta ??poca, divideix el temps entre el bar i l'hospital. El 1894 ??s coronat ??Pr??ncep dels poetes?? i se li conceideix una pensi??. Envellit prematurament, mor el 1896, a Par??s (a l'edat de 52 anys). L'endem?? del seu enterrament, diversos diaris comenten un esdeveniment curi??s: durant la nit seg??ent al funeral, l'est??tua de la Poesia, al front?? de l'Op??ra Garnier de Par??s, va perdre un bra??, que es va estavellar, amb la lira que sostenia, a l'indret per on acabava de passar el ta??t de Verlaine.
La tradici?? consagra Verlaine com el poeta de les impressions indecises, que somia amb una poesia com un cant discret i dol??. Per a l'an??lisi de la seva obra se sol partir de l'Art po??tique que va escriure el 1874 i publicar el 1882. Aquest llibre sembla un resum de la teoria del simbolisme, moviment en vigor des de feia deu anys. L'obra de Verlaine ??s, en general, complexa. La seva vida s'escindeix entre el somni i l'acci??, entre la marginalitat i la vele??tat burgesa. En el seu darrer poema (titulat "Mort!") verbalitza per darrera vegada aquesta divisi??:
- Armes, vibrez ! mains admirables, prenez-les,
- Mains sc??l??rates ?? d??fauts des admirables !
- Prenez-les donc et faites signe aux En-all??s
- Dans les fables plus incertaines que les sables.
- Tirez du r??ve notre exode, voulez-vous ?
- Nous mourrons d'??tre ainsi languides, presque inf??mes !
- Armes, parlez ! Vos ordres vont ??tre pour nous
- La vie enfin fleurie au bout, s'il faut, des lames.
En catal?? ha estat tradu??t, entre d'altres, per Xavier Benguerel, Miquel Forteza i Mari?? Villang??mez.
